redacci: 93 458 87 80 liniaciutatvella@comunicacio21.com | anunciat: 619 13 66 88 publicitat@comunicacio21.com | administraci: facturacio@comunicacio21.com

Entrevista a Ada ColauAlcaldessa de Barcelonapgs 6 i 7

La situaci de laBarceloneta no es

pot revertir entres mesos

Vicen Gasca pg 13Hem daconseguir eliminarbarreres i tenir un dileg franc amb el nou govern

Entrevista a Gala Pin pg 10La idea s comenar arevisar el Pla dUsos del districte a la primavera

Els quatre barris del districte, a la cua de la ciutat en salut

Linforme anual de lAgncia de Salut Pblica confirma que Ciutat Vella t lesperana de vida ms baixa pg 8

Corrupci pg 8Declaren els imputats perla trama dels pisos tursticsiniciada fa una dcada

Rec Comtal pg 9La fiscalia investiga lhotel que ha de construir Nuez i Navarro

Comer pg 12Els millors ambaixadors de la Rambla reben el seu premi

Esports pg 14El Barceloneta comena la Champions amb victria

barcelona liniaciutatvella.cat 30/10/2015 Nm.52 Difusi controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensualslniaciutatvella

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 30 octubre 2015lniaciutatvella.cat

3 | lniaciutatvella.cat30 octubre 2015Reportatge

Desprs de dotze anys sense, Bar-celona va tornar a celebrar fa dosdissabtes el Dia Sense Cotxes.Lany 2003, amb Joan Clos alalcaldia, la jornada va ser un fra-cs -noms hi va haver una re-ducci dun 3% del trnsit-. Ara,el nou govern, per marcar perfil enla qesti, ha tornat a impulsaraquesta celebraci i, tal com haapuntat lalcaldessa, Ada Colau,lobjectiu s fomentar una ciutatms verda i visualitzar els pos-sibles canvis d's que es podrienfer de l'espai pblic.

Enguany, lAjuntament quelidera Barcelona en Com, queen el seu programa electoral jaapostava per una progressivareducci del trnsit privat, va dis-senyar un Dia Sense Cotxes ta-llant 11 carrers de la ciutat -un a

cada un dels 10 districtes i un deciutat, el tram de Diagonal entrela plaa Joan Carles i la plaaMossn Jacint Verdaguer-. Alllarg del dia tots els ciutadansque ho van desitjar van podergaudir de diferents activitats es-portives, de lectura, batucades,gegants, jocs infantils i punts depoesia.

La jornada, com era despe-rar, va aconseguir una disminu-ci dels nivells de polluci i desoroll a les zones on els cotxes novan circular, tal com ho van in-dicar els sensors que ho regis-tren. A lespera del processa-ment de les dades, el descens deles partcules dxid de nitrogen-les ms nocives per a la salut- vaser significatiu si es comparaamb les dades dun dia normal.

Tot i aix, la valoraci de lajornada de lassociaci Amicsde la Bici no ha estat gaire posi-tiva. En un comunicat, lamentenque ms que un dia sense cot-

xes va ser un dia de desviar elscotxes. Al mateix temps, afir-men que la percepci generalera dun cap de setmana msdactivitats al carrer. En el co-municat, lassociaci parla du-na Diagonal que va ser un de-sastre, una zona sense conti-nutat i perillosa per la forma deseparar el trnsit que creuava eltram tallat o dun passeig Ma-ragall on hi faltava informaci ial final era un carrer ms tallatocupat pels vianants.

Qui no comparteix la visidAmics de la Bici s RicardRiol, president de lassociaciPromoci del Transport Pblic(PTP). Riol creu que s molt po-sitiu que shagi tornat a celebrarel Dia Sense Cotxes, ja que va seruna jornada per explicar moltescoses, fer reflexionar la gent i lA-juntament va donar el missatgeque es preocupa per la qesti.El president de lassociaci PTPafegeix que les activitats de

conscienciaci, els colloquis o elsjocs educatius per a la canallasn molt tils. Tot plegat, con-sidera Riol, serveix per evolu-cionar el discurs. Al mateixtemps tamb celebra que es fes-sin talls selectius de trnsit onel transport pblic podia conti-nuar circulant.

DEBAT OBERTUn cop celebrada aquesta jor-nada, el debat que sobre s finsa quin punt s viable aconseguiruna ciutat amb menys cotxes. Enprimer lloc, el mateix Riol re-corda que en les ltimes dca-des, encara que ara la gent hohagi pogut oblidar, ja sha redutmolt el trnsit de cotxes i lacontaminaci. Riol consideraque la reducci passa per mi-croactuacions, com les que ja esvan duent a terme, com aralampliaci de voreres o ms ca-rrils busos. Per fer un pas en-davant en la reducci dels vehi-

cles, el president de lassociaciPTP considera que caldria anarcap a una combinaci de tresmesures: el peatge urb, les ta-xes daparcament i la prohibicide determinats vehicles.

Per la seva banda, qui tambhi ha de dir la seva en aquest de-bat s el RACC. Lentitat apuntaa les superilles, una de les einesque lanterior govern va potenciari que el nou govern ho vol conti-nuar fent. Sn una visi a llargtermini que t molt de sentitper tamb suposen una trans-formaci radical de la ciutat queno es pot fer amb un pla parciali a curt termini, ha alertat elRACC en diferents ocasions.

Daltra banda, el club dau-tomobilistes, que admet que laqualitat de laire s un proble-ma i que el volum de trnsitns un dels orgens, tamb re-corda que per reduir la conta-minaci cal incentivar la reno-vaci del parc de vehicles.

Flor dun dia o el futur? Barcelona va celebrar fa dos dissabtes el Dia Sense Cotxes, dotze anys desprs de la seva ltima edici Hi ha un consens generalitzat sobre la reducci de vehicles privats per cal veure com saconseguir

La Diagonal i la Via Laietana, dues de les principals avingudes que van quedar tallades durant el Dia Sense Cotxes. Fotos: Plataforma Promoci del Transport Pblic

Albert RibasBARCELONA

| 4Opinilniaciutatvella.cat 30 octubre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes dopini es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Lnia Ciutat Vella no comparteix necessriament les opinions que els signants expressen en aquesta secci ni sen fa responsable.

redacci: liniaciutatvella@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministraci: facturacio@comunicacio21.com

lniaciutatvella.cat

Dipsit legal: B.43220-2010

amb el suport de:Difusi controlada

15.025 exemplars

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

A lacte de constituci del Parla-ment Carme Forcadell acab ambun Visca la Repblica catalana!Finalment convid els presents acantar Els Segadors. Tots els di-putats dempeus i cantant, els delPP i Cs amb la boca tancada. No elsaben cantar? Ser que, comlhimne espanyol no es canta, tam-poc volen cantar el catal, per noestablir diferncies? s com a re-preslia pels discursos den Julide Jdar i de Carme Forcadell? Lasenyora Ins Arrimadas amb caraseriosa i els braos creuats s unexemple de menyspreu i de comno se sap assumir no ser majoria.Les seves declaracions posteriors alacte, que no hi ha representacide la majoria dels catalans entreels escons de Junt pel S i la CUP,ja s la can de lenfads. Van devctimes, quan shan passat mesosi mesos culpant de victimistes alsindependentistes catalans, sem-bla que ara sels ha girat la truita.Les declaracions del senyor Xa-vier Garcia sn duna baixa quali-tat democrtica immensa, ame-naar a la presidenta que no esdesvi ni un centmetre de la lega-litat, s duna gosadia inaudita.Caldr que Carme Forcadell tinguimolta m esquerra i pacinciaamb Xavier Garca i Ins Arrima-des. Saben que tenen la guerraperduda al Parlament catal, i apartir dara atacaran a fons, senseperdre ni un segon en fer el nu-meret de cara a la galeria, en unacursa desenfrenada entre ells. ElParlament ser el seu aparador ialtaveu, per sortir als mitjans de lacaverna, com a garants de la sa-grada unitat dEspanya i penjar-semedalles per veure qui s ms bonespanyol. Shi juguen molt a lesgenerals del 20-D.

4Els segadorsper Jordi Lleal

#JeSuisBacon#VanPerFeina #Contraatac?

4Derecho a la vida i refugiadosper Juan Jos Conejo

Europa se enfrenta a la peor cri-sis de refugiados desde la Se-gunda Guerra Mundial por estarazn apelo al tribunal de la con-ciencia. Segn la DeclaracinUniversal de los Derechos Hu-manos, en caso de persecucintoda persona tiene derecho abuscar asilo en cualquier pas.Los refugiados no son inmi-grantes en busca de mejorescondiciones econmicas, lesmueve la fuerza mayor de luc-har por sus vidas.

La ley internacional prote-ge a los refugiados, ya que dic-ha ley les da el derecho a seracogidos sin que los pasespongan impedimentos. Tam-bin les apoya la Convencinsobre el Estatuto de los Refu-giados de las Naciones Unidas:Ningn pas contratante pue-de expulsar a refugiados bajoninguna razn. Estas son dospruebas fehacientes a favor delos refugiados contra cualquierotro argumento.

Traigamos ahora a la me-moria la Declaracin sobre elAsilo Territorial: Ningn refu-giado puede tener la negativa deadmisin en la frontera o, si hu-biera entrado en el territorio enque busca asilo, la expulsin ola devolucin obligatoria a cu-alquier Estado donde puedaser objeto de persecucin. Ter-cera prueba evidente que de-muestra que, segn las muertesacaecidas, la sensibilidad hu-mana no est de moda.

A pesar de que existen de-rechos que les protegen, hanmuerto ms de 1.800 refugiadosen el primer semestre de 2015.Es necesario tomar medidasurgentes para frenar esta tra-gedia humana. Este es un de-bate en el que la tica y la mo-ral deberan triunfar sobre losintereses polticos y econmicos.Tienen derecho a la vida, denuevo apelo a la conciencia y ala Declaracin Universal de losDerechos Humanos.

@erichpunti: No hi ha res que faci mspnic a l'estat que la independncia la portila 'burgesia' catalana juntament amb l'es-querra rupturista.

@jflabertos: Adems de otorgar impor-tancia y solemnidad a la declaracin delParlament, cul era el objeto de la com-parecencia sin preguntas de Rajoy?

@edu-tarres: Caldria veure quins embotitsanalitza l'OMS per dir que provoquencncer. No fotem, no s el mateix un din-dustrial que una llangonissa de casa.

Sembla que es reobre el debatsobre la connexi dels tramviesper la Diagonal.

Sembla que hi ha gent a quino acaba dagradar aquesta idea.

Sembla que s la mateixagent a qui, en el fons, no nomsno els agrada la connexi delstramvies per la Diagonal, sinque no els agraden gaire elstramvies i, fins i tot, si mapureuuna mica, no els agrada gens eltransport pblic, entre daltrescoses perqu no lacostumen autilitzar.

Sembla que als homes ambcorbata i a les dones perfuma-des que van al Liceu, tal com ci-tava lAnna Gabriel al seu dis-curs-fetitxe per als mitjans es-panyols, no els fa gens ni micade grcia que la prria de la ban-da baixa de la Diagonal puguemarribar en un tres i no res alsseus paradisos residencials iens puguem passejar pels seusparcs i jardins ben cuidats onpassegen els seus gossos que,aquests s, fan els seus quatrepats diaris, a diferncia demolts infants dels barris de lal-tre extrem de la Diagonal.

Sembla que als Jordis Pu-

jols i a les Martes Ferrusoles noels produeix gaire alegria que laprria de les lleres del Bess elsembruti les noves rajoles de lanova Diagonal amb les soleshumils i miserables de les sevessabates. De fet, lencrrec quetenia lexalcalde Trias era ar-reglar noms el seu tram deDiagonal.

Sembla que s perills quetota aquella gentussa de la ban-da nord de la ciutat, de la ciu-tat oblidada com diuen a laFAVB, algun dia puguin patir unatac de rbia i agafin els tram-vies Diagonal amunt i desem-barquin a la zona alta de la ciu-tat i rebentin a cops de mall elsaparadors dels concessionaris decotxes de luxe i de les boutiquesamb noms amb reminiscnciesfranceses.

Sembla que els del 99% te-nim dret a somiar per no tenimdret a aconseguir els nostressomnis, entre daltres coses per-qu potser sn els malsons delsde l1%.

Sembla que el debat sobre laconnexi dels tramvies per laDiagonal va molt ms enll dunsimple debat sobre mobilitat.

per Alberto Aquilu

4Sembla... sembla... sembla

5 | 30 octubre 2015 lniaciutatvella.catEnvians les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

@BernatDedeu: Dispenseu, per fer unadeclaraci de desobedincia quan no hasestat capa ni d'investir un president suna cagada monumental...

@jorge-santos99: Gane quien gane estemundial, lo de hoy es una patada al moto-ciclismo. Seas de quien seas. Y sin sancin,Dorna lo ha hecho peor que Rossi.

@sergipicazo: Un altre cop igual! Fer servirlexpressi Terrorisme anarquista de-monitza, desinforma i no s rigors amb laveritat.

Opini en 140 carcters

Dels creadors de la FP de Torero, ara ar-riba, tamb de la m del Gobierno delPP, la FP de Mestressa de casa. Llegimla competncia general del ttol perquresulta ben curiosa.

La competncia general del ttolconsisteix a realitzar activitats doms-tiques de neteja, cuina, cura de roba i su-port a persones en l'mbit domstic, aixcom realitzar operacions bsiques de ne-teja en edificis, oficines i locals comer-cials, seguint instruccions i respectant lesnormes de qualitat, observant les nor-mes vigents mediambientals i de segu-retat i higiene en el treball, i comunicant-se de forma oral i escrita en llengua cas-tellana i, si escau, en la llengua cooficialprpia aix com en alguna llengua es-trangera.

Ja m'imagino al claustre de profes-sors: Don Limpio, el majordom del"cot no enganya", i Brcenas, expert enblanquejar diners. Els mduls (reals, nome'ls invento) seran, entre d'altres,"Manteniment de peces de vestir i robade llar", "Cuina domstica", "Neteja dedomicilis particulars, edificis, oficines ilocals" o "Neteja amb mquines".

No cal dir que la creaci d'aquestaFormaci Professional em sembla unamesura genial, perfecta. Especialmentper justificar sous al Ministeri d'Edu-caci, Cultura i Esport. En comptes detenir un paio en un despatx llegint elMarca, s millor ordenar-li que s'inventi

programes de formaci amb una apli-caci bastant irreal en el mn laboral(rentar i planxar roba o escombrar i fre-gar terres, potser m'equivoqui, perem sembla que no justifiquen 2.000 ho-res de formaci). I s que aquest fun-cionari pot tenir la temptaci de realit-zar tasques complicades del tipus: comdir-los als joves sense insultar gaire laseva intelligncia que, desprs de tantsanys de formaci, potser acabin treba-llant en un Starbucks de Berln, inten-tant desxifrar les paraules Mocha Frap-puccino amb accent alemany.

Dofertes de formaci en tenim percrear un museu, per i dofertes laborals?Per qu aquest mateix funcionari, queacabar inventant la FP de treure mocsdel nas, no inverteix la seva capacitat in-tellectual en desenvolupar un projectede FP dual potent en el qual les empre-ses ofereixin formaci remunerada a es-tudiants que es combini amb formaciacadmica en les escoles?

En fi, em quedo sense paraules. Araels masclistes exigiran un ttol de FP entasques domstiques a les seves parellesdcils, mentre ells perpetuen la menti-da que no saben posar la rentadora. Aixs, i ara que no ens sent ning: podrem(aprofitant lavinentesa) signar un con-veni de Formaci en Centres de Treballperqu els estudiants puguin venir a ferprctiques a casa, a precari, s clar? Agrans mals, grans remeis.

4La FP de Mestressa de casaper lex Ribes (@blogsocietat)

Benvolguts,Ja est b. Ja est b, no?Heu aconseguit, amb perd, fer-me

enfadar. Fins aqu podem arribar. Per-doneu-me, per fins aqu podem arri-bar, si us sembla b. Valorem-ho. Crecque podrem arribar fins aqu i prou, toti que estic obert a parlar-ne. A parlar-neuna vegada ms. Com vam fer fa unessetmanes, en una reuni fantstica iconstructiva que vam tenir amb vosal-tres. En guardo un gran record, since-rament. I la factura tamb la guardo,per em quedo amb el record, la corte-sia i les bones maneres. Cal ser positiu.

Creia que amb la conversa que vautenir, amb perd, amb el nostre direc-tor de Relacions Internacionals, l'AlbertSoler, tot quedaria aclarit. Que el dileg,la pedagogia, les disculpes, el paga-ment de la primera multa, el perd perser com som i els tmids somriures hoacabarien calmant tot. Per no, no ha es-tat aix. I no ho entenc. Perdoneu-me,per no ho entenc, si em permeteu noentendre-ho, i ja disculpant-me d'antuvi.Perqu aquella estratgia d'entesa i deponts eterns era #BonaPerAlBara i#BonaPerALaUEFA.

Qu devia poder fallar, qu no va sercapa de transmetre prou b l'Albert,l'home emptic que entn la causa de lallibertat d'expressi perqu va collabo-rar en la fundaci de l'emblemtica So-cietat Civil Catalana? Qu no va ser ca-pa de comunicar prou convincent-ment l'Albert, l'exsecretari d'Estat de l'Es-port que va afirmar en una entrevista aLa Vanguardia (10/07/11) que no hi hau-ria seleccions catalanes oficials perqu"una part no pot jugar contra un tot"?Quina part de les explicacions sobre elnostre pas i la nostra convivncia cal-dria que remarqussim una mica ms,amb perd, malgrat els nostres esforos?Crec que ja ho hem fet tot i amb els mi-llors representants. Si cal, per, estic dis-posat a fer-ho ara jo personalment, unavegada hgim pagat la segona multaamb una propina del 20% que afegirem

amb molt de gust. Em desplaaria jo ma-teix cap a Nyon desprs de passar pelbanc, si ho voleu, i en un mat desenca-llarem la situaci. El dia que us ans b,a l'hora que em digueu. I ja em pagariajo el vol, de veritat, no patiu. Nosaltresens encarregarem del vol, de l'hotel, deles pastetes i dels bombons, com sem-pre. I de la vaselina.

Tot sigui per poder demanar-vosdisculpes novament i explicar-vos mi-llor, cara a cara, amb encara ms pe-dagogia, el perqu de tot plegat. Segurque ho entendreu, dirigents meus.Procurar ser encara ms convincentque l'Albert. Encara ms, si cap. Ara b,tamb us avano una cosa amb segu-retat i fermesa: espero, perd, que, per-d, no es torni, perd, a repetir, ai ma-rededu, perd, una sanci, perd,perd, com aquesta. s sobrepassaruna lnia vermella que no estem dis-posats a tolerar massa i que avui ma-teix dibuixarem dos metres ms en-davant perqu tingueu camp per cr-rer fins al dia 4 de novembre, quan ju-guem el prxim partit de Champions alCamp Nou. I all, quan rebem la terceramulta, tornarem a dibuixar-la uns me-tres ms enll amb una cara de dis-conformitat que jo mateix me la ima-gino i ja se'm posa la pell de gallina.Per ho farem perqu ser llavorsquan, malgrat tot, caldr esprmer almxim la via del dileg i la calma, i serllavors quan arribarem per fi a unacord que far que mai ms hagi d'es-criure una carta plena d'enuig mode-rat i de contundncia relativa per de-fensar discretament i amb concrdia elsinteressos del nostre club. Ai, disculpestamb per aquesta ltima frase, sensdubte excessiva. Disculpes sinceres.

Esperant rebre el nmero de comp-te per fer l'ingrs al ms aviat possible,rebeu una cordial salutaci d'un presi-dent que ara i aqu certifica que mai nin-g no ens podr trcer.

Atentament dolgut,Josep Maria Bartomeu

4Carta [apcrifa] de Josep MariaBartomeu a la UEFA

per @modernetdemerda

Un diari obert

| 6 lniaciutatvella.cat 30 octubre 2015

Est satisfeta dels primers 100dies al capdavant de lAjun-tament?Molt satisfeta, per sense auto-complaena. Sc conscient quequeden moltes coses a fer i que notot es pot resoldre amb pocs mesosde mandat. Per tenint en compteles limitacions, com el fet de ser ungovern de noms 11 regidors i re-gidores, que per a molts de nosaltress la primera experincia institu-cional i que hem tingut tots els focusa sobre des del primer dia, crec queels principals objectius els hem po-sat en marxa. I aix s el ms im-portant: els compromisos que vamadquirir ja els hem activat.

Vost ha parlat recentment de di-ficultats i contradiccions. A qu esrefereix?A qu no tot depn de tu. I repe-teixo, estem en minoria i aix ens hoposa ms difcil tot. Tamb hem ha-gut daprendre com funciona lainstituci i interioritzar les regles deljoc i, mentrestant, intentar tirar en-davant el nostre programa.

Si pogus tornar a comenar, fa-ria alguna cosa diferent?Ara que ja conec com funcionen elsmecanismes de loposici, segura-ment des del principi hauria in-tentat sistematitzar i fer pblica larelaci amb la resta de grups, per-qu ens han retret que no colla-borem amb ells per la veritat sque no hem parat de parlar-hi.Potser no ho hem visibilitzat prou.De fet, nosaltres hem dit i repetitque estem oberts a pactes de ciu-tat i al consens, per algunes for-macions es dediquen a bombar-dejar i bloquejar el govern.

Est decebuda amb loposici?B, s. Sento que he estat una micaingnua amb loposici. No vull po-sar tothom en el mateix sac perquno tothom actua igual, per s ques veritat que una pensa que elsgrups municipals actuaran en be-nefici dels interessos de la ciutat i nosempre s aix. Hem vist que algunspartits utilitzen els mecanismes quet loposici amb s partidista.

Expliquis.Alguns shan dedicat, noms co-menar, a fer el que no shavia fet maien cap altre mandat: convocar co-missions extraordinries i plens ex-

traordinaris, entrar centenars depreguntes per secretaria per blo-quejar lacci de govern... Nosaltresrespondrem totes les vegades quecalgui, per quan loposici et fa lamateixa pregunta en tres comissionsdiferents una setmana rere laltraest clar que ho fa des dun interspartidista per atacar i bloquejar elgovern.

Moltes crtiques van adreades, enconcret, a vost. Lexalcalde Triasja parla duna alcaldessa que b-sicament es fa selfies. Com shopren?Entenc que loposici faci les crti-ques que cregui convenients. snecessari i saludable. Ara b, crecque la ciutadania, ja no jo mateixa,agrairia que aquestes crtiques secentrin en temes concrets que la-fecten i que, sobretot, vagin acom-panyades de propostes.

Aquests primers mesos tamb haquedat clar que tindr una fortaoposici per lesquerra per part dela CUP. La preocupa?Preocupar-me, no. Per crec quehem destar dacord amb unes reglesmnimes de respecte mutu perquaquesta oposici sigui constructivai dels debats en surti alguna cosa in-teressant per a la ciutat, que al cap ia la fi s pel que estem aqu. Lliber-tat dexpressi tota, per sense co-accionar ni condicionar els altres.

Es veu quatre anys governant enminoria?Si fa falta, mhi veig, s. Ho estem fentja. Per tamb hem dit que som par-tidaris darribar a acords el ms am-plis i estables possibles. Mentre aixno succeeix, com a mnim treballemper arribar a pactes de ciutat sobretemes concrets, com en el cas delsrefugiats. Sigui com sigui, la portaest oberta perqu puguem arribara acords ms estables amb les for-ces que tenim coincidncies pro-gramtiques.

Pensa en el PSC i Esquerra? Hi aca-bar havent un pacte perqu en-trin al govern?Nosaltres estem oberts a parlar-ne,per de moment no hi ha conver-

ses concretes sobre aix. Estem enun perode electoral que no ho afa-voreix. Ja sanir veient.

Vost ho preferiria, per.Jo sc molt conscient que som el go-vern ms en minoria que ha go-vernat Barcelona i, per tant, treba-llarem per arribar a acords el ms es-tables possibles. Per en base al pro-grama, aix s, no a interessos par-tidistes.

Parlant del programa, una de lesdecisions que ha pres fins ara queha generat ms polmica ha estatla moratria hotelera. Als barris onno hi ha conflictes amb el turismees moderar o seliminar la me-sura?Primer deixin-me dir que el que vo-lem fer s una poltica seriosa ambel turisme. Ens hem trobat un turis-me descontrolat que es va deixar to-talment en mans de la iniciativa pri-vada, com el cas de la Barceloneta,on els vens ens segueixen pressio-nant i demanant reunions. Per aixhem descoltar tothom. Fem unaproposta en positiu: cal posar ordrei els primers interessats sn els em-presaris del sector. La mesura que ci-ten s temporal i ens ha de servir perfer una foto fixa i aplicar solucions.

Ada ColauAlcaldessa de Barcelona

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Neus Marmol

Cal posar ordre en el turisme: elsprimers interessats sn els empresaris

Estem oberts a parlar del govern ambPSC i ERC, per perara no ho hem fet

Entrevista

7 | lniaciutatvella.cat30 octubre 2015

Canviant de tema, vost destina-r 96 milions del supervit de lan-terior govern a poltiques socials.A banda daix, quines mesures es-tructurals prendr per reduir lesdesigualtats?Dentrada hem posat en marxa me-sures de xoc com laugment de be-ques menjador o els ajuts al llo-guer. Per cal pensar en una polti-ca a llarg termini. Des de mesures pergovernar leconomia de la ciutat i re-distribuir millor els beneficis, com lesrelacionades amb el turisme, fins agrans projectes de ciutat, com im-pulsar el transport pblic desenca-llant el projecte del tramvia i reacti-vant les obres de la Sagrera. Tambestem treballant per posar en mar-xa un pla de barris, ja que els ms cas-tigats per les desigualtats necessitenuna intervenci extraordinria.

Parlant de pobresa, Barcelona haliderat la resposta de les ciutats en-vers el drama dels refugiats. Estprevist que narribin uns 1.200. Laciutat est preparada?S, est molt ms preparada que al-tres ciutats. T grans serveis tcnics,demergncia, protecci civil i social...Amb el nou responsable, IgnasiCalb, estem treballant perqu sa-daptin els plans que ja tenim aaquesta nova situaci. s un reptemolt gran que tenim com a ciutatperqu estem davant duna crisisense precedents. La xifra que citenencara no s oficial i, en tot cas, serper al novembre. Desprs en po-drien venir ms perqu estem par-lant de centenars de milers de per-sones que solliciten asil.

Tornant a temes ms locals, hi hauna voluntat expressa de tirarenrere projectes de CiU que ja es-taven molt avanats? La xarxaortogonal de bus, el pla de laRambla, la gesti de dues escolesbressol...Nosaltres apostem per la xarxa or-togonal, en som uns grans defen-sors, per sha endarrerit una faseperqu hi hagi participaci venal peruna millor implementaci. s unaclara aposta associada a la del tram-via. El que s que hem fet, perqu eraun comproms, s aturar processosde privatitzaci de serveis bsics,com s el cas de les escoles bressols.

Aquest fet ha creat un problemaamb el nombre de places?Treballarem perqu no sigui aix. Elque hi ha s un problema de fons,que s el govern espanyol del PP. Ungovern que atempta contra la sobi-rania catalana i municipal i que ambla Llei Montoro limita que no es pu-gui fer oferta i contractaci pblica.

El Top Manta s un altre dels rep-tes que afronta. El repunt de la pro-blemtica es deu a una indefinicidel seu govern amb la qesti, talcom li han retret?En primer lloc, lamento que algunspartits de loposici hagin volgut uti-litzar el Top Manta per atacar el go-vern. Nosaltres hem mantingut elsdispositius de la Gurdia Urbanaque ja funcionaven per encarar unconflicte que no s nou. I quansha produt un incident amb vio-

lncia, hem estat taxatius i hem ditque no ho tolerarem. Dit aix, el quehem fet ha estat ampliar la respos-ta. Noms amb la gesti policial isancionadora de lordenana nos suficient, perqu el fenomen esmant igual des de fa anys. Cal do-nar una resposta ms integral quevagi als orgens. Cal ampliar la in-tervenci amb ms educadors decarrer i fent un pla transversal per co-nixer b el fenomen i intentar in-tervenir ms en les causes.

Tamb volem preguntar-li pelpetit comer, un sector que el tpreocupat amb el tema de lesterrasses i amb decisions com lade prescindir de la pista de gel. Hacomenat amb bon peu amb elscomerciants?Hem dit sempre que el comer deproximitat s essencial, i no nomsper ser una de les principals activi-tats econmiques de la ciutat quegenera ms llocs de treball que el tu-risme. s el nostre model de ciutat,diversifica lactivitat econmica, co-hesiona els barris, genera ms vida,seguretat, redistribueix la riquesa...Per tot plegat hem ampliat ajudesi intervencions. Una de les coses queha fet el nou comissionat de Comer,

Miquel Ortega, s augmentar en160.000 euros les ajudes per gene-rar ms activitats de carrer als dis-trictes i aix beneficiar el comer. Ianirem implementant diferents ac-tuacions. Sobre el fet de retirar la pis-ta de gel, la decisi responia a dife-rents motius i ha tingut molt con-sens a la ciutat. Seria criticable que

a canvi no fssim res, per diem quela pista privatitzava ls de la plaaCatalunya amb una activitat poc sos-tenible i que la substituirem per ac-tivitats de carrer, familiars, i diversi-ficarem les actuacions perqu arri-bin a ms barris i districtes.

No podem acabar sense pregun-tar-li pel procs sobiranista. Veu-rem un Ajuntament ms implicaten el procs, a partir dara, peraconseguir el referndum vincu-

lant que vost reclama per des-bloquejar el conflicte?Aquest s un dels grans temesque no han de ser noms cosa dela formaci que s al govern, sinque sha de decidir dialogant ambla resta de grups municipals. Percrec que s una evidncia que calun referndum, perqu el 27S hadeixat uns resultats molt igualats enclau plebiscitria per molt clars en-vers el dret a decidir. Hi ha una ma-joria de vots i descons que defen-sa que els ciutadans es puguin ex-pressar en un referndum.

Es replanteja la seva posici res-pecte a lentrada de Barcelona alAMI?Nosaltres mantenim la nostra pos-tura al respecte. Creiem que cal unaconsulta a la ciutadania de Barcelo-na perqu pugui decidir-ho ella ma-teixa, per per fer-ho caldria que hihagus consens amb la resta degrups municipals. s una possibilitat,per crec que limportant no s si Bar-celona entra a lAMI o no. Limportants poder fer un referndum a Cata-lunya per donar una sortida al con-flicte. I amb aix, com a demcrates,hi estarem compromesos i farem elque estigui a les nostres mans.

Noms amb lapolicia i les sancions

no se soluciona el Top Manta

Mantenim la nostrapostura respecte a

lentrada de la ciutat a lAMI

Entrevista

La Barceloneta va tornar a sortiral carrer recentment per clamarun cop ms contra els pisos tu-rstics i alguns vens van asse-gurar que estan decebuts ambel nou govern. Com se la pren,aquesta primera crtica?Des del primer moment, com a go-vern municipal vam explicitar queaquest estiu hi tornaria a haver pro-blemes a la Barceloneta, ja que lasituaci del barri no es pot rever-tir en tres mesos i som conscientsque queda molta feina per fer. sms, sempre hem demanat alsvens que continun sortint al carrera denunciar la situaci perquaix deixa pals que es preocupen

pel seu barri i tenim clar que sn elsnostres principals collaboradors.Dit aix, ja estem treballant i des-envolupant noves mesures pertal de comenar a revertir la situa-ci. En el cas dels pisos turstics ille-gals que ja tenen alguna sanci,hem posat a disposici dels pro-pietaris la possibilitat de condonar-los el 80% de limport si cedeixenel pis per a lloguer social. Tambhem impulsat les multes a les pla-taformes digitals per tots aquellsanuncis que no comptin amb n-mero de registre i la campanya din-formaci als turistes perqu spi-guen qu han de fer per denunciarque estan en un allotjament illegal.

La situaci de la Barceloneta no es pot revertir en tres mesos

CIUTAT VELLA

30 octubre 2015

Ciutat Vella| 8

lniaciutatvella.cat

Entre els 18 dels 73 barris de la ciu-tat que presenten ms proble-mes de salut, segons ha determi-nat linforme anual que elaboralAgncia de Salut Pblica de Bar-celona (ASPB), hi ha els quatre deldistricte: el Raval, el Gtic, la Bar-celoneta i Sant Pere, Santa Cate-rina i la Ribera. A laltre extrem hiha 15 barris que gaudeixen debona salut i formen part de lEi-xample, Grcia, les Corts, Sarri-Sant Gervasi i Sant Mart.

Linforme, que conclou queen 18 dels 73 barris de la ciutat lesdificultats socioeconmiques estradueixen en problemes de sa-lut, tamb mostra com lespe-rana de vida als quatre barris deldistricte (81,1 anys) s inferior ala mitjana de tots els barris la ciu-tat (82,23 anys) i fa que Ciutat

Vella sigui el districte amb les-perana de vida ms baixa. Delsquatre, on hi ha una esperana devida ms baixa s al Raval (80,3anys), seguit de la Barceloneta(80,4 anys), el Gtic (81,3 anys)i Sant Pere, Santa Caterina i elBorn (82,4 anys).

Les dades de lestudi han pro-vocat una rpida reacci al governmunicipal, que ja ha anunciatque treballar per tirar endavantaccions i programes dirigits a

palliar les desigualtats entre elsbarris. Aquests informes han deservir, no per fer una instantniaesttica, sin per canviar les pol-tiques i la foto de la ciutat, va afir-mar la setmana passada la sego-na tinenta dalcaldia, Laia Ortiz.

Les dades, identificades perlUrban HEART, un instrumentavalat per lOrganitzaci Mundialde la Salut (OMS), shan obtingutcreuant 12 indicadors i determi-nants de la salut.

El Raval, el barri del districte amb una esperana de vida menor. Foto: Arxiu

Els quatre barris del districte,entre els que tenen pitjor salut Linforme anual de lAgncia de Salut Pblica de la ciutat confirmaque Ciutat Vella s el districte amb lesperana de vida ms baixa

Declaren els imputats perla trama dels pisos turstics

CORRUPCI4Els imputats perpresumptes irregularitats en laconcessi de llicncies daparta-ments turstics al districte, un casque es remunta a una investigaciinterna de lAjuntament durant elmandat 2003-2007, van declararentre dilluns i dimecres davant lajutgessa que dirigeix el cas.

Un dels acusats s lexcap delsserveis tcnics de Ciutat Vella,Heliodoro Lozano, que, segons hainformat BTV, es va desvinculardavant la jutgessa de les noves fal-sificacions que se li atribueixen iva defensar que la seva imputacies deu a un error. Lozano, que vaser imputat per acceptar pre-sumptament suborns a canvi defacilitar els expedients de legalit-

zaci de pisos turstics, va allegarque quan es van tramitar els ex-pedients ja havia estat traslladat aNou Barris.

Laltre acusat en declarar va serlenginyer Joan Qulez, imputatper les mateixes irregularitats ique el 2010 va admetre haver pa-gat suborns a Lozano. De fet,Qulez s el fil que va guiar la tra-ma al comenament de la inves-tigaci.

Durant el perode 2003-2007,lactivitat de tots tipus de negocises va disparar al districte pel crei-xement del turisme i per labsn-cia de normativa. Just abans queaquesta sapliqus, es van pre-sentar 675 sollicitud de llicnciai 661 duien la firma de Qulez.

Amics de la Rambla vol que elPla saprovi abans de final danyURBANISME4El president de laRambla, Joan Oliveras, va in-sistir dimecres en una entrevis-ta a BTV en la necessitat que elPla especial de la Rambla tiri en-davant el ms rpid possible isaprovi abans de final dany.

Oliveras va lamentar que alfinal, aquestes coses tenen sentitsi tenen data, ja que si el ca-lendari s incert, la interpretacipossible s que simplement estracta dun ajornament sensedata concreta. El president de laRambla es va queixar del fet quedesconeixen quins sn els mo-

tius de laposta del consistori derevisar de nou un pla que ja ha-via estat aprovat per lanterior go-vern, ni el desacord respectedel pla ni els motius que portena una reflexi tan llarga.

La posici del consistori,per, tal com explica la regidoraGala Pin en una entrevista avuimateix en aquesta publicaci, sque molta part de la feina que esva fer sha de poder aprofitar per-qu est molt ben feta, per hitrobem algunes mancances, comper exemple la diferncia entrela Rambla de dia i la de nit.

Treballadors i direcci del Liceusasseuen avui per evitar la vagaCONFLICTE4Els treballadors i ladirecci del Liceu sasseuran avuia la mateixa taula, amb la me-diaci de la Generalitat, per in-tentar evitar la vaga.

La trobada arriba desprsque el comit dempresa del Liceuva convocar el sis doctubre unavaga de dues hores per als dies 8,10, 12, 13, 14, 15, 16 i 19 de no-vembre, coincidint amb les sisfuncions de lpera BenvenutoCellini i els dos concerts de Ric-

cardo Muti. Aquesta decisi vaprovocar que la direcci del tea-tre demans la setmana passadala declaraci de vaga illegal iabusiva i la mediaci de la con-selleria dEmpresa i Ocupaci.

El conflicte, nascut a causa dela crisi i del pla estratgic i de via-bilitat de la direcci fa tempsque dura i el punt ms conflictius el pagament de les pagues ex-traordinries pendents que elstreballadors reclamen.

Participaci | La Taula Ciutadana de Salvador Segu es reuneixEl Local Avalot, de la plaa Vzquez Montalbn, ser dilluns que ve la seu, a partir de dos quarts de

vuit del vespre, duna reuni de la Taula Ciutadana de lEntorn Plaa Salvador Segu. Aquesta Taula sun instrument per fomentar la participaci venal i crear un eix de relaci entre vens. A la reuni hiseran la regidora Gala Pin i la regidora de lrea de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, Laura Prez.

RedacciCIUTAT VELLA

9 | Ciutat Vella lniaciutatvella.cat30 octubre 2015

El Districte precinta la salagran del Teatre Principal

NORMATVA4El Districte vaprecintar la nit de divendrespassat la sala gran del TeatrePrincipal desprs de comprovarque es feia servir com a discote-ca. El local incomplia una ordreprvia de cessament dactivi-tats no autoritzades.

El cap de setmana abansuna inspecci de la Gurdia Ur-bana va servir per comprovarque continuava funcionant coma discoteca tot i tenir nomsuna llicncia com a teatre. Peraquest motiu el Districte va pro-cedir a clausurar la seva salagran, mentre que la resta de sa-les van continuar funcionantamb normalitat. Aquella ma-

teixa nit tamb es van precintarels equips de msica de les te-rrasses de tres discoteques delfront martim: Opium, Shoko iPach.

POSSIBLE COMPRADaltra banda, sobre la possiblecompra per part de lAjunta-ment del Teatre Principal, laregidora Gala Pin ha assegurata aquesta publicaci que demoment noms hem fet unsprimers contactes amb la pro-pietat actual i s molt dhora perparlar de xifres. Per es podriafinanar amb una partida pro-vinent dels 96 milions del su-pervit de lanterior govern.

Sobre una nova via en el cas delpolmic hotel del Rec Comtalque la constructora Nuez i Na-varro vol construir al solar del n-mero 17 daquest carrer. Tal comva avanar El Punt Avui fa duessetmanes, la fiscalia ha posat enmarxa, a travs del fiscal de mediambient i urbanisme, Antoni Pe-legrn, una investigaci del pro-cs daprovaci daquesta opera-ci urbanstica que va permetreque comencessin les obres del fu-tur hotel, de set plantes i 99 ha-bitacions.

La investigaci arriba des-prs duna denncia de lAsso-ciaci de Vens del Casc Antic, delAssociaci de Vens de la Barce-lona Vella i de la plataforma Atu-rem lHotel al Rec Comtal. Les tresentitats sempre han defensat queloperaci no sha basat en linte-rs pblic, sin que sha fet amida dels interessos particulars.Totes tres demanen ara que sin-vestigui com es van aconseguir elstrmits per a la construcci delhotel i si hi podria haver pre-sumptes delictes de trfic din-fluncies, suborn o prevaricaci.

Ladvocat de les associacions,Daniel Jimnez Schlegl, valorade forma molt positiva aLniaCiutat Vella que la fiscalia hagiobert aquesta investigaci, jaque la via administrativa esta-va esgotada. Jimnez Schleglafegeix que hi ha indicis de de-licte, ja que hi ha una flagrantnullitat del punt de vista admi-nistratiu de lordenaci aprova-da per a la construcci de lho-tel. Segons ladvocat dels vens,aquest projecte abandona lin-ters pblic que ha de guiar totaactuaci daquest tipus i, al ma-

teix temps, denuncia que la lli-cncia denderroc i la posteriormodificaci del PERI tenen cla-rament un disseny urbansticpromogut per beneficiar Nuezy Navarro.

Per la seva banda, la regido-ra del districte, Gala Pin, asse-gura avui en una entrevista aaquesta publicaci que estemestudiant com es va fer tot elprocediment de l'aprovaci de lamodificaci del PERI i estem adisposici de la Fiscalia perqualsevol requeriment que enspugui fer.

LAVV del Casc Antic vol aturar la construcci de lhotel. Hotel: AVV Casc Antic

La fiscalia investiga lhotel delRec Comtal de Nuez i Navarro

Albert RibasCIUTAT VELLA

30 octubre 2015

Entrevista| 10

lniaciutatvella.cat

Com valora aquests primerstres mesos de feina al cap-davant del Districte de Ciu-tat Vella?Positivament. Per una banda, enshem trobat amb uns tcnics mu-nicipals que coneixen b el districtei se lestimen i, per laltra, hem anatdescobrint entitats i vens que espreocupen i tenen cura del seu en-torn. Tot aix sha de posar molt envalor. Per tenim clar que el districtet molts reptes damunt la taula. Sivolem que la gent shi quedi a viu-re i que hi hagi un equilibri que hofaci possible, tenim molta feina a fer.I ja ens hi hem posat.

Vost sestrena en la poltica insti-tucional i ha estat lescollida per li-derar un dels districtes ms com-plexos, per que coneix b. Com hoafronta?Amb molta estima. Si no hi ha-gus aquesta estima pel territori noho afrontaria amb tantes ganes.Dit aix, sc conscient de la res-ponsabilitat que implica el crrec.Ciutat Vella no noms s un dels dis-trictes ms complexos: s el mirallde Barcelona cap enfora. Aqu hi hauna part de la poblaci que famolts anys que no se lescolta i quet una forta pressi tant del mercatimmobiliari com de determinatstipus de negoci. I ara cal transmetreque a Ciutat Vella hi haur un lide-ratge pblic i que aqu no es podrfer el que es vulgui.

La pressi turstica s el gran rep-te del districte. Vost ho coneixia bdes del carrer. Com ho veu tot ple-gat ara des de la instituci? Sha tro-bat amb contradiccions?[Pensa] Ara no sabria dir-ten cap enconcret. Nhi ha, evidentment. O msque contradiccions, s que et trobesamb situacions que a nivell perso-nal faries una cosa per que com a

govern no pots fer. Thas dadaptaral nou crrec.

I ser capa dassumir crtiques da-quells que abans eren companysde viatge. Penso en la Barcelone-ta diu Prou, que a principis de se-tembre va dir que estava dece-buda amb el nou govern...Nosaltres no vivim com un atac ocom una crtica que cal evitar que laBarceloneta surti al carrer. Tot alcontrari. Ens preocupa molt que hihagi vens que si detecten un pro-blema no el manifestin. Pensemque s vital que siguin exigents perpoder tenir una bona qualitat de-mocrtica als barris i caminar cap ala soluci dels problemes, en aquestcas els que deriven de la pressi tu-rstica. De fet, la majoria de mesuresque hem impulsat al respecte leshem anat treballant amb ells.

Detalli-les.Ara mateix estem impulsant unacollaboraci amb Hisenda per de-tectar duna manera ms rpidatant els pisos que sn reincidentscom els que acaben dobrir i sestan

oferint de manera irregular. Tambestem desenvolupant un programainformtic que ens permeti accedira les dades dels apartaments turs-tics illegals duna manera molt msconcreta i tamb senyalitzaremamb plaques els pisos amb llicncia.Dit aix, cal recordar que ja hem ti-rat endavant les multes a les plata-formes digitals i la campanya din-formaci als turistes i que hem do-nat la possibilitat als propietaris deconvertir els pisos turstics illegals enhabitatges socials.

En aquest darrer cas, quants pro-pietaris shan acollit a aquesta pro-posta?Aquesta valoraci la farem al des-embre. Per estic segura que hihaur propietaris que shi hauranacollit. De fet, amb la mancanadhabitatge social que tenim, nomsaconseguir que un propietari shiaculli ja hauria de ser un xit.

Canviant de tema, recentment vanaturar el pla especial de la Ramblai van anunciar que obririen unprocs participatiu per redissenyar-lo. Ho van fer perqu s un pla deCiU, ms enll daltres raons?No! Hi ha altres raons, s clar! [Som-riu]. Molta part de la feina que es vafer en el mandat anterior per ela-borar el pla especial sha de poderaprofitar perqu est molt ben feta.Ara b, hi trobem algunes man-cances. Per exemple, la difernciaentre la Rambla de dia i la de nit. Hiha una diferncia dusos abismal ihem de poder intervenir-hi compertoca en cada cas. I tamb creiemque cal detectar aquells espais quepoden ser estratgics i que podentenir un s ciutad per propiciar quela recuperaci de la Rambla perpart dels vens sigui possible.

Com la Foneria de Canons i el Tea-tre Principal, que vost ja ha anun-ciat que vol comprar. En el cas delPrincipal, quant pot costar aques-ta operaci i com es finanar?B, de moment noms hem fet unsprimers contactes amb la propietatactual i s molt dhora per parlar dexifres. Per es podria finanar ambuna partida provinent dels 96 milionsdel supervit de lanterior govern.

La recuperaci ciutadana de laRambla la portaven al seu pro-grama, com tamb estudiar laderogaci del Pla dUsos de CiutatVella vigent. El derogaran?La idea s comenar a revisar el PladUsos a la primavera, un cop fina-litzat el procs del PAD i del PAM. Elque s que ja estem estudiant s qui-

nes eines podrien acompanyaraquest pla perqu no es tracti no-ms duna mesura restrictiva, sinque tamb puguem fomentar de-terminats tipus de comer o dacti-vitat econmica.

Tamb li volia preguntar per lamarina de luxe del Port Vell, a laqual vost es va oposar fortamenten els ltims anys. En aquest cas,qu es pot fer? Vost volia un portciutad...En aquest cas, evidentment tenim po-ques competncies per intervenir-hi,per s que creiem que amb el Portsha de poder negociar i que hem da-conseguir que hi deixi dhaver latanca que hi ha ara mateix. Em sem-bla una aberraci que es tanqui lac-cs de la ciutadania al mar quan noestem parlant dun gran port co-mercial, sin dun port esportiu.

Parlant del Port, vost tamb va sernotcia fa poc perqu va fer pblic,via Twitter, que va rebutjar du-rant la primera reuni del conselldadministraci de Port 2000 un so-bre amb 300 euros a dins com adieta. Qu va sentir?Em va sobtar, sincerament. S ques una prctica legal, per ms en-ll de la discussi de dietes s o die-tes no, el fet de donar-les en efectiudins dun sobre encara sobta ms enun context de desafecci poltica i decasos de corrupci que es van suc-ceint. Em sembla poc elegant, perdir-ho dalguna manera.

Potser aquesta seria una contra-dicci concreta que sha trobat.No, perqu hi vaig renunciar, per des-comptat. Per em va sorprendre,perqu nosaltres havem dit peractiva i per passiva durant la cam-panya que renunciarem a les dietes.

I el top manta tampoc li nha cau-sat cap, de contradicci? Quan vahaver de recrrer a un fort desple-gament policial al centre a finalsdestiu, per exemple? Ha estat elmoment ms complicat fins ara?[Silenci] Potser de portes enfora s,per de portes endins, amb la quan-titat de gent que ve a vendret pro-jectes que en realitat no acaben deser el que et diuen, he tingut mo-ments ms complicats. Dit aix, s evi-dent que el top manta s un temacomplex i que haurem de dedicar-hiesforos, per les solucions sn a mit-j i llarg termini. I el mentrestant, quet a veure amb la gesti de lespai p-blic, lintentarem fer el millor possible.

Acabo preguntant-li pel procs so-biranista. Vost va fer pblic que vavotar la CUP el 27S i va qualificar debrutals els crits dindependnciaquan el PP va treure la bandera es-panyola per la Merc. s indepen-dentista?En realitat no gaire. En el cas de la ban-dera que em cita, vaig fer el tuit per-qu em va sorprendre. Era una des-cripci del que vaig percebre. I en elcas del 27S, vaig votar la CUP, no tantper la seva aposta independentista,sin per les persones que anaven a lallista, que conec des de fa molts anysi la trajectria de les quals les avala.

Per va votar un partit ntidamentindependentista.S. Per, repeteixo, per altres raons.Tot i aix, en el context actual, mirola proposta independentista ambuns altres ulls, sobretot vist el blo-queig del govern espanyol, quecrec que sest comportant dunamanera deplorable. El que he de-fensat jo sempre s el dret a decidir.Per quan et neguen fins i tot aquestdret, et vnen ganes de marxar.

La idea s comenara revisar el Pla dUsos deldistricte a la primavera

Quan el govern espanyol nega el dret

a decidir, et vnen ganes de marxar

Perfil | Una activista de la Barceloneta, al capdavant del DistricteNascuda a Valncia el 1981 i actualment vena de la Barceloneta, Gala Pin ha estat en els darrers anys un

dels noms propis en les batalles venals al districte, com loposici a la marina de luxe del Port Vell o el mo-viment contra la massificaci turstica. Ha treballat en el tercer sector, la producci desdeveniments, el pro-gramari lliure i la comunicaci digital. Lany 2012 va entrar a la PAH i ara lidera el Districte de Ciutat Vella.

Gala Pin / regidora de Ciutat Vella

Gala Pin, la nova regidora de Ciutat Vella, ens rep quan acaba de complir 100 diesal crrec. Explica que a linici es va donar un any de marge per tenir per la m eldistricte. Tres mesos desprs, queda clar que pocs li respectaran. La Barcelonaque es rebella en paraules seves demana canvis i espera ser corresposta.

Arnau NadeuCIUTAT VELLA

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8811 | 30 octubre 2015 lniaciutatvella.cat

30 octubre 2015

Comer| 12

lniaciutatvella.cat

Un any ms, i ja en van 53, las-sociaci de comerciants i vensAmics de la Rambla va lliurarabans-dahir al Sal de Cent elspremis Ramblista dHonor, quepremien aquelles persones, en-titats o collectius que shagin sig-nificat a lhora de millorar, di-fondre o promoure el prestigi dela Rambla. Lentitat, per, t lavoluntat de reorientar el premicap a aquells que facin el mateixamb la ciutat en el seu conjunt.

A lacte, on van assistir lal-caldessa, Ada Colau; la regido-ra del Districte, Gala Pin, i el co-missionat de Comer, MiquelOrtega, es va premiar el Gremide Llibreters de Catalunya, lar-tista Leopoldo Poms, lEscolaMassana i, a ttol pstum, aRaimon Martnez Fraile.

Els llibreters van ser guar-donats per la seva tasca en prode la cultura i per la seva con-tribuci a fer de la Rambla le-picentre de la diada de SantJordi.

Per la seva banda, Poms vaser nomenat Ramblista dHonoren reconeixement a la seva ca-rrera artstica vinculada a la

ciutat, mentre que Raimon Mar-tnez Fraile, a ttol pstum, tam-b va rebre un homenatge. Pelque fa a lEscola Massana, el seudirector, Xavier Capmany, va serlencarregat de recollir un guar-d especial en nom del centre.

Aquests premis van nixer el1962, dos anys desprs de la fun-daci de lentitat.

Lalcaldessa, amb els Ramblistes dHonor denguany. Foto: Ajuntament

Els millors ambaixadors de laRambla, premiats un any ms Amics de la Rambla lliura el Ramblista dHonor, un guard que reconeix lesfor per promocionar lemblemtica via barcelonina

El Rei de la Mgia i Coshop,guardonats als Premis ComerHOMENATGE4La comunitat dedissenyadors Coshop creadael 2012 i amb tres botigues al dis-tricte i el Rei de la Mgia van re-bre dos guardons a la gala delsPremis Comer de Barcelona,celebrada dimarts passat.

En concret, Coshop va ser re-coneguda amb el Premi a la mi-llor iniciativa empresarial i co-mercial de lany per la seva tas-ca a lhora de donar visibilitat adissenyadors independents i pe-

tites marques que treballen ambuna producci sostenible.

Per la seva banda, el Rei de laMgia va rebre el Premi a lesta-bliment comercial. Est ubicat alcarrer Princesa i basa el seu ne-goci en el mn de la mgia.

A ms, es va fer una menciespecial a David Carnissers, delMercat de Santa Caterina, pelsseus 25 anys de trajectria, i alTaller de Tapas, amb diversos lo-cals a Ciutat Vella.

Llords agafa el testimoni de Cottet a Barna Centre

PRESENTACI4Javier Cottet,fins ara president de leix co-mercial Barna Centre, ha cedit eltestimoni a Teresa Llords, que jas la nova presidenta daquestaassociaci.

Durant el trasps de poder, es-cenificat en una roda de premsacelebrada la setmana passada,Cottet, que acabava mandat, no esva estar de criticar lanterior go-vern de Xavier Trias, ja que no vaajudar els comerciants. Tamb va

dedicar unes paraules per al nouexecutiu, del qual va dir que li ge-nera molts dubtes i molta por.

Llords sestrena al capdavantdun dels eixos comercials parti-daris de liberalitzar els horaris ideixar obrir els diumenges, unademanda que la nova presiden-ta va tornar a fer el dia de la pre-sentaci. De fet, Barna Centre for-ma part de Barcelona Oberta, lafederaci de comerciants queenarbora aquestes tesis.

RedacciCIUTAT VELLA

Mesura | Ciutat Vella limita lhorari de sis comeros que obren de nitEl Districte ha decidit limitar lhorari nocturn de sis botigues de la Barceloneta, el Gtic i Sant Pere,

Santa Caterina i la Ribera que podien obrir les 24 hores, segons va avanar El Punt Avui. Ara, aquests establiments hauran de tancar entre les 12 de la nit i les sis del mat. Els motius que han emps el Districte

a dur a terme aquesta limitaci s garantir el descans dels vens, que han acollit lanunci positivament.

El repunt de vendes anima els botiguers de cara a Nadal

ESTUDI4Ms bones notciesper al comer de proximitat.LIndicador Comer Barcelona(lIcoB) del tercer trimestre in-dica que les rebaixes destiudenguany van ser les millors desdel 2013, una dinmica que peral president de la Fundaci Bar-celona Comer, Vicen Gasca,s una demostraci del canvicap a la tendncia positiva, al-hora que referma el convenci-ment del mn del comer quesespera una bona campanyaper a aquesta tardor i hivern.

En dades quantitatives, les-tudi assenyala que les vendes deles rebaixes destiu van crixerun 0,88%, davant dels descen-sos de lany passat i lante-

rior en el 2014 la facturaci vacaure un 1,9%, mentre que en el2013 la baixada va ser del4,42%. Daquesta manera, apoc a poc es va demostrant queels comerciants perceben que hiha ms afluncia de clients a lesseves botigues. A ms, de lestudies desprn que lactitud delscompradors ha estat lleugera-ment animada en aquests da-rrers tres mesos.

En aquest sentit, lIcoB as-senyala que la millor facturacide la setmana se sol fer el di-vendres a la tarda, seguida deldissabte al mat i els dijous. Percontra, el dia amb menys factu-raci s, curiosament, diven-dres al mat.

LIcoB destaca que lactitud dels clients s ms animada. Foto: Arxiu

13 | lniaciutatvella.cat30 octubre 2015Entrevista

Afronta un Nadal sense lapista de gel de plaa Cata-lunya. Considera encertadaaquesta decisi de l'Ajuntament?No. Era un acte consolidat i en-guany hauria estat el cinqu any. Perlespai on subicava s pblic i lA-juntament el cedeix a qui creu. Res-pectem la seva decisi, tot i que pera nosaltres era molt important.

Com a alternativa a la pista, fa pocva parlar sobre una descentralit-zaci dels actes de la Fundacidurant el Nadal. En qu consisti-r aquest nou model?Quan ens van dir no a la pista de gel,vam presentar un projecte amb di-verses activitats rotatives i itinerantsals diferents eixos de la ciutat. Ensagradaria, no obstant aix, que la co-ordinaci dels actes es fes entre laFundaci i lrea de Comer. Per en-cara no sabem com es far.

No hi haur, llavors, cap acte cen-tral com la pista...Organitzat per la Fundaci no. No sa-bem si lAjuntament celebrar algu-na cosa. Nosaltres volem descentra-litzar els actes a tots els districtes. Lapista de gel, per les seves dimensions,no es podia ubicar a gaires llocs.

Per altra banda, el govern muni-cipal vol implementar un enllu-menat nadalenc ms sostenible.Creu necessari aquest canvi?No ens podem posar benes abans defer-nos la ferida. Ara estem parlant de

lenllumenat de Nadal del 2015 elqual, per a la tranquillitat dels nos-tres companys botiguers, conti-nuar sent igual que el passat, ja quela subvenci de lAjuntament esmantindr. No passa el mateix, per,amb la subvenci per illuminarMuntaner i Via Laietana, els dos ca-rrers que es volien enllumenar mit-janant un concurs pblic.

Finalment, lAjuntament ha cediti lenllumenat nadalenc sencendrel 27 de novembre tal com van de-manar els botiguers. Est satisfet?Ens sembla molt positiu que, a travsdel dileg i mitjanant un acord, shagidecidit canviar aquesta data.

Amb ms o menys llums, com espresenta la campanya de Nadal? Les expectatives sn bones. Els indi-cadors econmics ens mostren quela baixada de les vendes ja sha atu-rat. Aix no vol dir, per, que hgimde tirar coets. Ara ja estem comenanta remuntar, i esperem que, de mit-jana, ens vagi millor.

Fa un any, vost ens va dir en unaentrevista que el petit comer bar-celon havia albirat terra. Podemdir, dotze mesos ms tard, que elsector ha arribat a la costa?Si no hi ha cap factor ali que pro-voqui un canvi de la dinmica, s.

El top manta podria ser un da-quests factors externs de qu emparla. Creu que lAjuntament ac-tua amb fermesa davant daquestfenomen? En aquesta problemtica han coin-cidit diversos factors: un canvi dAjuntament, la sensaci que el nou

equip de govern seria ms permis-siu i el fet que a lestiu hi ha ms man-ters. Tot aix ha provocat un augmentdels manters als carrers i menys efec-tius de policia amb unes directriusdactuaci, creiem, poc clares.

Ara ja ha passat lestiu. Esperem que minvi la presncia demanters a la ciutat i sencari aquestproblema, que no noms s una di-ficultat per als botiguers, sin quetamb s una qesti social. Com-prenem que aquesta s la forma deviure de moltes persones, per aixsha de solucionar perqu no espot permetre que molts carrersamb fort trnsit de vianants estiguininundats de mantes.

O de terrasses... Considera ne-cessari reduir-les, tal com es plan-teja des del govern municipal?Aquest s un tema complicat. Hi hamolts bars que tiren endavant gr-cies a les seves terrasses. Els nostrespassadissos sn els carrers de la ciu-tat, per on la gent hi passeja. Per tant,volem que estiguin ordenats, pertamb creiem que les terrasses ani-men la vida dels nostres carrers.Hem de ser sensibles amb aquestaqesti.

Shan posat en contacte amb vos-ts des de lAjuntament per trac-

tar la possible reducci o no de lesterrasses?No, per nosaltres som part interes-sada i hem demanat participar-hi.

Unes terrasses que se solen omplirde gent els diumenges. Comafronten lobertura en festius decara a lany vinent?En aquest tema hem de seure a ne-gociar amb totes les organitzacionsque formen part del mn del comeri els sindicats.

Aquests diumenges servirien peratraure turistes, un sector que lA-juntament tamb sha proposat re-gular. Com afectaria al comeruna reducci dels visitants?No es tancaran installacions, els tu-ristes seran els mateixos. Ordenar lacasa no vol dir tancar-la. s bo, tan-mateix, que hi hagi una visi de fu-tur positiva perqu les inversionsno marxin. El que tamb seria bo sesponjar el turisme a altres zones dela ciutat, perqu doni vida als barrisi els turistes puguin descobrir novesicones de Barcelona.

Nadal, terrasses, top manta, tu-risme... Creu que han comenatamb bon peu amb el nou govern?S. Lescenari ha canviat i hi ha uns ac-tors que no coneixem, per creiemque hi ha dhaver una relaci de con-

fiana perqu ens puguem conixeri crear vincles que abans no hi erenperqu no ens coneixem. Hem da-conseguir entre tots que no hi hagibarreres i tenir un dileg franc.

Un punt de partida s el conveni decollaboraci que han signat re-centment?S. Aquest s un acord que valoremmolt positivament, perqu ens dnaeines importants per dinamitzar elsnostres eixos. A ms, amb el comis-sionat de Comer, Miquel Ortega,hem tingut diverses reunions i anempel bon cam pel que fa al dileg i ala coneixena. Que desprs puguemestar dacord amb moltes coses... elcam ens ho dir.

Sigui com sigui, seguir VicenGasca al capdavant de la Fundaciper afrontar els reptes del comerlocal en els prxims anys?Acabo mandat a principis de lanyque ve, per restar a disposicidel nou president.

Quina s la relaci de la Fundaciamb Barcelona Oberta? Tots els criteris sn respectables. A laFundaci hi havia diferents posturesque feien que el discurs no fos tancomplet com ho s ara, on la majo-ria dels patrons de la Fundaci de-fensem la mateixa lnia.

F. Javier RodrguezBARCELONA

Vicen Gasca s el president de la Fundaci Barcelona Comer

Als peus dun Mercat de Sant Antoni encara en obres, Vicen Gasca, que finalitzar el seu mandat a principis de lany que ve, fa una crida al dileg per consolidar el model barcelon de comer de proximitat.

Hem daconseguir eliminar les barreres i tenir un dileg franc amb el nou govern

30 octubre 2015

Esports| 14

lniaciutatvella.cat

Desprs daconseguir el bronzea la passada Final Six de laChampions del waterpolo, lA-tltic-Barceloneta ha arrencatla seva participaci en lactualedici amb molt bon peu. Els deChus Martn van derrotar di-mecres lSpandau 04 de Berlnper 9 a 7, en un partit molt oberti disputat que es va decidir en eldarrer quart.

Els mariners van comenar elpartit amb ganes i ben dhora vanmossegar, fent dos gols rpidsque van deixar descollocats elsalemanys. El segon perode vaseguir la mateixa dinmica i aldescans el marcador era favora-ble per al Barceloneta (5-3).

A la represa lSpandau varetallar distncies. I s que el ter-cer quart va ser molt fluix per als

de Martn, que van veure com elsnrdics escuraven distncies ideixaven un ajustat 6 a 5 a faltade noms un quart. Tanmateix,els mariners van refer-se i aldarrer quart van anotar tres golsque gaireb van sentenciar elpartit. Al final, el Barcelonetaaconseguia la victria i ja espe-ra lSplit a la prxima jornada.

Aquest bon inici de compe-tici europea segueix la lnia delque els mariners han protago-nitzat a la lliga. Amb cinc jorna-des jugades, lAtltic-Barcelo-neta s segon amb quatre vict-ries i un empat, per sota del CNSabadell. Dem dissabte, le-quip rebr el Sant Feliu a partirde tres quarts duna.

El Barceloneta va fer un gran partit en atac. Foto: RFEN

El Barceloneta arrenca el seucam a la Champions amb victria Els mariners derroten lSpandau a la Sant Sebasti per 9 gols a 7 Dem els de Chus Martn rebran a casa el Sant Feliu a la lliga

El Barcelona perd amb el CNSabadell i trenca la bona ratxaWATERPOLO4La creu de la jor-nada de Divisi dHonor de wa-terpolo per al districte la va po-sar el CN Barcelona, que vacaure a domicili dissabte passatcontra el lder indiscutible de lataula, el CN Sabadell, per 12 golsa 8, tot i afrontar el partit ambgaranties, desprs dhaver go-lejat el Rub per 11 a 6 lanteriorjornada. Al Barcelona va desta-car Lukas Dric, que va fer tresgols, mentre que Esteller i Gom

van aconseguir-ne dos, respec-tivament.

Amb aquest resultat, els deCiutat Vella es colloquen a la si-sena posici de la classificaciamb tres victries i dues derro-tes. Dem, el Barcelona rebr ala Nova Escullera el CN Cata-lunya gracienc, un rival de lapart baixa de la classificacique ve de perdre per 8 a 14 con-tra el Matar. Una bona opor-tunitat per redrear el cam.

El districte acollir un torneigmundial de curses dorientaciPROVA4El Front Martim ibona part del centre de la ciutates convertiran aquest cap desetmana en un circuit on diver-sos equips competiran per en-dur-se el nov Trofeu Interna-cional Ciutat de Barcelona deCurses dOrientaci (TIC).

Aquesta competici va nixercom una prova per equips on esconvidaven un parell de selec-cions internacionals de mximnivell com a marc dentrena-

ment i millora de la tcnica de lesseleccions catalanes snior i j-nior. Lany 2008, per exemple,hi va participar el combinat an-gls i, a ms, la competici es vaobrir a altres clubs catalans.

Dem dissabte tindr lloc lacursa de mitja distncia al FrontMartim, mentre que lende-m se celebrar la cursa CityRace Euro Tour de llarga dis-tncia pels carrers del centre deldistricte.

RedacciCIUTAT VELLA

Patinatge |Barcelona rebutja els Roller Games del 2017 per vol els del 2019Barcelona demanar organitzar els World Roller Games lany 2019 i no el 2017, com estava previst, desprs

dhaver arribat a un acord amb les federacions de patinatge espanyola i catalana que ho traslladaran a la inter-nacional. El consistori ha decidit demanar lendarreriment pel procs de reflexi que est duent a terme so-

bre els grans esdeveniments esportius. Amb tot, els jocs del 2017 els acollir ara la ciutat xinesa de Haining.

Ms recursos per assegurarlaccs dels escolars a lesport

INICIATIVA4LAjuntament estdecidit a ampliar i fer crixer elprograma Convivim Esportiva-ment, una iniciativa que t coma objectiu assegurar laccs delsjoves a lesport.

En concret, la comissionadadEsports, Marta Carranza, va ex-plicar fa uns dies que incremen-taran en un 20% el pressuposttotal del programa, a ms din-crementar les hores de monito-ratge de les diferents activitatsde qu consta la iniciativa. Ambaquestes mesures, volem conso-lidar laposta de lesport com un

instrument de cohesi social,molt especialment entre aquellscollectius i barris on pot ser es-pecialment efectiu, va assegurarCarranza.

Des de linici del programa, elcurs 2012-2013, els participantshan passat de 1610 i 94 grups a2127 i 144 grups el darrer curs2014-2015.

Aquesta s una iniciativa in-terdepartamental, ja que impli-ca Serveis Socials, Salut, Educa-ci, els Districtes, Immigraci iEsports, i est inclosa en el Pla delesport extraescolar.

El Convivim Esportivament va nixer el curs 2012-2013. Foto: Arxiu

15 | Agenda lniaciutatvella.cat30 octubre 2015

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALDIVENDRES 6 DE NOVEMBRE19:30 Tercera edici de Barcelona Novella His-

trica. Tertlia sobre els Tres Mosqueters, ambAlfonso Mateo-Sagasta, Jos Manuel Fajar-do i ngels Casals. / Born Centre Cultural.

AVUI DIVENDRES 30 DOCTUBRE10:00-14:00 Seminari sobre la gesti dels ar-

xius arqueolgics, que tot i haver arrencat ahir,finalitza avui, quan es far una visita a lAr-xiu Arqueolgic i al Centre de Colleccions delMuseu dHistria.

DIMARTS 3 DE NOVEMBRE18:00 En el marc del cicle El horno del Raval. Co-

cinando Interculturalidad, taller de cuina pa-quistanesa. La cuina obre a les sis i el sopares far a partir de les nou de la nit. / CarrerRiereta, 20 bis.

A PARTIR DAVUIMat-Tarda Exposici de Carlos Bunga Capella

al Museu dArt Contemporani de Barcelona.Lentrada general s de 10 euros, amb preusreduts per a joves i grups. / MACBA

FINS AL 6 DE NOVEMBREMat-Tarda Exposici de pintures i dibuixos de

Joan Bueno El Raval, 6.000 anys dhistria dunparads amb pecat original. Lartista va nixerlany 1932 a Barcelona. / Casal de Barri Folchi Torres.

DIMECRES 4 DE NOVEMBRE18:00 Contes a la m. Una activitat de conta con-

tes adreada a nens i nenes a partir dels dosanys i fins al quatre, a crrec de Susagna Nav./ Biblioteca Barceloneta.

DIMECRES 4 DE NOVEMBRE18:00 Llibres a escena: El regal, un conte sobre

un conillet de roba, fet de retalls i un tros dematals. Espectacle inspirat en el conte de Mi-chael Ende, El titella de roba. A crrec de Pen-gim-Penjam. / Biblioteca Gtic.

DEM I DIUMENGEMat Nov Trofeu Internacional Ciutat de Bar-

celona de Curses dOrientaci. / Front Mar-tim de Barcelona.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

A partir de les cinc de la tarda, hi hau-r una festa de celebraci de la Cas-tanyada, amb un berenar, una cerca-vila i activitats i tallers infantils diversos./ Plaa Foclh i Torres.

Castanyada al barri de Sant Just

Avui dv. 30 doctubre a la tarda

Cada llibre s una caixa que amaga his-tries fascinants, antigues, moder-nes... Per totes elles mgiques. Xe-rrada a crrec de Mgic Jar. / Biblio-teca Gtic.

Els viatges de la paraula:mgia entre llibres

Dc. 18 de novembre a les 19:00

Benvenuto Cellini s lencarregat de feruna escultura per al Papa ClimentVII. Una obra que representa un dueldamor i artistes a la cort vaticana. /Gran Teatre del Liceu (consultar hora-ris).

BenvenutoCellini

Del 8 al 19 de novembre

LAtltic-Barceloneta rep a casa elSant Feliu amb lobjectiu dassaltar elliderat de Divisi dHonor i seguiramb la bona ratxa de la Champions. /Sant Sebasti.

Partit de waterpoloBarceloneta-Sant Feliu

Dem ds. 31 doctubre a les 12:45

| 16 30 octubre 2015lniaciutatvella.cat Prxima edici: 26 de novembre