-
Entrevista a Jordi Hereu, alcalde de Barcelona
Amb la Llei de Barris podremaprovar les assignatures pendents al
Raval sud
barcelona
El BornEl centre cultural rep una injecci de13,6 milions
deuros
BarnasantsEl festival satura al Palau amb el concert de Quique
Gonzlez
12 10
lniaciutatvellawww.liniaciutatvella.cat 2 de Febrer de 2011 Nm.5
15.000 exemplars
Redacci 93 519 44 10 [email protected]
administraci 93 519 43 93 publicitat 93 519 43 85 Fax 93 519 43
98
Amb la Llei de Barris podremaprovar les assignatures pendents al
Raval sud
Foto: D
avid C
amp
os
Entrevista a Jordi Hereu, alcalde de Barcelona
La remodelaci de la plaa Orwell laconvertir en un espai ds
familiarLa reforma, que finalitzar en tres mesos, pretn acabar amb
les reunions nocturnes de joves
3
10
-
lniaciutatvella Per a publicitat - 93 519 43 85 -
[email protected] Febrer20112
www.liniaciutatvella.cat
-
En portada 3Febrer20112
lniaciutatvellawww.liniaciutatvella.cat
Entrevista a lalcalde de Barcelona, Jordi Hereu
La installaci dascensors ha estat unade les mesures ms efectives
del mandat
Fotos: David Campos
Lalcalde Jordi Hereu (1965)entra a la sala i saluda
somrient.Abans de seures al sof, per, esposa lamericana on hi
llueixlescut de Barcelona. Des quesencarrega de lalcaldia, des
del2006, ha reivindicat el paperdels barris dins de la ciutat.
Peraix, probablement, veu ambmolt bons ulls laprovaci de laLlei de
Barris al Raval sud, jaque permetr una injecci dediners extra amb
els quals durendavant nous projectes.
Com beneficiar al barri delRaval la Llei de Barris?s important
perqu permetr re-soldre temes dhabitatges, enspermetr seguir
millorant desdun punt de vista urbanstic, i re-forar els mecanismes
de cohesisocial. Al Raval sud hi tenim ele-ments fantstics, com la
Ramblai daqu poc la Filmoteca... Jahem fet moltes coses, per
simportant continuar fent-ne. Isobretot destaco el missatge
da-posta que suposa, ja que s unbar ri on encara hi tenim
assigna-tures pendents. Quina valoraci fa daques-ta ajuda econmica
extraque reben els ajuntaments?La Llei de Barris s una de les
mi-llors aportacions del govern de laGeneralitat en els darrers
anys. Idemano que no es pari. Sha demantenir, perqu mobilitza
moltsrecursos, fa de multiplicador.Com que s una inversi que
su-fraga el 50% duna actuaci, ani-ma als consistoris a invertir
ambillusi, perqu saps que laltre hiposar la resta. Nosaltres
lhemaprofitat totalment. Per exem-
ple, a Ciutat Vella, tant els barrisde Sant Pere, Santa Caterina
i laRibera com la Barceloneta ja lhanobtingut. En particular, per
al Ra-val sud s tot un missatge que aixno para, que aqu continuem
te-nint assignatures pendents da-provar i que les volem
aprovar.Fins ara hem fet una inversidescomunal, per
continuaremfent-la, perqu ens hi juguemmolt.Abans apellava a la
cohesisocial, i a la Llei de Barrisper potenciar-la.S, i hi ha
altres mesures, com la-juda que estem aportant per taldinstallar
ascensors als edificisantics. Sha convertit com una deles mesures
ms efectives i efi-cients de cohesi social. En la ins-tallaci
dascensors, hem fet unarevoluci. Em sembla sincera-ment que s una
de les mesures
ms inteligents que hem fet enaquest mandat. s un dels granstemes
de ciutat, ja que permet,per exemple, que la gent gran pu-gui
continuar a casa seva.El govern de la Generalitatha canviat de
color, comcreu que afectar a la ciutat?En molts projectes, a partir
darahaurem dapretar als daqu al da-vant [la Generalitat]. Per
avanar,hem davanar tots junts. Per a al-guns temes depenem dells i
ja elshi he explicat: ajust pressuposta-ri, s, per no em pareu la
realitat.Hem de fer lesfor de seguir im-pulsant projectes, de no
pararmalgrat la crisi. El missatge de pa-rar s nefast. A ms, jo no
ladme-to. Jo, enlloc de parar, accelero entot all que depn de mi.Un
exemple daix seria les-taci del Tren dAlta Veloci-tat de la
Sagrera?
Diferents moments de lentrevista del Lnia Ciutat Vella a
lalcalde de Barcelona Jordi Hereu
La Sagrera permetr lapariciduna nova gran centralitat. Peraix,
sempre li he donat tanta im-portncia. Ens ho jugvem tot. Sino hagus
estat per lestaci, elbarri shagus quedat igual durantdcades, amb
ferides urbanes, lifaltarien motors de transforma-ci. s de les
coses de les que emsento ms orgulls. Haver-ho ti-rat endavant en el
marc de la cri-si, haver lluitat i aconseguir-ho. Arran la baixa
repercussique t en alguns sondejos,creu que el barcelon sdesa grat
amb el seu govern?Com ho viu personalment?Jo estic orgulls i
convenut delque estem fet. A mi no em senti-ras mai dir: Quins
desagrats..No. Clar que aspirem i ambicio-nem guanyar la batalla
democr-tica del convenciment, per estemorgullosos del que estem
fent per
a la gent. Ho fem per ells, i ambells. La crisi econmica t
unsefectes descomunals, i sn mo-ments complicats per a qualsevolque
tingui responsabilitats pol-tiques, per a la vegada les exer-ceixes
amb convenciment, ambganes, amb passi. El sentimentdagrament mai ha
estat el prin-cipal. Conec gent de Barcelonaque fa moltes coses per
als seusvens, i no esperen mai lagra-ment dels altres, ho fan perqu
hicreuen. Personalment, et dic queaquest s el meu motor. En totcas,
s al contrari, sc jo qui hadestar agrat a la gent, que sn elsqui
ens acompanyen. Les entitatsvenals, les seves reivindicacions,ens
ajuden. Aquestes persones nosn gent desagrada, tot el contra-ri, s
gent magnfica. Noms tincagrament, s un plaer estar ambells i
treballar amb ells cada dia.
J. SugraesCiutat Vella
-
lniaciutatvella
Ciutadans
4
grup comunicaci21
Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edici: Jordi
Sugraes(L nia Barcelona), Jos Antonio Pilar (Lnia Valls), Daniel
Gutir -rez (Lnia Badalona), Pere Gimnez (webs temtics), Ivana
Padierna(webs de proximitat). Caps de redacci: Elisabeth Alfa ro i
Cris tianG mez. Redacci: Sara Arroyo, Jordi Alcover, Narcs Pre sas,
Ma -ri o na Sanz i Daniel Sainz de Aja. Fotografia: Eduardo
Benito.
Dipsit legal: B-43220-2010
Redacci: 93 519 44
[email protected]: 93 519 43
[email protected]: 93 519 43
[email protected]
Cap de producci i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors grfics:
Aida Fonseca, Albert Bald.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa
comercial: Adolf Garcia, Esther Rodrguez, lex Subi-rats, Eugnia
Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magri, David Olivares, Manel Riera i
Manuel Snchez-Villanueva. Mrqueting: Eva Serra. Distribuci: Ramon
Vila (coordinador), Albert Carbonell, OriolFreixa, Acant Canet,
Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakit. Facturaci: Teresa Aguela.
Auxiliar: Maria Reyes.
www.liniaciutatvella.cat
Lnia Ciutat Vella agraeix les cartes dels lectors per no es
responsabilitza dels seus continguts. s imprescindible queels
escrits estiguin signats amb nom i cog noms, nmero de DNI i telfon
de contacte. Lnia Ciutat Vella es reserva el dretde retallar-les,
en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i
per correu electrnic a
l'[email protected]
Cartes dels lectors
Safata dentradaEDITORIAL
lniaciutatvella www.liniaciutatvella.cat OpiniFebrer20112
David Tan da Silva, 27 anysAturat
Que shagi retardat ledat de ju-bilaci no em sembla b. Si suna
reforma ha de ser per a b noper a qu ens facin treballar en-cara ms
anys. No estic dacordamb el que sha aprovat.
Mnica Ausejo, 38 anysAdministrativa
No em sembla b la reforma delsistemes de les pensions.
Valoropositivament algunes excepcions,com que els qui tinguin
treballsmolt durs puguin jubilar-se als 65anys.
J.G, 73 anysJubilada
No pot ser aquesta reforma. Noest b que no deixin a la gent
ju-bilar-se abans. Sn molts elsanys que shan de cotitzar perdesprs
tenir molts problemesamb les pagues.
Pedro F.M, 73 anysJubilat
A la gent gran els haurien de dei-xar jubilar-se als 65 anys. No
spossible que desprs de tantsanys treballant shagin desperarencara
dos anys ms per poderser pensionista.
Ioana M. Petreus, 25 anysCambrera
No em sembla b la reforma deles pensions. No poden fer
treba-llar tants anys a la gent per acon-seguir una pensi. Crec que
po-der jubilar-se als 65 anys ja esta-va b.
Qu li sembla la reforma de les pensions?
ui visiti el barri Gtic i pregunti per la plaa George Orwell
elremetran directament a la plaa del Tripi, que s com es coneix
popularment a la zona. Una plaa a tocar de la Rambla que va
nei-xer com un dels primers espais pblics per revitalitzar el nucli
his-tric de la ciutat. Joves, rodamons i turistes shan concentrat
all finsfa escassament una setmana, quan les tanques van envar la
quoti-dinitat de la plaa del Tripi sense deixar espai per als que
dia reredia passaven les hores all. Les obres han arribat
precisament pereliminar la imatge daquest espai, que en moltes
ocasions sha rela-cionat amb lalcohol, la droga i les actituds
incviques.
LAjuntament vol acabar amb lantiga imatge de la plaa del Tri-pi
per deixar lloc a un espai familiar: eliminant els esglaons i
installantuna rea de jocs que converteixi aquesta plaa en lespai
idoni pera les famlies i els nens. En prop de tres mesos, la plaa
del Tripi esreconvertir en la plaa George Orwell, deixant de costat
als qui finsara lhan explotat durant les nits i donant la
benvinguda a uns nousinquilins.
La plaa del Tripi vol serla plaa George Orwell
Q
ls clculs apunten que prop dun miler de nens que estudien
aBarcelona ho han de fer en mduls provisionals a lespera de
que es construeixi lequipament definitiu. Alguns arrosseguen la
con-demna des de fa quatre anys i lendarreriment va produir que
unsmesos enrere les cinc escoles afectades es reunissin per sumar
for-ces i fer pressi. Les seves accions, per, no han comenat a
donarresultats fins aquests dies. Al districte de Ciutat Vella, per
exemple,la regidora Assumpta Escarp ha assegurat que la construcci
de lanova seu per al CEIP Mediterrnia s una prioritat i ha
reclamatfons al Departament dEducaci per poder assegurar aquesta
actua-ci en breu. Per el cas del CEIP Mediterrnia no s allat ni
tam-poc nou: els alumnes del CEIP La Maquinista, els de
Congrs-Indians,els del Fluvi i els de la Sant Mart tenen la mateixa
demanda, aca-bar amb leducaci als barracons. La mateixa Assumpta
Escarp vareconixer la prioritat daquestes obres, que han dajudar a
aconse-guir una educaci digna per a lalumnat. El futur del centre,
per, aradepn de la nova consellera dEducaci, Irene Rigau. Tot i
aix, lAM-PA i lalumnat esperen respostes des de fa quatre anys.
Esperant respostes per auna educaci digna
E
JUBILAR-SE ALS 65 ANYS
Tinc 64 anys, i em jubilo aquestany. Treballo 8 hores diries
enuna feina vocacional. Jo vullcontinuar treballant ms enllde ledat
establerta, per lem-presa no ho permet. Penso quela jubilaci hauria
de ser lliure iindividual, a ledat que cadasccreies convenient. No
entenc perqu sha de posar un temps lab-oral obligat. Som molts els
quevolem continuar amb la vocacifins que decidim deixar-ho perprpia
voluntat.
Rosa PomaredaBarcelona
LA NOTCIA DE LA TREVA
Sembla una broma de mal gust,per si un escolta a certspoltics,
comentaristes, organit-zacions de vctimes, mitjans decomunicaci...
es podria pensarque hi hagi hagut un atemptat oalguna cosa pitjor.
I per mi sevident que no desconfien de latreva dETA perqu podria
seruna trampa, sin per tot el con-trari, desconfien perqu podriaser
cert! ETA ha hagut d'evolu-cionar des de les seves
posicionsmaximalistes inicials per acos-tar-se a un possible final
de laviolncia. I ms que li caldr
evolucionar encara, segur. Perl'Estat espanyol tamb haur
demoure's d'una posici esttica,hereva del franquisme, que
creaproblemes amb el terrorisme aEuskadi. I incomoditat a
Cata-lunya. I mentre sembla que ETAs est disposada -pels motiusque
siguin- a deixar la violncia;en canvi, Espanya sembla que
FUMAR O NO FUMAR
Parlo des de la perspectiva duna malalta dasma, no fumadora.Jo
opino que no calia canviar la llei del tabac; ja shan gastat
molts diners en habilitar zones per a fumadors i no fumadors,
iara no els serveix de res haver-ho fet. En molts bars i
restaurantsde Barcelona existia la possibilitat descollir.
Actualment no hi haning dins dels bars, com que sha de sortir al
carrer per poder fu-mar, les voreres estan plenes de burilles.
A mi, particularment, quan passo per davant duna colla de
fu-madors, em molesta el fum que desprenen dels seus pulmons i
deles seves cigarretes. Abans no em molestava, ja que eren dins
delsbars i podia passejar tranquillament ; si entrava en un bar i
quanvolia fer-ho, ja sabia a qu mexposava. Ara en contra mho tro-bo
a cada pas que faig.
Si havia danar a algun bar, escollia la zona de no fumadors.
Enalguns barris per no dir tots, hi ha bars cada 15 metres amb
ho-mes parats o jubilats prenent cervesa i, ara, per postres,
fumanta la porta a peu dret i no pas a la terrassa, que en alguns
casos nonhi ha.
La imatge del meu barri ha canviat. No s un barri precisamentben
educat, net i polit, cada cosa que sobra es llena a terra i ja
no-ms faltaven les burilles.
Nria SendraBarcelona
prefereix una situaci dstatuquo que, malgrat ser dolorosa,
liestalvia haver d'obrir debats po-ltics que vol ignorar a
totacosta. s trist, per crec que msval mirar de front el problema
ino marejar la perdiu.
Jordi OriolaBarcelona
-
5Opini
La lupa
Jordi SugraesDirector Lnia Ciutat Vella
Semfors
El mirador
Lagull La Foto Carrer dels Cdols (Barri Gtic)
lniaciutatvellawww.liniaciutatvella.cat Febrer20112
Per a una cursa popular, el ms importants el seu poder de
convocatria, ms queel resultat final. La Mitja Marat es con-solida
encara ms com a una cita tradicio-nal per als amants de lesport,
com ho de-mostren els ms de 8.000 corredors.
Mitja Marat de BarcelonaNou rcord de participants
Centre Cultural del BornUn projecte que no conven tothom
Assumpta EscarpRegidora del districte
Una jutgessa triga dos anys en emetre una sentncia.El jutjat
penal nmero 1 de Barcelona acaba de fer pblica unasentncia amb un
retard sense precedent conegut: dos anys des dela data de la
celebraci del judici. La resoluci judicial condemna apenes menors
tres responsables de les obres de construcci de la l-nia 9 del
metro a Santa Coloma de Gramenet, on el 19 de gener del2004 es va
produir accident laboral amb un treballador mort i unferit
greu.
Retenen un cotxe de la policia perqu lAjuntamentno paga el
lloguer. L'empresa que fa dos anys va subminis -trar un parell de
turismes a la Policia Local de Sant Feliu de Gu xolsen rnting en t
un de retingut perqu diu que l'Ajuntament li deu14.553,82 euros en
factures del 2010. No s l'nica empresa que lireclama diners a
l'Ajuntament: l'empresa que subministra els uni-formes dels agents
li demana 8.082,22 euros. Fonts del consistorihan manifestat que no
els consta que hi hagi factures pendents depagar de l'exercici
anterior.
El 24 de gener va ser el pitjor dia de l'any. Hi ha diesque ms
valdria no llevar-nos. Molts d'ells sn impossibles depreveure. Ara,
un investigador britnic ha donat un nou motiu msper al desnim, o
per a la previsi, elaborant una frmula matemti-ca per assenyalar
quin ser el pitjor dia per al nostre estat d'nim.I per aquest 2011,
la frmula va donar com a resultat el passat 24 degener. L'autor de
la frmula sobre el pitjor dia de l'any per a l'estatd'nim s el
doctor Cliff Arnalls, professor de la Universitat de Cardiff.
Aquests darrers dies sha aprovat el pro-jecte per a la
construcci de linterior delnou centre cultural, que impulsar
lacti-vitat social al barri. Lentitat El Torn delBorn, per, troba
pegues al projecte finali ha plantejat una alternativa.
La regidora ha reclamat a la Generalitat li-nici de les obres al
CEIP Mediterrnia, quedes del 2007 est en barracons. Si ho ha-gus
fet fa uns mesos shagus trobatamb una Generalitat del seu mateix
par-tit, PSC, i hauria estat ms fcil entendres.
SHA ENCS LA METXA?Aquests darrers dies estem veient per
latelevisi com milers degipcis surten alcarrer en contra del rgim
de HosniMubarak, que porta al poder 30 anys,des del 1981. s la
conseqncia, o aixdiuen els experts, de la revolta que hi vahaver a
principis dany a Tunsia i que vaacabar amb la caiguda del dictador
BenAli. s ben curis el comportament queestan tenint els pasos
europeus, i sobre-tot els Estats Units, respecte aquestes re-voltes
socials. Per una banda, demanenrespecte per als manifestants i una
solu-ci no violenta per part dels rgims dic-tatorials. Per altra
banda, sho mirenamb recel, ja que darrere de les reivindi-cacions
dels drets humans shi amaguinorganitzacions islmiques
fonamentalis-tes.
Histricament, moltes daquestes di-nasties dictatorials del nord
dfrica hanestat hospiciades pels propis Estats Units.Des de la
dinastia alauita al Marroc, alpropi Mubarak a Egipte o a
SaddamHussein a lIraq, han estat rgims auspi-ciats i defensats per
les democrcies oc-cidentals ja que servien de barrera al
co-munisme, en un principi, i a lentrada delislamisme en els ltims
anys. El proble-ma arriba quan, amb aquest objectiu, esvulneren
sistemticament els drets delshabitants daquests pasos. La manca
decoherncia s un altre dels problemes queoccident hauria de cuidar
una mica, ja quesha organitzat una guerra per derrocar aSaddam
Hussein en nom dels drets hu-mans, mentre hi ha dictadures com la
ira-n o la de Libia, amb El Gaddafi al capda-vant, que semblen
intocables.
Davant daquests precedents i la man-ca de llibertats, s normal
que els egipcisse sublevin. Hi ha un altre element que hamodificat
la realitat totalment: lomnipre-sncia i independncia de la cadena
de no-tcies Al-Jazeera, un mitj que ha permsconixer la veritat de
les revoltes, senseimportar el pas on succeen els fets.
La CUP no sunir a ERC a les municipalsLa Candidatura dUnitat
Popular de Bar-celona (CUP) no negociar una coaliciamb ERC de cara
a les properes munici-pals. Desprs de trobar-se amb represen-tants
daquesta formaci, la CUP ha reite-rat la voluntat de treballar per
canviar elmodel de ciutat. El qestionament que faERC de lactual
manera de gestionar el con-sistori i de la idea de ciutat que sen
deri-va, que es podria qualificar doposici a lacarta, no s, ni de
bon tros, una alternati-va de govern. En aquest sentit, la CUP
des-menteix les informacions errnies (i, enocasions, no
contrastades) que en les dar-reres setmanes han aparegut en
diversosmitjans de comunicaci i que, citant ERC,assenyalaven que la
CUP veia b una coa-lici amb la formaci de Portabella.
Ja fa mesos que la Candidatura dUni-tat Popular reitera que no
treballar ambcap formaci que defensi el model actualde Barcelona.
Un projecte que fabrica unaciutat artificial, que modifica la
realitat delsnostres barris per fer-la funcional a la l-gica
econmica del turisme o de lespecu-laci davant dels drets de les
persones. Elvenat de Barcelona pateix dia rere dia lesconseqncies
d'aquest concepte de ciutati veu com, cada vegada, t menys dret
a
participar de les decisions que lafecten icom es privatitzen els
serveis pblics en fa-vor dempreses que els empobreixen iacomiaden
treballadors i treballadores. Lavoluntat de la Candidatura s
construir unaaltra Barcelona, dinamitzar els barris,atendre les
necessitats socials i millorar laqualitat de vida de les persones
que hi viu -en.
La CUP de Barcelona considera que elprograma i les prioritats
d'ambdues forcesdifereixen profundament, aspecte fona-mental per a
la Candidatura dUnitat Po-pular a l'hora de decidir possibles
aliances,per sobre de llistes, persones candidates irepartiment de
quotes. La CUP treballa so-bre dos eixos bsics (un de nacional i
unde social) que no coincideixen amb ERC.
Per a la Candidatura dUnitat Popular sbsic fer propostes
veritablement alterna-tives i de denncia permanent de les
po-ltiques concretes que alimenten lactualmodel de ciutat. En
aquest sentit, les pro-postes en turisme, habitatge i
democrciaparticipativa (tres dels eixos bsics del pro-grama
municipal de la CUP de Barcelona,entre molts daltres) difereixen
molt de lesque s'han aplicat des del consistori. Tantdes de lequip
de govern com des daques-ta oposici a la carta, ERC ha demostratuna
manca de comproms amb una praxipoltica que soposi realment als
poders fc-tics de la ciutat i als seus interessos , i queimpulsi
propostes reals de transformaci.
Finalment, la Candidatura dUnitat Po-pular de Barcelona recorda
que t elsseus mecanismes de decisi interns, elsseus ritmes i que
evitar supeditar el plade treball tctic i estratgic a
conjunturespartidistes i electoralistes.
D'acord amb aquests principis, la CUPsempre estar oberta a
escoltar i a ser pro-activa per a qualsevol mena de contacte,
deproposta de debat, o de treball, ambcollectius, entitats i
organitzacions que re-dundi en benefici del venat de
Barcelona,abans, durant i desprs de les eleccions.
Candidatura dUnitat Popular (CUP) de Barcelona
-
6 lniaciutatvella Per a publicitat - 93 519 43 85 -
[email protected]
-
Febrer
20112lniaciutatvellaRaval
7
Ms de 80 artistes opten a seruna de les esttues humanesRedacci
> Un total de 81 per-sones han presentat la sollicitudper poder
optar a ser una de lesesttues de la Rambla. Ara, unacomissi de
valoraci del dis-tricte far una primera tria entreels currculums
que shan presen-tat, valorant la formaci i lexpe-rincia dels
artistes. Les personesque superin la puntuaci reque-rida passaran
directament a unsorteig.
Aquest ser el primer any quesapliqui aquesta nova regulacipel
que fa a les esttues humanes
de la Rambla. A partir dara, lespersones seleccionades rebranun
carnet acreditatiu on es fixa-r lespai i lhorari en el qual
potactuar. Lacreditaci shaur dex-hibir en un lloc visible i es
reno-var anualment. Lactivitat espodr fer entre el carrer Bonsuc-cs
i la plaa Arc de Teatre cadadia de lany. En total, hi haurquinze
punts autoritzats ambhoraris de mat de tarda. Les es-ttues tamb
tindran un espai fi-xat, de 0,70 x 0,70 i hauran du-sar una tarima
de 0,40 metres.
Imatge duna de les esttues de la Rambla
Foto: S. Arroyo
El dispositiu Grvol redueixels delictes i furts nadalencsEl
districte es preocupa per laugment de furts ambviolncia i la
retallada en el nombre defectius policials
S. ArroyoRaval
Ciutat Vella s un dels territorison per Nadal es va desplegar
eldispositiu Grvol, un pla decollaboraci estreta entre elsMossos
dEsquadra i la GurdiaUrbana amb lobjectiu dincre-mentar la
seguretat als eixoscomercials. A principis de de-sembre, el
desplegamentdaquest dispositiu a CiutatVella evidenciava els
resultatsamb les primeres detencions.Ara, sha fet balan del pla,
de-tectant la disminuci del 3% delsfurts respecte a lany
passat.Tamb shan redut un 21% elsrobatoris amb violncia o intimi
-daci, i un 44% els que es pro-dueixen a les entitats bancries iles
joieries. Durant el perode deNadal, les patrulles mixtes hanfet 10
detencions i 220 identifi-cacions a tot Barcelona. Tot i quehi ha
hagut un descens en elsfets delictius, el districte segueixvalorant
negativament lincre-ment dels robatoris amb violn-cia: Aix genera
alarma social,va explicar la tinent dalcalde dePrevenci, Seguretat
i Mobilitat,Assumpta Escarp.
RETALL EN SEGURETATUn altre fet al qual sha referitEscarp els
darrers dies s a lesinformacions que apunten a unaretallada en el
nombre de placesde Mossos dEsquadra la pro -pera convocatria.
Escarp ha de-clarat que se seguir mantenintel rtio del 23%
defectius sorgitsde les noves promocions, tot i
Foto: Ajuntament
que assegura que preocupa quees redueixi el nombre total
deMossos, ja que el 23% de 600efectius s menor que el de 800.Escarp
ha assegurat que lAjun-tament reclamar que Barcelonaobtingui un
nombre adient deles promocions de nous mossos,i tamb ha recordat
lesfor quelAjuntament va fer per man-tenir i prioritzar la
seguretat, laconvivncia, la promocieconmica i latenci social.
Mossos i Gurdia Urbana han fet patrulles conjuntes aquest
Nadal.
Ciutat Vella est entre les zonesms rentables per llogar un
pisRedacci > El districte de Ciu-tat Vella s un dels ms
rentablesper llogar un pis, segons un estu-di del portal dofertes
immobilia-ries Idealista.com. Lestudi com-para els preus de compra
i lloguerper detectar les zones on llogar sms barat que comprar,
segons elrendiment de la renta mensual.Daquesta manera, Ciutat
Vella,Nou Barris i Sants-Montjuc snels territoris amb ms
rentabili-tat, tot i que Nou Barris continuasent el ms barat.
Sha redutun 3% els furtsi un 21% elsrobatoris ambviolncia ambel
patrullatgemixt
Absolt un acusat pels aldarulls de la vaga del 29-SEl jutjat
Penal nmero 8 de Barcelona ha absolt al tercer acusat pels
aldarulls de lavaga general del 29-S. Al sindicalista de la CNT se
lacusava de delicte per atemptar
contra agents de lautoritat i per desordres pblics. Nombrosos
testimonis han testi-ficat en la seva defensa que noms era un
piquet informatiu.
-
Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]
lniaciutatvella www.liniaciutatvella.catFebrer20112
-
El Centre de Cultura Contempo-rnia de Barcelona acollir del 22al
27 de febrer la mostra audio-visual OVNI (Observatori de V-deo No
Identificat), un certa-men impulsat per un collectiudautors i
programadors de vdeoindependent que recull una selec-ci de peces
que reflexionen so-bre les desrealitats. Amb aques-ta mostra
sexposa lArxiu delObservatori, un recull nic idaccs lliure amb una
selecci dems de 2.000 peces de diferentsautors.
La mostra OVNIreflexiona sobredesrealitats
9Raval lniaciutatvellawww.liniaciutatvella.cat Febrer20112
La mitja Marat tanca ambdoble rcord i domini keni Ha estat la
cursa ms participativa, amb 8.111 inscrits > Peter Kosgei i
Priscah Jeptoo van ser els guanyadors
Sara ArroyoRaval
RedacciRaval
La Mitja Marat de Barcelona vatancar una nova edici amb do-ble
rcord: de participaci, jaque enguany ha aplegat 8.111cor redors; i
rcord femen des-prs que la keniana Priscah Jep-too fes una marca
d1h1008. Elscorredors kenians van escriure elgui de ledici 2011, ja
que laseva superioritat va ser evident.Peter Kosgei va imposar-se
ambuna marca meritria (1h0219)per davant dels seus compatrio-tes
Joel Kemboi (1h1122) i LeviOmari (1h0228). El catal MarcRoig, tamb
entre els favorits, vaacabar sis.
La gran protagonista, per,va ser Jeptoo, que a banda detrencar
la marca que Joan Aiya-beh va fer al 2008, va rebaixar unminut la
seva prpia marca per-sonal. La keniana va dominar lacursa des del
primer fins a lltimminut, sense rivals. Darrere deJeptoo va arribar
Caryl Jones(1h1646) i Hasna Bahom
Foto: Mitja Marat
Lespectacle Nelly Blue celebraaquest dijous les 100
funcions.Desprs dhaver-se aturat en ciu-tats de Catalunya, Valncia,
An-dorra i les Illes Balears, la propos-ta de T de Teatre i Los
Tigres ce-lebrar al Club Captol lobra n-mero 100.
Nelly Blue s una comdiamusical que ret homenatje a lacan meldica
en general i aNino Bravo en particular. Les-pectacle va comenar a
prendreforma durant el rodatge de la s-rie de televisi Jet Lag,
quan elsinterprets Xavier Mira i AlbertRibalta van conixer a Marta
P-
Lobra Nelly Blue celebra les 100 funcions al Club Captol
rez, directora de lespectacle. Enforma de petit musical, el
NellyBlue proposa una histria amb eltoc agredol de dos
personatgesque barregen la tragdia i la co-mdia, fruit de la seva
fugida a larecerca duna vida millor i plenadxit.
El 15 dabril de 1973 moria es-tpidament en un revolt de
carre-tera Nino Bravo, nascut 28 anysenrere a Valncia. Va ser un
delscantants espanyols ms popularsa la dcada dels setanta, autor
decanons tan conegudes com Li-bre i Un beso y una flor. Aques-ta
data i aquest personatge snlepicentre de Nelly Blue, que espodr
veure a la Sala 2 del ClubCapitol fins al 20 de febrer.
Imatge de Nelly Blue
La Mitja Marat 2011
Foto: T de Teatre
(1h1722). La mateixa Jeptto vadeclarar la sorpresa daquest
r-cord: Savia que era favorita perno mesperava aquesta marca.
CURSA MULTITUDINRIATot i el mal temps, la Mitja Ma-
rat denguany ha estat la msparticipativa, amb un total de8.111
inscrits, dels quals 6.905van acabar la cursa. La prova vacomenar
al Passeig Pujades i vacreuar Ciutat Vella fins arribar aldistricte
de Sant Mart.
Raval > Ms de 250 advocatsdEuropa i de la zona del
Medite-rrani es reuniran la propera set-mana a la primera fira de
lAdvo-cacia Europea, que tindr lloc ales Drassanes. Aquesta ser la
pri-mera vegada que se celebri uncertamen daquest tipus a Euro-pa i
neix amb lobjectiu dinterna-cionalitzar les oficines i gabinetsdels
advocats per tal de buscar al-tres sortides, ms enll dels cir-cuits
convencionals i per tal detrobar alternatives a la crisi eco-nmica
actual.
Una fira uneixa 250 advocatsde tot Europa
Una de les papereres amb cendrer
Foto: S.ArroyoSincorporaran cendrers a les23.000 papereres de la
ciutatJ. S. > Lany 2011 ha portat asota del bra la nova llei del
tabac,molt ms restrictiva que lanteriornormativa i que comporta la
pro-hibici de fumar a qualsevol es-pai pblic tancat i importants
res-triccions en alguns espais oberts,com lentrada dhospitals,
desco-les o a parcs infantils. Parallela-ment a la nova llei,
lAjuntamentde Barcelona ha comenat la in-corporaci de cendrers a
les pa-pereres de la ciutat. La intencidel consistori s que en els
pro-pers mesos totes les papereresbarcelonines tinguin un
cendrerincorporat. Actualment, la ciutat
compta amb ms de 23.000 pa-perere i saniran incorporant
es-calonadament, comenant peldistricte de Ciutat Vella, on ja
espoden veure a barris com el Ra-val o el Gtic. A ms, des del 7
degener, la vintena deducadorsambientals, que consciencien alsjoves
que surten de nit perqu re-baixin el volum de les seves con-verses
i respectin el descans delsvens, repartir gratutamentcendrers de
butxaca. En total esdonaran fins a 15.000 cendrersporttils.
Aquestes mesures vo-len minimitzar els residus provo-cats per les
cigarretes.
-
Febrer
20112
10
lniaciutatvella
Barri Gtic
La plaa Orwell esdevindrun espai familiar en 3 mesos
Foto: S. Arroyo
El Museu de les Idees i Inventsobrir les portes el 10 de marC.G.
> Loferta musestica de laciutat creixer a partir
daquestaprimavera amb lobertura delMuseu de les Idees i els
Inventsde Barcelona (MiBa), que inicia-r la seva singladura el
proper 10de mar. El MiBa es troba situatal nmero 7 del carrer
Ciutat, justal darrera de la plaa Sant Jaume,a un local de 600 m2
que antiga-ment allotjava la seu del PSUC.
El MiBa, que neix amb la vo-luntat de despertar la
creativitatdels visitants i transformar les se-ves idees en un
negoci potencial,s una iniciativa de linventor icreador Pep Torres,
que ha inver-
Cristian GmezBarri Gtic
La plaa George Orwell, popu-larment coneguda coma a plaadel
Tripi, va ser un dels primersespais pblics creats a Ciutat Ve-lla
en el marc dun procs de re-vitalitzaci del nucli histric dela
ciutat dut a terme a la dca-da dels vuitanta. Amb el pas deltemps,
aquest emplaament shaconvertit en un punt de reunide joves,
turistes, rodamons i ar-tistes de carrer, i un centre neu-rlgic de
la vida nocturna a lapart baixa de la ciutat. Aques-tes
concentracions, i la com-panyia de lalcohol, en ocasionsha provocat
actituds incviquesi les repetides queixes dels vens.Per aquest
motiu, la reforma dela plaa Orwell que es va iniciarla setmana
passada, pretn era-dicar les concentracions noc-turnes i potenciar
el seu s ciu-
tad convertint-la en un espai decaire ms familiar.
La reforma contempla substi-tuir la plataforma triangular
queocupa actualment el centre de laplaa per una mena de pla
incli-nat. Daquest manera selimina-ran els diferents esglaons peron
es disseminaven els grups dejoves que ocupaven la plaa du-
rant les nits. A ms a ms, per po-tenciar un s ms familiar de
laplaa, la remodelaci contemplainstallar una rea de jocs infan-tils
sobre aquesta plataformanica. La reforma, que finalitza-r en uns
tres mesos, culminaramb la reparaci del paviment idiferents
millores en el seu clave-gueram.
Imatge actual de la plaa George Orwell
La reforma de la coneguda com a plaa del Tripi pretn acabar amb
les reunions nocturnes de joves
Arrenca la 14 edici del Ralli Monte-Carlo HistricLa plaa de la
Catedral va convertir-se divendres passat en lescenari des don va
arrencar la14a edici del Ralli Monte-Carlo Histric, la prova de
regularitat amb vehicles dpoca msimportant dEuropa. Aquesta cita
automobilstica, que va reunir un total de 114 equips pro-
cedents de 13 pasos diferents, finlitzar aquesta matinada a la
ciutat de Mnaco.
tit uns 200.000 euros en recon-vertir aquest local en un espai
devisita obert a la ciutadania.
TRES REES DEXPOSICIAquest nou espai comptar ambtres zones
musestiques; la prin-cipal estar destinada a acollir in-vents
contemporanis, la segonaes destinar a objectes humors-tics, mentre
que la tercera acolli-r exposicions artstiques tempo-rals. El
museu, que preveu rebrela visita dunes 120.000 personesanualment,
tamb tindr unabotiga dinvents i un espai reser-vat per a la formaci
dinventors.
El festival dautor Barnasants fa parada al Palau de la
MsicaRedacci > El passat 27 de ge-ner va arrencar la 16a edici
delFestival de can dautor Barna-sants. Aquest certamen, que en
elseu origen se celebrava al barce-lon barri de Sants ha anat
expan-dint-se al llarg dels anys i actual-ment celebra concerts a
dife-rents punts de Barcelona i altresmunicipis vens. Un
daquestspunts s el Palau de la Msica, onavui actuar el madrileny
QuiqueGonzlez a partir de les 21 h. ElBarnasants tamb sonar al
Har-lem Jazz Club amb concerts deFabio Canu o ngel Petisme.
Redacci > La urbanitzaci dela plaa Joaquim Xirau reserva-r un
espai destinat a allotjar unanova zona de jocs per als msmenuts.
Ser una mena de parcinfantil amb diferents atraccionsde lleure
delimitat per una tan-ca perimetral que el separarde la resta de la
plaa.
La reforma tamb contem-pla la installaci de diferentsbancs tant
dins com fora daquestparc, una font i noves columnesdilluminaci que
substituiranles que ja existeixen actualment. Plaa Joaquim XirauEl
cantautor Quique Gonzlez
Redacci > La Casa Rssia aBarcelona ja t una ubicaci
defi-nitiva. Es tracta del Palau MarqusdAlfarrs, un edifici
catalogat si-tuat al nmero 31 del carrer An-selm Clav. Aquest
palau, queactualment es troba en obres pertal dhabilitar lespai als
seus noususos, compta amb una superfciede 1.110 metres
quadrats.
La Casa Rssia, que entrar enfuncionament aquest mateix
any,afavorir les relacions econmi-ques entre Catalunya i les
dife-rents federacions russes.
La Casa Rssiaocupar un palauduns 1.100 m2
La plaa JoaquimXirau tindr unnou parc de jocs
Foto: Museu de les Idees i Invents
Foto: S. Arroyo
-
11Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]
lniaciutatvellawww.liniaciutatvella.cat Febrer20112
-
Febrer
20112
12
lniaciutatvellaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera
El centre cultural del Bornrep un impuls de 13 milions
Foto: AjuntamentCristian GmezSt. Pere i Sta. Caterina
Segons va comunicar a mitjans degener el delegat municipal de
cul-tura, Jordi Mart, lAjuntament deBarcelona ha aprovat una
parti-da de 13,6 milions deuros que esdestinaran a ladequaci de
lar-quitectura interior i les installa-cions del futur centre
culturaldel Born que hauria destar final-ment enllestit al 2012.
Aquesta sla setena partida econmica quees destina a la construcci
da-quest complex cultural, que desde lany 2001 suma un total de
61milions deuros dinversi quehan servit per fer els treballs
defonamentaci, les obres de conso-lidaci del jaciment
arqueolgicexistent al seu subsl o la rehabi-litaci de les faanes
exteriorsde ledifici.
Ledifici comptar amb quatresales diferents duns 700
metresquadrats cadascuna que sarticu-laran al voltant del jaciment
ar-queolgic central que cont res-tes de la Barcelona de
principisdel segle XVIII. Aquestes restes espodran observar des
duna sriede plataformes elevades similarsa balcons. Les diferents
sales delcentre cultural acolliran exposi-cions fixes i temporals,
una sriedespais polivalents destinats aacollir activitats culturals
comconcerts, conferncies i actua-cions teatrals, i una srie
dequi-paments com una cafeteria o unabotiga. El centre cultural del
Bornes dibuixar com una gran plaacoberta que es podr
travessar(durant el dia) per mitj dalgundels seus quatre accessos,
i uni-
Redacci > La companyia Se-gundo Acto Productions, sota
ladirecci de Noelia Liana, de -sembarca aquest mes a lEspaiEscnic
Brossa amb la seva dar -rera proposta de dansa, Sucre,que
sinstallar a aquest teatredes del dia 17 fins al 27. Les di-ferents
representacions es po-dran veure de dimecres a diven-dres a les nou
del vespre, els diu-menges a les set de la tarda i elsdissabtes i
haur una doble fun-ci a les 19 i a les 21.30 h. Aquesta obra neix
arran dundesmai patit per la directora delobra un dia dassaig. En
arribara lhospital, el metge li va diag-nosticar una diabetis amb
de-pendncia de la insulina, i des
Dues imatges virtuals del futur centre cultural del Born
Serviran per adequar la seva arquitectura interior >Vens
volen fer una gran plaa al voltant del mercat
El Zoo de Barcelona aposta perpotenciar la colnia
delefantsRedacci > Desprs que fa unasetmana lantic president
delZoo de Barcelona i candidatdEsquerra Republicana a lalcal-dia de
la Ciutat Comtal, JordiPortabella, critiqus lestat enqu (mal)viuen
Susi (fotografia)i Yoyo, les dues elefantes que re-sideixen al zoo,
lactual presidentdel centre, Ignasi Cardels, vasortir al pas de les
crtiques as-segurant que, tot i que lesinstallacions shan quedat
anti-gues i no reuneixen les condi-cions mnimes despai, els
res-ponsables del zoo no tan sols nocontemplen la possibilitat
dedesprendres dels dos paqui-derms sin que la colnia dele-fants
creixer properament. Peraquest motiu, els responsablesdel zoo estan
preparant un hbi-tat que imita la sabana africana,i que acollir un
important nom-bre danimals durant els propersanys. Aquesta nova rea
estarenllestida a finals de lany 2012i requerir una inversi de
2,8
r el barri de la Ribera amb el parcde la Ciutadella.
VEUS DISCORDANTSAquest projecte, per, no comptaamb el beneplcit
de tots els vensdel barri, i des de lentitat El Torndel Born, una
associaci que aglu-tina arquitectes, intellectuals i
comerciants de la Ribera, sapos-ta per convertir aquesta zona
delbarri en una gran plaa coberta, sa dir, tapar les restes
arqueolgi-ques i conservar tota la superfciede la plaa, per les
intencionsmunicipals fetes pbliques perMart, quasi enterren
definitiva-ment aquesta possibilitat.
milions deuros que possibilita-r multiplicar per cinc els
2.000metres quadrats disponibles adia davui. Junt amb la
colniadelefants compartir lespaiamb gaseles, facoquers o micosi
altres espcies amb les que jaconviu en llibertat. Els
principalsdamnificats per aquesta expan-si dels elefants seran els
camellso els crvols que shauran de reu-bicar a un altre espai.
Noelia Liana dna sabor a ladansa amb lespectacle Sucre
Cartell promocional de lobra
daquell dia Noelia Liana va ha-ver de deixar de posar sucre ala
seva vida.
Foto: ERC
-
Febrer
20112
13
lniaciutatvellaLa Barceloneta El Terrassa ser el rival a quarts
de la CopaEls dos millors equips que hi ha actualment a la Divisi
dHonor del wa-
terpolo nacional, el CN Terrassa i lAtltic Barceloneta,
senfrontaran aquarts de final de la Copa del Rei. El partit danada
es disputar a les pis-
cines del club egarenc el proper divendres dia 11 de febrer a
les 16 h.
Foto: AMPA CEIP Mediterrnia
LAjuntament reclama fons al Governper reconstruir el CEIP
Mediterrnia
La regidora de Ciutat vella, As-sumpta Escarp, ha sollicitat
percarta a la nova consellera dEdu-caci, Irene Rigau, que el seu
de-partament faciliti els fons ne-cessaris per la construcci
delCEIP Mediterrnia, una escolaque es troba ubicada en una s-rie de
barracons provisionals dede lany 2007 ja que ledifici queocupava va
haver de ser derruiten descobrir-se diferents pro-blemes
estructurals derivats delaluminosi.
SITUACI PRECRIALa situaci de lescola s actual-ment molt precria
i els paresdels alumnes del centre junt ambdiferents entitats de la
Barcelone-
Lescola es troba ubicada en barracons provisionals des de lany
2007> Els diners necessaris per lobra depenen de la conselleria
dEducaci
Cristian GmezLa Barceloneta
Redacci > El Poliesportiu Mu-nicipal Tur del Club
NataciAtltic Barceloneta acollir unaescola dactivitats acutiques
pera nens i nenes amb alguna disca-pacitat ja sigui fsica,
intellectualo sensorial. Aquesta iniciativa,que neix fruit dun
conveni decollaboraci amb lentitat Fun-dacin Adaptado2,
permetraprendre a nedar a 60 nens.
Esports acuticsper a nois i noiesamb discapacitats
ta han denunciat en reiteradesocasions que lescola no disposade
serveis bsics com el menja-dor, la biblioteca o el gimns.
Ja es coneix que el nou CEIPMediterrnia es construir al
mateix solar que ocupava abansde lenderrocament, i Escarp
hadeclarat que el projecte executiuja est finalitzat. Per aquest
mo-tiu, la regidora de Ciutat Vella hademanat poder mostrar-lo a
las-
Un any i mig depres per a lamodun bar sorollsRedacci > Jaime
Tomillero, elpropietari del local Jai-ca del car -rer Ginebra, ha
acceptat la penadun any i mig de pres per un de-licte contra el
medi ambient oca-sionat per lexcs de soroll queprovocava aquest bar
que obria devuit del mat a dues de la matina-da. La sentncia es
ferma per elpropietari no haur dingressar apres al no tenir
antecedents.
sociaci de pares i a la directoradel centre, ja que considera
laconstrucci de la nova escolaMediterrnia una prioritat. Es-carp va
realitzar aquestes de-claracions la setmana passada enun acte en qu
lAjuntament vapresentar una trentena dobresde millora a diferents
centres es-colars de Ciutat Vella.
En el mateix acte tamb hi es-tava present la directora del
CEIPMediterrnia, Maria AscensinFumaral, qui va coincidir ambEscarp
a lhora de demanar prio-ritat per a aquest centre ja quesegons va
declarar, desprs dequatre anys en barracons, la si-tuaci comena a
pesar.
Al tancament daquesta edici,la conselleria dEducaci de la
ge-neralitat encara no shavia pro-nunciat sobre aquest tema.
Imatge dels barracons del CEIP Mediterrnia
-
Febrer
20112LAgenda14
TELFONS DINTERS
Propera edici
Dimecres9 de Mar
lniaciutatvella
EMERGNCIES 112BOMBERS 080CAP Barceloneta, Pg. Marttim, 21.
932213783 Casc Antic, Rec Comtal, 24.933101421 Gtic, Ptge de la
Pau, 1. 93 3436140 Doctor Llus Say, Torresi Amat, 8. 933012532
Drassanes, av. Drassanes, 17-21. 933294495 Hospi-tal del Mar, Pg.
Martim, 25-29. 932483000URGNCIES SANITRIES 061MOSSOS DESQUADRA
088Comissaria de Mossos d'Esquadra, C Nou de la Rambla, 76-78.
Oficinade Denncies dels Mossos d'Esquadra la Barceloneta, Almirall
Cervera,29.POLICIA NACIONAL 091 GURDIA URBANA 092Unitat Territorial
de la Gurdia Urbana, la Rambla, 43.OFICINA DATENCI AL CIUTAD
(OAC)Ramelleres, 17.TELFON DE CIVISME 900226226POLICIA NACIONAL
091CENTRES CVICS I CULTURALSCentre Cvic Barceloneta, Conreria, 1-9.
932 563 320 Centre Cvic Con-vent de Sant Agust, C/ Comer, 36 933
103 732 Centre Cvic Drassanes,Nou de la Rambla, 43 934 412 280
Centre Cvic Pati Llimona, Regomir,3. 932 684 700 Centre Cultural
Caixa Peneds Espai Subirachs, C/Princesa, 21. Centre Erasme de
Janer, Erasme de Janer, 8. 932563200BIBLIOTEQUESBiblioteca Sant Pau
i Santa Creu de Barcelona. Carrer del Carme, 47. 933020 797.
Biblioteca Gtic Andreu Nin, La Rambla, 30-32. 933 437
369.Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona, Sant Pere ms
baix, 7.932 687 360 Biblioteca Infantil del Barrio Gtic, Lledo, 15.
933 107 714Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat, Comte Santa
Clara, 8-10. 932 253574 Sala de lectura infantil ngel Baixeras,
Salvador Aulet, 1.ALTRES SERVEISOf. dhabitatge i rehabilitaci,
Pintor Fortuny, 17-19. 933435640
10 de febrerAudiovisual: Islndia fa 10anys, a crrec de Xavier
Novsi M Jess Meli. 20 h, centrecvic Pati Llimona.Concert dngel
Petisme al Har-lem Jazz Club en el marc delBarnasants. 20 h,
entrada 20euros.
12 de febrerFinalitza el termini per pre-sentar projectes
fotogrfics quees vulguin exposar al centrecvic Pati Llimona.
13 de febrerConcert de Fabio Canu en elmarc del Barnasants. 20
h,Harlem Jazz Club. Entrada 10euros.
Fins al 25 de febrerExposici fotogrfica: Huellasde luz, de
lartista MarianelaFranco. Centre cvic Pati Llimo-na.Exposici
fotogrfica: contrAD-DICCIONS, de lartista MnicaCastells. Centre
cvic Pati Lli-mona.
SANT PERE I SANTA CA-TERINA3 de febrerActivitat Infantil:
Descobreix lateva biblioteca amb linspectorSITO. 18 h, biblioteca
Fran-cesca Bonnemaison.
13 de febrerTeatre: Magnificat, basat entextos de Jacint
Verdaguer. En-
RAVALA partir de l1 de febrerExposici fotogrfica: Desapa-reguts,
del fotoperiodista Ger-vasio Snchez. CCCB.
8 de febrerSac de rondalles: Vet aqu laLaia. 18 h, Biblioteca
Sant Pau-Santa Creu.
19 de febrerMsica: Emergencia 2011. Fes-tival de msica
independent. 18h, CCCB.
Fins al 26 de febrerExposici fotogrfica: Lltimrac, dAlbert
Corominas. Cen-tre cvic Drassanes.
Fins el 27 de febrerTeatre infantil: Una rateta a labolonyesa,
de la Cia. CharlyTrama. Teatre del Raval. Con-cultar horaris i
preus.
BARRI GTIC2 de febrerLlibres a escena: El pinzell m-gic, a crrec
de Gina Clotet. 18h, Biblioteca Andreu Nin.Concert de Quique
Gonzlezen el marc del BarnaSants. 21 h,Palau de la Msica Catalana.
De15 a 32 euros.
9 de febrerTertlia i recital potic amb elprofessor Ramon Ripoll.
19 h,centre cvic Pati Llimona.
tre setmana a les 21 h, dissab-tes 19 i 21.30 h, diumenge a
les19 h. Espai Brossa.
19 de febrerII Mostra de Cinema de PetitFormat. Tot el dia a
partir de les11 h, al centre cvic Convent deSant Agust.
Fins al 25 de febrerMostra de caricatures Caricatu-rart. Centre
cvic Convent deSant Agust.
LA BARCELONETA4 de febrerXerrada: L'ndia, entre la tradi-ci i la
modernitat, amb AshaMir. 18 h, biblioteca Barcelone-ta.
5 de febrerPresentaci del llibre Mitologade Nueva York amb la
seva au-tora Vanessa Monfort. 11 h, bi-blioteca Barceloneta.
10 de febrerXerrada amb Eduard Mrquez,autor de la novella El
ltimo daantes de maana. 19.30 h, bi-blioteca Barceloneta.
17 de febrerEspectacle de dansa: Enlloc delcos, dEsther Gimnez.
21 h,centre cvic Barceloneta.
Fins al 25 de febrerExposici fotogrfica: Contrapo-sats:
fragments de vida, a crrecde Judith Belmonte i Luis Ortiz.Centre
cvic Barceloneta.
-
15Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]
lniaciutatvellawww.liniaciutatvella.cat Febrer20112
-
Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]
lniaciutatvella www.liniaciutatvella.catFebrer
20112
