No valen segons quines demaggies i populismes que ensporten al desastre

Entrevista a Xavier TriasAlcalde de Barcelona i candidat de CiU

Una operaci antidroga acabaamb 55 detinguts al districte

La xarxa, formada per pakistanesos que venien llaunes de cervesa, operava als barris del Raval i el Gtic pg 10

Anlisi pg 3Comena el compteenrere per a les eleccionsmunicipals de diumenge

Cultura pg 10Plcido Domingo assisteix altret de sortida de la campanyade micromecenatge del Liceu

redacci: 93 458 87 80 liniaciutatvella@comunicacio21.com | anunciat: 619 13 66 88 publicitat@comunicacio21.com | administraci: facturacio@comunicacio21.com

barcelonalniaciutatvella

liniaciutatvella.cat 19/05/2015 Nm.48 Difusi controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

pgs 12 i 13

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 19 maig 2015lniaciutatvella.cat

3 | Anlisi 19 maig 2015 lniaciutatvella.cat

Compte enrere. Queda molt pocperqu els barcelonins sacostina les urnes per triar el nou alcal-de o alcaldessa de la ciutat. I al-calde o alcaldessa no s una pi-cada dullet a les noves formes dellenguatge polticament correcte,sin una realitat. Trias o Colau.Daquests dos noms sortir lapersona que dirigir la ciutat elsprxims quatre anys.

El frec a frec entre lactualbatlle convergent, que fa quatreanys va trencar lhegemonia so-cialista, i laspirant al tro, lexlderde la PAH i cap de llista de la can-didatura Barcelona en Com, estmarcant la campanya electoral.Tant lun com laltre saben que la

victria recaur en un dels dos. NiBosch (ERC), ni Collboni (PSC), niFernndez Daz (PP), ni Mejas(Ciutadans) ni Lecha (CUP) sem-blen tenir cap possibilitat de guan-yar les eleccions. Almenys aix hoapunten les enquestes.

Aix ha provocat que en els da-rrers dies la campanya shagi en-durit. Especialment contundentshan estat les paraules de Colau,que ha qualificat en diverses oca-sions de mafiosa la gesti de lac-tual alcalde. Fa poc, la nmero 1 deBarcelona en Com va acusar, enuna entrevista a Catalunya Rdio,a la famlia de Xavier Triasdhaver-se enriquit grcies als go-verns de Jordi Pujol. Al mateixtemps, per, va assegurar que nos que Trias sigui un mafis, sinque hi ha formes de fer polticamafioses, que tamb inclouen, se-gons Colau, el PP i el PSC. Mai fa-

ria acusacions personals sense te-nir proves de res. Jo no he fet acu-sacions personals. Dic que hi hauna forma de fer poltica mafiosa.CiU t tants casos de corrupci quela ciutadania hem perdut el comp-te, va concloure Colau.

Lofensiva de la lder de Bar-celona en Com ha provocat queTrias no shagi quedat callat. Lac-tual batlle, en una entrevista aRNE, va lamentar recentmentlinsult fcil de Colau. Una set-

mana abans, el poltic convergentva afirmar en un acte a la TorreCollserola, fent referncia a un m-ting de Colau celebrat a Nou Ba-rris al costat del lder de PodemosPablo Iglesias, que s lamentableque una persona que aspira al'alcaldia de Barcelona es dediquia insultar els adversaris comaquesta senyora va fer ahir a NouBarris. Trias els va acusar a totsdos de generar odi.

PROCS SOBIRANISTATothom s conscient que les mu-nicipals barcelonines tamb tenenla seva dimensi nacional. El rumbdel procs sobiranista, tot i que elseu xit o fracs depn principal-ment dels poltics independen-tistes que hi ha al Parlament, potvariar segons qui governi la ciutat.

Malgrat que lalcalde Triassha encarregat de recordar que

aquestes eleccions noms snmunicipals, tamb ha deixatclar en una entrevista a aques-ta publicaci que com a alcal-de de Barcelona no fallar mai alprocs sobiranista. Per la sevabanda, Colau sempre sha mostratambigua amb el procs sobira-nista i amb el paper que la capi-tal catalana ha dexercir. El dreta decidir s irrenunciable, per es-tic a favor del dret a decidir-hotot, ha assegurat en nombrosesocasions Colau. Sobre el posicio-nament de la seva formaci al res-pecte, ha reconegut que no la te-nen definida, ja que hi conviuendiferents opcions.

Per ltim, cal no oblidar queaquesta dimensi nacional deles eleccions tamb pot incidir enel resultat que puguin aconseguirERC i la CUP. Diumenge sortiremde dubtes de tot plegat.

Recta final Arriba lhora que els barcelonins escullin qui dirigir la ciutat els prxims quatre anys

El duel entre Trias i Colau ha pujat de to a mesura que la campanya electoral ha anat avanant

Albert RibasBARCELONA

Aquest diumenge els barcelonins escolliran qui seran els encarregats de representar-los. Foto: Ajuntament

Colau veu mafiosala gesti de Trias i lalcalde lacusa de generar odi

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 4 19 maig 2015lniaciutatvella.cat

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | 19 maig 2015 lniaciutatvella.cat

| 6Opini19 maig 2015lniaciutatvella.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Estem en campanya electoral du-rant dues setmanes. Cartells, pan-cartes, fulletons, globus i mtings.Tot molt normal, es tracta de fer-se visible als ciutadans perqu elsrecordin el dia danar a votar i es-cullin la papereta que pertoca. Calque ens facin un reguitzell de pro-meses que saben que no les com-pliran mai? Cal que ens expliquinel que han fet malament els altresi no ens expliquin qu i com ho fa-rien ells fent propostes en positiu?Cal que diguin cull dolla i facininsinuacions velades o es dubtisobre lhonradesa dels oponentspoltics? Com es pot dir que lin-ters del mateix partit s a fi de b,i el dels altres s portar a la runael poble? Perqu ens tracten comsi fssim uns ingenus sense ni ungrau dintelligncia? Es pensenque els ciutadans, ens podem em-passar tot el que ens diuen i quenosaltres actuem amb limpuls deles vsceres?

Molts, que ara es llacen bra-vates els uns als altres, hauran denegociar per formar el govern dela seva ciutat, val la pena entra endesqualificacions ara? Sn cons-cients els partits poltics, que lasocietat, a ms dells, la formentot un munt dassociacions i so-cietats culturals, venals, esporti-ves, empresarials, etctera quetamb han de dir-hi la seva, qui elsconsulta abans de la campanya?La veritat, la majoria de vegadesquan fan els debats electoralsapago la rdio i la televisi, i hofaig per estalviar-me la vergonyaaliena de veure com uns perso-natges que haurien de fer unaconfrontaci de propostes per alseu municipi, es dediquen a tirar-se retrets uns als altres. Si em fal-ten el respecte, apago i marxo!

4Respecteper Jordi Lleal

#Provocador#Campions #Xivatos?

4El 24 votar! per Bernat Desgrau

El fet que Francesc Torralbashagi desvinculat del Constru-m de Josep Antoni Duran Llei-da constitueix una interpellacidtica poltica al duranisme.

Cronistes com Jos AntonioZarzalejos i Antoni Puigverddonaren la ms cordial ben-vinguda al Construm dura-nista i a la incorporaci depersonatges com Torralba almanifest fundacional. Entitatsultra catliques i espanyolistescom Germinans germinabittamb expressaren la seva sa-tisfacci.

Un altre cronista, Francesc-Marc lcavo, des de la seva fi-nestra discreta, observa els es-deveniments i deixa constnciaque lobjectiu de Construr sdestruir el procs sobiranista ca-tal democrtic i pacfic. Hodiu amb paraules referides a Du-ran: Un demcrata cristi da-quests que ara tenen tantes ga-nes de construr com datacar aMas sense donar la cara.

Torralba es desmarca delseu suport inicial. Escriu: Emdesvinculo formalment de Cons-trum. No comparteixo la pol-tica que sest duent a terme,molt allunyada de la meva ma-nera de fer. Aquest tuit des-colloca a Zarzalejos, Puigverd,Germinans, Duran i lentornduranista. I s que Torralba,arrelat en lhumanisme cristi,

s un referent tic en la societatcatalana i en la comunitat ecle-sial. El filsof i teleg FrancescTorralba s director de la Cte-dra Ethos a la Universitat Ra-mon Llull, president del Consellassessor per a la diversitat reli-giosa de la Generalitat de Cata-lunya, consultor del ConsellPontifici de la Cultura de SantaSeu. Dirigeix Qestions de VidaCristiana on coincideix ambJoan Rigol, histric polticdUDC i que no te res de veureamb el Construm duranista.

Torralba, com a cristi, ha feta la molt recomanable webwww.catalunyareligi.cat unareflexi sobre la relaci entre Es-panya i Catalunya. Propugna lafraternitat tant en una Catalunyaautnoma o federal com sobi-rana. Afirma: Jo crec que els queens diem cristians no hem deperdre de vista que la fraternitatno pot mancar mai, indepen-dentment de l'encaix que Cata-lunya tingui en el conjunt d'Es-panya. Si Catalunya esdev unestat, o un estat federal, o un es-tat sobir, independentment del'encaix que finalment tingui enel conjunt de la pennsula ibri-ca... de cap manera podem po-sar en situaci crtica la frater-nitat entre els ciutadans de la pe-nnsula, les relacions harmni-ques entre nosaltres, i el sentit debenevolncia i estima mtua.

per Oriol Domingo

4Interpellaci al duranisme

Sapropen eleccions. No fotin,no ho sabien? Cony, doncs s,el dia 24 del present mes hemde triar les alcaldesses o els al-caldes de les nostres viles,municipis i ciutats. El mo-ment s transcendent, es res-piren aires de canvi, la crisi, ElProcs i que si tomba i quesi gira i blablabl. Per el cass que un servidor no t en-cara del tot clar qu collonsvotar en aquestes munici-pals. De fet, tinc ms clar elque NO votar ni borratxo deratafia que el que S que vo-tar fent s de les meves ple-nes facultats mentals aixdubtant, bviament, que mailes hagi tingudes.

Jo sc un barcelon rojo-separatista i animalista, ja hosaben. I amb aquesta autode-finici ja puc descartar unbon grapat de formacions queno em fan el pes. Vull unajuntament independentista,desquerres i comproms adefensar, garantir i augmen-tar tant com es pugui els dretsdels animals. Pelut de trobar,aquest ltim requisit, ja els ho

dic ara, perqu un cmul devaguetats, dambigitats i deparaules mig buides palesenque aquest petit pas no estencara prou avanat moral-ment com per parlar-ne ober-tament i sense embuts. Heusac la ra de ser daquestapunt: un recull dels com-promisos programtics ani-malistes de les diferents for-macions que presenten can-didatura a lalcaldia de Bar-celona.

Per part meva, com com-prendran arran de lautodefi-nici del pargraf anterior,tinc absolutament descartatdonar el vot a PP, CiU, Ciuda-danos, PSC o BCN en Com.Tot i aix els inclour aqu persi es dons lhipottic i estra-ny cas que, per exemple, unanimalista federalista o unanimalista de dretes (s aixpossible?) caiguessin per aquamb la intenci daclarir unamica els seus dubtes. No in-clour, aix s, les formacionsque segons els sondeigs notenen possibilitat de treure nitan sols un regidor.

@LlusFlaquer: Cinc de les set ltimeslligues per al Bara, per a Messi, per a Xavii Iniesta... el cicle irrepetible va fer unapausa, per segueix molt viu.

@AnnaSimo: Dos policies estatals avisen a ji-hadistes que els Mossos els investiguen iministre respon que els Mossos no podencombatre el terrorisme. Dimiteixi.

@david_bassa L'Estat espanyol s estruc-turalment i culturalment franquista. Wertno s una excepci, Wert s la regla, Werts el seu mainstream...

publicitat 619 13 66 88

Les cartes dopini es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Lnia Ciutat Vella no comparteix necessriament les opinions que els signants expressen en aquesta secci ni sen fa responsable.

redacci: liniaciutatvella@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministraci: facturacio@comunicacio21.com

lniaciutatvella.cat

Dipsit legal: B.43220-2010

amb el suport de:Difusi controlada

15.025 exemplars

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 887 | 19 maig 2015 lniaciutatvella.cat

| 8Envians les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com19 maig 2015lniaciutatvella.cat

Un diari obert

Sn quatre i tots ells duen cognoms bencatalans que no els impedeix signarllur article a La Vanguardia amb nomstots ells ben castellans. Si aquesta fall-cia de la preservaci de la diversitat alEstat espanyol fos real, no els caldriaamagar o maquillar la seva condici decatalans. I encara menys pervertir-laamb arguments trivials que volen atan-sar la por i sembrar el dubte a lesments, tal vegada, menys pensants delpas. Menys informades vull dir i mssusceptibles, en definitiva, de caure enel seu parany conspiratiu i pervertidor.

Larticle reflecteix i reprodueix els ex-emples recurrents en contra de la crea-ci dun Estat catal: ens faran fora dela UE, lOTAN i de la resta dinstitucionsinternacionals, leconomia quedar moltressentida, lautodeterminaci no t ca-buda en el mn davui, la independn-cia suposa anar contra els temps mo-derns etc. Larticle, que segueix a un al-tre que tampoc t preu anomenat Cos-tes exteriores de la independencia, po-dria interpretar-se com un darrer serveides duna daurada jubilaci daquells quidurant tants anys han servit amb lleialtata Espanya. Una Espanya, per la qual ellshan treballat i de valent, en perodes dic-tatorials, predemocrtics i de relliscosacategoria democrtica com la dels tempspresents. Poca cosa si hi pensem. Desdaquest punt, cal valorar la seva lleialtata la causa nacional espanyola, en tantque antics i nobles assalariats de lalta ad-ministraci, i esperar que si mai arribala independncia, aquests i daltres desemblant pelatge, no ens vinguin amb lacantarella tpica que ells des de la sevadelicada posici varen fer tot el possibleper la llibertat de Catalunya, per que noho podien demostrar ateses les cir-cumstncies i excuses semblants demal pagador.

En aquest article s molt pobre i de-magog ls sistemtic, acrtic i abusiu dela Constituci espanyola del 1978. Es-panya venia en aquell moment dun pe-rode antidemocrtic i en la memria dela gent encara hi coexistia, i de quina ma-nera, la mai apagada del tot Guerra Ci-vil i el trauma que la segu. No voler ado-nar-se que avui lestat de les coses hacanviat i que la renncia catalana da-quell moment no va ser volguda, sinforada per unes circumstncies pat-

tiques i terribles demostra que o sngrans desconeixedors de la histria cosa que tractant-se dun diplomtic es-panyol s ms que possible- o real-ment sn el que a casa meva en diem unscaragirats i uns girabanderes. Trin laque ms els convingui.

Aquests cavallers de trista figuragosen dir-nos, per exemple, que Rssiai la Xina defensen el concepte dintegritatterritorial, sense aturar-se a pensar, o en-rogir de vergonya, que lannexi de Cri-mea no es va fer precisament dacordamb el principi dintegritat territorial.Aix ens diuen que el Govern britnic,convocant el referndum en el marc du-na realitat jurdica molt diferent vacombatre eficament el nacionalisme es-cocs. Doncs, haurem de convenir, quesort que ho va fer amb tanta eficcia atsque en aquestes eleccions del proppas-sat dijous els nacionalistes escocesos va-ren obtenir un xit rotund, sense pre-cedents, tradut en la prctica totalitat dediputats que aquella vella naci envia alParlament de Westminster. Citen lar-ticle 4.2 del Tractat de la UE sense in-cloure que aquest article, que parla de lano ingerncia de les institucions euro-pees en els afers interns dels estats, s'had'interpretar a la llum de l'article 2 delTUE: obligaci dels estats membres i dela Uni d'actuar sempre d'acord amb elprincipi democrtic.

En suma, que desconeixent el queaquests senyors hagin pogut votar a lEs-panya dita- democrtica, cosa que not gens dinters, el cert s que la recor-dada Formacin del Espritu Nacionalno fou per a ells precisament una as-signatura Maria com es deia aleshores.Els ha deixat un segell irrenunciable i im-mutable per aquesta i la propera vida, onpodrien retrobar-se amb personalitatscom Kant i la seva noci que legalitat imoralitat no sempre sn equiparables oAdam Mickiewicz que ens deix la fra-se que la fora de la ra, ms dhora oms tard, simposa a la ra de la fora.Si defensen la unitat dEspanya, fet deper si gens objectable, que deixin de per-donar-nos la vida i ho diguin senseembuts, trampes, ni actituds displi-cents. Si es volen fer perdonar la sevacondici de catalans, magnfic, perque recordin com acaben els indis quevolen fer-se amics de lhome blanc.

4Ambaixadors i independnciaper Marc Gafarot

Ja s que aquest tema ha estat molt trac-tat per part de diferents especialistes enla matria, per com que els dos pro-cessos continuen, vull aportar a la dis-cussi, si s que nhi ha, la meva opini.Esper que sigui til per aclarir aquestsconceptes, encara que noms sigui a unapersona. Que un estat colonitzador,com s lespanyol, faci bandera del bi-lingisme en els territoris que colonit-za i que tenen llengua prpia, s del totnormal, perqu daquesta manera es-borra un dels senyals didentitat daquellpoble diferent, que ell vol convertir enigual. I aix s el que han procurat ferdurant ms de 300 anys tots els colo-nitzadors que han arribat i tots els bo-tiflers que shan afegit a dur endavantaquesta endemesa. Gran part del pobleo la major part del poble, especialmentles primeres generacions han patit molt.De les generacions que continuen en elterritori, tamb unes han patit msque les altres, i les que han sofert aquestpatiment, massa vegades han optat perrenunciar a la lluita, i desprs dhaver-se bilingitzat, han volgut tornar a mo-nolingitzar-se, per en la llengua do-minant, i daix s del que es tractava,aquesta era la intenci de tots els de-fensors del bilingisme, especialmentdels que pretenien mantenir-se o con-vertir-se en monolinges.

No existeix cap dubte que el bilin-gisme tot sol s capa de matar qual-sevol llengua, en el nostre cas la cata-lana. Convertir una persona en bilinges bastant fcil, per convertir-hi tot unpoble, des del segle XVIII, ha estatbastant ms difcil; segurament du-rant el segle XXI seria molt ms senzill.El bilingisme s un procs. I el bilin-gisme no sha aconseguit fins a final delsegle XX, desprs de generalitzar-se le-ducaci a tothom i que a totes les caseshi hagus aparells de rdio i de televi-si; i a moltes delles, tamb diaris, coma mnim a tots els establiments on es po-gus anar a prendre un caf. Els meusdos padrins que he conegut no varen ar-ribar a sser bilinges, mai no els vaigsentir parlar en espanyol. Segurament

lentenien, per no el varen haver du-sar mai. Ara es pot dir que el poble ca-talanoparlant de les Illes Balears s bi-linge, per el procs de bilingitzacicontinua. De fet el partit ms interessata fer desaparixer la llengua catalana, elPP, sha omplert la boca constantmentde la paraula bilingisme, que regia pera tothom menys per a ells; lha usadatant com ara usa la paraula trilingis-me, que no s ms que una fase del pro-cs bilingitzador per matar la llenguacatalana.

Quan el poble bilingitzat conviuamb monolinges de la llengua domi-nant, sentra en una altra fase, que jaanava fent els seus efectes feia temps,sense adonar-sen, s la de la catanyo-litzaci. s el moment dusar la majorpart de trucs possibles, com sn el din-tentar minoritzat la llengua, negant-li launitat amb altres llocs on es parli, can-viant-li el nom, i intentant dividir-la,trossejar-la i esmicolar-la, perqu siguims fcil la seva desaparici. Tamb sa-taca el cor de la llengua intentant des-truir-la, desfigurant-la, fent que la gentvagi perdent les paraules genunes de lallengua i les vagi substituint per altresde la llengua dominant, llengua que tro-ben a la majoria de diaris, a la rdio, ala televisi i al carrer. Mentre aix pas-sa, els defensors de la llengua intentenque susi a lescola i a tots els mitjans quepoden fer servir. Per en un moment de-terminat sorgeixen botiflers i personesque nexerceixen el paper, i volen de-purar la llengua, diuen que la volen acos-tar al poble, volen modificar-la, volen in-troduir-hi neologismes que no sn msque espanyolismes, i no se nadonen, os, que aquest s el cam per acabar la fei-na del bilingisme, que s anar desfi-gurant-la fins que arribi el moment enqu, fins i tot sense adonar-sen, els bi-linges en llengua dominant i subordi-nada es converteixin en monolinges dela llengua dominant. Quan aix passa atots els parlants, la llengua ha mort, en-cara que es continu ensenyant a les es-coles, com el llat. Aix ja ho deia le-nyorat Josep Maria Llompart.

4Ens maten la llenguaper Joan Massagran

@ignasinoguer: Hat-trick de CristianoRonaldo. Anir a la Cibeles a celebrar-ho ellsol. s el ttol que ms desitjava guanyar entota la temporada.

@CarlesVinyas: La memria histrica simprescindible per evitar coses aix: PP iUPyD voten contra el reconeixement devctimes de Mathausen, el PSOE s'abst.

@ernestfolch: Principi 43 del hooliganismeelectoral: noms valen les enquestes elec-torals que em beneficien. La resta sn totesuna conspiraci.

Opini en 140 carcters

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 889 | 19 maig 2015 lniaciutatvella.cat

19 maig 2015

Ciutat Vella| 10

lniaciutatvella.cat

Els Mossos dEsquadra van dura terme el passat dimecres 6 demaig una operaci denverga-dura contra el trfic de droga aldistricte, principalment als ba-rris del Raval i al Gtic, que vaacabar amb la detenci de 55persones.

Loperatiu policial es va rea-litzar en desenes de pisos i co-meros i en total es van fer msduna trentena descorcolls. Lapolicia catalana, amb la colla-boraci de la Gurdia Urbana, vadesplegar loperaci desprs dedetectar una xarxa de ciutadanspakistanesos venedors de llau-nes de cervesa que tamb es de-dicaven presumptament a ven-dre tot tipus de droga (cocana,herona, marihuana, haixix iMDMA).

El centre doperacions de laxarxa estava situat al carrer denSerra, on es van escorcollar qua-tre domicilis, i a la rambla delRaval. Tamb es van fer escor-colls als carrers Regomir i Peu dela Creu i als municipis delHospitalet de Llobregat i San-ta Coloma de Farners, a la co-

marca de la Selva (Girona). Du-rant els escorcolls els agentsvan confiscar diferents quanti-tats de diners i de droga. Entrelendem i dos dies ms tard els55 detinguts van passar a dis-posici judicial. De moment eljutge instructor del cas ha de-cretat el secret de sumari.

El centre doperacions de la xarxa era al carrer den Serra. Foto: Google Maps

Una operaci antidroga al Raval i al Gtic acaba amb 55 detinguts Es tracta duna xarxa de ciutadans pakistanesos que venien llaunesde cervesa i presumptament ho aprofitaven per vendre la droga

Lonzena edici del Barribrossaarrenca avui a La Seca

CULTURA4Lonzena edici delfestival Barribrossa arrenca avuiamb ms fora que mai, ja que en-guany se celebrar, fins aquestdiumenge, al Museu Picasso, a LaSeca Espai Brossa i a tres espaisms del districte (el MACBA, elCCCB i lEspai Ku).

Lespectacle inaugural, quees far avui a La Seca Espai Bros-sa, ser una acci concert com-posta pel compositor MestresQuadreny amb lletra de Brossa di-rigida per Xavier Gimnez Casas.Lespectacle consta de msica endirecte i una barreja de textos au-

tobiogrfics indits de MestresQuadreny i un escrit fet a quatremans amb Joan Brossa.

El festival continuar dem alEspai Ku amb la perfomance Elespritu de las aguas i dijous, alMuseu Picasso, amb lespectacleitinerant Picasso i el circ. Di-vendres, dissabte i diumengetindran lloc els espectacles Pro-testo, bon comenament saquest, La mascarada. Com-media dellarte i Automatriu,la potica dels autmates i el re-corregut Itinerari Brossi, delMacba a la Seca.

CAMPANYA4El Gran Teatredel Liceu tamb sapunta a lamoda del micromecenatge iacaba dendegar recentmentuna campanya amb lobjectiu derecaptar 450.000 euros per re-habilitar la seva faana, lnicelement de lequipament que nosha reformat desprs de lin-cendi de 1994.

El Liceu ha decidit executarles obres de millora arran duninforme tcnic que recomanauna intervenci per corregir al-

guns defectes estructuralscausats pel pas del temps i lesagressions meteorolgiques.

Amb la reforma es vol apro-fitar per corregir la seva pocailluminaci, ja que aquestacontempla una illuminaci in-tegral amb tecnologia LED, quepermetr diverses intensitats icolors

SOPAR AMB PLCIDO DOMINGOEl tret de sortida de Dna llumal Liceu, el nom de la campan-

ya posada en marxa, es va pro-duir el passat 30 dabril amb unsopar benfic a 250 euros el co-bert, celebrat al Foyer del teatredesprs de lestrena dI dueFoscari, i al qual van assistir 250mecenes, empresaris i patroci-nadors, a ms del tenor PlcidoDomingo i lequip directiu de lainstituci.

Les donacions sn a partirde 75 euros i es poden fer a tra-vs del web del Liceu o al mateixteatre.

RedacciCIUTAT VELLA

Imatge dun dels espectacles de ledici de lany passat. Foto: Arxiu

El micromecenatge arriba al Liceu

La faana del Liceu es millorar grcies al micromecenatge. Foto: Arxiu

Sanitat | Es reprenen les obres de lHospital del MarLes obres dampliaci del nou edifici de lHospital del Mar, aturades des del 2010, es van

reprendre a principis daquest mes. La reforma permetr dotar al nou centre duna nova rea durgncies, un nou bloc de ginecologia i obstetrcia, un servei de radioterpia i un nou hospitalde dia. LAjuntament aportar 30 milions deuros en els prxims tres anys per acabar les obres.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8811 | 19 maig 2015 lniaciutatvella.cat

| 12 19 maig 2015lniaciutatvella.cat

Est satisfet daquests quatreanys al capdavant de lAjun-tament?Satisfet del tot mai no ho ests, per-qu quan la ciutat t 99.000 aturatsno ho pots estar. Per moltes de lescoses que nosaltres ens havem pro-posat s que shan complert.

Quines?Aconseguir que no es faci dficit, pa-gar tothom a trenta dies, tenir unacapacitat inversora anual duns 400milions deuros sense augmentar elsimpostos, crear activitat econmicamolt diversificada, potenciar les no-ves tecnologies, millorar la qualitatdels diferents serveis, impulsar la pro-jecci internacional de la ciutat, sercapaos datendre moltssima gentque ho passa malament en un mo-ment molt complicat augmentantel pressupost social un 43%...

Qu destacaria especialment?Aix ltim. Enmig duna crisi eco-nmica tremenda, crec que hem do-nat resposta a les necessitats de lagent. Amb moltes dificultats, perqu

altres administracions estan en unasituaci difcil, per crec que hem es-tat a laltura de les necessitats im-mediates.

Si pogus tornar enrere, faria al-guna cosa diferent?Dir que sempre faries el mateix nos realista, per el cert s que no empenedeixo de res del que he fet. Finsi tot el que em critiquen ms, que sla nostra actuaci a Can Vies, la tor-naria a fer igual. A ms, crec que eltemps ens donar la ra.

Can Vies ha estat un dels temesprincipals del mandat. Tamb elturisme. Ara ha impulsat un pro-cs que ha dacabar amb un pac-te local. Sarriba tard?No. Aquest mandat no sha prestata un autntic pacte sobre el turis-me perqu sha intentat utilitzar laqesti per desgastar el govern. Ditaix, el turisme s molt important.Sha de veure com el gestionemperqu provoqui poques molsties,per Barcelona sense el turisme tin-dria una situaci econmica moltms dura.

Per a algunes zones de la ciutat jaho s molt, de dura. De fet, les des-igualtats entre barris han crescut.

Quina s la responsabilitat de lA-juntament al respecte?El 2007 va comenar una crisi moltimportant que ha accentuat latur iles desigualtats. Per la nostra granobsessi ha estat crear activitateconmica i aquests dos ltimsanys sha produt un tomb. Barce-

lona s la punta de llana de la sor-tida de la crisi. I magradaria tornara remarcar que nosaltres no hem fetdficit, que s lacci ms antisocialque hi ha.

Per, en una poca de tantes difi-cultats socials, realment s unabona aposta tancar els exercicis ensupervit?Nosaltres els diners els gastem. El su-pervit que fem linvertim en activitatproductiva. El que no es pot fer s elque sha fet durant un temps al Go-vern de Catalunya, que s gastar el

que no es t. Quan fas aix, acabesamb retallades. Creure que se surtduna crisi gastant el que no es t suna gran irresponsabilitat.

Canviant de qesti, darreramentha sobrevolat Barcelona lombradel jihadisme. Ha arribat a partiren algun moment per la segure-tat de la ciutat?No. Els Mossos dEsquadra han de-mostrat ser molt competents. Siuna persona perd el sentit comi vol fer una ximpleria, et pot cre-ar un problema, per es prenen to-tes les mesures possibles per evi-tar-ho. Ara hi ha molta gent entu-siasmada en parlar del jihadismeper, amb la situaci demogrfi-ca dacolliment de moltes perso-nes, hem danar amb compte perno encendre mistos.

Aqu, en lnies generals, la convi-vncia s bona.Per la quantitat de gent que ha vin-gut tenim una situaci equilibrada,s. Per hem de tenir cura de no fermalb el bon ambient que hi ha.Aix no vol dir que no shagi de vi-gilar, per sha dintentar no crear unambient negatiu envers les perso-nes dorigen musulm, perqu aixseria molt perjudicial.

Un altre repte important queafronta la ciutat s la contamina-ci. Creu que shaurien de prendremesures ms drstiques per fre-nar-la?Crec que ja se nhan pres moltes, demesures al respecte. La gent perd laperspectiva histrica. Barcelona erauna ciutat de fbriques amb unacontaminaci espectacular. La ma-joria daquestes es van treure i shatransformat el litoral. Shan fet can-vis, la circulaci ha millorat i estemaconseguint gaireb del tot que eltransport pblic sigui de zero emis-sions. Amb tot, la contaminaci smolt ms baixa. Encara nhi ha, perens afecta quan lanticicl est en se-gons quines circumstncies.

El futur del petit comer s un al-tre tema de pes. Quin s el cam aseguir?El cam a seguir s posar-se dacordamb els petits comerciants. Hi hauna lnia marcada, que s la de do-nar suport al comer. Per no nomspel seu vessant econmic, sin per-qu s una eina de convivncia i decohesi social. Amb el comer shade fer el que necessitin els eixos co-mercials, tenint en compte que novolem concentrar les vendes al cen-tre de la ciutat, que ja t el turisme.

Xavier TriasAlcalde de Barcelona i candidat de CiU a la reelecci

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Neus Mrmol

Lacci ms antisocial que hi ha s fer dficit, per aix no nhem fet

Sha intentatutilitzar el turisme

per desgastarel govern

Entrevista

13 | 19 maig 2015 lniaciutatvella.cat

Un altre gran repte, en aquest casde pas, s el procs sobiranista, alqual se lha vist sovint implicat. Ara,per, diu que no li conv que leseleccions del 24M tinguin un ca-rcter sobiranista...s que sn unes eleccions a alcalde.No sn unes eleccions a presidentde la Generalitat. Jo he dit que no emconv perqu crec que he de cen-trar-me en explicar lacci de governque he dut a terme.

No s compatible una cosa amblaltra?I tant que ho s. Jo com a alcalde nofallar mai al procs sobiranista.Ning es trobar que el Trias no fael paper que ha de fer com a alcal-de de la capital de Catalunya. Perles eleccions municipals les guan-yes explicant el que fas pels vens ivenes de la teva ciutat.

Precisament, la Junta Electoral vadeterminar que vost va vulnerarla normativa durant la precam-panya per explicar el que feia...S, per noms en un cas concret: eldel Mercat del Ninot. Ho vaig aca-tar, per ja vaig dir que mantindriala meva agenda perqu no puc evi-tar fer dalcalde. Faig el paper que he

fet constantment en aquests darrersanys i que em pertoca fer tamb enaquests moments.

On sn els lmits?En no fer propaganda de segonsquines coses. Jo no em dedico avuidia a fer fulletons explicant tot el quehe fet, a diferncia dalguns que s

que ho feien. El que em sorprn sque no pogus explicar que unmercat est a punt dinaugurar-se.Per b, ho respecto.

Centrant-nos en les eleccions, finsa quin punt la irrupci de Barcelo-na en Com li pot complicar lapossibilitat de revalidar lalcaldia?No ho s. Jo estic tranquil perqu crecque a mi maniran b les eleccions.Per s que, segons les enquestes, hiha un canvi molt important: certs

partits baixen molt. I aix em sorprni alhora em fa dubtar de les mateixesenquestes. Perqu el fet que es pro-nostiqui que un partit com el PSC,que fa quinze anys tenia vint regidors,pot baixar fins als cinc o a sis s sor-prenent. Potser pot passar, per nos gaire normal. Amb tot, ms quepreocupar-me jo, que puc guanyarles eleccions, crec que shan de pre-ocupar els que tenen aquestes si-tuacions difcils.

Tampoc el preocupa la possiblefragmentaci del Ple?En aquests moments, no. La mevaobsessi ara per ara no han de ser elsaltres, sin quin resultat treu Con-vergncia i Uni. I nosaltres treballemper guanyar aquestes eleccions ambclaredat. El problema ja vindr len-dem per veure com pots governar.Per crec que hem demostrat que sa-bem fer-ho en minoria. I no nomsaix, sin que sabem fer-ho b mal-grat les circumstncies desfavorables.

Creu que aquesta garantia degovernabilitat que des de CiUreivindiquen ser un factor clau alhora de decidir el vot?B, jo crec que el que li agrada a lagent s que les coses funcionin amb

un cert sentit com. Per aix sempredic que nosaltres farem la revolucidel sentit com.

Ms enll del lema, qu s la revo-luci del sentit com?Saber que no hi ha benestar socialsense crear activitat econmica ique lactivitat econmica noms t

sentit si deriva en benestar social. I te-nir molt clar que no valen segons qui-nes demaggies i populismes queens porten al desastre. Aix s la re-voluci del sentit com.

Per fer-la ha apostat per una llistatotalment continuista. Per qu?Perqu sn els millors.

...Nosaltres som un grup de gentque ja fa fora anys que treballem

junts. Som persones molt diferentsper que crec que hem fet una fei-na extraordinria, i jo faig un reco-neixement a tot aix. A ms, enssentim cmodes i collaborem moltentre nosaltres. Per tant, no tindriasentit que canvis un grup de gentque ha funcionat b.

Algun canvi s que hi ha hagut.Lnic canvi important s en el casdun regidor que ell mateix em va ve-nir a dir que se nanava al nmero 12perqu creia que era lgic que elsprimers de la llista fossin els tinentsdalcalde daquest mandat. s un de-tall geners per part seva i que de-nota el bon clima en qu es mouaquest equip.

Creu que aquest bon clima no hi sen les altres candidatures?No ho s, per quan veig segonsquines candidatures que es fan,molt poc homognies, penso: quecomplicat que ser... Hi ha gent quefins i tot fitxa persones daltres par-tits. s sorprenent. En fi, nosaltressom Convergncia i Uni, tenim unasort extraordinria perqu estemmolt units, fem un equip molt slidi esperem poder continuar servintla ciutat des del govern municipal.

Hem ats moltagent augmentant

el pressupost social un 43%

Com a alcalde de Barcelona

no fallar mai al procs sobiranista

Entrevista

Aquest mandat ser recordat,sobretot, per la modificacidel Pla dUsos del districte,que es va fer sense el consensde bona part de loposici idels vens. Amb la perspectivaque dna el temps, va ser unabona aposta?Estic convenut que els vens ivenes de Ciutat Vella destaca-rien uns altres aspectes de la fei-na que hem fet al Districte.Com a alcalde, voldria subratllarque aquest mandat hem aug-mentat un 100% la inversi so-cial al districte, hem aconseguitreduir un 25% els fets delictiusa Ciutat Vella i tamb han des-

aparegut els famosos trilers dela Rambla. Aquests ltims qua-tre anys hem tractat la Ramblacom si fos el cinqu barri de Ciu-tat Vella, hem limitat lofertahotelera i potenciat la millora enloferta de restauraci i les ac-tivitats culturals. Per sabemque hi ha encara molta feina perfer i els prxims anys volemseguir endreant la Rambla.Pel que fa al Pla dUsos de Ciu-tat Vella respecte al qual versa-va la pregunta, estic especial-ment satisfet per la introduccide millores que garanteixen laconvivncia dusos i activitatsamb la vida venal.

Hem tractat la Rambla com si fosel cinqu barri de Ciutat Vella

CIUTAT VELLA

| 14Ciutat Vella19 maig 2015lniaciutatvella.cat

Dinar solidari de la FundaciPasqual Maragall al Port

SOLIDARITAT4La Fundaci Pas-qual Maragall ha organitzat un di-nar solidari per aquest dissabte alpoliesportiu del Port amb lob-jectiu de recaptar fons en la llui-ta contra lAlzheimer. La jornadasolidria comenar a la una delmigdia.

El preu del dinar ser de 20 eu-ros per persona i la vetllada esta-r amenitzada per les havaneresdels grups Ultramar, Abd i el seu

rom cremat i Msics de Troballaper la rumba de Los Manolos.

JOSEP MARIA PREZLorigen daquest dinar recau enel paper de Josep Maria Prez, untransportista professional que vaveure com la seva mare patiaAlzheimer. Va ser llavors quan,juntament amb la seva dona, vadecidir organitzar cada any unaacci solidria al Port.

Presenten un pacte per alocupaci a la Barceloneta

SOCIETAT4La Barceloneta bus-ca dinamitzar-se i s per aquestmotiu que una vintena dentitats,associacions i comeros shanadherit al Pacte Local per a l'O-cupaci i el DesenvolupamentLocal de la Barceloneta que es vapresentar el passat dia 11 de maig.

Aquest projecte, emmarcaten el programa Proa a la Mar -una iniciativa comunitria in-novadora orientada al desenvo-lupament local-, pretn, tal comexpliquen els seus fundadors,vol materialitzar el compro-ms dels vens, venes, associa-cions, centres educatius i cultu-rals, serveis, comeros, empre-ses, administracions i partits

poltics cap a un model de des-envolupament socioeconmicde la Barceloneta comunitari,vinculat a les necessitats socialsde la poblaci, respectus amblentorn i basat amb la partici-paci ciutadana.

Els impulsors de la iniciativatamb demanen ms suport lA-juntament, que de moment hagarantit durant sis mesos la con-tractaci duna persona que sen-carrega del Punt dInformaci iOrientaci Laboral (PIOL), unade les iniciatives del projecte. Estracta duna oficina ciutadanaque ja ha rebut 600 peticions da-turats i nha reinserit 400 al mnlaboral.

La construcci del futur hotel delcarrer Rec Comtal, en un solarsituat als nmeros 17 i 19 i queprojecta Nuez i Navarro, tira-r endavant si no hi ha cap girbrusc en el projecte. Aquesta sla conclusi que es pot des-prendre de la comissi extraor-dinria dHbitat Urb celebra-da a finals dabril a instnciadICV-EUiA, el PSC i UpB perdebatre com aturar lhotel, en laqual el regidor dHbitat Urb delAjuntament, Antoni Vives, vaassegurar que aturar el projec-te costaria 23 milions deuros alconsistori.

Segons va avanar El PuntAvui, Vives va explicar que en elcas daturar el projecte, lAjun-tament hauria de pagar tretze mi-lions per comprar la finca i deumilions ms dindemnitzaci a laconstructora Nuez i Navarro. Elregidor i tinent dalcalde es vamostrar molt crtic amb les tresformacions promotores de la co-missi, ja que el projecte es vaaprovar en lanterior mandat, i lesva acusar de practicar el fili-busterisme. Segons va explicar

lecosocialista Janet Sanz, aradefensen laturada del projecteperqu la situaci ha canviat ra-dicalment i ara hi ha una pressiturstica que afecta la cohesi i laconvivncia.

PROTESTA VENALTot i que desprs de la comissisembla clar que lhotel, de 99 ha-bitacions i set plantes, tirarendavant, lAssociaci de Vensdel Casc Antic est decidida aplantar cara. Uns dies abans dela comissi municipal, un grupde vens van ocupar de manera

simblica el solar per exigir la-turada immediata del projectede construcci de lhotel. Uncop van trencar la cadena delentrada del solar, hi van collo-car una pancarta que diu Aquvolem espai verd i habitatge so-cial. No a lhotel. Ni Nuez niNavarro.

El passat vuit de maig, apro-fitant el primer debat amb els al-caldables al Casino de lAlianadel Poblenou, un grup de vensvan organitzar una nova pro-testa per insistir en laturada delprojecte.

LAVV del Casc Antic vol aturar la construcci de lhotel. Foto: AVV Casc Antic

El consistori diu que aturar lhoteldel Rec Comtal costaria 23 milionsRedacciCIUTAT VELLA

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8815 | 19 maig 2015 lniaciutatvella.cat

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 16 19 maig 2015lniaciutatvella.cat

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8817 | 19 maig 2015 lniaciutatvella.cat

19 maig 2015

Ciutat| 18

lniaciutatvella.cat

Les obres del tren llanadora alaeroport comenaran aviat

INFRAESTRUCTURES4El Con-sell de Ministres ha aprovat re-centment una inversi de msde 220 milions deuros per po-sar en funcionament el trenllanadora que unir laeroportdel Prat amb les estacions deSants i Passeig de Grcia. Lesobres comenaran en les prxi-mes setmanes.

El conseller de Territori iSostenibilitat, Santi Vila, vaqualificar dexcellent notcia

lanunci perqu permetr quedaqu poques setmanes, el mesde juny, comencin les obres.

El servei unir el centre de laciutat amb laeroport del Prat,que tindr parades a la T1 i laT2, amb un trajecte duns 20 mi-nuts, gaireb la meitat del tempsque ara suposa el trasllat amb lalnia de Rodalies fins a la T2.Sestima que entre 7 i 9 milionsde persones a lany utilitzaranaquest mitj de transport.

El festival Grec gaudeix duna sa-lut de ferro i aix es va demostrarel passat dijous dia 14 durant lapresentaci del programa de laseva 39 edici, que se celebrardurant tot el mes de juliol.

El festival presentar en-guany una de les seves edicionsamb un perfil ms internacional,amb 17 produccions de teatre,dansa, circ i nous formats h-brids. Entre els nous artistespresentats destaca el directorIvo van Hove, que torna pertercer any al Grec, en aquestaocasi amb un espectacle mini-malista, La voix humaine, queprotagonitza en solitari lactriuHalina Reijn. Altres grans nomsde lescena teatral sn WajdiMouawad, lautor dIncendis,que ha bastit un nou monleg fe-men a Soeurs, i Alain Platel, quecodirigeix amb Frank van Laekeel muntatge En avant, marche!,

un homenatge a les bandes demsica.

Enguany el festival proposatres espectacles de circ: Il nestpas encore minuit, amb qu laCompagnie XY porta 22 acr-bates a escena; Pals, una co-producci del festival dirigida perLeandro Mendoza Artagaveitia,i Fuga, de Res de Res. Volem ge-nerar un pblic que pugui anara veure qualsevol dels especta-cles en el format que els pre-sentem, que pugui transitar de ladansa contempornia al teatre,

del realisme teatral a les novesformes proposades pel circ ofins i tot als espectacles teatralsmultimdia, ha explicat Ra-mon Sim, director del festival.

La inauguraci del festivalanir a crrec de Vornia, unaobra de dansa proposta de lacompanyia La Veronal i una co-producci del Grec. De fet, en-guany el festival ha coprodutprop de 40 espectacles, 10 delsquals sn internacionals, i shaconvertit en el primer coproduc-tor despectacles de Catalunya.

El Grec se celebrar durant tot el mes de juliol. Foto: Ajuntament

La 39a edici del Grec presentaun festival ms internacional

RedacciBARCELONA

Protesta | Cadena humana pels immigrants morts al MediterraniLassociaci MOAS (Migrant Offshore Aid Station) va convocar el passat 10 de maig una

cadena humana a la plaa del Mar, al barri de la Barceloneta, en senyal de protesta pels ms de 3.000 immigrants que van morir lany passat intentant creuar el mediterrani i pels ms de

1.700 que ho han fet aquest any. La cadena humana la van formar una seixantena de persones.

19 |

19 maig 2015

Comerlniaciutatvella.cat

La Fira de Sant Pon va tornar aomplir el Raval de productesnaturals i artesans. El passat 11de maig el carrer Hospital va tor-nar a acollir aquest mercat tra-dicional, que va oferir desdherbes remeieres i fruites con-fitades, fins a mel i caramels, en-tre molts altres.

Enguany la fira va comptaramb 88 paradetes de comer-ciants, la majoria dels quals no-ms venen en el dia de SantPon, continuant, daquesta ma-nera, amb una tradici que es re-munta a moltes generacions en-rere. s el cas dAnna Crespo,que regenta una parada de frui-tes confitades i que explica comel dia de la Fira de Sant Pon atu-ra la seva vida habitual i es de-dica a vendre aquests productes,

tal com ha fet sempre la seva fa-mlia. s una tradici, rebla.

La Fira de Sant Pon s unade les ms populars i antigues dela ciutat. Els seus orgens es re-munten a la tradici i costumdels antics herbolaris, que por-taven herbes remeieres per alsmalalts, aix com organitzaven

mercats dherbes coincidint ambaquesta estaci de lany.

A ms de la fira prpiamentdita, tamb va tenir lloc una ex-posici fotogrfica i una exhibi-ci de sardanes amb la CoblaSant Jordi i les colles sardanis-tes Vallvitraria i Joia Catalana ala plaa de Sant Agust.

La Fira de Sant Pon va ocupar el carrer Hospital. Foto: Ajuntament

Tradici i productes naturals a la Fira de Sant Pon del Raval Ledici denguany, celebrada l11 de maig, va reunir quasi 90 parades La mostra s una de les ms antigues i populars de tota la ciutat

Obre al districte la primerabiblioteca de roba de lEstat

NOVETAT4Una botiga on espoden llogar peces de roba, aimatge duna biblioteca de lli-bres. Aquesta s la lnia de tre-ball de Ropateca, una botigaque ha obert al carrer Ferlandi-na, 51, al barri del Raval, de la mde dues germanes alemanyesresidents a Barcelona.

A Hamburg fa anys que vasorgir una botiga com aquesta iva tenir molt dxit, afirmaChristine Schorn, una de lesdues germanes emprenedores.Tot i aix, aquest model de ne-goci, nic a Catalunya i a lEstat,

ha de trencar encara amb certesbarreres socials, com s el con-cepte de possessi, molt arrelata Catalunya, segons asseguraSchorn. Aqu hi ha gent molt re-ticent a portar roba que abanshagi fet servir una altra persona,afegeix lalemanya.

Per poder ser soci i accedir allogar la roba cal emplenar unformulari i pagar una quotamensual de 15 a 20 euros, se-gons si es retorna la roba desprsdhaver-la rentat a la rentadorai acceptar unes normes, comara tenir cura de les peces.

Ms de 40 participants en el Tapantoni de primavera

TAPES4Tornen les tapes a SantAntoni. La cinquena edici delTapantoni de primavera vaarrencar el passat divendres 15de maig amb la participaci de45 establiments associats a SantAntoni Comer lorganitzadorde lesdeveniment.

Fins al prxim diumenge 31,els participants oferiran una tapai una beguda a un preu de 2,5 eu-ros. A ms, cinc establimentsoferiran un men especial Ta-pantoni per 25 euros. Per tal deguiar els visitants, leix comercialha editat un plnol de la ruta.

Ledici del Tapantoni deprimavera tamb compta en-guany amb dos concursos: un,en el qual els clients podran vo-tar lestabliment que els ha ofertla millor tapa o el millor men;i un altre, organitzat pel Consorcide Normalitzaci Lingsti-ca en el marc del programa ElCatal a Taula, on els partici-pants hauran de penjar a la xar-xa social Instagram una foto dela millor tapa o plat.

Una bona ocasi per desco-brir Sant Antoni i la seva ofertagastronmica.

El Mercat de Santa Caterinarecorda la seva remodelaci

EFEMRIDE4Ara fa 10 anys, lessinuoses i acolorides formes delMercat de Santa Caterina veienla llum. Sacabava la reformadaquest histric equipament, iara, una dcada ms tard, elmercat recorda aquesta efem-ride amb diversos actes.

El passat dia 9 de maig va te-nir lloc una Nit de Tapes, on gai-reb totes les parades van oferirtapes artesanes. Per altra banda,tamb sha organitzat un concurs

de fotografies dInstagram sobreel mercat: qui vulgui participarha de fer una fotografia a lequi-pament i penjar-la en aquestaxarxa social amb el hashtag #ins-tascaterina. Els premiats rebranun passeig en helicpter i un al-tre de segway patinet elc-tric per al segon.

Per altra banda, tamb secelebraran concurs de dibuixper a infants i fins i tot un concursdentrepans.

RedacciCIUTAT VELLA

Ropateca est situada al carrer Ferlandina, nmero 51. Foto: Ajuntament

Fira | El mercat de segells i monedes es reordenaEl mercat histric de segells i de monedes, que des de fa ms de 125 anys sinstalla a la plaa

Reial de Barcelona cada diumenge, va estrenar aquest ltim una nova ordenaci, aprovada dacord amb lassociaci de venedors. La fira passa a ocupar ara un espai ms acotat i cntric,

amb les parades a tocar les unes amb les altres per crear ambient de fira, segons el consistori.

19 maig 2015

Esports| 20

lniaciutatvella.cat

En les prximes dues setmaneslAtltic Barceloneta es juga latemporada. Els homes de JessMartn afronten un exigent finalde campanya en el qual dispu-taran la final de la Divisi dHo-nor masculina de waterpolo i laFinal Six de lEurolliga, de la qualsn amfitrions, ja que els sismillors equips del continent estrobaran al complex de les Pis-cines Picornell.

Per tal de revalidar el ttol enla competici domstica, els ma-riners senfrontaran al Club Es-portiu Mediterrani, la gran sor-presa de la competici. El Mediha arribat a la final del campio-nat desprs dhaver quedat cin-qu a la fase regular. El primerpartit del Barceloneta contra elssantsencs ser aquesta tarda a la

piscina de Sant Sebasti a partirde tres quarts de nou del vespre.

No obstant aix, de ben segurque tant els jugadors com els afi-cionats tenen ben present en elseu calendari el prxim dijous 28de maig, dia en el qual comen-ar el cam per revalidar lEu-rolliga aconseguida la passadatemporada. Els mariners sen-frontaran al primer partit contralSzolnoki VSK, el vigent sub-

campi hongars. Si aconse-guissin eliminar els magiars, elsde Jess Martn es veurien lescares lendem contra el ProRecco, el gran dominador delwaterpolo itali, campi delsdarrers 9 campionats transal-pins. En el cas de superar tam-b aquesta ronda de semifinals,els mariners serien a la gran fi-nal, que es disputar dissabte 30a dos quarts de vuit del vespre.

Lequip mariner pot guanyar dos ttols en les prximes setmanes. Foto: CNAB

LAtltic Barceloneta es jugarLliga i Eurolliga en 15 dies

El snior mascul dels mariners afronta una exigent recta final detemporada en la qual es juguen revalidar els ttols de lany passat

La ciutat premia lesfor i lapromoci de lesport femen

PREMIS4El Sal de Cent de lA-juntament va ser el passat dime-cres dia 29 dabril lescenari de lavuitena edici dels premis Donai Esport, que enguany van tornara reconixer el paper de la donaen el mn de lesport.

Enguany els premis van re-caure en Olga Palau, premi Mi-reia Tapiador a la Promoci delEsport; el programa Campiones,de TV3, premi al Mitj de Co-municaci; Jessica Vall, premi ala Dona Esportista; i el Club Vo-leibol Barcelona, que va rebre elguard al Club Esportiu. Elsequips de la base daquesta enti-

tat disputen els seus partits al Pa-vell de lIlla. Tamb es van con-cedir dues mencions especials:una a la periodista esportivaCristina Cubero, per la seva tra-jectria, i una altra a lentitatClub Gtics Rugby, per ser el clubms votat en la consulta popular.

La tinent dalcalde de Quali-tat de Vida, Igualtat i Esports,Maite Fandos, que va presidirlacte, va reivindicar el paper dela dona i va assegurar que men-tre que existeixin desigualtats,Barcelona continuar apostantper incentivar lesport femen i laseva prctica.

El CN Barcelona cau contra elSabadell als quarts de final

WATERPOLO4Tot i que la sriede quarts de final va comenaramb una victria a camp contra-ri (12-13 a la piscina Carles Ibarsdel CN Sabadell amb una gran ac-tuaci de Guilherme Oneto i Vc-tor Flores), el Club Nataci Bar-celona va caure a la primera ron-da dels play-off de la DivisidHonor masculina el passat 10de maig.

Dos dies desprs dimposar-se en el primer matx, els dAnto-

nio Esteller no van saber sen-tenciar leliminatria a la NovaEscullera (8-11), i van haver detornar al Valls Occidental per ju-gar el tercer i definitiu partit.

El partit es va tornar a dispu-tar a Sabadell, i novament va cau-re de banda dels de Salva Gmez(13-6). Tot i que els de Ciutat Ve-lla van avanar-se fins a dos copsal marcador, els vallesans es vanmostrar molt slids, sobretotdesprs del descans.

Nicolas Saignol simposa enel Trofeu Estiu 2015 de vela

VELA4Durant el cap de set-mana passat 30 iots van parti-cipar en el Trofeu Estiu 2015,una prova de la Lliga Social2015 del Reial Club Martim deBarcelona (RCMB). La compe-tici, organitzada en collabo-raci amb el Club Nutic Vila-nova, va consistir en dues rega-tes entre la ciutat i la capital delGarraf.

Larmador Nicolas Saignol,de lRCMB, va emportar-se la

victria al tim del iot Manina,invertint menys de 4 hores i 50minuts en completar la prova.

Darrere de Saignol va arribarJos Daniel Martn, company declub, dirigint lInteman, que vaacabar la prova gaireb en 50minuts ms que el primer clas-sificat. El tercer lloc va ser per alembarcaci Hubade Marc Ma-teu, que va acabar la competiciamb una marca 11 minuts su-perior a la del segon.

RedacciCIUTAT VELLA

Foto de famlia amb totes les premiades. Foto: Ajuntament

Futbol | Segon empat consecutiu del CF BarcelonetaEl CF Barceloneta va obtenir un empat en el seu partit contra el Don Bosco (1-1)en el partit de la jornada 32 del grup 11 de Tercera Catalana. Rumeu va avanar

els de Jordi Gallardo, per els visitants van aconseguir igualar poc abans deldescans. s el segon empat consecutiu del Barceloneta, set amb 49 punts.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8821 | 19 maig 2015 lniaciutatvella.cat

lnia 21 edicions de proximitat Barcelona Badalona Baix Maresme lHospitaletBaix Llobregat Valls Turisme

LniaLniaLniaLniaLniaLniaLniaLniaLniaLniaLniaLniaLniaLniaLnia

LniaLniaLniaLniaLniaLnia

LniaLnia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarri-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Valls (ed. Cerdanyola i entorn)Valls (ed. Sabadell i entorn)CornellTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)lHospitalet

QuinzenalSantsSant MartGrciaLes CortsBadalona

SetmanalValls (ed. Valls Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

publicitat@comunicacio21.com

la primera xarxa de peridics de proximitat del pas

366.600 exemplars

difusi controlada per OJD/PGD

lnia

| 22 19 maig 2015lniaciutatvella.cat Pgines especials

Tusgsal no es rendeix i segueixlluitant als jutjats pel Nitbus

Els ajuntaments del Barcelons Nord i la societat civil donen suport a lempresa, que ha presentat un recurs contra la resoluci que lexclou de la gesti del servei nocturn

Suport pblic i civil

Els treballadors de Tusgsal shan manifestat per reivindicar la gesti del Nitbus per a la seva empresa, al mateix temps que han rebut el suport de la gent. Fotos: Tusgsal

No hi ha res decidit. Tusgsal segueixlluitant perqu es reconegui elseu dret a lluitar amb igualtat decondicions amb la competidoraAlsa per a la concessi del servei detransport nocturn metropolit desuperfcie, el Nitbus. Per aquest mo-tiu, la companyia badalonina hapresentat un recurs contencisadministratiu contra la resoluci delTribunal Catal de Contractes delSector Pblic desestimatria del re-curs interposat contra la decisi delAMB dexcloure-la de la licitaci dela contractaci del servei pblic detransport collectiu urb de viatgersnocturn a Barcelona i altres muni-cipis de lmbit nord de Barcelona,acollint-se a una presumpta erra-da administrativa. Per tal daturar el procs de

concessi, que els ha deixat almarge en lesmentat recurs, lem-presa ha sollicitat ladopci demesures cautelars per a la paralit-zaci del procediment, ats que laseva oferta no ha estat valorada. Encas de no prosperar el recurs, lad-judicatari passaria a ser lempresaAlsa, multinacional britnica, en ser,en aquest cas, lnica oferta delconcurs.No es tracta duna qesti

qualsevol. La concessi t una du-rada mxima de set anys i est va-

lorada en 106 milions deuros. Es-tan en joc 163 llocs de treball queactualment desenvolupen els tre-balladors de Tusgsal. Malgrat queAlsa hauria de subrogar-se els tre-balladors, els representants sindi-cals badalonins es mostren enor-mement desconfiats. Es pot perdrela concessi i amb ell un modeldempresa basada en la participa-ci dels treballadors en la presa dedecisions. La decisi dexcloure Tusgsal

del concurs, sense ni tan sols valorarla seva oferta tcnica ni lecon-

mica, la va prendre lAMB perqu,diuen, Tusgsal va incomplir elplec de condicions en no quedaracreditada la disposici duns te-rrenys a Sant Adri de Bess (en elbarri de La Catalana), on shavia deconstruir una cotxera. La firmabadalonina addueix que sempresha comptat amb els terrenys deSant Adri, perqu aix ens ho vagarantir lalcalde Joan Callau (PSC)i la regidora dUrbanisme RuthSoto des del mes de juny en qu esvan comenar els trmits. Estavanegociat el preu i redactat el pro-

jecte, cosa que podrem acredi-tar. LAjuntament no diu res tot ique admet que podrien haveratorgat una llicncia docupaci.Excs de confiana a Tusgsal?

Excs de cel a Sant Adri? A Tusgsalsesgargamellen assegurant que elseu acord amb lAjuntament era unfet. Fa mesos ja van sorgir notciesque el seu antic conseller delegat,Fermn Casquete, havia filtrat in-formaci confidencial de Tusgsala Alsa per a la preparaci de la sevaproposta.

EMPRESA HISTRICAEls orgens de TUSGSAL els hem da-nar a buscar al 1956, quan es creaTransportes Urbanos SA, ms co-neguda per lacrnim TUSA. Quanel 1985 fa fallida i tanca portes, unnombrs grup de treballadors de-cideix fer-se crrec del servei i creaTransportes Urbanos de BadalonaSociedad Annima Laboral (TUB-SAL), que el 1998 es reconverteixen Transportes Urbanos y ServiciosGenerales SAL (TUSGSAL), amblobjectiu de diversificar-se. Al llarg de tot aquest procs de

30 anys, la firma es mant fidel alsplantejaments fundacionals: s unaempresa creada i gestionada pelsseus propis treballadors, la majoriadels quals sn accionistes. Un mo-del deconomia social que prioritzaen el treball la creaci dun ambientque afavoreixi el desenvolupamentde les capacitats personals, assolintun xit reconegut per tothom.

SOCIETAT4Malgrat pertn-yer a partits poltics diferents, elsuport a Tusgsal ha estat unni-me a Badalona, on governa el Par-tit Popular, amb Xavier GarcaAlbiol a lalcaldia, i a Santa Colo-ma de Gramenet i Sant Adri deBess, presidides per Nria Parlni Joan Callau, del PSC. Els tresplens municipals van aprovar faunes setmanes per unanimitatdeclaracions institucional en so-lidaritat amb Tusgsal i els seus tre-balladors. En tots els casos sha instat l-

rea Metropolitana de Barcelona(AMB) a obrir i valorar loferta tc-nica i econmica de Tusgsal i lihan demanat que paralitzi el pro-

cs dadjudicaci fins que no hihagi una sentncia ferma. El cas ms rocambolesc s el

de Sant Adri. Lalcalde i la regi-dora dUrbanisme van donar su-port a la moci tot i considerarTusgsal responsables de la situa-ci produda.El suport social tamb s molt

ampli. Ms de 4.000 personesshan agregat al grup de Face-book Jo sc Nitbus i ms de2.000 han penjat les seves fotosen aquesta xarxa social portantmissatges i samarretes amb elhashtag #josocnitbus, que shavist en nombroses curses popu-lars, manifestacions i actes cvicsa Barcelona i el Barcelons Nord.

La concessi s per

set anys i t un valor

de 106 milions

RedacciBARCELONA

Agenda23 | 19 maig 2015 lniaciutatvella.cat

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALDIJOUS 11 DE JUNY20:00 Presentaci del curtmetratge Aurelia, de

Toni Aranda, un film sobre una noia que hapassat per una odissea sentimental. / Centrecvic Barceloneta.

DIJOUS 21 DE MAIG19:00 Xerrada amb lescriptor Eduardo Roldn,

amb motiu de la presentaci del seu darrerllibre Habitacin 221, una novella dinmi-ca i fresca. / Biblioteca Gtic.

DIMARTS 16 DE JUNYMat-Tarda Conferncia La Vida Bohmia al Ra-

val, a crrec de Ferran Aisa, escriptor i histo-riador local. Aquesta xerrada forma part delcicle El barri del Raval i la seva histria. / Cen-tre cvic Drassanes.

FINS AL 28 DE MAIGMat-Tarda LAroma als cavallets. Exposici so-

bre lart de pintar les olors, el Duftart, un mo-viment dins dels mn de la pintura creat perJustyna Neyman lany 2013. / Centre cvic Dras-sanes.

A PARTIR DE L1 DE JUNYMat-Tarda Exposici El te a Sri Lanka i les do-

nes Tamil, a crrec de Flashime BCN, sobre laimportncia daquest producte en aquest pasasitic. / Centre cvic Drassanes.

DIJOUS 28 DE MAIG18:00 Llibres a escena. Conte El Tabalet, a crrec

de Toni Lpez, integrant de La tresca i la ver-desca. Activitat recomanada per a infants ma-jors de 4 anys. / Biblioteca Francesca Bon-nemaison.

DIMARTS 2 DE JUNY16:30 Taller familiar de ioga, un moment de joc

conjunt per a tota la famlia adreat a aque-lles que tinguin fills d1 a 3 anys. A crrec deYoguitos. / Centre cvic Pati Llimona.

DIUMENGE 31 DE MAIG12:00 Partit de futbol entre el CF Barceloneta

i el Racing Sarri, corresponent a la 34a i ul-tima jornada de competici. / Municipal deBarceloneta.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Activitat adreada a nens i nenes de 2a 4 anys, a crrec de Marta Gorghs. Ac-tivitat gratuta, aforament limitat. / Bi-blioteca Sant Pau-Santa Creu.

Sac de rondallesContes a la m

Dm. 26 de maig a les 18:00

Elisenda Alberti, autora de Dones deBarcelona, ensenyar racons emble-mtics i desconeguts on les donesvan ser les protagonistes. Activitatgratuta, places limitades. / BiliotecaFrancesca Bonnemaison.

ItinerariBarcelona en femenDs. 30 de maig a les 11:30

La qualitat de Cosi fan tutte va sobre-viure a totes les amenaces de lpoca(1790): les retallades i els problemespersonals del compositor, Mozart. /Gran Teatre del Liceu.

Cos FanTutte

Fins al 30 de maig

Arriba el primer partit de la final de Di-visi dHonor de waterpolo, que en-frontar el Barceloneta amb el CEMediterrani. / Piscina Sant Sebasti.

Final de waterpoloBarceloneta-MediterraniAvui dm. 19 de maig a les 20:45

| 24 19 maig 2015lniaciutatvella.cat Prxima edici: 26 de juny