Ciutat vella 46

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: facturacio@

barcelona

Reportatge pàg 3Barcelona es consolidacom un pol d’atraccióde congressos mundials

líniaciutatvella liniaciutatvella.cat · 30-03-2015 · Núm.46 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

Agenda Nacional pàg 4El ‘Sí’ torna a alçarla veu: preacord pelfull de ruta sobiranista

Tradició pàg 10El barri del Pi celebradurant quatre diesla seva Festa Major

Comerç pàg 16Només es protegiran 228establiments emblemàtics

Esports pàg 21Els guanyadors de la WorldRace arriben al Port Vell

Un centenar de finques de laRambla hauran de reformar-seL’Ajuntament exigeix que 110 façanes s’adaptin a la normativa, sobretot pel que fa a marquesines i rètols pàg 10

pàg 14

Un tresor que torna a lluirLa basílica dels Sants Just i Pastor exhibeix el seu patrimoni

Entrevista pàgs 12 i 13Mercè Homs: “Els mals presagis que predicaven els que s’oposavenal Pla d’Usos no s’han complert”

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 30 març 2015líniaciutatvella.cat

3 | 30 març 2015 líniaciutatvella.catReportatge

“Reunió de savis, estudiosos,professionals o polítics vinguts dediversos indrets per a discutirqüestions de llur especialitat”.Aquesta és la definició que apa-reix al Diccionari de l’Institutd’Estudis Catalans de la paraula‘congrés’. És una de les paraulesde més actualitat a la ciutat, ja queBarcelona s’ha convertit en unapotència mundial en l’organitza-ció d’aquest tipus d’esdeveni-ments.

Mòbils (Mobile World Con-gress), logística (European SupplyChain & Logistics Summit), car-diologia (European Society ofCardiology), aeronàutica (WorldRoutes), mecànica computacio-

nal (World Congress on Compu-tational Mechanics)... Són no-més alguns exemples dels con-gressos de referència mundialque fan que es pugui considerarBarcelona com un pol d’atraccióen la matèria.

Segons l’informe Observatori2014 que elabora la Cambra deComerç, durant l’any 2013 –del2014 encara no hi ha les dades–Barcelona és la quarta ciutat delmón –només té al davant París,Madrid i Viena– en organitzacióde congressos internacionals i laprimera en nombre de delegats.La xifra total de congressos que vaacollir la ciutat, també durant el2013, va ser de 179 i va atreure122.877 delegats, segons la clas-sificació que elabora l'AssociacióInternacional de Congressos iConvencions (ICCA). A aquestesxifres cal afegir-hi que la ciutat ja

té més de 220 nous esdeveni-ments confirmats fins al 2021.

LA MARCA BARCELONALa projecció que donen els con-gressos ajuda a engreixar el pres-tigi del que es coneix com a mar-ca Barcelona. Marc Puig, directorde comunicació de l’Ajuntament,explica que el fet que Barcelona si-gui una ciutat capdavantera enacollir congressos “és molt im-portant, ja que això reverteix en labona imatge de la ciutat, que és delque parlem quan ens referim a lamarca Barcelona”.

Puig destaca que la celebraciódels congressos “permet generarun dinamisme econòmic impor-tantíssim”, al mateix temps que,afegeix, “es ven una imatge d’unaciutat que combina el compromísamb la cultura i la innovació i elque en diem la cultura de la feli-

citat, un concepte que engloba unamescla de factors humans i geo-climàtics. Aquesta combinaciógenera una imatge de ciutat ama-ble on s’hi poden fer negocis”.

Un dels pilars fonamentalsde tot aquest procés és el que té aveure amb les infraestructuresque acullen els congressos, que enla seva gran majoria són els re-cintes de la Fira de Barcelona. Elseu director general, Agustí Cor-dón, destacava recentment en undebat organitzat pel diari La Van-guardia que “Barcelona és gaire-bé cada dia capital d’alguna cosa.L’aposta ha de ser per les millorsofertes i defensar la qualitat deBarcelona i el valor de la marca”.

“EXCESSIU AUTOBOMBO”Qui analitza la qüestió des d’unaaltra òptica és la Federació d’As-sociacions de Veïns de Barcelona

(FAVB). El seu president, LluísRabell, afirma que “la projecció in-ternacional de la ciutat és positi-va i els beneficis econòmics sónbenvinguts, això està fora de de-bat”, però també considera ques’està caient en “una dinàmica ex-cessiva d’autobombo, ja que l’or-ganització d’aquests congressosestà poc vinculada amb tot elque no sigui promoció turística”.

Rabell afegeix que “acceptemla fórmula periodística, com araamb el congrés de mòbils, que diuque l’impacte econòmic ha estat de436 milions, però ningú explicad’on surt la xifra. Ni tampoc es par-la gaire de la precarietat de lagent contractada”. Finalment, Ra-bell també aposta perquè els con-gressos serveixin “per generar po-lítiques públiques destinades a al-tres vectors econòmics i a la rein-dustrialització de la ciutat”.

Pol d’atracció» Barcelona es consolida com una de les principals ciutats del món en organització de congressos » Només París, Madrid i Viena acullen una xifra més gran d’aquest tipus d’esdeveniments

Albert RibasBARCELONA

El congrés de cardiologia i el de mòbils són dos dels més importants. Fotos: Arxiu i Mobile World Capital

| 4 30 març 2015líniaciutatvella.cat Agenda Nacional

Per casualitat o premeditació, eldia que començava amb la pu-blicació de l’enquesta del CEOdenotant un lleuger retrocés de lasuma CiU-ERC al Parlament –node l’independentisme, que amb laCUP continua sent majoria– vaacabar amb un preacord de CDC,ERC, EUiA –amb reticències in-ternes–, MES, ANC, Òmnium iAMI per al full de ruta sobiranista.

Era divendres 13 de març a latarda. Aquesta vegada sense esti-res-i-arronses públiques, senseescenografia de gran ocasió ni capfoto oficial. Però el que s’haviaaconseguit era important si es te-nen en compte els episodis viscutsen els darrers mesos. Hi havia pre-acord sobre què fer després de leseleccions del 27 de setembre si lesurnes acaben recollint una majo-ria sobiranista.

No hi eren tots, és cert, peròhi poden acabar sent, perquè eldocument no se signarà fins a fi-nals de mes i després es mantin-drà obert perquè s’hi puguin su-mar les formacions que ho vul-guin fer més endavant. Tothomté clar que aquí, i com diriaaquell, no hi sobra ningú.

El principi d’acord sobre elspassos a seguir per construir el nouestat català tenen una fase zero: leseleccions del 27 de setembre.Aquests comicis, segons estableixel document acordat, han de ser-vir per “conèixer la voluntat del po-ble català sobre el seu futur polí-tic” i, per tant, adquireixen caràc-ter plebiscitari –estalviant-se ex-plícitament l’adjectiu–.

Si hi ha una majoria sobira-nista, el procés s’hauria de des-envolupar en quatre fases. Enprimer lloc, es començaria la le-gislatura amb una “declaració so-lemne” del Parlament de l’inici delprocés que “ens ha de dur a laconstitució del nou Estat o Repú-blica Catalana”. Seguidament s’im-pulsaria el procés “constituent”, esdesplegarien els “mecanismes detransició nacional” i les “estruc-tures d’Estat” i, finalment, arri-

baria la “culminació democràticadel procés per part del poble”.

PACTE “DE MÍNIMS”Precisament el redactat d’aquestúltim punt deixa la porta oberta aconvocar un referèndum pactatamb l’Estat espanyol. Aquesta fle-xibilitat del document i el fet de serentès com un pacte “de mínims” ésel que ha de permetre, segons elsseus impulsors, poder acabar su-mant-hi UDC i ICV. En el primercas, els democratacristians no de-cidiran fins al juny com encaren elprocés, mentre que, en el segon, elsecosocialistes ja han dit ‘no’ d’en-trada. Tot i això, proposen frac-cionar el document perquè puguindonar suport a alguns punts.

Aquesta falta de concreció cal-culada és, però, el que allunya demoment la CUP del pacte. La for-mació de l’esquerra independen-tista ha presentat recentment elseu propi full de ruta però no estanca a un acord ampli perquè, diu,els partits estan “obligats a posar-se d’acord”. “Hi ha molt terreny percórrer”, assegura el partit.

Sigui com sigui, i en un mo-ment que el sobiranisme semblaestar latent –“no podem estartensionats permanentment”, diuCarme Forcadell–, el preacord haservit, almenys, perquè el ‘Sí’ apar-qui els retrets i torni a alçar la veu.

El ‘Sí’ torna a alçar la veu» CDC, ERC, EUiA, MES i les entitats sobiranistes arriben a un principi d’acord sobre el full de ruta» El document és un pacte “de mínims” que busca sumar la CUP i, en el millor dels casos, UDC i ICV

AGENDA NACIONAL4Semblaque el preacord per al full deruta ha tornat a activar –si és ques’havien desactivat en algun mo-ment– les entitats sobiranistes. Iés que l’ANC, Òmnium i l’AMIpreparen un gran acte de suportals alcaldables independentistesel 24 d’abril al Palau Sant Jordi.

Segons ha transcendit, les en-titats sobiranistes preveuen om-plir els 15.000 seients del recin-te en una nova demostració deforça i de vitalitat del ‘Sí’. Carme

Forcadell, presidenta de l’ANC,explica que l’acte es farà “un mesabans de les municipals per donarimportància a les eleccions” i perfer possible que “hi hagi ajunta-ments independentistes”.

Forcadell assegura que l’acteestava decidit abans de conèixerl’enquesta del CEO i destaca queactualment hi ha la mateixa ma-joria independentista però re-partida d’una altra forma. A més,es mostra convençuda que laCUP se sumarà al full de ruta.

Suport als alcaldablesindependentistes

El nou preacord sobre el full de ruta pretén rellançar la il·lusió que el procés sobiranista ha despertat en els darrers anys. Foto: ANC

La CUP critica

la falta de concreció

del document però

diu que “hi ha molt

terreny per córrer”

El full de ruta,segons el preacord0. Eleccions 27-S:Mecanisme legal per conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític.

Si hi ha una majoria sobiranista, el procés s’estructurarà en quatre fases:

1. Declaració solemne del Parlamentque dóna inici al procés constituent.

2. Comença el procés constituent.

3. Desplegament dels mecanismes detransició nacional i de les estructuresd’Estat.

4. Culminació democràtica del procés per part del poble de Catalunya.

Arnau NadeuBARCELONA

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 30 març 2015 líniaciutatvella.cat

| 6Opinió30 març 2015líniaciutatvella.cat

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniaciutatvella.cat

Dipòsit legal: B.43220-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars

Actualitat a la xarxa

#DíazSíQuePot#HiTorna #TragèdiaAèria

@QuicoVentallo: Duran fa "Construïm" iningú en fa cas, pensant, segurament, queno és un partit sinó un negoci més delsque fa a la suite del Palace Madrid.

@JuditHuerta: Començar a posar nom,saber de quins pobles eren i on tre-ballaven les víctimes catalanes de l'acci-dent d'avió fa més dura la tragèdia.

@RaulTarraga: Muchos piensan que eltema de las elecciones andaluzas está ok,pero si Podemos, C's y PP votan que no a lainvestidura, se repetirán.

¿Hi pot haver res més carregós,més fastiguejant i més digne d’a-nimadversió que els articles delsenyor José Antonio Zarzalejos?Passi el que passi al món, el se-nyor Zarzalejos dedicarà totes icada una de les seves peces pe-riodístiques a atacar, infamar i vi-tuperar el procés sobiranista.

El que acaba resultant inso-frible no són tant les opinions ex-posades com la reiterada idiote-sa dels arguments; la insidiosacançó de l’enfadós contra ArturMas, obtusa i sens dubte contra-produent, perquè l’assetjamentmonomaníac faria semblar sim-pàtic el mateix Barrabàs. El tod’estrateg de saló, de domador depuces. Els raonaments alieníge-nes. Les ínfules barates.

Siguem justos: la prosa zar-zalejiana no és exaltada ni foras-senyada; ni és estultícia furibun-da ni abunda en atzagaiades,però pateix un mal molt pitjor, unmal imperdonable en un homeque va de periodista d’elit: és delaboratori. Els catalans de quiparla diríeu que són molèculesenfocades per un microscopi. Iquan el nostre insigne exdirectorde l’ABC al·lega un sinceríssimamor per Catalunya, aquest sen-timent és tan creïble com im-modificable: ell ens estimaràsempre que els catalans siguinallò que ell exigeix que siguin: queno ho siguin.

A Madrid la política és cosa degabinet. Per a les elits espanyo-les, el carrer no existeix. Noméshi ha seus, cúpules i ministeris.Tan sols un món com l’aznariàpodia ser capaç de crear el voca-ble pancartero. I Zarzalejos ve d’a-quest món. Per tant, que la mi-

rada zarzalejiana intenti valorarel Procés és com demanar a undaltonià que ens descrigui l’Arc deSant Martí.

¿Quants secessionistes deuhaver convertit a la fe unionista,el senyor Zarzalejos? La pregun-ta és irrellevant. En una certa oca-sió em trobava en una remotaciutat del Congo on només hi ha-via dos blancs: jo i un vell mis-sioner belga. Recordo que li vaigpreguntar, de la manera més de-licada possible: “¿N’està segurque les idees religioses del milióde persones que ens envolten són

perfectament errònies i en can-vi les seves, que no manté ningúmés que vostè, són veritats d’u-na aclaparadora perfecció, in-qüestionables i superiors?” Res-posta: “Per descomptat”. La pre-gunta següent va ser quants afri-cans havia convertit a la fe apos-tòlica i romana en trenta anys demissió. “Ah, no, això no”, va con-fessar, tot cofoi: “Cap ni un”. Elque importava era l’apostolat.

Però tornem a la qüestió delprincipi: ¿hauríem de trobarodiós José Antonio Zarzalejos, oalmenys els seus articles fútils ibaladrers, els seus estrèpits d’i-deòleg arcaic i periclitat?

En un relat autobiogràfic,Herman Hesse explica que es varecloure en un balneari per su-perar una crisi nerviosa. Tot vabé fins que a l’habitació contiguas’hi instal·la un client holandès,impertinent i panxut, que li con-verteix l’estada en un infern.Només els separa un lleu envà,i l’holandès arrossega mobles, lesseves riallades són escandaloses.El seu llit grinyola i renilla, es-bronca la dona amb uns udolsguturals. Més que tossir, bra-mula. Hesse no pot més. I haviaacudit al balneari per superar unestat depressiu! Però aleshoreses fa una pregunta màgica: ¿i siper un instant, només un, sub-stitueixo l’odi per la commise-ració? Hesse intenta visualitzarl’holandès quan era petit, lesseves frustracions, les seves pe-nes. Tota la seva vida. Intentaimaginar quin dolor profundl’havia dut al balneari. La mati-nada següent, Hesse ja es mirael seu veí d’una altra manera.Combrega amb el seu sofriment.L’estima. ¿Podríem fer el mateixamb Zarzalejos? A veure.

Diuen del jove Churchill queel primer cop que va ocupar unescó, assegut al costat d’un vellparlamentari del seu mateix par-tit, va mirar les files rivals i va ex-clamar: “Ahahà! De manera queaquests són els nostres enemics!”(Recordem que el parlament an-glès no és un hemicicle, és un rec-tangle: els grups oposats seuencara a cara). I el veterà diputat licontesta: “No, jove, no; els d’aquídavant són els nostres adversaris.L’enemic seu darrere nostre”.

Al pobre José Antonio Zar-zalejos li passa el mateix.

Dir que la seva gent el vaapallissar seria quedar-se curt.Va ser triturat, esquarterat,anorreat en diverses pugnesd’aquestes de gabinet, tan ma-drilenyes, que les molècules noentenen. (I que els importen unrave, a més a més). ¿Com enspot resultar odiós un home queha sofert l’atac cavernari des detots els seus fronts? Jo no sabiaque la cosa fos tan salvatge finsque vaig llegir una sentència enquè el jutge condemnava Ji-ménez Losantos per haver di-famat Zarzalejos. Durant mésd’un any, pel que sembla, Lo-santos havia fet servir el seu mi-cròfon per dedicar-li els epítetssegüents: calvorotas (sic), men-tiroso, traidor, sicario, embus-tero, bobo, analfabeto funcional,inútil, zote, zoquete, fracasado,pobre diablo, pobre enfermo,nulidad, ruindad, pésimo di-rector, director incompetente,ignorante, escobilla para losrestos, Zanzalejos (sic), Carca-lejos (sic) i, per acabar-ho de re-matar, despojo intelectual i de-tritus humano. Amén.

Molt bé: l’estimarem. Unamiqueta, si més no. Però si usplau, que se’ns concedeixindues gràcies. Primera: que,abans de bramular que a Ca-talunya vivim un “ambientcrispat”, llegeixi en veu alta lessentències de les seves bata-lletes intestines. I segona: enlloc de fer-nos tant la murga,¿no es podria dedicar una micamés als seus enemics?

Nota de l'autor: Com molts in-teressats en la literatura i lectorsi seguidors meus ja deveu saber,últimament he mantingut certesdiscrepàncies amb la direcció deLa Vanguardia. Els meus dos úl-tims articles han estat refusats.Això, i d’altres qüestions, m’hanfet prendre la decisió de deixar decol·laborar amb el diari. En qual-sevol cas, em sabria greu queaquest meu últim article no veiésla llum, de manera que els com-panys del Grup Comunicació 21s'han ofert a publicar-lo en paper,i els ho agraeixo, igual que a totsels que em llegiu.

Ell ens estimaràsempre que els

catalans siguin allòque ell exigeix:

que no ho siguin

Un diari plural

4Zarzalejos, lejos, lejosper Albert Sánchez Piñol, escriptor

7 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] 30 març 2015 líniaciutatvella.cat

| 8Envia’ns les teves cartes a: [email protected] març 2015líniaciutatvella.cat

@OriolRistol: Ja n'hi ha prou de la perse-cussió que els mitjans de comunicació fanals familiars dels morts de l'accident aeri.No tot s'hi val!

@misjosep: La Policia Nacional diu queels tuits contra els catalans morts a l'acci-dent són de gent amb poc cervell. Brillantdeducció. I ara què pensen fer?

@cristina_pardo: Interior va a investigartuits que se mofaban de las víctimas cata-lanas. Ánimo, porque no debe de ser fácilsalir ileso entre tanto cazurro.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Hace tiempo que te oigo murmurar cadavez que se habla del “proceso” catalán. Amenudo tus murmullos se transformanen gruñidos, que no pueden ser si no unamuestra de desaprobación de lo queestá ocurriendo en Cataluña en los tiem-pos actuales. Las pocas veces que lograshilvanar algunas frases manifestandotu opinión, transmites un mensaje em-brollado, donde se mezclan fobias per-sonales, deseos, informaciones falsas y al-guna ley vigente. Para poder debatircontigo, el primer paso sería que defi-nieses tu discurso, porque ahora mismoes una extraña amalgama de elementosque a menudo son contradictorios: noquieres que nos vayamos porque tú tesientes español, con lo que basas tu dis-curso en un sentimiento nacional, a la vezque niegas los sentimientos de los otros.

Y cuando hablas de los catalanes tepermites afirmar con aplomo un corpusde ideas a cual más falsa y mezquina. No,los catalanes no somos nazis: para que teorientes, nazis eran aquellos a quien la es-pañolísima División Azul ayudó; naziseran los que detuvieron a nuestro presi-dente Companys y lo entregaron a Fran-co para que lo fusilara. La bandera nazino es cuatribarrada, es otra muy distin-ta, con la que a menudo se fotografían loscachorros del Partido Popular, o la que seexhibe en algunos campos de fútbol es-pañoles; o la de algunos partidos políti-cos (legales) que defienden la sagrada uni-dad de España.

Tampoco entiendo nada cuando te in-dignas porque, a tu juicio, en Cataluña seimpone la lengua catalana. ¿No te has pa-rado a pensar en la magnitud del dispa-rate? Sería equivalente a protestar por-que el castellano se “impone” en Madrid.Aquella es la lengua de Castilla como loes el catalán de Cataluña. Y tampoco escierto que exista una fractura social en-tre los catalanoparlantes y los que usanel castellano como lengua única, porque,entre otras cosas, todos los catalanopar-lantes son también castellanoparlantes.La única fractura social que hay aquí, esla misma que hay en todos los rinconesdel planeta: la económica. Te he visto em-plear la estrategia más tramposa imagi-nable: cuando el independentismo no eramayoritario, era un movimiento sin im-portancia porque “son cuatro gatos”;ahora que parece ser preponderante,

resulta que se debe a la manipulación enla enseñanza y en la televisión pública.Con argumentos así siempre se gana,¿no?.

Y no, en los colegios catalanes no seadoctrina, salvo que pienses que enseñaren lengua catalana es adoctrinar y que elúnico idioma apropiado para la ense-ñanza es el castellano. En ese caso tienesun problema grave. Pero claro, no sólo esla escuela la que impone una doctrina na-cionalista, es también la televisión pública,esa que alcanza cómo máximo un 20%de audiencia y que vive rodeada de ca-denas que emiten desde Madrid y, por su-puesto, en castellano. Ah, y respecto al tra-tamiento de la información sobre “el pro-cés” que dan unas y otras, lamento in-formarte que la televisión pública cata-lana es la que ofrece un reparto de vocesmás equitativo y ajustado a la realidad desu entorno, según este informe elabora-do a partir del análisis de las distintas ter-tulias de radio y televisión.

También argumentas que la lenguacatalana en sí misma es un problema,porque nos “aísla” del mundo y crea bar-reras. Quizá cree barreras, pero sólo a lagente como tú, porque tradicionalmen-te (y ahora más que nunca) Cataluña esel territorio de la península más inter-nacionalizado y que más visitantes ex-tranjeros recibe. ¿Sabes por qué? Porquetener más de una lengua es muy normal,lo anormal es lo otro, el hablar sólo una.Hazme el favor y viaja un poco. Ve a losPaíses Bajos, por ejemplo. Una potenciaeuropea del tamaño de Extremaduradónde el idioma propio (el “extrañísimo”neerlandés) está por todas partes, porquees el oficial. Pero además se manejan enun inglés perfecto. Por cierto, resulta quepresumir de los millones de castellano-parlantes en América es “hermana-miento”, pero decir que los catalanes y losvalencianos hablamos lo mismo es “pan-catalanismo”.

Pero ya se sabe, nacionalistas siem-pre son los otros; en cambio tu himno, tubandera, tus tradiciones son las “nor-males”: como diría un informático, las quevienen instaladas por defecto en el sis-tema. En consecuencia, cualquier alter-nativa te parece exótica, alejada del sen-tido común y una muestra de “paletismo”.Y ahora que sabes todo esto, por favor,deja de hacer el ridículo.

4Amigo españolpor Roger Vinton

Immersos com ja estem de manera de-finitiva en el tram crucial de la tempo-rada, hi ha dues ombres en l’horitzó fut-bolístic dels de Luis Enrique. Per unabanda la baixa per lesió de Busquets, queafortunadament ha arribat quan l’e-quip transmet més fortalesa, i per l’altrael baix estat de forma de Neymar. És certque el tècnic asturià té la sort, treballa-da des de la banqueta, de tenir els seushomes en un gran moment. I també ésveritat que Mascherano ofereix les mà-ximes garanties per jugar de migcentrei mitigar al màxim l’absència de ‘Busi’.

Un altre factor desequilibrant res-pecte als rivals és disposar del trident for-mat per Messi, Suárez i Neymar. Però enaquest cas, així com l’argentí torna a serun devorador de rècords i Suárez cadavegada està més fi, el brasiler ha mos-trat certs símptomes d’apatia en elsdarrers partits. Una apatia que recordala temporada passada, en què va gaudirde clemència per part del públic per serel primer any, però que l’aficionat no voltornar a viure-ho. S’espera molt mésd’un futbolista cridat a ser el millor delmón en pocs anys. A favor seu cal dir queaquest any sí que ha demostrat mane-res de ‘crack’ en molts partits i compe-netració amb els seus dos companys dedavantera. Almenys no va per lliure i téuna concepció col·lectiva del joc, aspectesmolt positius en algú que des de ben pe-tit ha viscut en una perillosa dimensiód’opulència futbolística. Però des de fa

uns dies sembla com descentrat, com siel seu joc s’hagués estancat.

Recordem que des de la desfetad’Anoeta, tant ell com l’equip van revertirde manera brillant la situació per a ar-ribar a la privilegiada situació actual.‘Ney’ va ser decisiu en les eliminatòriesde Copa contra l’Atlético i contra elVila-real, i en aquests moments és el mà-xim golejador d’una competició en laqual els blaugranes són clars favorits enla final a disputar contra l’Athletic de Bil-bao. Però en canvi arrossega uns partitsen els quals se l’ha vist força apagat, i amés fent mala cara quan l’han substituïtsegurament degut al seu baix rendiment.Coneixem la seva faceta d’home im-portant en els partits determinants. A di-ferència d’altres, el brasiler acostuma aaparèixer en les grans cites. I esperemque la seva millor versió retorni aviat.

L’actual inèrcia guanyadora delBarça fa que, amb ell endollat i els al-tres dos fent de les seves, l’equip puguiconvertir-se en imparable d’aquí a finalde temporada. ‘Lucho’ ha estat capaç deconstruir un conjunt sòlid amb defen-sa ferma, mig del camp equilibrat i atacsuperlatiu. I tota aquesta idea ambuna gran intensitat en el desplega-ment. Ara només necessita que les au-tèntiques estrelles de la funció no de-cebin quan més se les necessita. I aquíés on Neymar ha de reivindicar-se. Faràmés bons als seus companys, i de retrucell també se’n beneficiarà.

4Necessitem el millor Neymarper Sergi Villena

9 |

Collboni: “Em presento per guanyar i no per pactar”> L’alcaldable socialista Jaume Collboni demana passió per Barcelona, perquè “Barcelona ens espera”

10 PROPOSTES PER A BARCELONA

Compromís, voluntat iil·lusió, paraules queresumeixen la TerceraConvenció #acordar-bcn, la trobada que hamarcat les bases delque serà el programade les eleccions mu-nicipals del PSC: lacreació d’ocupació il’aposta per millorar laqualitat de vida delsbarcelonins ibarcelonines i per di-namitzar els barris obl-idats per Trias durantel seu mandat. Cente-nar de persones vanassistir a la cloenda dela convenció, l’alcal-dable socialista aBarcelona, JaumeCollboni qui va refer-mar el seu compromísamb la ciutat. “Aquestes eleccionssón per escollir unalcalde i resoldre elsproblemes del dia adia de Barcelona i joem presento amb ungovern de progrés iun programa de pro-grés per guanyar”, va

afirmar mentre expres-sava una forta voluntat guanyadora:“Em presento perguanyar i no perpactar”.

Per Jaume Collboniel repte més importantque té Barcelona, i elseu objectiu prioritaricom a alcaldable, és lalluita contra les de-sigualtats socials, “elrepte més importantés superar la crisieconòmica i sabercom superareml’escletxa de la de-sigualtat entre elsbarris”. L’empenta deJaume Collboni vacontagiar tot l’auditorique reflectia la sevaesperança per treureBarcelona de la grisoren què l’ha sumit elgovern de Trias. Il·lusiócontagiosa quan vademanar “Passió perBarcelona, passiópel progrés, passióper la igualtat, passióperquè Barcelonaens espera”.

Molt deficient. Aquesta és la valoracióque el Grup Socialista fa de l’actuaciódel govern al districte de Ciutat Vella du-rant el mandat 2011-2015, tal com es vapoder constatar a l’últim plenari del dia5 de març. Han estat quatre anys on hadestacat de manera negativa la paralit-zació dels projectes transformadors deldistricte i dels seus barris, la desaparicióde la participació i l’incompliment delsacords del plenari del Consell Municipalde Districte.

Però n’hi ha més. Ha crescut la des-pesa social perquè s’han incrementatles diferències, i cada cop hi ha més per-

sones que necessiten la demanda d’a-tenció social. Baixa l’atur perquè el dis-tricte està perdent població que veuimpossible viure en els barris de CiutatVella per l’alt cost del lloguer dels habi-tatges.

El Grup Socialista ha manifestat laseva preocupació per la manca d’habi-tatge de lloguer al barri i la desaprova-ció a què no s’hagi incrementat lareserva de pisos per als residents deCiutat Vella.

Al mateix temps que la defensa a l’a-tenció sociosanitària de les personesgrans i la rehabilitació dels centres de

salut del districte, que són una necessi-tat, no han rebut l’interès necessari perpart del govern municipal.

Ara descobreixen plaques i posenprimeres pedres però la nova escolaMassana, l’Hospital del Mar, els habitat-ges protegits de la Gardunya i RecComtal estan paralitzats. De la mateixamanera que ho està la reforma de laplaça Folch i Torres, la Rambla o la ViaLaietana, que després de quatre anyscontinuen pendents d’execució.

Sara JaurrietaRegidora del PSC i Presidenta de Ciutat Vella

Un mandat molt deficient per a Ciutat Vella

1. Impulsarem el projecte “Barcelona: zona zeroimpostos per a nous autònoms i noves autònomes”,destinant 15 milions d’euros per a una línia d’ajuts pera 5.000 nous autònoms i autònomes de Barcelona.

2. Farem un Pla de Xoc per combatre l’atur dellarga durada i l’atur juvenil, amb programes de formacióespecífica i ajuts a la contractació destinats especialmentals més de 25.000 aturats i aturades de molt llarga du-rada i als i les joves de menys de 30 anys.

3. Desenvoluparem un Pla de rehabilitació ur-bana, amb l’impuls a la rehabilitació per l’eficiència en-ergètica i en matèria d’accessibilitat dels edificis de laciutat, com a centre d’una actuació integral als barris.

4. Impulsarem un programa d’inversions socialsals barris i garantirem i fomentarem la participació ciu-tadana amb processos oberts i la consulta directa del10% de les inversions de cada districte.

5. Bonificarem l’IBI i l’IAE d’aquelles empresesculturals que demostrin reinvertir més del 75% delsseus beneficis per reforçar la promoció i producció cul-tural de la ciutat.

6. Destinarem una renda garantida infantil de100 euros mensuals als nens i nenes que viuen persota del llindar de la pobresa, incrementant l’abast de lamesura que vam pactar als pressupostos 2015 (quedotava a 7.500 infants de la ciutat d’aquesta renda) perfer-la arribar a 17.000 nens i nenes.

7. Impulsarem de nou la planificació, con-strucció i posada en marxa d’habitatges amb serveisper a gent gran. L’habitatge amb serveis ofereix l’ac-cés a un habitatge segur, i planificarem pels pròx-ims 10 anys una dotació semblant a la realitzadaabans del 2011.

8. Incrementarem el nombre de places d’escola

bressol de titularitat pública, a partir de l’elaboració ambel sector d’un nou mapa que s’adapti a les necessitats,i recuperarem les ràtios i la gestió directa, així com im-plantarem la tarifació social perquè les famílies paguinen funció de la renda.

9. Lluitarem contra l’escletxa salarial entre donesi homes. Ens comprometem que l’Ajuntament, com ainstitució model, garanteixi la paritat en els òrgans dedirecció i de lliure designació.

10. Ens comprometem que els càrrecs públicsde Barcelona només rebin una retribució. Quan s’os-tentin càrrecs en altres administracions o institucionsen representació de l’Ajuntament, s’entendrà cominclòs en el sou municipal totes les càrregues i de-speses que aquest pugui ocasionar i, per tant, no escobraran dietes o indemnitzacions d’aquestes insti-tucions o entitats.

30 març 2015

Ciutat Vella| 10


Continua el procés de transfor-mació del paisatge urbà de laRambla. L’Ajuntament ha instatrecentment els propietaris de 110finques d’aquesta avinguda a “co-rregir elements” de les seves fa-çanes que “no compleixen lesnormes de paisatge urbà”.

La demanda municipal formapart de la segona fase del Plad’Inspecció de la Rambla, queimpulsa el Districte. El consistoriha enviat un avís als 110 propietarisd’edificis i comerços on se’ls es-pecifica els canvis que han de fer,que tenen a veure amb marquesi-nes, rètols, aparells exteriors d’ai-re condicionat o tendals, entrealtres. Ara els afectats tenen fins al15 d’abril per començar a fer elscanvis. Si no fan cas d’aquest avís,el consistori, que els oferirà as-

sessorament i la possibilitat d’ob-tenir ajuts, els podria multar.

Un dels restaurants històricsde l’avinguda que es veuria afec-tat per aquesta mesura és la Ca-feteria Restaurant Cosmos, que vaobrir l’any 1968. El seu gerent,Cristóbal Cubero, tot i defensarque “hem de cuidar la Rambla” iassegurar que “el pla de l’Ajunta-ment té aspectes lògics”, lamen-ta que se’ls hagi avisat “amb poctemps” i recorda que “el 15 d’abrilés a tocar”. Després de reunir-sedivendres amb representants mu-

nicipals, una trobada que va anar“mig bé i mig malament”, el ge-rent d’aquest establiment deixaclar que “alguns canvis que ensdemanen, en tenir una façanade vidre, són molt difícils de fer iens perjudicarien el negoci”.

Tal com va avançar BTV, en-tre els 110 edificis del projecte, queté el suport de l’Associació d’Amicsi Comerciants de la Rambla, hi ha,entre molts altres, els hotels Cua-tro Naciones i Montecarlo, la pe-lletria Prieto, el restaurant Mokao la botiga de roba D’avui.

El Cosmos és un dels establiments afectats. Foto: Google Maps

Un centenar de finques de laRambla hauran de remodelar-se» L’Ajuntament exigeix que 110 façanes s’adaptin a la normativa» Els canvis tenen a veure, entre d’altres, amb marquesines o rètols

El barri del Pi celebra durantquatre dies la seva Festa MajorTRADICIÓ4La festivitat de SantJosep Oriol és sinònim de Fes-ta Major al barri del Pi, que vacelebrar entre els passats 20 i 23de març la seva particular diada.

Un any més el barri, tot i al-guna molèstia a causa de lapluja, es va omplir d’actes farcitsde cultura popular que recordenla figura de Sant Josep Oriol, unsant que va néixer i viure a laCiutat Vella de la segona meitatdel segle XVII. Enguany el pre-gó de la Festa Major va anar a

càrrec de la presidenta d’Òm-nium, Muriel Casals. Durantels tres dies de celebracionstambé es va posar en marxa lacampanya de micromecenatgeper restaurar l’Àngel Tort del Pi.La resta d’actes més destacatsvan ser la Cercavila de Festa Ma-jor, que enguany va tenir com aconvidada d’honor l’Àliga de laCiutat de Tarragona, la re-membrança del miracle de lesmonedes o els atracaments d’enPerot lo Lladre.

ART4La decisió de la direcció delMACBA de fa dues setmanes decancel·lar l’exposició ‘La Bèstia iel Sobirà’, on s’exhibia una es-cultura dels artistes Ines Doujaki Johan Barker en la que apareixl’activista Domitila Barrios i unpersonatge identificat com el reiJuan Carlos I aparentment so-domitzat, ha acabat amb unadimissió i dos cessaments.

Després de la tensió que es vadesencadenar durant els diesposteriors a la censura de l’ex-

posició, el director del MACBA,Bartomeu Marí, va dimitir fi-nalment fa una setmana. Abans,però, Marí va cessar de formaimmediata al conservador encap del museu, Valentín Roma,i el director de programes pú-blics, Paul B. Preciado. Roma iPreciado també són els comis-saris de l’exposició ‘La Bèstia i elSobirà’, que finalment va serinaugurada dissabte passat.

Per contra, qui ha estat rati-ficat en el càrrec és el gerent del

museu, Joan Abellà, per, se-gons va anunciar el regidor deCultura de l'Ajuntament, JaumeCiurana, “garantir el funciona-ment ordinari del museu” du-rant el procés de recerca d’unnou director, que es farà a tra-vés d’un concurs públic d’àmbitinternacional.

Fins que aquest procés de se-lecció no acabi -pot durar apro-ximadament uns tres o quatremesos- Marí continuarà dirigintel museu.

RedaccióCIUTAT VELLA

Els gegants són un dels protagonistes de la festa major. Foto: Ajuntament

El MACBA, envoltat de polèmica

Imatge de l’obra que va desencadenar la polèmica. Foto: MACBA

Història | El Born Centre Cultural homenatja el general MoraguesAmb motiu dels 300 anys de l’execució del general Moragues, un dels militars més destacats dels catalans

en la guerra de Successió i símbol de la història de Catalunya, el Born Centre Cultural ha homenatjat durant aquest cap de setmana la seva figura. Divendres es va fer una ofrena al seu monument al Pla de Palau i

dissabte i diumenge es van celebrar dues conferències i diferents actes, com ara una recreació històrica.


30 març 2015

| 12


Convertir Ciutat Vella en unlloc on es pugui viure. El2011 deia que aquest era el

seu principal objectiu. Creu queho ha aconseguit?Crec que hem millorat molt en latasca de vetllar per la vida quoti-diana a tots els barris. Jo sempre dicque sóc la regidora dels veïns i veï-nes, perquè m’he dedicat princi-palment a ells. Hem impulsat unaatenció molt especialitzada i espe-cífica de cara als veïns i veïnes perconservar l’ànima i l’esperit delsbarris. I entenc que ho hem acon-seguit en bona mesura. Sempre esdeia que la gent de Ciutat Vella mar-xava del districte. Doncs bé, les xi-fres de població han augmentat alllarg d’aquests quatre anys. Crec queaixò ja diu molt.

Està satisfeta, per tant, d’aquestsquatre anys al capdavant del Dis-tricte.Molt. En aquests quatre anys hemencetat 10 plans nous de districtei hem treballat d’una manera molttransversal. Hem actuat a la Rambla,hem fet un pla de soroll, hem llui-tat contra l’incivisme, hem potenciatla neteja, hem millorat molt la se-

guretat, hem fet política d’habitatgei d’educació... I tot amb un mateixobjectiu: garantir la qualitat devida dels veïns i veïnes.

Si pogués tornar enrere, faria al-guna cosa diferent?[Pensa]. Bé, segur. Això semprepassa. Però així, a grans trets, sin-cerament no. Potser he pecat deser massa propera, o almenys aixòem diuen. Ara bé, quan ha calgutdir que una cosa no es podia fer, hohe dit. Ja sabia que això em podiajugar en contra, però he preferit nocrear mai falses expectatives en-cara que dir la veritat m’hagi com-portat rebre segurament més crí-tiques.

Li queda alguna ‘espina’ desprésd’aquests anys?Queda un tema pendent, sí. No per-què no l’hàgim treballat, sinó per-què és una qüestió que mai no s’a-caba: el soroll. Els indicadors ensdiuen que hem millorat, però crecque encara hi hem de dedicar mésesforços per anar-lo reduint.

Aquest mandat serà recordat,sobretot, per la modificació delPla d’Usos del districte, que es vafer sense el consens de bona partde l’oposició i dels veïns...Això del consens és una valoraciósubjectiva seva.

No em negarà que hi van haver en-titats veïnals i partits de l’oposicióque van criticar-lo fortament...Però el vam aprovar, no? Per tant,vam tenir majoria.

Una cosa no treu l’altra.Però vam tenir majoria o no?

Això no li discuteixo. Doncs per això vam poder aprovarla modificació.

Sigui com sigui, creu que era ne-cessària? I tant! Del tot. El nou Pla d’Usos res-tringeix i limita el que convé sen-se escanyar l’activitat econòmica.I després de tot plegat, els malspresagis respecte als establimentshotelers que predicaven els que hiestaven en contra no s’han com-plert. Els números canten per ellsmateixos. L’únic que s’ha produïtés un reagrupament de l’oferta,que ja es podia fer amb l’anteriorPla d’Usos.

Ara em dirà que també és una va-loració subjectiva meva, però unaltre dels projectes que ha gene-rat força polèmica és la reforma delPort Vell. Hi ha entitats veïnalsque ens segueixen dient que unamarina de luxe no és el que ne-cessitava la zona...És que no és una marina de luxe: ésla marina del Port Vell. Aquesta eti-queta li va posar un determinat par-tit polític i alguns l’utilitzen. Però crecque un mitjà de comunicació ha deser transversal i ha d’anomenar lescoses pel nom institucional.

Més enllà del nom, què en pensade les crítiques a aquest projecte?Que estan polititzades totalmenti que no entenen d’on ve la Barce-loneta, que era un barri industrial,no només pesquer. Tenia una tra-jectòria que es va perdre i el que arapretén la reforma del Port Vell és re-cuperar tota aquella formació iocupació. I en això treballem, bà-sicament.

Durant aquests anys també hantreballat i actuat a la Rambla, vos-tè ho deia tot just començar. Molt.

Han aprovat un nou Pla d’Usos,han fet canvis amb les estàtues, elsfloristes, els pintors, ara les faça-nes... Tot plegat ha servit per mi-llorar el passeig?Efectivament. No té res a veure comes pot passejar avui per la Ramblaque com es podia fer fa quatre anys.Li posaré un exemple claríssim...

L’escolto.Els trilers. Avui no en queda ni un.Com que ens acostumem molt rà-pidament a les coses bones semblaque no tingui mèrit haver-ho acon-seguit, però això ha estat un gran èxitd’aquest govern. Hem actuat tant apetita com a gran escala, però el de-bat sobre aquest passeig és recurrent.

Un altre debat recurrent en els úl-tims mesos ha estat i és el del tu-

L’Entrevista Perfil | Pedagoga de formació, política de vocacióMercè Homs va néixer a Vic el 16 d’agost de 1975. Casada i mare de tres fills, és llicenciada enPedagogia per la Universitat de Barcelona. Militant de Convergència des del 2003, va iniciar

la seva tasca professional al partit com a col·laboradora de la Federació de Barcelona, a partirdel 2002, i després com a gerent de la mateixa federació des del 2004 fins al 2007.

Arnau NadeuCIUTAT VELLA

Mercè Homs / regidora del Districte de Ciutat Vella

Mercè Homs ens rep quan falten menys de dos mesos per a les eleccionsmunicipals. Repassa l’actualitat més recent i els temes centrals que hanmarcat la legislatura i acaba parlant de com ho ha viscut personalment.“He intentat no perdre el fil de la meva vida quotidiana”, assegura.

“Els mals presagis que predicaven els ques’oposaven al Pla d’Usos no s’han complert”

L’Entrevista13 | 30 març 2015 líniaciutatvella.cat

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

risme, sobretot aquí a Ciutat Ve-lla. S’ha fet tot el que es podia fer,des del Districte, per combatreels seus efectes negatius? Que hem fet tot el que podíem fer,segur. Tot el que ha estat al nostreabast ho hem incorporat en aquestequilibri que citava anteriormentquan parlàvem del Pla d’Usos: elrespecte per la qualitat de vida delsveïns sense estrangular l’activitateconòmica, que la necessitem. Perexemple, hem arribat a comprar unbloc de pisos al carrer Robador ques’havia de destinar a apartamentsturístics i que l’hem retornat, viaconcurs, als veïns i veïnes a travésde lloguers assequibles.

Parlant d’apartaments turístics,quina és la solució definitiva pera aquesta problemàtica?Tant de bo la sabés! [Somriu]. Elque sé és que no és un tema nou.Fa 7 anys aquest ja era el cavall debatalla del Districte i ara ha tornatal capdamunt de l’agenda me-diàtica. Però si tot això ho ha-guéssim frenat quan tocava, se-gurament ara no hauríem tingutaquesta explosió.

De noves llicències a Ciutat Vellaja no se’n donen des de fa moltsanys, però el problema té a veu-re, sobretot, amb els apartamentsil·legals.En aquest cas, des de sempre s’haactuat sota denúncia i s’han ela-borat llistes amb els veïns per fer-hi front. I així ho seguim fent. Ins-peccionant, sense desistir, i llançantmissatges que aquí no tot s’hi val.

Però pel que fa als legals, no po-dem pretendre prohibir-los per secom demanen alguns. És una rea-litat que existeix a totes les gransciutats i Barcelona no pot sermenys, perquè és una oferta com-plementària i atractiva. El que hemde fer és minimitzar-ne els efectesnegatius.

Curar en lloc de prevenir?Bé, si els creixements s’haguessinfet sabent el que podia passar, va-lorant-ne les conseqüències, pot-ser tot seria diferent. I això no ve

dels últims quatre anys, sinó demolt més enrere. Barcelona ha tin-gut, en el passat, un comporta-ment de nou ric. Ens vam veure lesorelles i potser vam voler créixermés ràpidament del compte.

Arribem tard, per tant.Potser sí, però a mi m’agrada ser po-sitiva. Sóc de les que sempre veuenel got mig ple. És evident que en-cara tenim molta feina per fer i queaquesta és complexa, però mirant

enrere veig que hem fet moltsavenços i això m’omple d’optimis-me. Arribem tard o no, ho hem d’a-frontar i així ho farem, com ambtota la resta de problemàtiques. Isempre amb la col·laboració delsveïns, escoltant-los i intentant bus-car el consens.

No sempre ho ha aconseguit. Defet, ha hagut de viure algunes si-tuacions complicades...Suposo que es refereix a l’escrache.

Per exemple.Personalment, i tret d’aquell dia,que hi havia gent que no em co-neixia de res i que em va insultard’una manera que ara no toleraria,no recordo situacions realmentcomplicades. Sap per què?

Digui’m.Perquè quan estàs segura que fascorrectament les coses i que tre-balles tant com pots, que fas tot elque pots, estàs tranquil·la. Aixím’ho vaig proposar al principi delmandat i així els ho deia sempre almeu equip: vull dormir tranquil·la.

Ho ha pogut fer?Normalment sí. I no només això,sinó que he intentat no perdre elfil de la meva vida quotidiana. Sócmare de tres fills i he intentat estarmolt amb ells, per exemple. I crecque això és bàsic, perquè, si no, etvas distanciant de la realitat. És moltnecessari no perdre mai de vista lavida del dia a dia. Al cap i a la fi, aixòés el que et fa ser persona i, de re-truc, millor política.

“Potser he pecat deser massa propera,o almenys això emdiuen. Ara bé, quan

ha calgut dir no, ho he fet”

| 14Ciutat Vella30 març 2015líniaciutatvella.cat

El festival de curtmetratgesMecal Pro arriba a Ciutat VellaCINEMA4La dissetena ediciódel Festival Internacional deCurtmetratges i Animació deBarcelona Mecal Pro es traslla-darà al districte a partir del prò-xim 9 d’abril per iniciar la seva se-gona etapa, després d’haverarrencat el passat 12 de març alsCinemes Girona de Gràcia id’haver continuat a l’InstitutFrancès.

Concretament, el Mecal s’ins-tal·larà al CCCB del 9 al 12 d’abrilper celebrar el seu cap de set-mana d’animació, mentre quel’Arts Santa Mònica acollirà larecta final de l’edició entre el 16

i el 19 del mateix mes. Aixídoncs, el CCCB acollirà les Jor-nades Media d’Animació, el dia10, una col·laboració amb el Fes-tival 3D Wire que consisteix enuna trobada de professionals delmón de l’animació que es com-plementarà amb diferents tallers,conferències i classes magistrals.

Pel que fa a l’últim esdeveni-ment del festival, l’Arts SantaMònica acollirà el Mercat delCurtmetratge, un acte per alsprofessionals de l’audiovisualque té com a objectiu dinamitzarla producció, la distribució i l’ex-hibició d’aquest format.

La basílica dels Sants MàrtirsJust i Pastor de la plaça SantJust ja llueix amb tota la seva es-plendor les troballes arqueolò-giques fetes durant els treballsd’excavació duts a terme en elsdarrers anys.

Les descobertes arqueològi-ques fetes en aquest temple, undels més antics de la ciutat, du-rant la seva restauració, sónd’un altíssim valor històric i ar-tístic. Ara, a través d’un pavi-ment de vidre, són visibles unacripta i una tomba del segle VI,probablement d’un bisbe, quedemostrarien que ja aleshoresSant Just ja es destinava al cul-te cristià. També s’ha desco-bert una piscina baptismal, unagaleria subterrània i una sagre-ra amb unes característiquesúniques a Europa amb les restesde 120 víctimes de l’epidèmia depesta negra que va patir el con-tinent al segle XIV.

A tots aquests elements degran valor cal afegir-hi les des-cobertes que es van fer l’any2011 amb la renovació del pavi-ment, que va deixar al descobert

diferents elements de la Barce-lona romana. Aquelles troballesvan provocar que es comencésun intens pla d’excavació, en elmarc del Pla Barcino, que ha duta tots els descobriments re-centment estrenats.

VISITES GUIADESPer tal de conèixer millor totaquest patrimoni, des de fa duessetmanes s’han posat en marxaunes visites guiades per la basí-lica, amb la preciosa vista queofereix el campanar un cop espugen els seus 174 escalons.

Durant la seva inauguració, ambl’alcalde Trias i el cardenal ar-quebisbe de Barcelona, LluísMartínez Sistach, al capdavant,també es va poder comprovarcom s’han solucionat el proble-ma de les goteres i s’ha milloratl’estat dels espectaculars vitralls.

Durant la visita d’inaugura-ció, Trias va assegurar que la re-modelació, de la qual encaraen queda una gran part per fer,permet valorar el patrimoni ar-tístic de Barcelona i reforçar laimatge d’una ciutat “de culturai coneixement”.

Ja es pot visitar el patrimoni artístic de Sant Just. Fotos: Basílica de Sant Just

La basílica dels Sants Màrtirs Justi Pastor exhibeix el seu tresor

RedaccióEL GÒTIC

L’Arts Santa Mònica acollirà l’últim tram del festival. Fotos: Arts Santa Mònica


30 març 2015

Comerç| 16


Finalment, el nou catàleg d’es-tabliments històrics, presentatdijous passat, només identifica228 botigues d’aquestes carac-terístiques a la ciutat, de les 389que va delimitar ara fa un any enun primer catàleg. Per tant, 161comerços queden descartats i se-’ls aixeca la suspensió de llicèn-cies decretada aleshores.

Sobre aquestes 228 botigueshistòriques s’estableix una pro-tecció de diferents nivells: 32 d’e-lles comptaran amb una protec-ció integral del seu patrimoni; en152 casos serà parcial la protec-ció, mentre que en els 42 restantses conservaran “elements pai-satgístics” característics.

Bona part de les 32 botiguesque rebran una protecció íntegradel seu patrimoni estan situades

al districte de Ciutat Vella, comara l’Indio, El Ingeniero, ElsQuatre Gats o la Casa Beethoven,entre altres.

Tanmateix, aquesta protecciónomés es limita al patrimoni. Pertant, l’activitat de cadascuna d’a-questes botigues no serà objectede protecció per part municipal,una qüestió que des de l’Asso-

ciació d’Establiments Emble-màtics es critica. “No serveix deres protegir només els mobles,l’activitat de les botigues és un pa-trimoni més”, assegura a LíniaCiutat Vella Josep Maria Roig,secretari de l’associació, que creuque “l’estudi que s’ha fet no és co-rrecte” i anuncia que presentaranal·legacions al projecte.

El Indio, una de les botigues que tindran una protecció integral. Foto: Arxiu

L’Ajuntament només protegirà228 establiments emblemàtics» El consistori presenta el catàleg municipal de botigues històriques» L’Associació d’Establiments Emblemàtics no ho veu suficient

Barna Centre atorga els premis Rosa de Plata

GUARDONS4L’eix comercialBarna Centre va lliurar el passat10 de març els premis Rosa dePlata, un homenatge públic a latasca dels comerciants del dis-tricte. Aquests premis, que se ce-lebren des de fa 23 anys, volentambé incentivar la renovació deles botigues de Barna Centre.Des dels seus inicis, sempre s’haintentat que els guardons eslliuressin coincidint amb la fes-tivitat de Santa Eulàlia, copa-trona de la ciutat i de l’eix.

La novetat d’enguany, talcom va explicar el president deBarna Centre, Javier Cottet, era

que “per cada modalitat es donindos premis en compte d’un”,com s’havia fet sempre.

Enguany, la Rosa de Plata ala millor iniciativa comercial vaanar a parar a la xocolateriaDrac de Sant Jordi i a la botigaDisney del Portal de l’Àngel. LaRosa de Plata a la millor remo-delació va ser atorgada a la Far-màcia del Palau i al Pull&Beardel Portal de l’Àngel, mentreque les Roses de Plata que deci-deix la junta directiva van anara parar a Pasqual Maragall, exal-calde i expresident de la Gene-ralitat, i a BTV.

La nova façana posterior de la Boqueria va prenent formaMERCATS4A poc a poc, la partposterior del Mercat de la Bo-queria, que mira a la plaça de laGardunya, va prenent forma.

El projecte d’ampliació i re-modelació d’aquest sector del cè-lebre mercat barceloní incre-mentarà la seva superfície en1.000 metres quadrats. De fet,s’han allargat els porxos delmercat, on es reubicaran les pa-rades que es van haver de des-plaçar a causa de la nova orga-nització dels accessos al recintei de la seva zona logística i apar-cament, que ja ha quedat sote-

rrada per guanyar espai a laGardunya.

En concret, els espais sote-rranis compten amb 22.000metres quadrats. D’aquests,6.330 corresponen a l’àrea demagatzems, mentre que 13.700estan destinats a l’aparcament.

Per altra banda, per donarcontinuïtat a les cobertes exis-tents i no competir amb elles, sen’estan incorporant unes de mésbaixes, que tenen una escalamés escaient per a un mercat deplaça. Aquest projecte té un costde 2,6 milions d’euros.

El comerç de la Barceloneta ja té la seva aplicació mòbil

TECNOLOGIA4L’Associació decomerciants i empresaris de laBarceloneta (ACIB) ja comptaamb la seva aplicació per a telè-fons mòbils. Disponible tant pera Android com per a iPhone,aquest programari està en fasede proves, tot i que ja es pot des-carregar. La seva presentacióva tenir lloc el 17 de març al cen-tre cívic de la Barceloneta.

“L’aplicació serveix per co-nèixer les ofertes de les botigues,

les seves promocions i estar aldia de tot el que passa en relacióal comerç de la Barceloneta”, ex-plica a aquesta publicació ManelMartínez, un dels dissenyadorsdel programa i veí del barri.

L’aplicació permet conèixer lasituació dels comerços de l’asso-ciació i compta amb un servei d’a-lertes perquè els usuaris rebin in-formació sobre les últimes pro-mocions. De moment, l’aplicacióté un total de 60 descàrregues.


Els premis Rosa de Plata han arribat a la seva 23a edició. Foto: Barna Centre

Cultura | 500.000 punts de llibre per Sant JordiEn el marc del programa El Comerç i les escoles, el pròxim dia 23 d’abril, diada de

Sant Jordi, es repartiran un total de 500.000 punts de llibre amb 12 models de dibuixdiferent entre els establiments associats als diferents eixos comercials de la ciutat.

L’elaboració de punts de llibre és una de les accions de El Comerç i les escoles.


Comerç| 18 30 març 2015líniaciutatvella.cat

Un notable per al comerç » Els ciutadans valoren amb un 7,8 el comerç barceloní segons l’enquesta Òmnibus Municipal 2014» El consistori es mostra satisfet i recorda les activitats de dinamització que desenvolupa amb els eixos

Més del 70% dels enquestats compren en alguna zona comercial de la ciutat. A dalt a la dreta, una imatge d’una visita del programa El Comerç i les Escoles. Fotos: Ajuntament

El comerç barceloní aprova ambnota. Segons l’enquesta de l’Òm-nibus Municipal de Comerç del2014, la ciutadania valora amb un7,8 el comerç de la ciutat.

Les principals conclusionsque s’extreuen d’aquest informesón la valoració positiva per partdels barcelonins de l’oferta co-mercial, els horaris d’obertura il’atenció personal per part delsbotiguers. En aquest sentit, elmés valorat ha estat el tracte re-but als comerços, la professio-nalitat de les persones que atenenels clients i l’honradesa dels co-merciants –tots tres aspectessuperen el 90% de valoració–.

En aquesta línia, més de lameitat dels enquestats –el 52%–considera que les botigues de ba-rri o especialitzades són els esta-bliments on millor els atenen,per davant dels mercats munici-pals –21%–, supermercats –13%–

i centres comercials i grans ma-gatzems –amb un 3% cadascun–.Per altra banda, el 71% dels en-questats asseguren que semprecompren en alguna zona comer-cial de la ciutat, mentre que un26% diu que no ho fa mai.

COL·LABORACIÓ NECESSÀRIAAquestes dades han estat rebudesde manera positiva per part delconsistori, que recorda que des delmaig del 2013 desenvolupa, encol·laboració amb els botiguers, elPla d’impuls i suport al comerç2013-2016. “En una ciutat amb 21eixos comercials i 43 mercats ésessencial el suport municipal perimpulsar la tasca del teixit asso-ciatiu comercial”, assegura Rai-mond Blasi, regidor de Comerç.

En aquest sentit, el Pla d’im-puls del comerç té l’objectiu d’en-fortir el sector, facilitar la inte-rrelació i sinergies entre el comerçi altres activitats com el turismei obrir-lo a les noves tecnolo-gies. Un exemple d’això és la po-sada en marxa del programa Co-merç a la xarxa, una iniciativa

conjunta del consistori i la Fun-dació Barcelona Comerç que volfer visibles a Google més de4.000 comerços locals. Per altrabanda, el consistori també des-taca el consens assolit amb els ei-xos comercials per definir elsfestius d’obertura d’enguany.

ACCIONS DE DINAMITZACIÓLa col·laboració entre el consis-tori i els eixos comercials tambées tradueix en activitats de di-namització com ara els premisBarcelona, la millor botiga delmón, uns guardons que premienla tasca del comerç de proximi-tat barceloní des del 1997. A més,també s’organitza el programagratuït Obert al futur, un cicle deformació que s’imparteix als deudistrictes de la ciutat i que tot justara engega la seva tercera edició.I per tal de cohesionar el comerçamb el teixit social, una altra ini-ciativa que es desenvolupa des defa uns anys és ElComerç i les es-coles, un programa de visitesque apropa els escolars a les bo-tigues al llarg del curs acadèmic.

RedaccióBARCELONA

SOCIETAT4L’enquesta Òmni-bus del Comerç torna a posar demanifest la importància que elmodel del petit comerç té a laciutat. En aquest sentit, les bo-tigues de proximitat donen fei-na a 141.500 persones i repre-senten un 14% del Producte In-terior Brut (PIB) de la ciutat. “Elcomerç forma part de la llargahistòria de Barcelona”, assegu-ra el regidor de Comerç, Rai-mond Blasi, que recorda que “jades de l’època dels gremis” el co-merç era una de les principalsactivitats de la ciutat.

Tornant al present, el sectorcontinua tenint un paper clau, jaque, segons dades municipals, un34% de les despeses dels turisteses realitzen en compres. Amb tot,passat i present d’una activitat ca-racterística de Barcelona.

El comerç de proximitat: un model arrelat a la ciutat


Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 20 30 març 2015líniaciutatvella.cat

21 |

30 març 2015

Esportslíniaciutatvella.cat

Quatre dies més que el cèlebrePhileas Fogg de Verne és el quehan trigat els regatistes Jean LeCam i Bernard Stamm, a borddel seu vaixell Cheminées Pou-joulat, a fer la volta al món a latercera edició de la BarcelonaWorld Race. L’equip franco-suísva arribar en primera posició alPort el passat dimecres 25 demarç.

La travessa dels campionsha estat gairebé perfecta. Es vansituar líders 18 dies després desalpar, i van arribar a Barcelonaamb un avantatge estimat d’unasetmana respecte a la resta. I ésque la World Race segueix en-davant, ja que encara hi ha sisvaixells més que han d’arribar ala ciutat –l’Hugo Boss va haverde retirar-se perquè se li va tren-

car el pal–. Segons la classifica-ció actual de la prova, en segonaposició arribaria el Neutrogena,tripulat pel barceloní Guiller-mo Altadill i el xilè José Muñoz,que van haver-se d’aturar a NovaZelanda per problemes tècnics.Està previst que aquesta em-barcació arribi demà.

VOLTA AL MÓN SENSE ESCALESLa Barcelona World Race és laprimera i única regata que fa la

volta al món a vela a dos –és adir, amb dos tripulants per vai-xell– i sense escales. Es tractad’una circumnavegació amb sor-tida i arribada a Barcelona.

Al llarg dels últims tres mesos,els participants han hagut de pa-tir tempestes, arreglar desper-fectes i sobreposar-se a les ten-sions i lesions. En el cas del Che-minées Poujoulat, el seu equip vacomençar a preparar la prova laprimavera de l’any passat.

El Cheminées Poujoulat arribant al Port. Foto: Ajuntament

Els guanyadors de la WorldRace arriben al Port Vell

» Le Cam i Stamm, a bord del Cheminées Poujoulat, arriben primers» La prova ha donat la volta al món en vaixell i sense escales

L’Atlètic-Barceloneta perddavant del Pro Recco (17-7)

WATERPOLO4Desfeta de l’A-tètic-Barceloneta a la Cham-pions. Els mariners van perdreper 17 gols a 7 contra el Pro Rec-co italià el passat dijous 26 demarç, en un partit marcat per lesbaixes del conjunt català, que vasortir a jugar sense la presènciade Felipe Perrone, BernardoOneto i Balasz Szirianyi.

Amb aquesta derrota, i la vic-tòria del Radnicki per 13 a 10 da-vant del Brescia, els de Chus

Martín cauen a la quarta posiciódel grup amb 8 punts i es com-pliquen el seu passi a la se-güent ronda.

Quan només falten tres jor-nades per acabar la fase degrups, l’Atlétic-Barceloneta en-cara pot recuperar la terceraposició del grup, si guanya con-tra el mateix Radnicki, en unpartit que es disputarà a la pis-cina de Sant Sebastià el pròxim8 d’abril.

Presenten al Born un llibresobre els valors de l’esport

SOLIDARITAT4Promoure elsvalors associats a l’esport a tra-vés de la pràctica del futbol.Aquest és el principal objectiu dela campanya FutbolNet, que or-ganitza la Fundació FC Barcelo-na, i que ara fa uns dies va pre-sentar el llibre i l’exposició Fut-bolNet. Valors a través del fut-bol, una obra que recull en imat-ges les històries de nens i nenesde tot el món que han participaten aquest programa.

A l’acte de presentació, cele-brat al Born Centre Cultural, vanassistir el president del FC Bar-celona, Josep Maria Bartomeu; latinent d’alcalde de Qualitat deVida, Igualtat i Esports, MaiteFandos, i l’alcalde, Xavier Trias.

L’obra consta de 87 fotogra-fies acompanyades de textos, iestà dividida en tres parts: amostrar el futbol com una einasocial, al projecte FutbolNet i al’experiència dels participants.


La història del motor català es mostra al Palau Robert

EXPOSICIÓ4Una quarentenade motocicletes de marques ca-talanes, algunes de les quals jano es fabriquen. Aquesta és laproposta de Catalunya Moto,una exposició al Palau Robertque fa una repassada al passatdel motor català. S’hi podenveure un total de 39 motos, pro-totips de marques com ara Der-bi, Rieju, Sanglas o la ressorgi-da Bultaco.

La mostra també fa un ho-menatge als grans noms del mo-tor català, i és que els catalans

han estat 78 vegades campionsdel món de motociclisme, entotes les seves categories.

El recorregut de CatalunyaMoto acaba obrint una finestraal futur amb un espai dedicat alsavenços tecnològics, on es podenveure les últimes innovacions enmotos elèctriques. Els visitants,a més, també podran veure elmotor elèctric, al descobert, delsnous prototips adquirits perl’empresa municipal B:SM. Lamostra va començar a principisde mes i finalitzarà a l’octubre.

La mostra es podrà visitar fins a l’octubre. Foto: Ajuntament

Motor | L’EcoRally torna a Arc de TriomfL’Arc de Triomf va tornar a ser l’escenari d’una nova edició de l’EcoRally, una cita

automobilística organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) aquestpassat dissabte al matí. L’objectiu de la prova és fomentar l’ús dels nous vehicles de

tecnologies dissenyades per estalviar energia i promoure el respecte pel medi ambient.

Agenda| 22 30 març 2015líniaciutatvella.cat

FINS AL 30 D’ABRILTot el dia Data límit de presentació dels treballs

per participar al premi Joaquim Jordà d’in-vestigació, uns guardons que volen incenti-var estudis i treballs en el camp de les cièn-cies socials al Raval. / Biblioteca Sant Pau.

DILLUNS 13 D’ABRIL19:00 Canvia de vida, posa’t a córrer, a càrrec d’E-

va Ferrer, doctora especialista en medicina es-portiva, una xerrada sobre la importància del’esport en les persones. / Biblioteca FrancescaBonnemaison.

A PARTIR DEL 23 D’ABRILDj. a les 17:30Taller d’horts en família, on ma-

res, pares i fills podran experimentar i apren-dre la cultura de l’hort. Conceptes i valors coml’ecologia, el treball i la dedicació hi seran pre-sents. / Centre cívic Pati Llimona.

FINS AL 2 D’ABRILMatí-TardaQuadrilàter. Exposició que s’endinsa

en el món de la boxa i el seu vessant artísti-ca i plàstica. Recupera la memòria de dos llocsemblemàtics ja desapareguts de la ciutat, comel Foto Ramblas o la Sala Price. / Setba Zonad’Art.

FINS AL 26 D’ABRILMatí-Tarda Fotografies trobades, una mostra

amb les millors instantànies de Jordi Socías,un fotògraf que fa prop que 40 anys de retratala història recent del país. / La Virreina.

DIMECRES 8 D’ABRIL18:00 Sac de rondalles. Contes de bromes i

mentides. A càrrec de Núria Clemenares,una activitat que tracta sobre la diferència en-tre les bromes i les mentides. / Biblioteca Bar-celoneta.

DIMECRES 15 D’ABRIL18:00 Sac de rondalles. Contes màgics en la par-

la de les Illes Balears. Sessió de contes a cà-rrec de Cesca Vadell adreçada a infants a par-tir dels 4 anys. / Biblioteca Barceloneta.

DISSABTE 18 D’ABRIL18:00 Partit de waterpolo entre el CN Barcelo-

na i el CN Catalunya, corresponent a la 21ajornada de competició de Divisió d’Honor. /Nova Escullera.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

Recull de contes de Hans Christian An-dersen, unes obres que es caracterit-zen per la gran imaginació, humor isensibilitat de l’autor. A càrrec de la ron-dallaire Eva González. / BibliotecaGòtic.

Contes de HansChristian AndersenDc. 8 d’abril a les 18:00

AGENDA MENSUAL

A partir d’una mica de teoria i, sobretotde molta pràctica, aprendrem les tèc-niques bàsiques que ens permetrancontar contes davant del públic. El ta-ller tindrà lloc els dissabtes a les 11. /Centre cívic Pati Llimona.

Iniciació a la narració oral: Cuenta conmigo

A partir del 18 d’abril

Amb la posada en escena de CalixtoBieito, aquesta obra defuig del fol-klorisme associat a la Carmen de Bizetoriginal, tot i que fa servir tòpics i sím-bols per reivindicar la llibertat de ladona en un món masclista. / Liceu.

Carmende Bizet

Dv. 17 d’abril a les 20:00

L’Atlètic-Barceloneta rep a casa elSant Andreu en un partit corresponenta la 21a jornada de competició de Di-visió d’Honor de waterpolo. / PiscinaSant Sebastià.

Partit de waterpoloBarceloneta-Sant Andreu

Ds. 18 d’abril


| 24 30 març 2015líniaciutatvella.cat Pròxima edició: 21 d’abril

Documents

Ciutat vella 46