redacci: 93 458 87 80 liniaciutatvella@comunicacio21.com | anunciat: 619 13 66 88 publicitat@comunicacio21.com | administraci: facturacio@comunicacio21.com

Reportatge pg 3Frau al metro: un 4% quecausa prdues anuals de 10,6 milions deuros

Entrevista pg 13Llus Llanas: s bo quelAjuntament rectifiqui amb el que sha equivocat

Polmica pg 9Denuncien un cas dembing immobiliarial carrer Flassaders

Societat pg 8El Festival de CulturaRaval(s) diu adu ala seva 13a edici

Comer pg 12Satisfacci a Sant AntoniComer amb el Tapantoni

Esports pg 14El CNAB derrota el Terrassai lEger ja lespera a Europa

Colau promet perseguir msels pisos turstics illegals

Lalcaldessa mant una trobada amb la Barceloneta Diu Prou i rep crtiques per la gesti del seu govern pg 8

Prostituci regulada?LAjuntament vol crear una normativaper a lexercici del treball sexual voluntari pg 9

liniaciutatvella.cat 26/11/2015 Nm.53 Difusi controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensualsbarcelonalniaciutatvella

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 26 novembre 2015lniaciutatvella.cat

3 | lniaciutatvella.cat26 novembre 2015Reportatge

El frau s'ha de controlar, permoltes vegades no respon a undesig de colar-se, sin tamb auns preus que molta gent ma-lauradament no pot pagar.Aquestes paraules, referents alfrau al metro, les va pronunciarla nova presidenta de TMB, Mer-cedes Vidal, a finals doctubre.

Tot i que s complicat saber siVidal t ra o si, al contrari, la gentes cola per altres raons, el que sque s una realitat s que el frauexisteix i es pot quantificar: cadadia 47.000 persones utilitzen elmetro sense pagar -representenel 4% dels usuaris- i provoquenunes prdues de 10,6 milionsdeuros anuals, segons ha publi-

cat recentment el diari Ara des-prs de tenir accs a un informeintern de TMB. Aquestes xifressn les ms altes en els darrerscinc anys (el 2013 va ser del3,52%), tot i que va ser el 2009quan va tocar sostre amb un6,6% de frau i unes prdues dequasi 15 milions deuros. Les da-rreres xifres surten duns infor-mes fets durant 20 dies del mesde novembre de lany passat.

El que tamb es pot observardaquestes dades s que el frau nos uniforme. Una de les primeresconclusions mirant les xifres sque noms es redueix a les esta-cions on es fan controls de bitlletsals usuaris. Pel que fa a les esta-cions on menys gent paga el bit-llet, la de Torre Bar lidera la llis-ta amb un 32% de frau. Calapuntar que es tracta duna es-taci de la lnia 11, que s de con-

ducci automtica. Desprs deTorre Bar, les estacions on lagent ms es cola sn Bar de Vi-ver (18,7%), Bogatell (16,5%),Bess Mar (16,2%) i Virrei Amat(14,6%). Es tracta destacionsque pertanyen a zones de la ciu-tat amb rendes baixes.

Un altre dels aspectes quecrida latenci s com es disparael frau els dissabtes a la nit -lnicdia de la setmana que el metrofunciona ininterrompudament-.Les dades sn especialment cri-daneres a Trinitat Vella (55%),Trinitat Nova (40%), Liceu (35%)o Drassanes (28%). Unes xifresque provoquen que el frau mitjpassi del 4% al 16,7%.

Aquestes xifres sobtenen apartir destimacions sobre el frauobservat. Surten del que veuen elsinspectors que anoten, dincgnit,des dels viatgers que salten la ba-

rrera o obren les portes fins a jo-ves que viatgen amb un bitllet queno els toca, com ara la targeta rosadels jubilats.

QU HI DIU TMB? TMB no fa pbliques aquestes da-des, per des de lentitat gestoraremarquen que la lluita contra elfrau s una tasca permanent i re-corden que shan anat implan-tant, en els ltims anys, mesuresper dificultar i perseguir msefectivament lincivisme, comara la substituci de barreres an-tigues per les portes automtiqueso la collocaci de vigilants darrerela lnia de peatge en determinatsvestbuls i franges horries, aixcom dagents datenci al client.

Des de TMB tamb afegeixenque sha elevat limport de lamulta per als viatgers que esmouen sense bitllet -ara sn 100

euros, tot i que es redueixen a lameitat si es paga al moment- i quela detecci i persecuci dels de-fraudadors tamb sha reforatamb la incorporaci de ms per-sonal dintervenci.

XIFRES HOMOLOGABLESTot i aquesta lleugera crescuda enel darrer any, segons TMB les xi-fres de frau que de manera con-fidencial comparteixen els ope-radors de diferents ciutats delmn indiquen que al metro de laciutat el frau est per sota de lamitjana de les xarxes semblantsdarreu del mn. Tot i que prc-ticament les ciutats europees nopubliquen xifres, un dels casos ons que es coneixen les dades s elde Berln. All el frau s migpunt inferior al de Barcelona,tot i que tamb cal dir que no hiha tanques que regulin laccs.

Pocs, per cars 47.000 persones es colen cada dia al metro, una xifra que representa el 4% del total dusuaris

Aquestes dades, les ms altes dels darrers anys, suposen unes prdues anuals de 10,6 milions deuros

Albert RibasBARCELONA

El frau al metro ha anat creixent en els darrers anys, tot i que el rcord es va registrar el 2009. Fotos: Lnia

| 4Opinilniaciutatvella.cat 26 novembre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes dopini es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Lnia Ciutat Vella no comparteix necessriament les opinions que els signants expressen en aquesta secci ni sen fa responsable.

redacci: liniaciutatvella@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministraci: facturacio@comunicacio21.com

lniaciutatvella.cat

Dipsit legal: B.43220-2010

amb el suport de:Difusi controlada

15.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

La srie dxit de TV3, Merl,presenta un professor de filosofiaen contacte amb els seus jovesalumnes de linstitut. Els tractaduna manera diferent que altresprofessors, amb tota una filosofia,que no acaba dencaixar amb la vi-si del director i de companysseus. Aquest home destaca per serdiferent, en la forma densenyari destablir empatia amb els seusalumnes. Els tracta com a perso-nes amb la seva prpia personali-tat i no com a submisos deixebles.En flagrant contraposici, hi ha elsenyor Montoro, un personatgeben diferent. Ell no para de re-nyar els que formen el Govern enfuncions de la Generalitat. s comun mestre ressentit al qual els seusalumnes li dirien colloquialment,amb el llenguatge a ls, que vamal follat i que est enfadat amb elmn dels independentistes. Peraix els castiga, els renya, els ar-racona de cara a la paret i pro-posa als altres mestres i subalternsque facin despietes i delators sidetecten alumnes dscols que esgasten els diners en maria i al-tres velletats. T un programaescolar i posa uns deures molt di-fcils de fer, comminant-los a pre-sentar-los quan abans millor,complint amb les seves obliga-cions si volen tenir bona nota a fi-nal de curs. I, si no sespavilen perpresentar-los en la data prevista,els alumnes que no els portin fetsels castigar, fent-los treure els xi-clets del pati i netejar els vters.Cansats daquestes humiliacions,pot ser que els alumnes, dacordamb els seus tutors, canvin decentre escolar i deixin plantat elmestre perepunyetes i torraco-llons. Adu senyor Montoro, mar-xem a un altre institut.

4Merl i Montoroper Jordi Lleal

#Bany#MasOMar #BlgicaBlindada

4Una UEFA molt arbitrriaper Josep Loste

Fa uns dies, el gran (s un dir,perqu ja noms ven 36.000exemplars) diari de lestablish-ment, tremols davant linici delprimer pas cap a la creaci dunestat sobir que podia tenir ca-rcter irreversible, va titular uneditorial furibund contra el so-biranisme tot exigint una recti-ficaci. s el ttol dun llibrecollectiu de fa alguns anys d'o-pinadors del dependentismecom ara lAntoni Puigverd, enLlus Bassets o l'Enric Juliana i enessncia (ara parlo de memria)el dun mtic article de lhisto-riador Ferran Valls i Taberner almateix mitj desprs de len-trada de les tropes franquistes aBarcelona el 1939.

Cinc mil vots a la provncia deBarcelona o la tupinada del votexterior, com vulgueu, han ge-nerat des del 27-S aquest 62 a 63de Junts pel S contra tots els al-tres (absent la CUP) que ho hacomplicat tot extraordinria-ment. Massa. s hora ja potser dedir que, desprs dhaver-ho in-tentat molt aquests dies, totsplegats no ens en sortim. Larti-cle dAndreu Mas-Collell, que evi-dencia les reticncies al procsmanifestades per un sector delGovern vigent des del primer dia,posa damunt la taula el conven-ciment dun dels protagonistesque s millor anar a noves elec-cions. Una decisi, a la vista deldesacord existent, que comenaa semblar irreversible.

En Santi Vila ja escalfa la ban-da. Lnic acord al qual semblen

haver arribat la majoria delsprotagonistes s justamentaquest. Convergncia guanyartemps per refundar-se mentre laCUP mant la seva puresa ideo-lgica al marge de qualsevoltransformaci real. Per, sobre-tot, enmig del desastre, tots dospodran culpabilitzar ladversaride la situaci i mirar de sortir-nereforats. Lestablishment veur,finalment, desprs de tants in-tents, blocat el procs i premia-r la rectificaci.

El resultat, un escenari en elqual, desprs de noves eleccionsal mar, es combinar la impo-tncia del carrer i de la societat ci-vil organitzada davant la triafeta pels seus lders poltics, unGovern de la Generalitat auto-nomista de configuraci encarams impossible i una ofensivasense procedents de lEstat es-panyol, comandat pel Partido Po-pular i Ciudadanos, contra lesrestes inerts dall que va ser lau-tonomia de Catalunya. Perqu elcert s que, per ms voltes que hivulguem donar, per a la majoriadels independentistes la inde-pendncia en si mateixa no ha es-tat la primera prioritat.

Nhi havia daltres, abans,de tipus personal, partidista iideolgic. Aix que seran ja elsnostres fills els qui hauran de pro-tagonitzar el segent embat his-tric contra lEspanya que ara jaes frega les mans. Confiem quealmenys siguin a temps dex-treure daix que ens ha passat lesllions oportunes.

per Joan Granollacs

4Cap a la rectificaci autonomista

Com s possible que un orga-nisme, tericament seris, coms la UEFA compari el cas de lesestelades amb Kosovo, Palesti-na, Albnia o Xipre? No hi hadubte que la burocrcia futbo-lstica de la UEFA, fora cor-rupta, est molt mal informada,ja que lestelada, per damunt detot, s un smbol de pau, lliber-tat i justcia alliberadora. A ms,lestelada s una bandera per-fectament legal, reconegudaoficialment pel Parlament deCatalunya. No sentn que laUEFA vulgui aplicar al Barauna multa de 40.000 eurospels fets succets el 29 de se-tembre en un partit contra elBayer Leverkusen.

Davant daquesta atzaga-iada legal de la UEFA, lasso-ciaci Drets, en nom de diver-sos socis del FC Barcelona, hapresentat als Jutjats de Barce-lona una demanda per vulne-

raci dels drets fonamentals.s indigne que la UEFA pre-tengui sancionar duna ma-nera tan arbitrria la millor, ims cvica, afici del mn.Aqu fa la sensaci que laUEFA sha deixat influir peldogmatisme anticatal del go-vern espanyol. LAssociaciDrets recalca que lestelada sun smbol provisional de Ca-talunya que representa un an-hel i reivindicaci democrti-ca, legtima, legal i no violen-ta. A ms, la sanci injusta dela UEFA contra el Bara vul-nera els articles 16, 20 i 25 dela CE.

En sntesi, aquesta s unamulta coercitiva, de carcterpoltic, que coarta la llibertat delssocis del Bara i duna gran ma-joria de catalans, que volen ex-pressar les seves, justes i legti-mes, aspiracions envers unaCatalunya lliure i sobirana.

@Mas_Enfurecido: Dos conillets no esposaven dacord. Un volia fugir pel foratesquerre i laltre pel dret. El llop va arribar isels va menjar als dos. Fi.

@josemaprieto: Humor en tiempos declera. #Blgica llena Twitter de gatos antela peticin de silencio de su Polica. Ge-nialidad.

@ArmandIlla: Avui 500 milions d'espec-tadors han vist com el Bara ha fet un banyal Madrid. Ara que el consell de ministresfaci un recurs al TC.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | 26 novembre 2015 lniaciutatvella.cat

| 6Envians les teves cartes a: opinio@comunicacio21.comlniaciutatvella.cat 26 novembre 2015

@encampanya: Molt b. Noves eleccionsplebiscitries el mar. Per no sobre la in-dependncia, sin sobre Artur Mas.#JuntsPerMas.

@JosepCabayol: La doctrina del shockcontinua desenvolupant-se a Europa. ABlgica i a Frana els exrcits sn al carrerper combatre, diuen, el terrorisme.

@ToniLlambrich: Ho pots entendre de lesdues maneres: que el Bara li ha fotut unbany o que el Madrid no ha fotut res. Lesdues sn certes.

Un diari obert

Opini en 140 carcters

Les prximes eleccions generals podenconfirmar un canvi de paradigma. ACastella tots els focus estan sobre lefectepodemaire i lefecte ciutad en el bi-partidisme espanyol. Per si el biparti-disme estatal sesberla definitivament noser pels mrits daquests dos partits.Tan Ciutadans com Podem no repre-senten nous espais poltics, sin quesimplement saprofiten de lesgota-ment del PP i del PSOE, desgastats des-prs de trenta anys duna alternana tanviciada ara jo et deixo remenar a tu idesprs tu em deixars remenar a mique al final els nivells de corrupci elshan acabat ofegant. s ms una reno-vaci de sigles que no pas despais.

Perqu, tot i ser unes eleccions espa-nyoles, el canvi de paradigma no s cas-tell, s catal. s a Catalunya on ja fa treslegislatures que hi ha set colors al Parla-ment i on en fa cinc que cap partit pot go-vernar amb una majoria clara. Perqu elstres ltims parlaments amb ms colorsde la histria safegeixen a dues legisla-tures anteriors dominades per dos tri-partits sorgits per lesgotament del pu-jolisme, desprs de 23 anys dhegemonia.Al nostre pas, doncs, els espais polticsfa cinc legislatures que es belluguen,que evolucionen. I el motor no ha estatla corrupci, com passa a Castella.

A Catalunya el motor ha estat linde-pendentisme. Un moviment poltic queen tan sols vint anys ha passat de lex-traparlamentarisme dextrema esquerraa governar el Parlament amb una trans-versalitat inslita. No hi ha, ara i aqu, capopci poltica que pugui disputar-li lesmajories, ni al Parlament, ni a les Dipu-tacions ni als ajuntaments. De fet, enca-ra que totes les opcions poltiques no in-dependentistes sapleguessin en un solbloc en un acte antinatura tampoc nosumarien prou per ser una alternativa alindependentisme. Lhegemonia s acla-paradora. El pas sha despertat i tot el sis-tema de partits ha quedat trasbalsat.

I com a mostra daquest trasbals, no-ms cal mirar les candidatures catalanes.Convergncia no noms ja no va ambUni sin que ara ja no es diu CDC, araes diu Democrcia i Llibertat. El seu soci

de coalici al Parlament, Esquerra, es pre-senta per separat, i ho fa mantenint elnom, per amb un candidat que no no-ms s absolutament nou a lescena po-ltica, sin que a ms s castellanoparlant,un fet totalment inslit dins de linde-pendentisme.

Aquestes dues candidatures esceni-fiquen clarament la sacsejada catalana.I al seu costat hi trobem Iniciativa, queja es va diluir dins de Catalunya S quees Po, i ara ho ha fet dins dEn Com Po-dem. Canvi de nom i canvi de candidat,que tamb s totalment nou. Els ecoso-cialistes, doncs, tamb intenten adaptar-se als canvis del pas, tot i que mantenintun clar sucursalisme espanyol, semprelligats a Podem, que no renova candidat,perqu noms en t un, que deixar elseu esc europeu per anar al Congrsdels Diputats.

Per mentre lindependentisme es re-nova i el regeneracionisme estatal des-querres li segueix les passes, els partits delstatu quo shan quedat aturats. El PSCpresenta la mateixa candidata de lesdues ltimes eleccions. El PP presenta uncandidat que fa quaranta anys que ocu-pa crrecs, i sense manies, perqu ha tin-gut esc a totes les cambres i institucionspossibles (governador civil, regidor, di-putat catal, diputat espanyol, senador,secretari destat, ministre...). Uni, que aCatalunya ja s una fora extraparla-mentria, presenta el seu lder de sem-pre, el lder etern. I Ciutadans tamb pre-senta el seu nic candidat, per al qualaquesta s la quarta campanya electoralcom a cap de cartell.

Vaja, que aquell refrany de renovar-se o morir, atribut a Unamuno, adqui-reix, en aquestes eleccions generals, totel seu sentit. Un sentit gaireb trgic, per-qu la mxima aspiraci dels partits delstatu quo s la de resistir agnicamenta Castella, ja que a Catalunya i aix hoindiquen totes les enquestesla seva mortest ms cantada. A partir daqu, lnicdubte que tindran els agonitzants ser decalendari: quant temps durar lagoniaque va de la mort a Catalunya a la morta Castella. I per a aquest dubte, Unamu-no ja no serveix.

4Renovar-se o morirper David Bassa

El passat 20N, en les estones lliures en-tre misses a Franco i homenatges a laseva memria, els seus seguidors avui algovern d'Espanya van decidir passar alsfets i estrangular financerament la Ge-neralitat. Mas-Colell explica que elscontrols d'accs al Fons de Liquiditat Au-tonmica (FLA) equivalen a una inter-venci via l'article 155. Ho confirma Ar-tur Mas, per a qui est clar que l'Estatcastiga Catalunya per la seva actitud po-ltica. Diuen Montoro i Senz de Santa-mara que la vigilncia ms gran buscagarantir una correcta administracidels fons autonmics i assegurar la le-galitat de la despesa. Sn els que en qua-tre anys han saquejat els fons de la Se-guretat Social, que s de tots i tamb deCatalunya, deixant-nos en el 50% del quevan rebre. Els que porten vint anys pa-gant i cobrant sobresous en negre, tra-mant Grtels i Pnicas, volen eliminarles subvencions a la dependncia dels al-tres per les paguen amb escreix alpare del president del govern i no cre-uen que hagin de donar cap mena d'ex-plicaci per tal mesquinesa. Els que pri-vatitzen all que toquen i s'ho queden.Els que han arrunat el pas.

La guerra bruta (o sigui, la guerra aseques perqu tota guerra s bruta)contra l'independentisme catal va co-menar fa molt de temps. Es va voler se-pultar amb la voladura controlada de laimmundcia del clan Pujol. Es va pre-tendre seguir administrant dossiersms o menys falsos contra Mas i els con-vergents, filtrant operacions policials iescenificant registres a les seus de Con-vergncia amb grans escenificacionsmeditiques.

La collaboraci dels mitjans de co-municaci unionistes en l'atac a l'inde-pendentisme s essencial. Als pasquins"La Razn" o "ABC" s'hi han sumat "ElPas" i un front tancat de xiringuitos di-gitals finanats amb els fons rptils. Lesescombraries impreses vnen acom-panyades del soroll de fons dels gallinerstertulians de rdios i televisions priva-des i pbliques en qu uns indocu-mentats a sou deixen anar ver catala-nfob fins i tot per les orelles. Els au-diovisuals privats semblen menys sec-taris perqu toleren una mica ms op-cions no estrictament neofranquistes oneofalangistes, per sempre que no do-nin corda a l'independentisme. Fins i tot"El Intermedio" sembla haver arribat ala censura encoberta, i la millor prova sque el propi programa ha cregut con-venient fer un acudit sobre aix mateix.Un acudit amb poca grcia.

A la bateria meditica s'hi suma araun nou pamflet, anomenat "El Espaol",que obre una nova via de joc brut es-

campant mentides sobre suposades ac-tivitats illegals i violentes de la gent dela CUP. Preocupant, l'assumpte, no perall que hi hagi de cert, que ser pura in-venci, sin perqu sn els mateixos queporten ms de deu anys deixant anar laimmundcia de l'autoria d'ETA en l'a-temptat d'Atocha amb l'objectiu d'exo-nerar els islamistes. O sigui, all pro-blemtic no s la falsedat de la invenci,sin que estigui en mans d'autntic b-vids que puguin passar-se lustres repe-tint les seves mentides i escampant es-combraries.

El mitj espiritual per excellncia,l'esglsia catlica, tamb ha rebut ordresde sumar-se al front catalanfob. Els bis-bes espanyols avisen que les simpatiesindependentistes sn simpaties pel dia-ble i que els que anhelen una Repbli-ca catalana atempten contra el dogma,l'Esperit Sant, la fe i qui sap si la virgi-nitat de Maria. Per sort, els bisbes ca-talans mantenen a ratlla l'horda de cre-uats tridentins perqu, si no, ja s'hauriaproclamat la guerra santa a l'altre cos-tat de l'Ebre.

El govern, els mitjans, l'esglsia i, perdescomptat, l'exrcit i part de la bancai l'empresa formen el front compacte dela guerra bruta contra Catalunya. Fatemps que no s'esgrimeixen raons (maino hi van ser), ni es recorden tradicions(sn inventades), ni s'addueixen senti-ments (sempre van ser simulats). Arasn els "desplantes", els exabruptes,els insults, les amenaces i les mentides.Tot s'hi val per trencar la voluntat d'e-mancipaci d'un poble. Els indepes es-tan sols i noms compten amb les sevesprpies forces. Per aix s important quepuguin confiar en elles.

Perqu el front contrari, el de la gu-erra bruta, s compacte. No noms elconformen els elements citats. Tambs'hi inclouen els partits poltics defora i de dins del parlament espanyol.Tots donen suport a l'hostilitat delgovern central envers Catalunya, ins-pirada en la tradici franquista. No laqestionen. En all referent als as-sumptes catalans, l'oposici no existeix.Tampoc en la resta, per aquest s unaltre assumpte. El menys compromsamb all ms brut de la guerra brutacontra Catalunya, Podemos, tambdeixa fer, ja que sap que un mnim decomprensi el desplomar de vots i, aCatalunya, la seva organitzaci de con-fluncia, CSQP, no noms deixa fer sinque s part activa en obstaculitzar l'a-cord entre JxS i la CUP.

Davant l'allau de la guerra bruta, laresponsabilitat del bloc independentis-ta de forjar un acord per fer pblic el 21de desembre, no abans, s histrica.

4Joc brut en tots els frontsper Ramn Cotarelo

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 887 | 26 novembre 2015 lniaciutatvella.cat

26 novembre 2015

Ciutat Vella| 8

lniaciutatvella.cat

Una de les promeses que Ada Co-lau va fer en accedir a lalcaldia vaser que no perdria el contacte ambles lluites venals de la ciutat. Di-vendres passat, en una trobadaoberta amb una trentena de mem-bres de La Barceloneta Diu Prou,es va demostrar que ha mantin-gut la seva promesa. Tot i aix,tamb va quedar clar que lentitatcontinua en peu de guerra i no tla intenci dafluixar.

Noms arribar a la trobada -ce-lebrada a lInstitut Narcs Montu-riol-, acompanyada de la regidoraGala Pin, es va poder veure queaquella reuni no seria fcil per alalcaldessa. Un grup de vens vanrebre Colau i Pin amb pancartesque exigien solucions i on tambsels recordava el seu passat com aactivistes. Ada, Gala, per qu de-

fenseu ara els pisos turstics?, espodia llegir en una delles.

Un cop a dins, Colau va fer,principalment, el que havia pro-ms: escoltar els vens. La tro-bada, de quasi dues hores de du-rada, va servir perqu es trac-tessin un gran nombre de temes,la majoria dells relacionats ambel turisme i els efectes que t a laBarceloneta, per tamb la man-ca de places educatives i de se-guretat en general. Lalcaldessava escoltar, va respondre i va anarde cara a lhora de respondre elque els vens li anaven dient.

Va ser a lhora de parlar delspisos turstics illegals quan Colaues va expressar de forma msclara. Es va comprometre a per-seguir-los amb ms intensitatquan els vens van denunciar queno es fan tantes inspeccions comamb lanterior govern. Tamb varecordar que nhi ha de legals.Estires i arronses, algun momentde tensi, per tamb aplaudi-ments. Li agram molt que vulguiser transparent per espervemms del seu govern, afirma a L-nia Ciutat Vella Mai Casas, por-taveu de la Barceloneta Diu Prou.

Imatge darxiu duna manifestaci a la Barceloneta. Foto: Twitter (@sack_7)

Colau es compromet a perseguirms els pisos turstics illegals

Lalcaldessa mant una trobada indita amb els integrants de la Barceloneta Diu Prou i rep crtiques per la gesti del seu govern

El Festival de Cultura Raval(s)diu adu a la seva 13a edici

SOCIETAT4El Festival de Cul-tura Raval(s) va tancar el passatdia 15 de novembre la seva 13aedici desprs de quatre dies on,un any ms, va tornar a servirper demostrar la riquesa sociali cultural del barri.

Enguany el festival va apos-tar per un conjunt de canvis inovetats, com ara el fet de tenirun altre barri de la ciutat com aconvidat. El barri encarregatde visitar el festival va ser el Be-ss-Maresme, del districte deSant Mart, amb el qual es vanpoder estrnyer llaos i com-

partir experincies. Al llarg delsquatre dies de festival es van ce-lebrar lAny Nou hind, unacercavila popular, actuacionsmusicals, obres de teatre, pro-jeccions de curtmetratges, rutesgastronmiques... Tot plegatenfocat a la temtica daquestaedici, que era larrelament albarri.

El Festival de Cultura Ra-val(s) va comptar amb la parti-cipaci de ms de 120 entitats,collectius, associacions, co-merciants, centres educatius ivenat del Raval.

Diferents entitats tornen a dir no a lhotel del Rec ComtalPROTESTA4La ciutat t una novaplataforma contrria al creixe-ment turstic i hoteler. Es tractade lAsssemblea de Barris per unTurisme Sostenible (ABTS), queel passat 11 de novembre va fer laseva estrena amb una manifes-taci a davant del solar on sha defer el futur hotel del Rec Comtalper mostrar-hi el seu rebuig.

LABTS s una plataformaque busca coordinar les plata-formes -ms duna vintena- delsbarris ms afectats per la sobre-explotaci turstica de la ciutat,aix com daltres que veuen com

els est arribant el fenomen, identitats de caire ms temtic.

La nova plataforma, que es vapresentar dos dies abans de fer elseu primer acte de protesta, de-nuncia que el grau dexplotaciturstica a qu sha sotms bonapart de la ciutat ha provocatlexpulsi del venat, laugmentde la precaritzaci laboral, lafe-bliment del teixit social i econ-mic i una creixent privatitzaci isobreocupaci de lespai pblic..Per tot aix, conclouen que snecessari rebaixar les xifres quegenera el turisme.

Miscelanea tanca la celebracidel seu 10 aniversari

CULTURA4Lassociaci culturaldel Raval Miscelanea presentardem a la Fbrica Moritz un lli-bre que inclou lobra de ms de 70artistes emergents representa-tius de lescena estatal.

Es tracta dun acte que servi-r per clausurar la celebraci deldes aniversari daquest espai ar-tstic multidisciplinar que t coma finalitat difondre i mostrar el tre-ball creatiu i les expressions ar-tstiques contempornies de la

ciutat. A Miscelanea convergeixenart, disseny i creaci audiovisualamb manifestacions culturals decarcter independent per tal do-ferir noves propostes creatives.

El llibre que es presentardem inclou creadors com Ri-cardo Cavolo, Lara Costafreda,Btoy, Paula Bonet, Miju Lee, Jo-ana Santamans, Escif, Yosigo,Zosen i molts altres. Durant lac-te tamb hi haur actuacionsmusicals.

Successos | Desmantellat un punt de venda de drogaEls Mossos dEsquadra i la Gurdia Urbana van desmantellar la setmana passada un punt de

venda de drogues al districte. Durant loperaci, que va comenar grcies a la denncia dun ve,la policia va detenir tres persones. Al pis on els traficants guardaven la droga shi van trobar 200

grams de marihuana, 81 grams de cocana, 51 dhaixix, MDMA i unes 300 pastilles dxtasi.

Albert RibasLA BARCELONETA

9 | Ciutat Vella lniaciutatvella.cat26 novembre 2015

Denuncien un cas de mbingimmobiliari al carrer FlassadersPOLMICA4Una inquilina dunafinca del nmero 30-32 del carrerFlassaders, al barri de Sant Pere,Santa Caterina i la Ribera, va de-nunciar fa unes setmanes que ellai el seu marit, els ltims llogatersde la finca, pateixen assetjamentimmobiliari per part del grupMauri Casals S.L.

LAssociaci de Vens delCasc Antic ha denunciat quelempresa va utilitzar una falsadeclaraci de runa per anullartots els contractes de lloguer derenda antiga i en virtut daques-ta han hagut dabandonar ledi-fici 26 famlies. Una declaraci

de ruina que, afegeixen, mai noha estat sustentada.

LEMPRESA HO NEGAPer la seva banda, Natlia Mau-ri, de Mauri Casals S.L, i una deles propietries de limmoble, vaafirmar en declaracions a BTVque la situaci no s un cas das-setjament immobiliari, sin quetot plegat va comenar fa tresanys i t a veure amb problemesestructurals de ledifici. Mauri as-segura que la vintena de llogatersvan acceptar les condicions de laimmobiliria i es van traslladaren altres pisos.

La situaci que viu el mn de laprostituci a la ciutat podria do-nar un tomb molt important des-prs que lAjuntament hagi anun-ciat que t la intenci de dotardun marc normatiu municipal laprostituci voluntria.

La Comissi de Drets Socials,Cultura i Esports celebrada el pas-sat dimarts 17 de novembre vaaprovar una proposici de Ciuta-dans, amb els vots a favor deBarcelona en Com, ERC i laCUP, que vol donar major pro-tecci i seguretat a les dones queexerceixen la prostituci. Aques-ta era una demanda que el collec-tiu Prostitutes Indignades, que desdel Raval ha reivindicat des de faanys els seus drets, portava fentdes de fa molt temps.

La regidora de lrea de Ciclede Vida, Feminismes i LGTBIdel govern municipal, Laura P-rez, va assegurar desprs de la-provaci de la proposta que calun marc normatiu que no crimi-nalitzi ni penalitzi les dones, almateix temps que va apuntarque les multes no tenen cap efec-te. De fet, Prez, en declaracions

a aquesta publicaci, ja va avan-ar a mitjans doctubre que el go-vern municipal tenia la intencidaturar la criminalitzaci de lesprostitutes, comenant per vetllarpels seus drets laborals.

CONFLICTE A ROBADORLaposta del consistori arriba des-prs que a principis de mes elsvens de lilla Robador denun-ciessin que la convivncia enaquesta zona del Raval s cada diams complicada, una situacique ve danys enrere. Els motiusdaquesta problemtica, denun-

cien els vens, sn lincrement dela prostituci, del trfic de droguesi les baralles.

La regidora del Districte, GalaPin, en una compareixena a laComissi de Presidncia i Segu-retat a instncies de CiU i PSC, vaafirmar la setmana passada que elconsistori treballa en un pla dac-tuaci conjunt de la Gurdia Ur-bana amb els Mossos dEsquadraal Raval i, en concret, a zones comel carrer den Robador. Per laseva banda, CiU i PSC van acusarel govern de disminuir la presn-cia policial a la zona.

Imatge dun grup de prostitutes al carrer den Robador. Foto: Arxiu

LAjuntament vol regular la prostituci voluntria

RedacciCIUTAT VELLA

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 10 26 novembre 2015lniaciutatvella.cat

11 | lniaciutatvella.cat26 novembre 2015Barris al dia

LAjuntament referma la seva apos-ta per la bicicleta i la mobilitat sos-tenible. Per aix, el consistori haanunciat que impulsar lacci Es-tratgia de la bicicleta, un conjunt demesures pensades per facilitar i fo-mentar ls daquest mitj de trans-port per tota la ciutat.

La quarta tinent dalcalde dE-cologia, Urbanisme i Mobilitat, JanetSanz, i la regidora de Mobilitat, Mer-cedes Vidal, van presentar el passat20 de desembre el conjunt de me-sures daquesta acci. Sanz va as-segurar que lAjuntament confiaplenament en els resultats queaquesta donar i que es tracta du-na idea ambiciosa i realista al ma-teix temps. Tamb va destacar elcomproms del govern per aconse-guir una ciutat ms saludable.

Entre les accions ms destacadesque lAjuntament vol introduir des-taca la inversi de 32 milions deurosen els prxims tres anys de maneraque la xarxa de carrils bici, que ac-tualment s de 116 quilmetres,passi a ser de 308 quilmetres. La vo-

luntat municipal s que el 95% delsciutadans puguin disposar com a m-nim dun carril a 300 metres de dis-tncia del seu domicili. Daquesta ma-nera, carrers com Casanova o PauClaris tamb en tindran.

El primer que es far ser com-pletar els punts de discontinutat en-tre els carrils que ja existeixen, per talde comptar amb una xarxa cohe-rent, connexa i completa que co-breixi tot el territori de manera ho-

mognia. Aix saconseguir fent untotal de 128 actuacions a diferentsvies i carrers de la ciutat. En la ma-joria dels punts es preveu configu-rar-hi nous carrils bici, tot i que en al-guns mbits el que shi far seran ac-tuacions de millora o actuacions persenyalitzar zones 30 o itineraris ci-clistes. Alguns daquests projectes jaestan en execuci o en procs,mentre que daltres encara no han

comenat. Es tracta duna propos-ta inicial que sanir definint se-gons les necessitats reals de la xar-xa, la connectivitat i altres criteris.

UNIFICACI DEL DISSENYA ms, de tots els canvis detallats an-teriorment, lAjuntament vol unificarels criteris de disseny dels carrils bicide la ciutat. Tot i que des de 2014existeix un manual per a la senya-litzaci urbana, el consistori lest re-visant i al mateix temps sest pre-parant un manual de criteris per a le-laboraci de carrils bici. Amb aix esvol millorar la seguretat dels ciclis-tes, reduir els conflictes amb elsvianants, millorar la connectivitatdels nous carrils bici i abordar-ne lasenyalitzaci, la regulaci semafrica,el disseny.

Sestabliran criteris que han deregir en cas de carril bicicleta en elmateix sentit dels vehicles, en sen-tit contrari a la circulaci de vehicles,carrils bidireccionals, interseccions,en cas dencreuament de dos carrilsbici, en rotondes i altres casos. En elmanual tamb es consignar quinaha de ser la regulaci semafrica, abanda de quin ha de ser el model desemfor, les dimensions, lalada, laposici i el nivell de gir.

Objectiu: 308 quilmetres LAjuntament vol potenciar ls de la bicicleta a la ciutat i ampliar la xarxa de carrils bici La voluntat municipal s dotar despais i itineraris ciclistes ms de 120 vies i carrers

MOBILITAT4De manera com-plementria, lAjuntament tambvol passar de les 24.348 placesdaparcament de la bicicleta a les-pai pblic actuals, a les 30.000. Peraix, entre aquest any i 2016 estprevist que sinstallin 1.000 unitatsde places daparcament de la ti-pologia dU invertida.

El consistori explica que procu-rar installar aquests aparcamentsa prop de la xarxa de carrils bici o re-correguts ciclables, en zones en lesquals no hi ha prou places, en zonesque mostrin unes millors condi-

cions de partida per a la mobilitat ci-clista i en proximitat dedificis i equi-paments. Tamb simplantaran enintercanviadors de transport p-blic, per tal de facilitar lintercanvimodal.

Els aparcaments subicaran pre-ferentment en calada, per alliberarles voreres, per en aquells casos enels quals aix no sigui possibleaquests es podran installar fora dela calada. Els dispositius estaran for-mats per elements ancorats a terrai es faran amb materials resistents ala intemprie.

Ms places daparcament

Janet Sanz diu que el pla s ambicis

per realista

RedacciBARCELONA

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COLLABORACI DE LAJUNTAMENT DE BARCELONA

LAjuntament vol que daqu a tres anys la ciutat sigui molt ms accessible per als ciclistes. Fotos: Arxiu

26 novembre 2015

Comer| 12

lniaciutatvella.cat

Durant aquesta campanya deNadal, ms de 300 botigues as-sociades a lEix Raval repartiran5.000 bosses de roba estampadesamb el logo del grup Territori So-cialment Responsable en el marcde la campanya #RavalKm0,una iniciativa que vol generaroportunitats formatives i de fei-na a persones en risc dexclusial barri dentre 17 i 55 anys.

El projecte, que ha donat fei-na a 14 persones daquesta fran-ja dedat, ha consistit en lelabo-raci de bosses de plstic seri-grafiades i de llums de Nadal enforma de ptal, els quals, al seutorn, defineixen el contorn delbarri del Raval. Aquests llums,fets amb leds de baix consum, esfinancen amb aportacions enforma de donaci de 50 i 180

euros per part de comeros,entitats, institucions culturals iempreses del barri i de la ciutat,les quals podran gaudir delsmateixos o b cedir-los a una en-titat o centre educatiu.

El disseny de les bosses deroba i el logotip que llueixen vasortir dun concurs que va triarla guanyadora dentre una vui-

tantena de propostes, mentreque els llums han estat ideats perLupercales.

Aquest projecte solidari, queha arrencat aquest any com aprova pilot, culminar el prximdijous 3 de desembre amb unafesta comunitria dencesa dellums i de presentaci de lesbosses de roba.

Els participants en el projecte shan format en serigrafia i electricitat. Foto: TSS

#RavalKm0: un projecte que aplega comer i solidaritat Els botiguers del Raval collaboren amb una iniciativa que ajuda i dna feina a persones dentre 17 i 55 anys en risc dexclusi social

Satisfacci a Sant AntoniComer amb el sis TapantoniGASTRONOMIA4Sant AntoniComer (SAC) tancar el seusis Tapantoni aquest diumen-ge i des de leix fan un bon ba-lan de ledici, la qual va arren-car el passat 13 de novembre.

En aquesta edici hi estanparticipant uns 50 establiments,dels quals una quarantena ofe-reixen una tapa acompanyadaper una beguda per 2,50 euros,mentre que laltra desena posa adisposici dels seus clients els

Mens especials Tapantoni, perun preu de 25 euros.

Des de lassociaci tambhan volgut destacar la consoli-daci de la ruta de tapes al ba-rri, una zona de Barcelona queest de moda. Per aquesta ra,el Tapantoni est atraient visi-tants darreu de la ciutat, elsquals, segons asseguren des delSAC, demanen un Tapantonien comptes de directament unatapa del Tapantoni.

La Rambla lluir uns llums de Nadal sostenibles

NADAL4Amics de la Rambla vapresentar ahir al mat lenllu-menat nadalenc que lluir laRambla a partir de dem. Estracta duns llums dissenyats perBenedetta Tagliabue que snun homenatge a tot el que laRambla representa, en paraulesde la prpia dissebyadora.

La principal novetat delsllums denguany, per, s que es-tan fets de materials reflectantsque illuminaran el carrer, tant de

dia com de nit, amb un mnimconsum energtic.

El sistema dilluminaci com-bina el cord i tub llumins tra-dicional i hi afegeix panells ho-logrfics reflectants, una alter-nativa ms sostenble, segonsexplica Amics de la Rambla, queatreu la illuminaci dels fanalspblics, dels semfors, trans-ports, aparadors o anuncis i laprojecta. Uns llums que es man-tindran encesos fins al 6 de gener.

RedacciEL RAVAL

Estudi | El Portal de lngel s el carrer ms car de tot lEstatEl Portal de lngel s el carrer comercial ms car de tot lEstat i la catorzena del mn, segons

linforme Main Streets Across the World de Cushman & Wakefield. Aix vol dir que els lloguersper installar-se en aquest clebre vial de Ciutat Vella sn els ms alts de tot lEstat, en concret

de 3.240 euros el metre quadrat. El passeig de Grcia, per la seva banda, ocupa la tercera posici.

Preveuen un augment del 4% en les vendes de Nadal

PREVISIONS4La campanya deNadal denguany podria posar lacirereta del pasts a un 2015 quesembla haver trencat amb lamala ratxa dels ltims anys en elsector del comer almenys se-gons les dades a gran escala. I sque la Confederaci de Comerde Catalunya (CCC) confia queaquesta prxima campanya deNadal ser positiva per al sec-tor, en la lnia de la que es va viu-re lany passat. Concretament, laCCC espera que les vendes sin-crementin un 4%, especialment

en lalimentaci, la moda i elscomplements, les joguines, els lli-bres i lelectrnica. A ms, lenti-tat calcula una despesa de 700euros per llar.

Aix mateix, la CCC preveu uncreixement en la contractacidel 3% respecte de lany passat,el que podria suposar la creacide 9.000 llocs de treball durantaquestes dates. Per la seva ban-da, Adecco preveu una milloradel 16% en lactivitat de les Em-preses de Treball Temporal(ETT) fins al gener.

Les vendes nadalenques suposen un ter de la facturaci anual. Foto: Arxiu

13 |

26 novembre 2015lniaciutatvella.cat

Vost ha rebut recentment elpremi Albert Gonzlez perla seva promoci del petitcomer. Sho esperava?Estic molt content. s un reconei-xement que mhonra molt i que faigextensiu a tota la junta de Creu Co-berta. Precisament, amb lAlbertGonzlez, que era Director de Co-mer, munia una forta amistat. Va serqui va plantar la llavor de lamor i dela dedicaci al comer. Per a ell, el co-mer no era noms estar dins de lesbotigues: el que passava a fora tam-b li interessava.

De fet, quan vost va arribar a lapresidncia de Creu Coberta(2002) la situaci general a leix noera gaire positiva.Totes les fbriques que hi havia aHostafrancs que donaven feina i por-taven molta gent a la plaa dEs-panya ja no hi eren. Per altra banda,lurbanisme tamb estava molt mal-ms: les voreres estaven deteriora-des i antiquades...

I com a postres, pocs anys desprses va anunciar que les Arenas aco-llirien un centre comercial.Tenem molta por, perqu no sab-em els metres comercials que shiinstallarien.

Tanmateix, la seva actitud no vaser de belligerncia, sin msaviat daliana. Els comerciants hem de ser flexiblescom el bamb. No podem perme-tre que la plaa de braus ofers lamala imatge que donava: bruta iabandonada. A ms, all shi vaacabar installant un comer com-plementari que no fa mal a Creu Co-berta. I amb el temps, les Arenas haesdevingut un motor dinamitza-dor i ha donat una marca de quali-tat al barri. La veritat s que els di-vendres i els dissabtes va molta

gent cap a les Arenas que tambpassa per Creu Coberta.

s aquest un model a seguir a al-tres indrets de la ciutat afectatsper la mateixa problemtica?Som un cas estrany. No crec que hihagi cap altra associaci de boti-guers que estigui unida amb un cen-tre comercial. Jo sempre dic que lesassociacions sn una xarxa de rela-cions i una central de serveis. Peraix, ens hem de relacionar amb par-tits poltics i altres entitats, com arael Poble Espanyol, amb el qual tam-b estem associats. Nosaltres miremde buscar sinergies.

Tot aquest ideari est recollit enel llibre blanc de Creu CobertaCompartint experincies, que hanpresentat fa poc. Quin s lobjec-tiu daquesta publicaci?El comer ha devolucionar i, si totsaportem una part dels projectes queens han anat b, el conjunt en sor-tir afavorit. Nosaltres volem com-partir les nostres activitats amb la ciu-tat, com ara el festival Shooping &

Shooting, la Q de Qualitat o les Bo-tigues Singulars. Pensem que totaix far funcionar el comer de laciutat. No volem donar llions aning, per creiem que ho hem decompartir per millorar.

Creu Coberta s un dels eixos co-mercials que ms campanyes fa.En tenen pensada alguna de nova?Ara estem treballant en el Festival In-ternacional de Cinema i Comer, unprojecte que ens illusiona molt i ques nic a la ciutat i, creiem, a la res-ta del mn. Tamb estem tractant el

tema de les superilles i altres as-pectes durbanisme al districte. Peraltra banda, volem acabar de defi-nir el projecte del Meeting Point, oncollocarem el Christsmas Market,del 5 de desembre fins al 5 de gener.

Precisament el Meeting Point tcom a objectiu atraure turistes ales botigues de Creu Coberta.Creu que el petit comer sha do-brir ms al turisme?Totalment. Ja el 2006 vam aconse-guir que el bus turstic que anava aplaa Espanya tingus una paradaa Creu Coberta, al costat del MercatdHostafrancs. Parallelament, vamengegar la campanya El Comer a lacarta, que oferia uns cursos danglsde supervivncia per als botiguersper atendre els turistes i unes cartestradudes a diversos idiomes.

I actualment, qu fan al respecte?Ara estem preparant rutes pel ba-rri i per Montjuc amb cotxets elc-trics en el marc de la campanya ElTurisme responsable, perqu els vi-sitants coneguin la nostra oferta.

El turisme ha estat un dels puntsde collisi entre els botiguers i elnou govern municipal. Conside-ra que cal millorar el dileg?Hem de ser tots ms flexibles, no po-dem enfrontar-nos. Tots els governstenen coses bones i dolentes, per elque s important s que les personesque governen vulguin seure a parlar.Aquest consistori tenia projectesque ha modificat ms tard. s bo quevulgui parlar i que sigui capa de rec-tificar amb el que sha equivocat.

Em pot posar un exemple?El cas dels llums de Nadal. La dota-ci econmica s correcta, comtamb la decisi de treure-la dal-guns eixos i carrers, considerats deciutat, als quals lAjuntament elspagava tota la illuminaci, mentreque als altres noms el 50%. Lad-ministraci no hi s per fer tractes defavor: sn carrers importants deciutat, s, per que sajuntin com a as-

sociaci i que paguin i, si no, que notinguin llum, ho sento. La visi queha tingut lAjuntament en aquesttema em sembla molt b.

Afectar les vendes el fet que en-guany sencenguin ms tard res-pecte de lany passat?Sn diferents maneres denfocar-ho.La msica i la llum actuen sobre les-tat dnim. Precisament a Londres esvan encendre a finals doctubreamb una gran festa.

Massa dhora, potser. Jo crec que les tendncies actualsvolen que el consumidor sigui res-ponsable i com ms temps hi hagimillor es poden preveure els re-gals. Donar una mica dalegria a laciutat est b. Ara b, potser Londresho ha fet massa dhora...

I Barcelona, com ho ha fet?El dia 27, el dia 20... Lany que ve, ambms temps, podrem parlar amb elconsistori daquesta qesti i crecque arribarem a un acord. Tampocs tanta la despesa de lenllumenat,ja que avui dia es fa tot amb leds.

Seguint amb Nadal, creu que lacampanya denguany ser positi-va i trencar la dinmica anterior?Magradaria ser optimista, per noho veig. El pas avana, per al co-mer en general no li ha anat b. Te-nim ms oferta que mai, per el pas-ts a repartir s el mateix. El que nos lgic s que en una poca de cri-si, amb ms oferta que demanda,encara es vulguin posar ms metrescomercials arreu de la ciutat. Sestacabant amb el model de comercatal tradicional, que s el quedna vida a una ciutat.

Per abans em parlava daliancesamb les grans superfcies.Loferta que hi ha s suficient. Hemde mirar de quina manera, entre tots,

podem fer que hi hagi ms de-manda a la ciutat, sobretot durantlhivern. Hem danar per aqu, perqula pista de gel de la plaa Catalun-ya, tot i ser una activitat important,calia replantejar-la tant esttica-ment com pel seu objectiu final.

Per qu?Ha estat b, per a mi mhauriaagradat ms que fos com la daltrespasos, on sn obertes, i fer un mer-cat de Nadal al costat. Tot i aix, crecque shan de celebrar actes a tots elseixos, ms que no pas centralitzar-hotot all, on ja hi van suficients visitants.

Canviant de tema, una altra de lesproblemtiques latents s el topmanta. Creu que lAjuntamentest actuant amb fermesa?Aquest s un tema massa gran queafecta moltes administracions. Lac-tual govern municipal se lha trobatperqu els altres no lhan solucionat.Estem parlant de productes falsifi-cats i qui t el control de les duaness el govern estatal. Hem de dir alsmanters que no poden vendre pro-ductes falsificats per s altres dar-tesania en unes zones determina-des. Potser no ser bona per a to-thom, per hem de buscar una so-luci intermdia.

I quina soluci veu per a la pro-blemtica de les terrasses? Tan im-portants sn per als comerciants?Lespai pblic ha de ser de prioritatinvertida, s a dir, per als ciutadans,per no entenc les associacions devens que es queixen, perqu lagent que est a les terrasses sn jus-tament vens. Aquestes entitatsque volen que lespai pblic siguiper al ciutad, qu ens volen tenir,drets a tots? Dit aix, s que s certque hi ha alg que sextralimita iaix sha de regular. Com deiaabans, en aquest cas tamb cal bus-car un terme mitj.

s bo que lAjuntamentsigui capa de rectificar

amb el que sha equivocat

Perfil | Llus Llanas, un botiguer amb anys dexperinciaCom a bon interiorista, Llus Llanas i la seva junta shan dedicat, durant els ltims 13 anys, a redefinir

lorganitzaci interna de lAssociaci de Comerciants de Creu Coberta. Una experincia que han plasmat en elllibre blanc de leix, Compartint experincies, presentat fa pocs dies. Durant el seu mandat, Creu Coberta

ha rebut diversos premis locals i estatals i sha consolidat com un dels eixos ms actius de la ciutat.

Llus Llanas / president de Creu Coberta

Llanas recorda els seus inicis al capdavant de Creu Coberta, lany 2002, i repassacom lassociaci ha arribat a ser una de les ms reconegudes de la ciutat. Tot i aix, esmostra humil i assegura que encara els queda molt per fer. Amb la publicaci delseu llibre blanc, leix vol compartir el seu ideari per fer crixer el comer barcelon.

Som un cas estrany:

no crec que hi hagi

cap altre eix unit amb

un centre comercial

F. Javier RodrguezBARCELONA

Entrevista

26 novembre 2015

Esports| 14

lniaciutatvella.cat

Bufa el vent a favor de lAtltic-Barceloneta. Els mariners vanderrotar dimarts passat el CNTerrassa a domicili per 8 gols a11 en un partit dominat de prin-cipi a fi pels de Ciutat Vella. Vadestacar lactuaci dAlbert Es-paol, autor de quatre gols.

Aquesta victria, unida a la-conseguida dissabte passat con-tra el gran rival, el CN Barcelo-na, per 18 gols a 6, dna moralals de Chus Martn per afrontarel tercer partit de Champions,que disputaran aquest dissabtea terres hongareses contra lE-ger. Ara per ara, els barceloninsocupen la primera posici delseu grup a la mxima competi-ci del waterpolo europeu, ambsis punts fruit de dues victries,contra lSpandau berlins (9-

7) i el Carine bosni (15-10). Elssegueixen el Primorje croat,tamb amb dues victries dedos partits, i lOlympiakos grec,amb dos empats.

El prxim rival dels mariners,lEger, ha empatat un enfronta-ment i nha perdut un altre, jus-tament contra els perseguidorsdel Barceloneta, el Primorje.

Una victria donaria ales alsde Chus Martn i els apropariaencara ms a la segent fase dela competici.

Tornant a la competici local,el Barceloneta jugar el prximdissabte dia 5 contra el Medite-rrani a domicili, un equip queocupa actualment la setena pla-a de Divisi dHonor.

LAtltic-Barceloneta est vivint un moment dol. Foto: CNAB

El CNAB derrota el Terrassa i lEger ja lespera a la Champions LAtltic-Barceloneta va vncer dimarts els egarencs per 8 gols a 11 Els mariners afronten el tercer partit a Europa com a lders de grup

El CN Barcelona celebra el seu 108 aniversari

EFEMRIDE4El CN Barcelonaest daniversari. El passat 10 denovembre el club va celebrar elseu 108 aniversari amb unprograma dactivitats que vaconstar de classes magistralsde jazz, swing i zumba, entre al-tres, i del tradicional Sopar delConsell dels Vells el dia 10, on esvan lliurar les insgnies als socisi scies que fa 25, 50 i 75 anysformant part de la histrica en-titat de Ciutat Vella.

Quatre dies ms tard es vacelebrar la primera Festa delEsport, un esdeveniment dis-senyat per reconixer i premiarels esportistes que han defensatels colors del club al llarg de lapassada temporada.

LA JORNADA DEL WATERPOLOUn dels equips insgnia de len-titat, labsolut de waterpolo, ju-gar dissabte a casa contra elMatar a la lliga.

Presenten la final de lISUGrand Prix de patinatge

PATINATGE4LISU Grand Prixde patinatge de Barcelona vaser presentat dilluns en un actea les installacions del Bara.Entre els assistents hi haviaMarta Carranza, comissionadadEsports de lAjuntament;Frank Gonzlez, president dela Federaci Espanyola dEs-ports de Gel, i Javier Fernndez,actual campi del mn de pati-natge sobre gel i guanyador da-questa prova lany passat, els

quals van presentar la nova edi-ci, que es desenvolupar del 10al 13 de desembre. Carranza vavoler destacar lesfor que estfent Barcelona per lesport deproximitat, per tamb per gransesdeveniments com aquest ISUGrand Prix.

Lany passat un total de25.000 espectadors van visitarlesdeveniment, que se celebra-r al Centre de Convencions deBarcelona.

RedacciCIUTAT VELLA

Ms de 10.000 corredorsdesafien el fred a la Jean Bouin

CURSA4La degana de les cursesbarcelonines, la Jean Bouin, nova defraudar. Diumenge passat,ms de 10.000 corredors vandesafiar el mal temps per parti-cipar en una prova que va collo-car els atletes Artur Bossy ambun temps de 30 minuts i 54 se-gons i Meritxell Soler crono de36 minuts i 12 segons com elsguanyadors.

Poc abans de les 9 del mat,milers desportistes ja escalfavenper iniciar un recorregut que vaarrencar de lavinguda Rius iTaulet, als peus de la muntanya

de Montjuc, va recrrer lEi-xample de pam a pam i va fina-litzar a lavinguda Maria Cristi-na. La cursa oferia la possibilitatde participar en una cursa de 10quilmetres i en una altra de cinc.

Enguany la Jean Bouin tam-b va celebrar el 66 Trofeu In-ternacional Ciutat de Barcelona,la 33a edici dels trofeus escolarsGeneralitat i la trentena edicidels premis Promesa de la Di-putaci de Barcelona. A ms, lacursa oberta de cinc i 10 quil-metres forma part de la Cha-llenge BCN10k.

El guanyador de la cursa, Artur Bossy, arribant a la meta. Foto: Ajuntament

Atletisme | Obren les inscripcions per a la Cursa dels NassosLa Cursa dels Nassos, la tradicional prova que tancar lany mai millor dit esportiu el prxim

31 de desembre ja ha obert el seu perode dinscripcions, les quals es poden realitzar a travsdinternet i de manera presencial a la seu del Club Atletisme La Sansi i a les piscines Bernat

Picornell. Els organitzadors shan marcat lobjectiu darribar a la xifra dels 11.500 participants.

15 | Agenda lniaciutatvella.cat26 novembre 2015

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALA PARTIR DE DEMTot el dia Obertura oficial de la Fira de Santa

Llcia, la ms antiga i ms famosa de Bar-celona. / Plaa Nova.

DISSABTE 28 DE NOVEMBRE11:00-12:30 Visita per a famlies al Punt Verd

del Barri de la Barceloneta. Taller de prevenci,reutilitzaci i reparaci. Cal inscripci prvia.Places limitades. Entrada gratuta. / Punt Verdde Barri (Pg. Salvat Papasseit, 3).

DIMECRES 2 DE DESEMBRE19:00 La Barceloneta, un barri portuari. Xerrada

a crrec dEmili Garcia Miquel sobre economia,urbanisme i habitatge, en el marc del cicledHistries dels barris de Ciutat Vella, organitzatper mnium. / Biblioteca Barceloneta.

FINS AL 14 DE DESEMBREMat-Tarda Exposici No hay luz sin oscuridad,

una mostra dAgus Prats, que va estar mesosfotografiant el carrer en un intent de com-prendre certs aspectes personals. / Centre c-vic Pati Llimona.

FINS AL 15 DE DESEMBREMat-Tarda In the quest for Utopia, una mos-

tra que s un homenatge a aquelles perso-nes que arrisquen les seves vides o a ser em-presonades. / Centre cvic Pati Llimona.

DIMECRES 2 DE DESEMBRE18:00 Contes a la m. Una activitat de conta con-

tes adreada a nens i nenes a partir dels dosanys i fins al quatre, a crrec de Susagna Nav./ Biblioteca Barceloneta.

DIUMENGE 13 DE DESEMBRE11:30-14:30 Cercavila de felicitaci de Nadal,

a crrec de lAgrupaci Coral Humorstica LoPicarol, una manera de desitjar bones festesa totes les entitats i vens del districte. / Sor-tir del carrer Om.

DISSABTE 28 DE NOVEMBRE12:45 Partit de waterpolo entre el CN Barcelo-

na i el CN Matar, corresponent a lonzena jor-nada de Divisi dHonor. / Nova Escullera.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

agenda@comunicacio21.com

Proposta entorn de lunivers literari delescriptor Miquel Obiols. Activitatadreada a infants de ms de quatreanys. / Biblioteca Francesca Bonne-maison.

Lllibres a escena:Un full en blanc

Avui dj. 26 de novembre a les 18:00

AGENDA MENSUAL

La Ruta del Vi del Raval s una inicia-tiva de promoci dels establiments deproximitat al barri. Per noms 3 es po-dr degustar una copa de vi ambDOQ Priorat i una tapa especialitat dela casa, en una trentena d'establimentsdel Raval. / Eix comercial Raval.

Ruta del vi del Raval

Fins al dg. 29 de novembre

El MACBA celebra el seu 20 aniversariamb una jornada de portes obertes iun munt dactivitats en una jornadafestiva adreada a tota la ciutadania./ MACBA.

Portes obertesal MACBA

Ds. 28 de novembre

LAtltic-Barceloneta rep a casa el Wa-terpolo Navarra en un partit corres-ponent a la tretzena jornada de com-petici de Divisi dHonor. / Piscina SantSebasti.

Partit de waterpoloCNAB-Waterpolo NavarraDm. 8 de desembre a les 12:45

| 16 26 novembre 2015lniaciutatvella.cat Prxima edici: 14 de desembre