Ciutat vella 61

redacci: 93 458 87 80 [email protected] | anunciat: 686 42 95 17 [email protected] | administraci: [email protected]

barcelona liniaciutatvella.cat 14/7/2016 Nm.61 Difusi controlada per OJD-PGD: 12.758 exemplars mensualslniaciutatvella

Entrevista a Ada Colau

pgs 12 i 13

Alcaldessa de Barcelona

Amb eltop manta

no anem tande pressa comvoldrem, ho assumeixo

Tradici pg 10Avui arrenca una novaedici de la Festa Majordel barri del Raval

Ajornat pg 8El desallotjament de lEspai Immigrant del Raval, daqu a 45 dies

Reivindicaci pg 8Un grup de vens del Gticvol recuperar el Bors

Esports pg 22La Neda El Mn Swimcelebra la sisena edici

La Barceloneta Diu Prou clamade nou contra els pisos tursticsUnes 200 persones surten al carrer decebuts amb Colau en una marxa marcada per la divisi entre els vens pg 8

Venda ambulant pg 14Colau anuncia una accipolicial imminentcontra el top manta

Teatre pg 10Queco Novell arribaal Capitol amb Confessi dun expresident

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 2 lniaciutatvella.cat 14 juliol 2016

3 | lniaciutatvella.cat14 juliol 2016Ciutat

Denunciem lexclusi, la vio-lncia i la representaci que es fasocialment de nosaltres, obli-dant que som molt ms que lanostra identitat de gnere o lanostra orientaci afectivo-se-xual. Aquest s un fragment delcontundent manifest que vanllegir dissabte passat, durant la ce-lebraci del Pride Barcelona,Marta Reina, la primera MossadEsquadra transsexual, i lacti-vista transsexual Damin Daz.

I s que, efectivament, en-guany el dia de lorgull LGTBI vaestar dedicat al collectiu trans-sexual. Sota el lema Personestrans, tan comuns, com diverses,unes 25.000 persones van tornar

a sortir al carrer en una marxaque va comenar a la plaa Es-panya i va acabar al Moll de laFusta sota un sol de justcia. Alllarg del recorregut per lavingu-da del Parallel el protagonismeva tornar a ser, un any ms, pera la msica, els balls, el color, la-legria i la festa. Les carrosses i elscamions que van desfilar erenplens de gent jove, gent gran i fa-mlies amb nens que, entre mol-tes reivindicacions, tamb van te-nir temps dhomenatjar les vc-times de la terrible massacrehomfoba dOrlando.

La marxa denguany, quetancava un mes dactivitats i rei-vindicacions, va tenir el consellerde Salut, Toni Comn, com undels protagonistes. Comn, queva voler deixar clar que el Governs al costat de les demandes delcollectiu transsexual, va aprofi-

tar la seva presncia a la marxaper anunciar que el departa-ment que lidera est preparantun nou model assistencial quefugir de la mirada patologit-zada del collectiu i que, enprincipi, estar enllestit el pr-xim mes de setembre.

A la marxa tampoc hi van fal-tar el conseller de Cultura, SantVila, lalcaldessa Colau, el ti-nent dalcalde Jaume Collboni ila sndica Maria Assumpci Vil,que van estar acompanyats de laregidora de Barcelona dERC,Montse Bened, i dels regidors deC's Mariln Barcel, FranciscoSierra i Santiago Alonso. De fet,tots els partits, amb lexcepci delPP, van tenir representaci enuna diada on tamb es van po-der veure integrants de lANCamb lestelada amb els colors delarc de Sant Mart.

Lhora dels transsexuals El Pride Barcelona, el dia de lorgull LGTBI a la ciutat, ha estat dedicat enguany al collectiu transsexual Unes 25.000 persones es van manifestar dissabte passat entre la plaa Espanya i el Moll de la Fusta

Albert RibasBARCELONA

El Pride Barcelona 2016 ha tornat a reivindicar els drets del collectiu LGTBI. Fotos: Pride Barcelona

SALUT4Durant el Pride Bar-celona denguany tamb hi vahaver temps per reivindicar laimportncia de la lluita contrales malalties de transmissisexual.

El centre comunitari Check-point Barcelona, lencarregatde detectar el 40% de les in-feccions per VIH que es pro-dueixen entre els homes gais deCatalunya, va tornar a repartiruns 15.000 preservatius en-tre els assistents a la marxa pertal de llenar un missatge deconscienciaci. Aquest centrede detecci de VIH i altres in-feccions de transmissi sexual

adreat a homes gais i donestranssexuals tamb va aprofi-tar el Pride per remarcar el seupaper com a promotor de laprofilaxis preexposici (PrEP),una tcnica preventiva con-tra el VIH que consisteix aprendre medicaments antire-trovirals abans de tenir rela-cions sexuals de risc i que en-cara no sha implementat alestat. s per aquest motiu quedes del Checkpoint Barcelonavan voler aprofitar la visualit-zaci del Pride per donar a co-nixer aquest mtode i perdemanar a la classe polticaque naprovi el seu s.

La lluita contra les infeccionsper VIH, tamb present

| 4Opinilniaciutatvella.cat 14 juliol 2016

Les cartes dopini es poden enviar a: [email protected]

Lnia Ciutat Vella no comparteix necessriament les opinions que els signants expressen en aquesta secci ni sen fa responsable.

redacci: [email protected] publicitat: [email protected]: [email protected]

Dipsit legal: B.43220-2010

amb el suport de:Difusi controlada

12.758 exemplars mensuals

publicitat 686 42 95 17lniaciutatvella.cat

Un diari plural

per Melcior Comes

4Tassa i mitja

Els bevedors de caf amb lletsabem que cada tassa s unabatalla. Adrear-te a un cam-brer en catal i que tentenguino s gaire normal. Fa pocs diesha estat la del cas de Quimi Por-tet, i el seu caf amb llet con-trovertit, a bord dun vaixell deBaleria. En la majoria de ca-sos, el tema no hauria trans-cendit. Gaireb tothom canviade llengua quan no lentenen encatal a les Illes, a Catalunyai no sent que se li estigui vul-nerant cap dret lingstic. Aaquests nivells de pobresa,ignorncia, submissi i de malentesa humilitat ens hem acos-tumat; val ms no aixecar sus-piccies ni atiar discussions, so-bretot quan pots entreveureque rere certes postures nomshi ha ganes de provocar desdun cert suprematisme cultu-ral, fet que contnuament ensrecorden els milions de parlantsde la llengua espanyola. El na-cionalisme espanyol es notasobretot en aix. I criden la-tenci les reaccions irades con-tra el cantant, i largument queel faria a ell culpable per clas-sista un amo que imposauna llengua o per haver ro-bat una foto al cambrer. Giremla truita.

Ms enll daquest cas enstornem a trobar amb les difi-cultats que acompanyen la te-rica igualtat entre les duesllenges oficials. Sembla que elcatal s tan oficial com el cas-tell la llei diu aix, per alhora de la veritat s el dialec-te dels pobletans, que a sobreens fan enfadar perqu sen-testen a exigir-ne la normalitat

al carrer. s impossible viurenoms en catal, tant a Cata-lunya com ho s a les Illes. Al-guns castellanoparlants ex-igeixen el seu dret a ser mo-nolinges, el dret a la igno-rncia de laltra llengua legal-ment oficial; per aquest dretsimtric en llengua catalanashauria de poder donar tamb.Tanmateix, sabem que s ab-solutament quimric. Lnicapersona monolinge en catals la meva padrina; acaba defer noranta anys. Potser slltima que coneixer aquestluxe dubts.

La problemtica amb laconvivncia de les llenges noha estat gaire greu perqu shabasat en el pacifisme dels ca-talanoparlants. No hi ha hagutdificultats perqu els catala-noparlants cedien, sadapta-ven, tenien pacincia i canvia-ven de llengua, amb lexcusaque potser el castellanopar-lant era un nouvingut, etc. Va-ticino que en els prxims anysaix canviar. Des que el pro-cs dautodeterminaci de Ca-talunya sha iniciat que lesqestions didentitat shan fetms peremptries. Sha de fer

evident la necessitat dun estatpropi, que vetlli per ls nor-malitzat de la llengua catalana,la supervivncia de la qual, enlestat espanyol, est lluny deser garantida, sobretot si sa-cabessin de posar en prcticales poltiques educatives delPP o es dons recorregut agrans astracanades, com la dellapao. Encara que lestat ca-tal que pugui sorgir en el fu-tur tingui les dues llengesoficials hiptesi discutida ahores dara tant per polticscom per sociolingistes, elcatal tindr un estatus de pre-valena, que ens estalviar a lafora esperem-ho! aquellamuni de petites humiliacionsque ens hem dempassar diarere dia.

La veritat s que si estemaix s per culpa de la sordesa,de la manca de generositat, decomprensi i de pluralisme.Amb aquelles bones dosis decultura democrtica que hauriade tenir lescolaritzaci en unestat plurinacional res daix noseria possible. Per s lEspa-nya que volen, nica, mono-linge, culturalment homog-nia, centralitzada i rona. Sovintmha semblat una desgrciaque no puguem viure junts sun fracs del principi illus-trat: el vell federalisme; araja em sembla una oportunitatper poder, per fi, gaudir de lanormalitat de la llibertat, per-qu lnic que es pretn ambtot aix s aconseguir la simplejustcia que esperen els ciuta-dans darreu del mn quan vi-uen en democrcies saneja-des. No vols tassa?

La problemtica amb

les llenges no ha estat

gaire greu perqu sha

basat en el pacifisme

dels catalanoparlants

4Benvingut Mr. Obama!per Jordi Lleal

Aquests darrers dies sha des-fermat una bogeria de pande-reta i castanyola que du nhido! A les festes de Sant Fermnde Pamplona, tres morts perenvestida de toro, uns jovesdetinguts per violar una noia,borratxeres i pixades a dojo,crrer davant un estol de braussense conscincia del perill,magrejades a dones aprofi-tant-se del guirigall als car-rers... Ser la demostracidel poder del mascle ibric?Gent picant el cotxe que por-tava el cadver del torero Vic-tor Barrio a Terol, cridant To-rero, torero!, mort per untoro assass, i de matar untoro en diuen art... Els reis iMariano Rajoy truquen a la v-dua del torero per donar-li elcondol. A quantes vdues do-brers morts a la feina truquenaquests personatges? El pre-sident Barack Obama va acorre-cuita, dun costat a lal-

tre de la geografia espanyola,per visitar les seves bases mi-litars i per fer-se la foto ambtota una tropa de llepaculs. Iper finalitzar la pardia delBenvingut Mr. Marshall,Mariano Rajoy regala un per-nil a Obama! En el reparti-ment dels papers de protago-nistes, ja ho fareu vosaltres peradjudicar el de Pepe Isbert,Manolo Moran i Lolita Sevilla,amb els que varen fer cua pertenir tres minuts de conversaamb el totpoders, com perdir-se hola i adu, com en lagloriosa pellcula en qu pas-sen les motos i els cotxes a totavelocitat i deixen els pobres vi-latans de Villar del Rio sensepoder recitar la benvinguda,quedant-se amb un pam denas. Quin ridcul. Quin desori.En aquest esperpent a mi queno mhi comptin. Els hauria decaure la cara de vergonya, si sque en tenen. Adu-siau!

Un diari participatiu

@marctexido: Theresa May ser la novaprimera ministra del Regne Unit. Ser lasegona dona en ocupar el crrec desprsde Margaret Thatcher.

@AlfnsArag: El cap d'any a Colnia,l'Oktoberfest a Baviera o el San Fermna Pamplona. No s l'alcohol, ni la festani l'Islam. s el masclisme.

@Pdemocratacat: Naixem amb lesperit iels valors insubornables dencaminarCatalunya cap a la independncia. #Partit-DemcrataCatal.

Actualitat a la xarxa

#MayEntomaElBrexit #ProuMasclisme #PartitDemcrata

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 175 | lniaciutatvella.cat14 juliol 2016

| 6Envians les teves cartes a: [email protected] 14 juliol 2016

Un diari obert

Refundaci de CDC que surt de l'obsti-naci convertida en la nova Conver-gncia finalment anomenada PartitDemcrata Catal. El bateig va tenir elseu anecdotari. Puigdemont i Mas hau-rien preferit el nom de Partit NacionalCatal. Per sn temps en qu manenles bases, els congressos, assemblees,collectivitats i el nom de PDC gaudeixde ms simpaties. Curiosament semblaser el mateix amb qu es va presentarper primera vegada a eleccions Jordi Pu-jol, a finals dels setanta. Per aix no voldir res. S, en canvi, el ball de termes "na-cional" o "demcrata". El primer testi-fica voluntat nacionalista / indepen-dentista, per no sona b, i no noms perles seves connotacions conservadoressin perqu s una contradicci en elstermes. Un partit no pot ser "nacional"perqu llavors no s un "partit". Ms quea partit, "nacional" s'acomoda a "mo-viment", per aix s que posa els plsde punta.

L'adjectiu "demcrata" t connota-cions sempre positives. A ms, presen-ta un efluvi nacional en la mesura queremet a l'existncia d'un dels dos grans

partits dels EUA. El fet que, al seu torn,els partits nord-americans -demcratai republic- hagin canviat de vegades denom, fins i tot s'hagin intercanviat elnom, abunda en aquest sentit.

Decisiu s que en aquest congrs derefundaci, el partit s'hagi proclamat re-public i independentista. Anecdtica-ment tamb que l'altre partit indepen-dentista catal es digui "republic" posanominalment els dos partits catalanssota l'exemple nord-americ. I, de pas-sada, al marge de tota perspectiva fe-deral, perqu si difcil (encara que no im-possible) era imaginar una monarquiafederal, innecessari dir una federaci quesigui monrquica i republicana al ma-teix temps. L'essencial aqu s la Rep-blica Catalana que posa en relleu la co-vardia de l'esquerra espanyola davant laseva prpia Repblica.

Sociolgicament, el nou partit sim-bolitza la definitiva adscripci de lesclasses mitjanes a l'independentisme il'abandonament de tota mena d'auto-nomisme a l'estil Pujol i CiU. Un puntde suport molt important a favor delprocs independentista.

4La nova Convergnciaper Ramn Cotarelo

4Anem-nos-en a corre-cuitaper Antoni Molin i Roura

Quan miro el calendari i veig que soma lany 2016 no macabo de creure quehagin passat prop de 41 anys des da-quell novembre de 1975 en el qual es vatancar un llarg captol de la histria dEs-panya. Ms aviat tinc la sensaci que,igual que els crancs, estem fent marxaenrere i hi estem tornant. s evident quesembla que no interessi la democrcia,almenys per gran part dels ciutadans delestat, ats que, malgrat lenorme quan-titat dafers de corrupci a tots els nivells,protagonitzats gaireb tots per la ma-teixa formaci poltica, els electors se-gueixen donant-los confiana.

Fa uns quants dies, per la pantallapetita sens va oferir una enquesta ciu-tadana als carrers de Madrid. La pre-gunta anava dirigida a persones que ha-vien confessat, a lentrevistador, que elseu vot havia anat a parar al PP."Cmo es que Vd. ha votado al PP apesar de los contnuos casos de cor-rupcin?, sels preguntava. La respostaen la que van coincidir els set protago-nistes va ser: "Mire Vd., porque todoslos polticos hacen lo mismo y al me-nos a estos -el PP- ya los conocemos y

parecen personas serias". Terrible,donant per segur que contra aquesta xa-cra no hi ha res a fer i, per tant, que con-tinun governant. Han entrat en el fa-talisme pur i dur, la qual cosa fa bonaaquella dita de "tenemos lo que nos me-recemos".

Aqu, a casa nostra, el resultat haestat ms transversal. De fet, les elec-cions les ha guanyat una nova coalicidesquerres que a Espanya no ha tin-gut lxit esperat, fent bona la dita"vale ms loco conocido que sabio porconocer".

No vull parlar de les conversesgravades entre el ministre de lInterior-diuen que s catal, mare meva!- i eljutge De Alfonso, que vnen a ratificar,sense embuts, que lanimadversi, ladesafecci, lhostilitat o lodi -agafin elqualificatiu que vulguin- vers Catalu-nya segueix tan viu com abans del no-vembre de 1975, perqu mempre-nyaria de tal manera que ho enviariatot a dida. La meva dona t ra, quanem diu: "No thi capfiquis o pararsmalalt". Epitafi: Anem-nos-en dEs-panya a corre-cuita.

@Agent_C_M: "No queremos un gob-ierno no elegido, votamos Brexit". Os pre-sento a Theresa May, nueva PM no elegidaque decidir el futuro de UK.

@FerranPedret: Agressions sexuals enpblic durant els sanfermines a Pamplonai per Sant Joan a Menorca. No, no s nor-mal. s masclisme.

@franceschoms : Comptat i debatut, moltcontent d'aquesta cosa nova que hem parit ique crec que tindr un grandssim recorregut!#partitdemcratacatal. Bona setmana!

Opini en 140 carcters

Parlen elsvens

CarlaS, ha crescut mol-tssim en els ltimsanys i s impossiblepoder caminar ambnormalitat. Fa ver-gonya. I no nomsaix, s injust per a

tots els comeros que paguen els seus im-postos i ells estan all de franc. LAjun-tament els hauria de treure.

RicardoEn determinadeszones s evident quehi ha massa mantes,una darrere laltra, iaix fa que siguimolt difcil cami-nar. A ms, quan

arriba la policia fins i tot costa entrar a les-taci de metro de Barceloneta, perqu son tots corren a amagar-se.

JosefaS, ocupen molt es-pai, perqu es posenal llarg del passeigJoan de Borb i es-tan fent molt mal ales botigues. Mol-tes han de tancar,

no hi ha dret. s un problema que ve defa temps i crec que lAjuntament no estactuant gens b al respecte.

scarCrec que es un plexagerat parlar deproblema. s certque hi ha africansvenent i guanyant-se la vida, per esticsegur que si po-

guessin estarien fent de cambrers oqualsevol altra feina. Haurien de preo-cupar ms els robatoris a les platges.

Creus que el top manta s actualment un problema al districte?per Pau Arriaga

Ciutat Vella| 8

lniaciutatvella.cat 14 juliol 2016

Ja s una estampa ms de lestiu dela Barceloneta. Parlem de la ma-nifestaci venal contra la massifi-caci turstica que en els darrers es-tius, tot i la treva de lany passat perla recent arribada dAda Colau a lal-caldia, organitza la plataforma LaBarceloneta Diu Prou i que va viu-re un nou captol dissabte passat.

Uns 200 vens, tot i el sol dejustcia, es van posar en marxa ados quarts de sis de la tarda a laplaa del mercat per tornar a cla-mar contra la massificaci tursti-ca i, especialment, contra els pisosturstics, dels quals en demanen la-bolici, siguin legals o illegals.

Un dels cants estrella de la tar-da va ser el No volem pisos tu-rstics, tot i que tamb nhi va ha-ver de ms directes contra els ac-tuals responsables municipals.Gala Pin, ests dormint, GalaPin, on ets, van ser els que elsvens van dedicar a lactual regidorai fins fa quatre dies activista venal.Les protestes, per, tamb vananar dirigides a lalcaldessa Colau,a la qual els vens van dedicar pan-cartes on es podia llegir AmblAda no passa res, Alcaldessa, 14mesos sense solucions o Colau,bye bye. La paradoxa de tot ple-gat s que els turistes, molt msnombrosos que els manifestants,sho miraven encuriosits.

DIVISI VENALLa manifestaci de dissabte, per,va ser menys nombrosa que les an-teriors. I ho va ser perqu, enaquesta ocasi, noms hi van anar

la gent de la Barceloneta Diu Prouper no hi van ser lAssociaci deVens de la Barceloneta i els co-merciants. Els motius? Principal-ment dos: el top manta i diferentsepisodis viscuts en el darrer anyque han evidenciat criteris dife-rents a lhora dencarar la situacique viu el barri amb el turisme.

La Barceloneta Diu Prou i lAs-sociaci de Vens i els comerciantsno tenen la mateixa visi sobre el topmanta. Mentre que els primersconsideren que no es tracta dunarealitat que hagi de formar part deldiscurs que denuncia lactual si-tuaci del barri, lAssociaci deVens i els comerciants s que hocreuen. Des de lassociaci venal,per, deixen clar que mai no de-fensaran encarar la situaci ambaccions policials repressives.Aquestes diferents visions van ferque a la manifestaci de la Barce-loneta Diu Prou la qesti de la ven-da ambulant irregular no aparegus.

Pel que fa al segon motiu, estracta de diferncies que han apa-regut en algunes assemblees ve-nals, on la divergncia de criteri en-tre els uns i els altres sha fet evi-dent. De fet, la divisi es va fer vi-sible amb labsncia a la marxa delfams can, ja que es va poder veu-

re com els manifestants en van im-provisar un. I en una pancarta decartr es podia llegir, alludint al deveritat, que la comissi de festesel tenia segrestat.

PISOS TURSTICS ILLEGALSUn dels cavalls de batalla delsvens, els pisos turstics illegals,tamb ho s de lAjuntament. Re-centment el consistori ha presen-tat tres noves mesures per detec-tar aquests pisos. La primera s lacreaci dun equip de 20 visualit-zadors per millorar lefectivitat enaquesta lluita, la segona s la po-sada en marxa dun formulariweb perqu els vens puguin de-nunciar si tenen sospites dun pisturstic illegal, mentre que la ter-cera s lampliaci de lequip dins-pectors que controlen el compli-ment de la normativa dels habi-tatges ds turstic.

Ara caldr veure si les me-sures serveixen per fer un salt dequalitat en aquesta lluita. Demoment lAjuntament ha hagutde reconixer que la seva apos-ta de proposar als propietaris lacondonaci de part de les mul-tes a canvi de destinar el pis a llo-guer social ha fracassat. Cappropietari shi ha avingut.

Una imatge de la manifestaci de dissabte. Foto: La Barceloneta Diu Prou

La Barceloneta Diu Prou clama de nou contra els pisos turstics Uns 200 vens surten al carrer decebuts amb lactual consistori Lactual divisi entre el venat marca una marxa menys nombrosa

Ajornen el desallotjament de lEspai de lImmigrant

SOCIETAT4El desallotjament delEspai de lImmigrant, que esta-va previst per ahir, va ser final-ment ajornat 45 dies desprs dela mediaci de lAjuntament ambels jutjats.

LEspai de lImmigrant, unedifici okupat del passatge BernadMartorell del barri del Raval, vanixer fa tres anys amb lobjectiudoferir cobertura mdica i psico-lgica i assessorament als immi-grants que es troben en situaciirregular. Ledifici tamb acull elsindicat de manters. En parallela aquesta situaci, diverses fam-

lies sense recursos han okupat enels ltims anys altres pisos buitsdel mateix edifici. Precisament haestat aqu on sha agafat lAjunta-ment per aconseguir aquest ajor-nament de 45 dies.

LEspai Immigrant havia co-menat divendres passat unesJornades de Resistncia a lespe-ra del desallotjament que final-ment ha estat ajornat. Durantdivendres i dissabte es van pro-jectar documentals i es van cele-brar xerrades relacionades amb lapoblaci immigrant. Ara caldrveure qu passa daqu a 45 dies.

Un grup de vens del Gtic volrecuperar el Bors per al barriPLATAFORMA4Un grup devens del barri Gtic han creatrecentment la plataforma ElBors pel barri per reivindicarque ledifici de lantiga seu delEscola dArts i Oficis, situat alcarrer Aviny, es converteixi enun espai pblic de creaci i ex-perimentaci de les arts i en uncasal de joves autogestionat peral barri Gtic.

La nova plataforma ha pu-blicat un manifest on reivindicaque aquest edifici, tancat des delany 2009, forma part del pa-trimoni arquitectnic i simblic

de la ciutat i del barri, que pateixuna brutal pressi turstica.Aquest grup de vens proposenque la Generalitat, que s la pro-pietria de ledifici, el cedeixi alAjuntament per rehabilitar-lo iobrir-lo al barri.

Les possibilitats que ofereixledifici tant pel que fa a les se-ves dimensions com pel seupotencial simblic permetenla creaci dun centre pblicdinters cultural per la ciutatque doni resposta a les neces-sitats del barri, defensen desde la plataforma.

Amics de la Rambla | Fermn Villar, nou presidentLAssemblea General dAmics de la Rambla, celebrada abans-dahir al Caf de lpera,va escollir Fermn Villar nou president de lentitat. Villar substitueix en el crrec JoanOliveras. El nou president ha declarat que vol que la Rambla segueixi sent el que s,

el passeig ms important de la ciutat i un dels carrers referencials del mn.

Albert RibasLA BARCELONETA

Pancarta reivindicativa a ledifici. Foto: Twitter (@EspacioInmigran)

| 10 lniaciutatvella.cat Ciutat Vella14 juliol 2016

Queco Novell estrena Confessidun expresident al Capitol

TEATRE4El teatre Club Capitolva estrenar a principis de meslobra de teatre Confessi dunexpresident, un monleg queprotagonitza Queco Novell.

Novell interpreta un presi-dent imaginari que es confessadavant lelectorat i reconeix elsseus errors. Es tracta duna di-vertida pardia sobre el poderon apareixen qestions com elllenguatge i la manipulaci, lacrisi financera, la desconnexide la classe poltica amb el po-ble, el segrest econmic als pa-sos endeutats, la corrupci, lavella poltica i la nova, les pri-vatitzacions i l'entrada de capi-tals estranger.

s la primera vegada queQueco Novell protagonitza unmonleg escnic en un teatre.Lobra est dirigida per XavierRicard, amb text del jove autoritali Davide Carnivalle i s unaproducci de La Brutal que t lacollaboraci de Minoria Abso-luta. Estar en cartell fins alprxim 24 de juliol i forma partde la programaci del festivalGrec.

Lobra neix en el marc delfestival PIIGS, el Festival deDramaturgia sobre la Crisi, queenguany celebrar la seva ter-cera edici entre els dies 21 i 23daquest mes a la Nau Ivanow,del districte de Sant Andreu.

El Raval est de celebraci. Desdavui i fins diumenge el barri ce-lebra una nova edici de la sevaFesta Major, que un any ms escaracteritzar per la seva barrejade tradici i interculturalitat.

Linici de la Festa Major elmarcar la cercavila de les socie-tats corals del Raval. Es tracta dunacte molt especial, ja que s una deles poques ocasions que la ciuta-dania pot veure en acci aquestesentitats, que tradicionalment no-ms surten per la festa dels CorsMuts. Al costat de les societats co-rals tamb hi seran els gegants delbarri, acompanyats dels capgros-sos i dels bouets, i la vaqueta delRaval. Desprs de la cercavila, a lesnou del vespre, arribar el torn depreg, que enguany anir a crrecde la Mnica del Raval. El primerdia de Festa Major sacabar amblactuaci conjunta de les corals delRaval i la Ravals Band i el poste-rior concert i ball protagonitzat peraquesta ltima banda.

Dem el dia arrencar ambles catifes de flors als Jardins deRubi i Lluch i amb la quarta edi-ci de la cursa atltica. Al llarg de

la jornada se celebraran diferentsactes, com ara la pulpada elec-trnica, la tarda de titelles o el so-par de vens i comeros locals.

Dissabte, el tercer dia de laFesta Major, ser una jornada es-pecialment intensa, ja que s laMare de Du del Carme, la pa-trona de la Festa Major. s peraix que es far una ofrena florala la imatge que t a lesglsia deSant Agust. Durant la resta deldia est prevista una exhibici dedanses darreu a la plaa de JoanAmades, la Diada Bastonera delRaval amb set colles convidades,una tarda de castells a la plaa deGardunya amb els Castellers deBarcelona i el correfoc amb elsdiables de la KintaForka.

La Festa Major arribar alseu punt final diumenge ambuna gran cercavila on, a ms denRamon i la Lola, els gegants del

Raval, hi haur totes les altres pa-relles de gegants de Ciutat Vella.Es clausurar una Festa Majorque enguany haur implicat msentitats, associacions i vens quemai, que tamb incorpora les fes-tes alternatives -el festival Rava-lat- i on molts carrers i places fanla seva prpia programaci. Totplegat, amb una barreja de cul-tures sempre present, com quedademostrat amb la festa dels jovesfilipins, els concerts de msica idansa oriental o la installaciduna haima per conixer les cul-tures amaziga i marroquina.

PATRIMONI PROTEGITEn parallel, aquests dies el Ra-val tamb s notcia desprsque lAjuntament hagi anun-ciat que protegir un conjunt de38 cases fbrica construdes a fi-nals del segle XVIII.

La vaqueta del Raval, un clssic del barri. Foto: Ajuntament

El Raval, de Festa Major des davui i fins diumenge

RedacciEL RAVAL

Queco Novell, en el paper dexpresident. Foto: La Brutal (Felipe Mena)

| 12 lniaciutatvella.cat 14 juliol 2016 Entrevista

Guanyar les eleccions no eralobjectiu, sin canviar laciutat, i la ciutat ja est can-viant. Sn paraules seves extretesde la carta amb motiu del primeraniversari de govern. Creu que alcarrer es t aquesta sensaci?Al carrer es t la sensaci que la ciutatha comenat a canviar, que quedamolt per fer, per que ha comenat acanviar. Crec que hi ha aquesta sen-saci perqu, de fet, la gent mho diu.

CiU tamb creu que hi ha la sen-saci que la ciutat ha canviat,per cap a pitjor. De fet, diu queBarcelona est degradada. Quels respon?Entenc que loposici faci oposici,per quan la ciutadania demanacanvis en la manera de fer poltica,tamb est dient que tots plegatsposem la ciutat per damunt dinte-ressos partidistes. A CiU li diria que,si tenen propostes, encantats de de-batre-les, per reiterar sempre queel govern ho fa tot malament... Fapoc el barmetre ha reflectit que laciutadania valora b el govern i que

ha augmentat la seva confianarespecte de la millora de la ciutat enun futur prxim. No s si loposiciest dient que la ciutadania sequi-voca, per crec que tots plegatshem de ser constructius.

Aquesta crtica demanant que lo-posici sigui constructiva ja la vafer en lentrevista que ens va con-cedir 100 dies desprs dassumir elcrrec. Llavors deia que havia es-tat ingnua amb loposici. Ja lhaperdut, aquesta ingenutat?S, lhe perdut per no mhi heacostumat. I espero no acostu-mar-mhi mai. Tamb he de dirque no tots els partits fan la mateixaoposici. En tot cas, no em resignarmai que hi hagi un s partidista dela instituci, sigui des del govern odes de loposici. Aix, entre tots, hohem de canviar.

El primer aniversari de governva coincidir amb lanunci del pac-te amb el PSC. Com ho va viure?No deu haver estat fcil acabarpactant amb el partit que s elpare del model de ciutat que vos-t tant ha criticat.Sempre hem dit que a Barcelonashavien fet coses b i coses mala-ment. Sobre el PSC, qui mho havia

de dir, fa dos anys, que jo pactariaamb ells, per el que estem fent sexecutar el mandat ciutad. Vamguanyar les eleccions per tambva guanyar el pluralisme poltic. Hiha un mandat de canvi, per duncanvi cap a una cultura poltica depactes que permetin governs es-tables. Quan tens 11 regidors has depactar i buscar acords. El PSC ha es-

tat disposat a incorporar-se al go-vern i ERC, mentre sallargava el ci-cle electoral, va dir que preferiaacords des de fora. Ara que han pas-sat les eleccions els seguim dientque tenen la porta oberta per en-trar a lexecutiu.

Per ERC ja ha dit que endurir lo-posici que fins ara ha fet al seugovern.B, aix ho ha dit durant la cam-panya electoral.

Vol dir que canviar dopini?Ara que ha acabat la campanya, joel que vull s reprendre el dileg nor-mal amb el conjunt de loposici, es-pecialment amb les forces desque-rra. I vull pensar, i estic segura, queERC seguir fent el que ha fet aquestany, que s treballar per la ciutat.

Alfred Bosch, per, va dir, justdesprs del pacte amb el PSC, quevost havia trat el somni. Estvem en perode preelectoral, in-sisteixo. Vull pensar que ara serms fcil seguir parlant i treba-llant junts com hem estat fent du-rant aquest any.

Centrant-nos en el dia a dia, comest funcionant el govern amb elPSC? Sentenen b?Doncs s. Ara ells shan incorporat enuna dinmica que ja estava molt con-solidada amb un any de comissi degovern. Hem comenat a treballardes de la idea de transversalitat per-qu no es tracts dun simple re-partiment de responsabilitats.

Lnia ja ha entrevistat els tres re-gidors socialistes i sembla que en-cara han de llimar algunes dife-rncies. La regidora de lEixample,Montserrat Ballarn, ens deia que

els costa veure que la uni deltramvia sigui prioritria. Aques-ta qesti pot ser una font de con-flicte?No, perqu hi ha un acord de governque fixa les principals lnies progra-mtiques i aquesta discrepncia nohi figura. El tramvia s una realitat inoms falta una connexi dun pe-tit tram. Estem parlant dun saltqualitatiu que augmentaria la ca-pacitat de mobilitat sostenible.

De totes maneres, lacord progra-mtic noms diu que es compro-meten a treballar per la uni deltramvia per no diu que sigui prio-ritari ni que shagi de fer en aquestmandat. Vost, en canvi, s quedefensa que s una prioritat.S, s. Era un comproms de governi ens vam posar a treballar des del pri-mer dia en aquest sentit.

Per tant, creu que podr convn-cer el PSC.s que... Insisteixo... Evidentmentque hi poden haver matisos i diver-sitat dopinions, per aquesta qes-ti no ha estat mai al damunt la tau-la com un tema de polmica.

Una altra afirmaci, en aquestcas feta per Daniel Mdol, va ser

Ada ColauAlcaldessa de Barcelona

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: F. Javier Rodrguez

Qui mho havia de dir fa dos anysque jo pactaria amb el PSC

Seguim dient a ERCque t la porta

oberta per entrara lexecutiu

13 | lniaciutatvella.cat14 juliol 2016Entrevista

que en lloc de posar ms normesper als carrils bici, el que shauriade fer s suprimir-los.[Riu]. Ja li preguntar... No s si ho deiaen el marc duna teoria ms mpliaperqu aix, fora de context, sorprn...

Venia a dir que lurbanisme actualsempre fa tard i que shauria detendir a la integraci i no a sepa-rar els espais.Desconec la teoria concreta del re-gidor Mdol, per aix ho hem tre-ballat des de fa temps des de lreade Mobilitat. Ls de la bicicleta hacrescut molt en molt poc temps, a di-ferncia dels pasos nrdics. Aix ge-nera problemes en ls de lespai p-blic i s necessari ordenar i regular.

Parlant de mobilitat, en aquest casdel metro, ERC li va demanar no fagaire que deixs de fer campanyaelectoral i solucions el conflicte deTMB. Pot garantir que no hi haurms vagues?El dret a vaga s un dret dels treba-lladors i com a alcaldessa ni puc nipretenc posar-hi cap lmit. Fa un anyque treballem intensament i aquestno s un tema que es resolgui en dosdies, perqu estem parlant dunade les empreses ms grans de Cata-lunya. Des del primer dia hem tinguten compte les demandes dels tre-balladors. No estem parlant de reta-llades o de disminuir el servei. Al con-trari, apostem pel transport pblic ihem dit que estvem disposats a aug-mentar al mxim possible el que pre-veu la llei, que s estatal. Hi ha uns l-mits pressupostaris que no depenende nosaltres. No parem de treballari esperem que, recuperant el dileg,hi hagi acord. Els ciutadans no es me-reixen aquestes vagues.

Un altre conflicte viscut ltima-ment ha estat el del Banc Expro-piat. Un grup de vens lha acusatde no haver entomat el problemai dhaver-lo deixat en mans de lesentitats. Tenen ra?LAjuntament ha fet tot el que es-tava a les seves mans. Estem par-

lant dun conflicte que ve de llunyi que t causes estructurals. Quanapareix un cas com aquest que aca-ba als jutjats... Els jutjats no depe-nen de lAjuntament. Els jutjats do-nen una ordre als Mossos dEs-quadra, que depenen de la Gene-ralitat, i es fa el desallotjament. Arala situaci est reconduda, enbona part, grcies al teixit venal icomercial de Grcia. I nosaltresens vam afegir a la crida a respec-tar el barri. Per buscar llocs alter-natius s que ens podem oferir, peren temes dordre pblic parlem decoses que escapen de la nostracompetncia.

Una altra situaci delicada s la dela venda ambulant irregular. s uncas prctic que li fa veure que lescoses sn ms complicades delque es pensava abans darribar alalcaldia?Estant al govern coneixes de propfenmens complexos, com potser aquest. s un problema de di-mensi global, que ve de lluny it a veure amb diferents qes-tions. Una daquestes s la situa-ci dalgunes persones del collec-

tiu migrant que no poden acce-dir al mercat laboral, per tambt a veure amb una prctica devenda illegal que no es pot per-metre de cap manera. Des quehem arribat al govern hem con-tinuat amb el treball policial. sms, sha intensificat, en molts ca-sos. Hi ha hagut ms decomisosque lany passat, per calen msestratgies, com augmentar lesmesures socials o els plans de for-maci anunciats.

Lanunci de ms mesures arribaprecisament desprs que els co-merciants hagin presentat un ma-nifest conjunt de protesta.S, per en aquestes mesures hi por-tvem mesos treballant. Aix nosimprovisa dun dia per laltre. Fa me-sos que hi treballem i ara es comen-cen a veure els resultats. No anem tande pressa com voldrem, i aquesta cr-tica la puc assumir perfectamentperqu s veritat, per hem aug-mentat la pressi i al mateix tempshem apostat per mesures socials.

El president de la Fundaci Bar-celona Comer ja ha dit que les no-ves mesures sn insuficients.Un fenomen tan complex no t re-ceptes miraculoses, per hi estemdedicant tots els recursos i estrat-gies i collaborem amb tothom quehi t competncies de la manerams coordinada possible.

Un altre dels temes estrella da-quest primer any ha estat la llui-ta contra la massificaci turstica.En el cas del pla dallotjaments tu-rstics, amb lallau dallegacionsque hi ha hagut, tem haver de re-cular en algunes propostes peraconseguir consensos?No es tracta que guanyin uns o altres,sin de fer el millor per a la ciutat. Crecque una de les coses ms importantsque hem aconseguit aquest any sque tothom ja est dacord que hi haun problema amb el turisme. Fins i totel sector hoteler est dacord que feiafalta una regulaci. Ara estem en lasegona fase, que s quan ens hem deposar dacord en els detalls. I estic con-venuda que ens hi posarem. Tothomhaur de cedir una miqueta per la-cord hi ha de ser perqu estem par-lant del model de ciutat.

Parlant del model de ciutat, unade les seves apostes s el Pla debarris, que preveu una renda mu-nicipal complementria. Aix nos fer caritat?Al contrari. s fer poltica de drets. Es-tem estudiant si totes les ajudes dis-

perses que ja es presten es podrienunificar i garantir aquells ingressosmnims que tothom necessita.

Acabem. Els barcelonins podranvotar si volen que la ciutat sad-hereixi a lAssociaci de Municipisper la Independncia (AMI)?Els barcelonins, com tots els catalans,hem de poder votar en un refern-dum quina relaci volem tenir amblEstat. Sha de poder fer un refe-rndum clar sobre la independn-

cia i, de fet, aix ha estat validat enles darreres eleccions.

A Catalunya s, per a la resta delEstat no.B, tamb cal destacar que no hi hahagut un augment de suport als par-tits que clarament sexpressen per laindependncia. Sigui com sigui, comque no podem fer el referndum, aca-bem tenint debats com el de lAMI.Per la clau s el referndum. La con-sulta de lAMI s un succedani.

Tothom ja estdacord que hi haun problema amb

el turisme

Recentment sha conegut quelAjuntament descarta reformarla Via Laietana aquest mandat.Com creu que sho prendran elscomerciants i vens que dema-nen que es remodeli des de fatemps?Compartim amb els comerciantsi vens de la Via Laietana la ne-cessitat de reformar aquest eixtransversal i pacificar-lo. Per fer-ho,cal tenir en compte factors es-sencials com sn emmarcar elprojecte dins del Pla de Mobilitat,qu suposa a nivell de contami-naci i garantir que la intervencino provoqui un procs de subs-tituci de la poblaci de lentorn.A ms, no cal oblidar que aquesttipus dactuacions integrals ne-

cessiten duns recursos econ-mics amb els quals, en aquestmoment, no comptem. Aix hovam explicar a vens i comer-ciants des dun primer momenti tamb els vam deixar clar queaix no vol dir que no hi hagi pre-visi de fer res a la Via Laietana enels prxims 4 anys. El nostre com-proms s acabar aquest mandatamb un projecte executiu en-llestit per tal que es pugui exe-cutar durant el prxim mandat. Ams, en els prxims tres anys hidurem a terme petites interven-cions, com una millor connexientre lavinguda de la Catedral ilavinguda Francesc Camb, reu-bicacions de passos de vianantsi millores a les voreres de la via.

Acabarem el mandat amb unprojecte enllestit per a la Via Laietana

CIUTAT VELLA

Comer| 14


El serial de lestiu, el top manta,fa un pas ms enll i sembla en-trar en una dinmica diferentpel que fa al posicionament delconsistori al respecte. I s que enles darreres declaracions demembres de lequip de governsha posat mfasi en incrementarla pressi policial sobre la vendaambulant illegal, tot i que sem-pre deixant clar que la proble-mtica no t una soluci mgi-ca i incidint en combatre-la desdel seu origen.

Abans-dahir, desprs de lareuni entre ajuntaments afec-tats pel top manta Sitges, Roses,Salou i Barcelona, Delegaci delgovern espanyol i Generalitat,lalcaldessa, Ada Colau, va tornara refermar el seu compromsper fer accions conjuntes persolucionar el fenomen. En aques-ta lnia, va destacar que per pri-mera vegada totes les adminis-tracions i cossos de seguretatshagin assegut per treballar deforma realista, pragmtica iconjunta per evitar la vendaambulant no autoritzada.

En finalitzar la reuni, Colauva anunciar, en relaci al mercatmanter installat a la Barcelone-ta, que estan ultimant un dispo-sitiu policial immediat perquels manters deixin dinstallar-shi i evitar aix zones dimpu-nitat. El mateix va apuntar elconseller dInterior, Jordi Jan,que va afegir que es vol incidir enlorigen de les mercaderies que esvenen de manera illegal.

Tamb en la lnia de la coo-peraci entre administracions hiha la decisi presa a la reuni des-tablir patrulles mixtes regulars alport entre Gurdia Urbana i Mos-sos. Aquestes mesures safegeixena les que va presentar el primer ti-nent dalcalde, Gerardo Pisarello,fa un parell de setmanes per llui-tar contra el top manta i que po-sen mfasi en buscar una solucisocial als manters, ms multes alscompradors i incrementar laccipolicial.

BOTIGUERS I VENS, INQUIETSAquest operatiu imminent vin-dria a respondre les demandesdels vens i comerciants de laBarceloneta, que van signar unmanifest conjuntament ambaltres associacions de botiguersi entitats diverses de la ciutat fadues setmanes, on es denunciapassivitat de lAjuntament en-front del top manta. Tamb rei-vindica poder gaudir de formalliure i civilitzada de lespaipblic i insta lAjuntament i lesaltres administracions compe-tents a fer una acci immedia-ta per solucionar el problema.En cas de no obtenir la resposta

volguda, els signants del manifestamenacen amb la posada enmarxa de manifestacions al ca-rrer com a protesta.

UN VDEO CONTUNDENTDes de loposici, el grup de Con-vergncia va difondre ahir a lesxarxes socials un vdeo contun-dent on acusaven Colau de com-plicitat amb el top manta. Ams, els convergents van inten-tar reprovar el govern de Colauper la seva mala gesti i inac-ci davant del fenomen de lavenda ambulant illegal, per lainiciativa no va tirar endavant perlabstenci dERC.

Sigui com sigui, la soluci deltop manta implica trobar una sor-tida als manters, un collectiuen situaci de vulnerabilitat, talcom va recordar abans-dahir elSndic de Greuges, Rafael Rib.

El collectiu alludit, mitjan-ant el Sindicat Popular de Ve-nedors Ambulants, ha expressatla seva perplexitat davant dels l-tims anuncis municipals, afir-mant que lactual govern de la ciu-tat sembla que formi part de laclasse poltica que tant va repu-diar i que adopti els seus codis.

El passeig Joan de Borb, aquest dimarts. Foto: Lnia Ciutat Vella

Colau anuncia una acci policialimminent contra el top manta Ser en collaboraci amb el Govern per evitar zones dimpunitat Consistoris, Estat i Generalitat acorden treballar coordinadament

El lloguer condemna el mtic restaurant Can Manel

COMIAT4El restaurant ms an-tic del passeig Joan de Borb, laPuda Can Manel, es veu abocata tancar les seves portes perlincrement del lloguer del localpropiciat per la fi de la morat-ria de la Llei dArrendaments Ur-bans (LAU), tal com va avanarel Peridico.

A ms, els propietaris de le-difici on subica el restaurant elvan vendre el passat mes demaig a un grup inversor i, ara perara, els amos de Can Manel es-

tan intentan traspassar el nego-ci per donar sortida als seustreballadors i liquidar lactivitatcomercial. De moment, segonspublica el mateix mitj, CanManel ja t pretendents dispo-sats a abonar un trasps milio-nari i que permetria liquidar.

MS DE 140 ANYS DHISTRIAAquest restaurant es va fundarlany 1870 i des daleshores haestat un dels establiments de re-ferncia a la Barceloneta.

Un programa per millorarlaccessibilitat a les botigues

PROJECTE4LInstitut Municipalde Persones amb Discapacitat(IMPD) ha posat en marxa unadiagnosi sobre laccessibilitatals comeros de la ciutat, simi-lar al projecte que ja es va posaren marxa a Sants fa uns mesos.

En concret, una vintena depersones recorreran les boti-gues dels eixos per comprovarles seves condicions per accedir-hi i fer un mapa digital que,mitjanant una aplicaci m-bil Mapp4all, permetr lespersones amb discapacitat lo-calitzar els locals sense barreres.

Aquesta iniciativa va ser pre-sentada el passat dilluns dia 6, dela m de la tinent dalcalde deDrets Socials, Laia Ortiz; la regi-dora de Comer, Montserrat Ba-llarn, i el director de Mapp4all,Josep Esteba. Barcelona ha es-tat sempre pionera en la millorade laccessibilitat, va dir Ortiz.

La inversi de tot el projecte sde 40.000 euros i estar cobertapels ingressos de la taxa turstica.Daquesta manera, segons va ex-plicar Ortiz, limpost repercuteixen una millora de la qualitat devida del conjunt de la ciutadania.

Celebraci | LEix Raval collabora amb la Festa MajorLEix Raval participar de manera activa en la Festa Major del barri que arrenca avui. Lassociaci de

comerciants coorganitzar el Moonstock de dem divendres al carrer Luna, un sopar de vens i botiguers ambconcerts que arrencar a les sis de la tarda i finalitzar ben entrada la nit. Dissabte collaborar tamb amb elquart Aniversari de la Carmeta, una festa amb paellada popular i actuacions musicals en viu al carrer Tallers.

RedacciCIUTAT VELLA

El restaurant es va fundar el 1870. Foto: Google Maps

En defensa de les rebaixes La Fundaci Barcelona Comer fa valdre el concepte i veu important que segueixi associat a lestiu i a lhivern

EDITORIAL/ A causa de la derogaci de lallei catalana per part del Tribunal Constitu-cional i del retorn a la llei del 2002 pel des-estacionament del perode de rebaixes enels comeros de productes no energtics, laFundaci Barcelona Comer vol puntualit-zar el segent:

El terme Rebaixes ha estat dotat dunvalor comercial i de marca molt valorat pelcomer de proximitat. Creiem que s im-portant que es continu associant el termeRebaixes amb aquells dos moments pun-tuals de lany en els quals un producte, queestava a la venda a un determinat preu, es

ven rebaixat. Respectem largument sobrelaugment de trfic en els comeros da-fluncia massiva si sexpandeix el perodede Rebaixes a ms de dues ocasions lany,per pel comer de proximitat, que no t lacapacitat de reduir preus en ms ocasionsque les citades, aquesta implementaci potser perjudicial perqu ajudaria a reforar latendncia a desviar els potencials clientscap a superfcies o negocis amb ms capa-citat de reduir preus que el comerciant deproximitat, empitjorant la ja complicada si-tuaci daquests negocis.

Hem importat el Black Friday, la Shop-

ping Night, la Shopping Week, momentsque han anat sorgint en la societat i alsquals el comer de proximitat sha vist obli-gat a seguir per continuar essent un puntde referncia pel consumidor: la desesta-cionalitzaci de les rebaixes de tots elsbns de consum no energtic impactarianegativament en el comer de proximitat.

Des de la Fundaci Barcelona Comer,conscients que no podem oposar-nos a lanormativa i comprometent-nos a seguir-la, proposem que el terme Rebaixes esdesvinculi de qualsevol altre perode en elqual els productes dels establiments es

venguin sota descomptes especials utilit-zant, en aquests casos, altres paraules comPromoci, Descompte, o Preu especial,ja que considerem que la crrega psicol-gica implcita en el mot Rebaixes ajuda alcomer de proximitat a tenir pics de ven-des anuals. Una depreciaci del terme i dela fora de mrqueting que aquest t en lasocietat podria, com sha esmentat abans,reduir encara ms les possibilitats de crei-xement i desenvolupament del nostremodel de comer.

Fundaci Barcelona Comer

Demana que el terme es desvinculi de qualsevol altre perode de lany on tamb es facin descomptes

15 |

Prsper Puig pg 17Crearem una organitzacipotent a nivell comunicatiuper donar ms serveis

Top manta pg 16La Fundaci Barcelona Comer reclamaa lAjuntament que especifiqui lesmesures per palliar el fenomen

lniaEl peridic dels botiguers dels barris de Barcelona Nm. 4 Juliol 2016 Fundaci Barcelona Comer

lniaencomer

Juliol 2016| 16 comer en lnia El peridic dels botiguers dels barris de Barcelona_butllet n4

Parlem de comer

La Fundaci considera que aquesta problemtica perjudica la ciutat des de diversos mbits Dna la benvinguda a les solucions que proposa el consistori per demana que sespecifiquin

El repte del top manta

DEMANDA/A Gran de Grcia portem un mes i migenmig del conflicte del Banc Expropiat i encara nosha acabat, tot i que en els darrers dies no ha tin-gut lloc cap acte violent. De fet, els responsables dela situaci continuen pensant en la manera de re-obrir el Banc.

La informaci que ens arriba des de la conselleriadInterior de la Generalitat i del grup docupes sncontradictries a nivell de detinguts, identificats iinvestigats.

Pel que fa al comer de la zona, les prduesshan comptabilitzat entre un 10% a les zonesms allunyades del banc i fins dun 70% a la zonazero que comprn els mbits urbans de TravesseraCentre, Ramn y Cajal, Plaa de la Revoluci, Torrentde lOlla, Torrijos..., de la mateixa manera que se

nha ressentit la imatge del barri, que tamb afec-ta el petit comer.

Ms duna desena dassociacions de la zona enshem posat dacord per millorar la imatge del barrii treballar conjuntament en diferents accions im-mediates de dinamitzaci i potenciaci del comer.Hem escoltat els ocupes per tal de veure si hi po-dem trobar una soluci conjunta per han dit quecontinuaran protestant fins que puguin tornar a en-trar al banc.

MILLORAR LA IMATGEEls segents passos seran treballar en la millora dela imatge del barri i treballar amb lAjuntament per-qu aprovi una srie de propostes per canviar la si-tuaci actual del comer i del barri a la Vila.

LEix comercial Gran de Grcia i el Banc Expropiat

PROBLEMTICA/ Des de la FundaciBarcelona Comer lamentem la situacide les persones que formen el collectiutop manta, per el comer no pot seguirfent front a la multiplicaci del fenomen.s per aix que la Fundaci es va adherirfa uns dies a la Comissi pel Manifest dA-fectats pels Top Manta, un escrit que es vapresentar en roda de premsa dimecresdia 29 de juny, un dia abans de la convo-catria que va fer lAjuntament.

El motiu pel qual es va convocaraquesta roda de premsa un dia abansdescoltar la proposta de lAjuntament esva deure al fet que la Comissi, i entre elsseus membres la Fundaci, va entendreque ladministraci reaccionava a la vo-luntat dels afectats pel fenomen topmanga dorganitzar-se i parlar oberta-ment sobre la situaci.

Entre els punts dafectaci del feno-men en destaquen cinc: el fet que tinguiun impacte econmic negatiu, ja que no-dreix leconomia submergida i suposa unaevasi de les taxes a les que altres collec-tius han de contribuir; perjudica el sistema

de la seguretat social; suposa una ocupa-ci, confiscaci i privatitzaci illegal delespai pblic; suposa la comercialitzacide bns o productes de carcter illegal iperjudica el teixit social urb afectant a lasupervivncia dels comerciants.

Creiem que la situaci requereix unaacci rpida per part de les administra-cions, ja que actualment sacumulenquasi 800 manters a la zona de Joan deBorb i el fenomen sestn al conjunt dela ciutat. Des de la Fundaci agram la-nunci del tinent dalcalde, Gerardo Pisare-llo, sobre la intensificaci de lactuacipolicial per ens agradaria tenir dadesms concretes sobre com es dur a terme.

Tamb demanem lespecificaci delpla sobre les actuacions adreades a pro-tegir el comer de proximitat que vaanunciar Pisarello en la seva roda depremsa, i creiem insuficients els 40 plansde reinserci i ocupaci. El Sr. Pisarello de-fensa el fet que lAjuntament est oferintprogrames diferents des de fa tres mesosi est dacord sobre que en alguns espaisde la ciutat el fenomen ha assolit xifres

preocupants. Esperem a saber la dataconcreta en la qual lalcaldessa Ada Colaues reunir amb el Sndic de Greuges perparlar sobre aquesta problemtica.

Cal tenir en compte que el mercat sel que s, i que la precarietat laboral i eco-nmica sha enquistat els darrers anys enel conjunt de la societat. No tan sols en elsms desfavorits, els exclosos socialment,els immigrants sense papers o els sensesostre, sin tamb en les famlies, en pe-tits comerciants i en vens que fins ara vi-vien duna forma modesta per cmoda.

Voldrem tamb recordar que en elsdarrers mesos estem comenant a assistira un nou repte: lacollida i assistncia derefugiats sirians i daltres nacionalitats. La

ciutat i la seva ciutadania estem preparats,per cal un acord conjunt per veure dequina manera i amb quins recursos afron-tarem aquestes noves situacions.

Tot i que des de la Fundaci no ente-nem com la situaci ha pogut arribar aaquests extrems, entenem que no nomss competncia de lAjuntament el fet de-radicar el fenomen sin que cal que totesles administracions que tenen compe-tncies en la matria Generalitat, GovernCentral, Autoritat porturia, entre daltreses coordinin per donar suport a lAjunta-ment i desenvolupar un pla dacci con-cret, efectiu i resolutiu. Cal ms control deduanes i fronteres, aix com ms polti-ques datenci als migrants.

Juliol 201617 |

El peridic dels botiguers dels barris de Barcelona_butllet n4 comer en lnia

ENTREVISTA/ Parlem amb Prsper Puig, vi-cepresident administratiu i responsable delrea de comunicaci. Aborda alguns temescandents que han estat afectant el comerde proximitat durant les ltimes setmanes.

Com es gestiona la comunicaci des de laFundaci amb la nova Junta?Ara tenim un equip de dues persones quegestionen la comunicaci interna i externa.La comunicaci s bsica i hem pres la deci-si de ser molt proactius. Creiem tambque s importantssima la implicaci tant delspatrons com dels dinamitzadors dels eixosperqu seran la corretja de transmissi per talque la Fundaci pugui fer difusi de les ac-tivitats dels associats, que al cap i a la fi snles persones per a les quals treballem.

Qu engloba el seu crrec?Coordinem tota la feina administrativa per-qu el personal que treballa a la seu de la Fun-daci sigui el mxim defectiu possible i ofe-reixi serveis tils i respostes rpides als eixos.

Soferiran ms serveis?Evidentment. Hem pensat a crear una orga-nitzaci potent a nivell de comunicaci perdonar serveis als eixos, perqu a vegades vanjustos de personal. Volem donar suport a es-cala comunicativa, si cal fer publicitat dalgunaactivitat o organitzar els mitjans de comuni-

caci per qu cobreixin algun acte. La Fun-daci brindar les eines perqu els eixos pu-guin utilitzar diferents plataformes de difusi.

Quines han de fer servir?Ara tenim unes eines implacables: les novestecnologies. Hem de potenciar molt les nos-tres webs i la presncia a Facebook i Twitter.Aquesta lnia no implica una gran inversi eco-nmica, per s molta feina. Tot i aix, si ho femb s una cosa que pot ajudar molt als eixos.

Qu canviar a la relaci amb els mitjans?La Fundaci vol continuar sent el referent delcomer de proximitat. Per tant, ser impor-tantssima la relaci amb els mitjans. Tenimmolt clar que haurem de generar notcies quehauran de ser interessants tant per al comercom per a la ciutadania i les administracions.De fet, ja sestan desenvolupant plans estra-tgics per arribar al mxim de mitjans i am-plificar la feina que es fa des de la Fundaci.

Un dels temes que tracta aquest butllets el tema de la desestacionalitzaci de lesRebaixes. Qu en pensa?El terme Rebaixes ven: hi ha una part de lapoblaci molt important per a la qual el 7 degener i l1 de juliol sn dies de despesa extra.s una pena perdre aquests dies consolidatsen el calendari comercial i importar el BlackFriday i altres mots anglosaxons que fem ser-

vir per dinamitzar un dia qualsevol de lany.Si tenim ja consolidat un moment dexpan-si comercial, aprofitem-ho. Normativamentser molt complicat, per el sector hauria deser suficientment intelligent com per pre-servar un dia de compra massiva.

Un altre tema candent s el dels manters,una qesti insostenible...Lamentem molt aquest fet, perqu estem par-lant de persones. Hi ha un problema socialmolt important que han de solucionar les ad-ministracions implicades. Per s que s certque tamb hi ha un problema de lucre ces-sant, o sigui, els diners que no es fan per com-petncia deslleial o altres motius aliens al bo-tiguer. Ens queixem perqu les administra-cions no fan el que han de fer: complir la llei.

TENDNCIA/ Les ltimes dadesde lInstitut Nacional dEstadstica(INE) respecte a les vendes del co-mer detallista indiquen que du-rant el mes de maig els comer-ciants catalans van vendre un0,5% ms que en el mateix pero-de de lany passat. Tot i laug-ment, Catalunya es queda lluny dela mitjana estatal, que ha estat del3%. La comunitat autnoma oncreixen ms les vendes sn les IllesBalears, amb un 8,2%, revalidantel primer lloc del mes anterior.

Augmenten lesvendes del comercatal en un 0,5%

AJUTS/ LAjuntament ha posaten marxa la convocatria desubvencions per a lenllumenatdel prxim Nadal als carrers de laciutat. Ho far mitjanant unconcurs pblic per a aquellesassociacions de comerciants quepresentin projectes que sade-qin a les bases reguladores,que es poden consultar a la webmunicipal del comer: ajunta-ment.barcelona.cat/comerc/ca. El perode per optar-ne finalitzael prxim 20 de juliol.

Obren el perode de subvencions perals llums de Nadal

TROBADA/Fa uns dies els mem-bres de la nova junta es van reu-nir amb Stefano Bollettinari, pre-sident de Vitrines dEurope fe-deraci europea de comerciantsper tal de fer arribar el missatgedhoritzontalitat, transparncia iresponsabilitat que la Fundacivol transmetre. En la reuni es vaparlar dels serveis que ofereixenles diferents confederacions debotiguers als seus associats i de di-ferents qestions que afecten elsector comercial continental.

La nova junta de la Fundaci espresenta a Vitrines

Crearem una entitat potent a nivellcomunicatiu per donar ms serveis

CONSUM/ Des de la Fundaci BarcelonaComer sofereix als associats un nou servei,el Defensor del client, que pretn informartant al consumidor com a la botiga delsseus drets i deures.

Les primeres coses que voldrem expli-car s que tota reclamaci presentada a labotiga ha destar resolta abans dun mesper tal que no arribi a ladministraci. sdinters del comerciant gestionar la recla-maci abans que aquest perode passi.

Estem creant una plataforma de comu-nicaci pels associats on poder resoldre tots

els dubtes que es proposin. Ens compro-metem a enviar una primera resposta en untermini de mxim tres dies, per a desprscomenar a treballar en cada cas particular,des de la ms estricta confidencialitat.

Durant les properes seccions parlaremsobre el reglament i sobre el codi de con-sum. Explicarem de quina manera es podenafrontar diferents casos a travs dexemplesreals i proposarem accions concretes pertrobar punts duni entre comerciants iconsumidors. Si teniu qualsevol dubte, es-criviu a [email protected]

Resoldre reclamacions al ms aviat possible

Prsper Puig / vicepresident administratiu de la Fundaci Barcelona Comer

Defensor del client

| 18 comer en lnia El peridic dels botiguers dels barris de Barcelona_butllet n4Juliol 2016

19 | lniaciutatvella.cat14 juliol 2016Comer en Lnia

Sacosta el mes dagost i milers decatalans ultimen els detalls de lesseves vacances. La gran majoria jatenen comprats els bitllets i les-tana hotelera i compten els diesper comenar a gaudir dun me-rescut descans. Tanmateix, les va-cances es poden convertir en unmaldecap si no es tenen en comp-te alguns consells previs.

La Generalitat, a travs de lA-gncia Catalana del Consum (ACC),recomana estudiar les ofertes abansde contractar-ne cap. Si es con-tracten les vacances amb una agn-cia de viatges, cal assegurar-se dequins sn els serveis inclosos en elpreu (bitllets davi, taxes daeroport,trasllats entre aeroport i hotel, pats,excursions, etc.). A ms, cal saberque les agncies noms podendemanar fins a un 40% del preu to-tal del viatge per avanat. Abans designar el contracte, a ms, s acon-sellable consultar si lagncia formapart del Registre de Turisme deCatalunya de la Direcci Generalde Turisme i de la Junta Arbitral deConsum, perqu en cas de conflic-te es pugui resoldre rpidament.

Un cop confirmat que tot esten regla, el viatge arrenca. Cal arri-bar dhora al punt de partida, ja si-

gui una estaci o un aeroport, pertal devitar nervis. Tot i aix, arribaramb antelaci no est exempt desorpreses. Qui ms qui menys t al-gun familiar o conegut que ha pa-tit el fams overbookingo sobrere-serva a lhora de volar i ha vist comles seves vacances es complica-ven. Arribats a aquest extrem, lescompanyies aries tenen lobligacidoferir la devoluci de limport delbitllet o un transport alternatiu finsa la destinaci final amb dret a unacompensaci econmica en funcide la distncia. Si s necessari,lempresa haur doferir als afectatsmenjar i hotel de manera gratuta.

Laltre enemic dels viatgerssn els retards. Si aix passa, en elcas del transport aeri, la compan-yia ha doferir menjar i hotel i, si elretard s superior a les cinc hores,el viatger pot desistir de volar i exi-gir el reintegrament de limport delviatge. Si hi ha una cancellaci delvol sempre i quan no sigui per cir-cumstncies extraordinries comuna meteorologia adversa o riscosen la seguretat del trajecte, lacompanyia haur doferir triar en-tre la devoluci del preu del vol oun transport alternatiu a la desti-naci final, tamb amb un serveide menjar i hostalatge totalmentgratut.

Seguint amb els viatges en avi,un altre dels problemes ms co-muns s el relacionat amb lequi-

patge prdua, danys o retard. Elsviatgers, en aquest cas, poden re-clamar per escrit i formalitzar un In-forme dIrregularitat dEquipatge(PIR) al taulell de la companyiaabans de marxar de laeroport i de-manar-ne una cpia.

VIATJAR INFORMATSPer altra banda, s molt aconsella-ble informar-se sobre els requisitsper viatjar al lloc escollit visats o pas-saports i les seves condicions cli-mtiques i sanitries. Per malgrataix, poden seguir havent-hi difi-cultats. Per tal de minimitzar-ne lesconseqncies, la Generalitat re-corda que cal portar a sobre el te-lfon de lagncia de viatges, aixcom ladrea de lambaixada o con-solat espanyols, que tamb podenser dajuda.

Sigui com sigui, el viatger no estsol. Si viatja per la Uni Europea, potreclamar o informar-se als centres eu-ropeus del consumidor o a la seccide Consum Europeu de lACC. Ara b,en cas de problemes o incompli-ments, el primer pas s reclamar alempresa, que t un mes per res-pondre. Si no sarriba a un acord, calformalitzar la reclamaci en un or-ganisme pblic de consum.

Per a ms informaci, al webwww.consum.gencat.cates poden re-soldre altres dubtes que puguinsorgir en un perode de vacances quesha de poder gaudir plenament.

Vols unes vacances tranquilles?La Generalitat de Catalunya ofereix consells per evitar ensurts durant el viatge i lestada

En cas de problemes cal reclamar a lempresa i, si no hi ha acord, a un organisme pblic de consum

RedacciBARCELONA

La Generalitat aconsella informar-se sobre els paquets dofertes de viatge i sobre el lloc que es vol visitar per viatjar amb tranquillitat. Fotos: Arxiu

TECNOLOGIA4Un altre delsmals de cap dels viatgers des delboom de la telefonia mbil s el ro-aming, el pagament extra que co-bren les companyies als seus clientsper fer servir el mbil fora del seupas. LAgncia Catalana del Consum(ACC) recorda als usuaris que si viat-gen a lestranger sinformin de les ta-rifes que cobra el seu operador.

El roaming, per, t els diescomptats, ja que a partir del 15 dejuny de lany que ve desapareixerentre pasos de la Uni Europea. Pertant, els usuaris no hauran de pagarms durant els seus viatges comu-nitaris i mantindran la seva tarifa. Finsa aquell dia, per, sha establert un

perode transitori durant el qual elsoperadors podran sumar un petit re-crrec a les tarifes. A banda daix, laGeneralitat recorda que els usuarispoden contractar paquets especficsamb ofertes.

Pel que fa als viatges fora de laUni Europea, no hi ha cap regula-ci vigent. En aquest cas s reco-manable informar-se i assegurar-se de les tarifes abans de viatjar.

Sigui com sigui, les companyiesestan obligades a avisar els seusclients quan travessen una fronte-ra sigui dins de la UE o a lestrangeramb informaci sobre la tarifa per tru-car i rebre trucades, escriure SMS iconnectar-se a internet.

Cam deliminar el roaming

| 20 lniaciutatvella.cat 14 juliol 2016 El peridic dels vens dels barris de Barcelona

El Centre Cvic Barceloneta recorda lenderroc del barri i el trasllat fors dels seus vens

El rastre del SomorrostroMEMRIA/ El 25 de juny de 1966, les 15.000persones que vivien al Somorrostro van serobligades a marxar de la platja de Barcelonaper anar a viure a Sant Roc (Badalona), en unbarri de nova creaci.

Ara, el Centre Cvic Barceloneta acullfins al 25 de juliol lexposici 50 anys de len-derroc del Somorrostro, un recull fotogrficque recorda la marxa dels vens expulsatsdel barri de barraques per deixar via lliurea una Barcelona que volia amagar la mis-ria, enviant-la als seus municipis vens, iconvertir-se en un una ciutat atractiva pelturisme. Un canvi que, evidentment, impli-cava la reforma del front martim.

DE LA NIT AL DIAVam haver de desaparixer del Somorros-tro de la nit al dia. Aix explica Miguel San-tiago, un dels seus vens, el trasllat fors ilenderroc de lantic barri de barraquistes deBarcelona, situat a la platja del districte deSant Mart, des de lalada de lactual Hospi-tal del Mar fins a lantic dipsit del gas de laplatja del Bogatell.

El trasllat del Somorrostro no es potconsiderar un fet allat, segons consideralhistoriador Emili Ferrando. El desmante-llament sha dentendre en el context de vo-ler treure la misria de Barcelona per deixar-la bonica, assenyala.

De fet, noms sis dies desprs del trasllat,la platja de Barcelona va acollir la Setmana Na-val, organitzada pel rgim franquista i que in-cloa una exhibici militar. Daltra banda, ladesaparici del Somorrostro era necessriaper aplicar el pla urbanstic de lalcalde Por-cioles que preveia transformar la primera l-

nia de mar de la capital en una zona tursti-ca. Un canvi que els barraquistes ja no vanveure. Van traslladar-nos amb camions a SantRoc, recorda Santiago, que aleshores tenia16 anys i vivia amb els seus pares. Quan vamarribar al nou barri estvem desorientats.Sempre havem viscut a la platja, recorda, al-hora que qualifica dexperincia dura el tras-llat. Era inevitable mirar enrere i trobar a fal-tar el Somorrostro, reconeix.

No s difcil dentendre, tenint en comp-te que el nou barri va nixer sense cap equi-pament ni servei pblic. Acabat de construir,Sant Roc ja semblava abandonat, diu Ferrando.

COMMEMORACIAmb el trasllat, els vens van canviar de ciu-tat i de realitat i Barcelona va oblidar el So-morrostro. Un oblit que lAjuntament idiverses iniciatives ciutadanes han inten-tat combatre durant els darrers anys. El 25de novembre del 2014, per exemple, es vadur a terme un homenatge a lantic barride barraques ms gran i poblat de la ciu-tat, en un acte presidit per lexalcalde Xa-vier Trias.

Lhomenatge va consistir en la collocaciduna placa commemorativa a laccs de laplatja. La iniciativa va nixer durant el man-dat de Jordi Hereu, quan un grup de ciuta-dans i entitats van demanar al seu govern quefes visible els principals barris de barraquesde la ciutat i que shomenatgs els barcelo-nins que hi van viure.

De fet, alguns dells van ser presents enlacte celebrat fa dos anys i van reivindicar lanecessitat de recordar un barri esborrat pelrgim franquista ara fa 50 anys.

POLMICA/A principis del mes passat, el Tribunal Supremva revocar la sentncia que condemnava Flix Millet i Jor-di Montull per trfic dinfluncies en les irregularitats ur-banstiques en el projecte de lhotel del Palau. El tribunal hadesestimat els recursos de la fiscalia i de les acusacions par-ticulars (de la Fundaci Orfe Catal-Palau de la Msica i delAVV Casc Antic) i ha adms els recursos de Millet i Montull,per als quals es demanaven inicialment 10 anys de pres.

Pocs dies desprs de conixer aquesta decisi, la FAVBva emetre un comunicat valorant la sentncia, que qualifi-ca de derrota ciutadana. La federaci considera que la de-cisi del Suprem deixa sense cstig un procs de manipu-laci urbanstica que tenia com a objectiu exclusiu el lucreduns pocs. La FAVB considera que les actuacions judicialses fixen ms en les formes que en els continguts i denun-cia que en els casos que es fan negocis sense escrpols sa-ben com esquivar els procediments formals i com ocultarmaniobres amb lobjectiu d'obtenir impunitat. La federa-ci defensa que cal un altre model de justcia i una altra ti-pificaci de les infraccions, per tal que els grans delictes con-tra la collectivitat rebin el tractament que mereixen.

El text de la FAVB acaba destacant la tenacitat de la llui-ta del barri encapalada per Vens en Defensa de la Barce-lona Vella i lAssociaci de Vens i Venes del Casc Antic.

La sentncia de lhotel del Palau s una derrota ciutadana, segons la FAVB IGUALTAT/El passat 28 de juny la ciutat va tornar a com-

memorar el Dia Internacional de lOrgull Lsbic, Gai,Transsexual, Bisexual i Intersexual (LGTBI).

Centenars de persones van omplir la plaa Universi-tat, on es va celebrar un acte reivindicatiu en el qual tam-b es van recordar les vctimes de la massacre dOrlandodel passat 12 de juny. Lara Sajn, ballarina del grup Fan-goria, va ser lencarregada de llegir el preg, un allegata la igualtat i a la inclusi.

Durant el seu parlament, Sajn tamb va destacar queactualment hi ha molt ms respecte pels drets dels ho-mosexuals, per va recordar que cal continuar lluitantpels drets humans i per la llibertat individual. Lartista vaconcloure el seu parlament recordant que cal aprendredel passat per entendre el present i per poder crear unfutur respectus i inclusiu.

La ciutat torna a celebrar el Dia de lOrgull LGTBI

vens en lnia

21 | lniaciutatvella.cat14 juliol 2016El peridic dels vens dels barris de Barcelona

SERVEIS/ Canvi dhoraris en les ofi-cines datenci ciutadana (OAC).Des de principis daquest mes i finsal dia 24 de setembre, aquests es-pais obren de dilluns a divendresentre dos quarts de 9 del mat idos quarts de 3 de la tarda.

Les niques excepcions snloficina de la Marina, a Sants-Montjuc, i loficina de la ZonaNord, a Nou Barris, que estarantancades fins al 4 de setembre.

En aquests espais es podengestionar tota mena de trmits, de-manar serveis com la targeta rosao demanar permisos dobres. Perdemanar cita prvia cal trucar al010, visitar el portal de lOficina Vir-tual o fer servir lapp MobileID.

En marxa lhoraridestiu de les oficinesdatenci ciutadana

TROBADA/Durant els dies 1 i 2 daquestmes, lEspai Jove La Fontana de Grcia esva convertir en lescenari de la primeraedici del Frum Venal sobre Turisme.Sota el lema La ciutat s per viure, no perviuren, lAssemblea de Barris per a un Tu-risme Sostenible (ABTS) va organitzar dosdies de tallers, jornades i debats amb lob-jectiu de compartir i treballar els conflic-tes provocats per la indstria turstica, aixcom proposar solucions i alternatives eco-nmiques. Aquestes activitats han coin-cidit amb laniversari del primer any devida de lassemblea.

El periodista i exdiputat de la CUP An-tonio Baos va ser lencarregat de lacte depresentaci del frum el dia 1 a la tarda.La jornada tamb va comptar amb la par-

ticipaci de Paula Mart, de lABTS, el pre-sident de la CONFAVC, Jordi Gir, el vice-president de la FAVB, Albert Recio, i lesponncies dels gegrafs Francesc Muozi Ivan Murray, que van posar sobre la tauladiferents temes relacionats amb la situa-ci del turisme a la ciutat.

Durant el mat del dia 2 es van orga-nitzar tallers i dinmiques obertes alsvens. Algunes daquestes van ser orga-nitzades per les entitats convidades alfrum, associacions com Ecologistas enAccin Mlaga, la plataforma Aturem BCNWorld, els mallorquins responsables de lapublicaci Tot Incls o el Comitato NoGrandi Navi de Vencia, un dels actorsms potents de la lluita venal contra el tu-risme massiu arreu del mn.

LEspai Jove La Fontana acull el primer Frum Venal sobre Turisme

LLEURE/ Els patis de 16 centres es-colars de la ciutat es reivindiquencom a alternativa de lleure per alestiu. Fins al dia 31 daquest mes,els patis de tres instituts de Nou Ba-rris, dos de Sant Andreu, SantMart, Horta-Guinard i Sants-Montjuc i un de Ciutat Vella, lEi-xample, Les Corts, Sarri-Sant Ger-vasi i Grcia obren les seves portesi organitzen activitats educatives,esportives, culturals, artstiques ipedaggiques.

Lhorari dobertura daquestsespais pot variar en funci delcentre, per en tots els casos s dedilluns a diumenge en una for-quilla que oscilla entre les 5 de latarda i les 9 del vespre.

16 patis escolars,alternativa ldicaper a tot el mes

PUBLICACI/ Carrer, la revistaque edita la FAVB, ha publicat elseu nmero 140. Aquesta vegada,les pgines centrals de ledici esdediquen a abordar el reparti-ment desigual de la riquesa. Sotael ttol Qu fem amb tanta des-igualtat? sagrupen articles delprofessor deconomia de la UAB Al-bert Recio, dels socilegs XavierBonal i Teresa Forns i del politlegVicen Navarro, entre daltres.

El 140 de Carrer tamb inclouuna crnica de lestada de Joan Ma-ria Soler a Buenaventura o unapea sobre la situaci de la gestide laigua a la ciutat, entre daltres.El PDF de ledici sencera es pot des-carregar al portal web de la FAVB.

Surt el nmero140 de la revistaCarrer de la FAVB

vens en lniaDeixem de vendre sucs a la Boqueria icomenarem a fer sostenible el turisme

ENTREVISTA/ El cap de setmanade l1 i 2 de juliol, lAssemblea de Ba-rris per un Turisme Sostenible(ABTS) va organitzar el primerFrum Venal sobre Turisme. Una deles veus que hi va participar va serlarquitecte David Bravo, que vaabordar la substituci dusos enlhabitatge i lespai pblic. Ara con-versa amb Vens en Lnia sobreaquesta qesti i altres reptes queha dencarar la ciutat en relaci ambel model turstic que vol per al futur.

La ciutat s per viure-hi, no per viu-ren. Aquest era el lema del frum.El comparteix?Amb el lema no hi estic del tot dacord.Comparteixo les seves intencionsper shauria de matisar. No es trac-ta que no es pugui viure de la ciutat,sin que el mercat estigui democra-titzat i que hi hagi igualtat a lhora dac-cedir a la riquesa i a les oportunitats.

Ms enll del lema, vost va par-lar de la substituci dusos enlhabitatge i lespai pblic a cau-sa del turisme. s el pal de paller del problema. Sila ciutat fos una paella, lhabitatgeseria larrs. s la part cabdal. Des-prs hi ha serveis, comeros, carrers,llocs productius... Sempre cal una re-gulaci i, quan no sactua correcta-ment, el problema afecta lhabitat-ge. El Gtic, per exemple, ha perduten 4 anys el 45% de la poblaci em-padronada. Aix s un barricidi.

Molts habitatges ara sn pisos tu-rstics. Hi ha qui demana que es

prohibeixin totalment. Hi estdacord?El primer que sha de fer s definir elproblema abans de prohibir res. Nos el mateix aquell que marxa de va-cances i lloga casa seva per treuresuns diners extres que un propietaride la Barceloneta que t 30 quarts decasa i els va llogant sistemticamentsense ni tan sols trepitjar-los. Sn dosusos molt diferents de la mateixa einai, per tant, primer cal veure quin sexactament el nociu. Jo crec que ellmit lhem de situar en el fet que encap cas ls complementari pot subs-tituir ls residencial de la casa.

Deixant de banda lhabitatge,pel que fa a lespai pblic hi hallocs, com la Rambla, on el turis-me s majoritari. Qu es pot ferper revertir la situaci?Abans de fer, el que caldria primer sdeixar de fer. Per exemple, a moltesparades de la Boqueria ara es venensucs preparats en gots de plsticorientats al turisme. Loferta actualperverteix ls que se li suposa a unespai pblic com aquest. I aix t unefecte crida envers els turistes: generauna demanda determinada. Deixemde vendre sucs, recuperem ls tra-dicional del mercat i comenarem afer sostenible el turisme.

De totes maneres, situacions comaquesta passen arreu del mn...Hi ha llocs que, pel seu atractiu,sn molt visitats i difcilment aixcanviar, no?Al contrari, penso que aquestatendncia no pot seguir com fins

ara! Des de fa 40 anys les ciutats es-tan debatent cap a on volen anar.A Europa sha fet una aposta pelsector terciari, de serveis, per elque es ven majoritriament s his-tria, espais pblics, monuments...Aix s ms sensat que el que shafet aqu. Cal civilitzar el turisme. I, ditaix, organitzar-se perqu elsguanys no es concentrin en poquesmans i la despesa en la resta. Cal de-mocratitzar-lo.

Hi ha marge des del punt de vis-ta de lurbanisme per afavoriraquest canvi que vost defensa?No noms hi ha marge per regu-lar des de lurbanisme aquest i al-tres aspectes, sin que sha de fer

urgentment. Cal apostar per unmodel ms sostenible i social delsusos que hi ha a la ciutat. I lurba-nisme s un instrument essencialper aconseguir-ho.

Creu que el qu sest fent des delactual govern dAda Colau va enaquesta lnia? s suficient?Crec que va en la lnia correcta, perevidentment encara no s suficient.Cal temps, esfor, coneixement, em-patia i participaci per impulsar can-vis aix. No s immediat. De fet, s di-fcil canviar el rumb, perqu hi hacompromisos de governs anteriors,contractes ja firmats, inrcies fortes...Per estem en la direcci correcta:aplicant sentit com i ordre.

David Bravo / arquitecte i un dels participants en el primer Frum Venal sobre Turisme

Esports| 22


Gaudir de diferents panormiquesde la ciutat des dun espai poc ha-bitual. Aquesta va ser la recom-pensa per als 180 nedadors quediumenge passat van participar enla sisena edici de la Neda El MnSwim Barcelona, una cita de na-taci en aiges obertes que con-tinua creixent any rere any.

Esportistes professionals iamateurs van llanar-se a laiguaper posar-se a prova en duesdistncies, 3,6 i 5,8 quilmetres.Els que van optar per la distnciallarga van recrrer el tram com-prs entre la platja de Sant Se-basti i la Mar Bella, mentre queels participants a la distnciacurta van arrencar des de la NovaIcria per arribar al mateix punt.

Ada Bertran (1 hora, 10 mi-nuts i 38 segons) i Mario Guilln

(1 hora, 11 minuts i 47 segons)van ser els ms rpids en la ca-tegoria competitiva, mentre queen la categoria no competitiva elsvencedors van ser Pablo Lpez (1hora, 29 minuts i 57 segons) i Vi-viana Urani (1 hora, 45 minuts i45 segons).

Vctor Burgos es va lluir en ladistncia curta (48 minuts i 32 se-gons) i la victria femenina va serper a Annick Torres (54 minuts i12 segons). Nathaniel Waring(57 minuts i 13 segons) i Vale Ca-rron (1 hora, 3 minuts) van guan-yar en la prova no competitiva.

Els instants previs a linici de la competici. Foto: NEM

La Neda El Mn SwimBarcelona celebra la 6a edici

Els 180 participants van poder triar entre dues distncies (3,6 o 5,8 quilmetres) i les categories competitius i no competitius

Atltic i Barcelona dominenels Campionats de Catalunya

WATERPOLO4El futur est as-segurat. LAtltic i el Barcelonavan ser els dominadors dels Cam-pionats de Catalunya que es vandisputar a les Piscines de Mont-juc entre el 22 i el 30 de juny.

El primer campionat va serper al Barcelona en la categoriabenjam mixta. LAtltic va acabaren la novena posici.En la cate-goria alev masculina es va viureel primer derbi entre els dosequips, que es va resoldre clara-ment a favor del Barcelona (10-3).Pel que fa a la categoria femeni-na, lAtltic va ser sis.

El segon derbi per un cam-pionat es va viure en la final in-fantil masculina, un partit que esva decantar novament a favor delBarcelona (14-6).

LAtltic va aconseguir laseva primera victria, novamenten un enfrontament contra elBarcelona, en la final masculinacadet (10-5).

Els mariners van tornar a ai-xecar el ttol en la categoria ju-venil masculina. LAtltic vaguanyar contra el Terrassa (8-5),mentre que el Barcelona es vapenjar la medalla de bronze.

Ms de 25.000 persones gransfan esport als poliesportius

ESTADSTICA4Segons dades mu-nicipals, ms de 25.000 personesmajors de 65 anys van fer esportals poliesportius lany passat.

Daquestes dades destaca unamajoria de dones el 56% da-vant dels homes 44% i quedentre els gaireb 180.000 abo-nats als centres esportius muni-cipals, un 15% sn gent gran.

A ms, cal afegir prop de1.500 persones que participen enel programa Activat als parcs, atravs del qual diversos espaisverds de la ciutat es converteixenen escenari dactivitats esporti-

ves dos cops a la setmana. Den-tre les 1.500 persones registra-des, s el districte de lEixamplequi ms aplega, amb 314 inscrits,seguit del de Nou Barris. A lesCorts, per la seva banda, en vanparticipar uns 86.

Loferta municipal dactivitatfsica per a la gent gran es com-pleta amb el programa de dina-mitzaci de cinc dels circuitsgimnstics per a gent gran, en elqual un entrenador dinamitza laclasse i dna consells ds delsaparells de cada installaci. Entotal, es van produir 1.331 usos.

LEstiu Fantstic celebraels seus vuit anys de vida

INTEGRACI4Un estiu ms, laFederaci Esport i Educaci deBarcelona (FEEB) vol ajudar aque tots els nens de la ciutat pu-guin fer esport.

Per aix, des del passat 27 dejuny est en marxa la setena edi-ci de lEstiu Fantstic, un pro-grama creat en coordinaci ambentitats esportives de barri i quet com a objectiu utilitzar lesportcom a eina de socialitzaci, au-toestima i motivaci per als nens

i els joves de les famlies ambrendes ms baixes.

El programa, que inclou msde 500 activitats de tota mena,es desenvolupar durant cincsetmanes (fins al 29 de juliol) en13 espais de la ciutat. Entitatscom el Consell de lEsport Es-colar de Barcelona (CEEB), laFundaci del Bara, lObra SocialLa Caixa o la Fundaci Probitassn alguns dels participants dela campanya.

Honor | El consistori atorga la Medalla dOr a Johan CruyffEl Ple va aprovar el passat divendres 1 de juliol reconixer lexjugador i tcnic blaugrana, Johan Cruyff,

amb la Medalla dOr al Mrit Esportiu. Daquesta manera, el consistori recorda al jugador holandsmort fa pocs mesos com a smbol del futbol mundial i comproms amb Barcelona i Catalunya.

La FIFA considera aquest mtic esportista com un dels quatre millors jugadors de la histria.

RedacciCIUTAT VELLA

23 | lniaciutatvella.catAgenda 14 juliol 2016

[email protected]

AGENDA MENSUALDIJOUS 28 DE JULIOL20:00 Una de les obres ms conegudes de Wolf-

gang Amadeus Mozart, La flauta mgica, ate-rra al Liceu per ser interpretada en dos actes./ Gran Teatre del Liceu.

DISSABTE 16 DE JULIOL10:00 Nova sessi del taller de cuina per a ado-

lescents. Enguany ser el torn per a la cuinaamericana i es podr aprendre a preparar platsmexicans, caribenys i de tot Sud-Amrica. /Mercat de la Boqueria.

DIJOUS 28 DE JULIOL19:30 ltima sessi del taller Tast de vins, un curs

que, durant quatre sessions, ha aprofundit enla cultura i les tradicions relacionades amb elvi i ha donat les claus per conixer tots els de-talls dels caldos. / Centre Cvic Barceloneta.

FINS AL 30 DE JULIOLMat-Tarda I miss Barcelona s una retrospec-

tiva duna breu etapa a Amrica de lautora,Lara Gombau, que a travs de diferents tc-niques illustratives mostra el seu desig de tor-nar a casa. / Centre Cvic Drassanes.

TOT EL MESTot el dia Ikunde: Barcelona, metrpoli colonial

s el nom daquesta collecci que repassa lesdesigualtats entre Barcelona i Guinea Equa-torial. / Museu de Cultures del Mn.

DIJOUS 21 DE JULIOL19:00 La companyia Marionetes nmades sen-

carregar de representar lobra El tresor del pi-rata. La narraci comena desprs dun nau-fragi. / La Puntual - Putxinellis de Barcelona.

DISSABTE 30 DE JULIOL21:00Actitvitat pensada per a tota la famlia ano-

menada La Ribera 1700. Visita geolocalitza-da. Es tracta dun itinerari que ofereix un pas-seig virtual per com era el barri tres segles en-rere. / El Born Centre de Cultura i Memria.

CADA DIVENDRES DEL MES20:00 Berna Huidobro sencarregar dun taller

de temtica esportiva en el qual sensenya-r a fer acrobcies i a posar al lmit el nostrecos. / Centre Cvic Barceloneta.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Durant el mat es llegir un conte so-bre la biologia de les meduses i mstard es dur a terme un taller de cons-trucci dun daquests animals dins du-na ampolla. / El Centre de la Platja.

Un mat per conixer-hotot sobre les medusesDm. 2 dagost a les 11:00

Quarta i darrera sessi del seminari Cui-na marinera de la Barceloneta amb peixeconmic i de proximitat, novament acrrec de la professora Marina Mon-sons. / Centre Cvic Barceloneta.

Acaba el taller intensiusobre cuina de la Barceloneta

Avui 14 de juliol a les 19:30

Me & Earl & The Dying Girl ser el ttolescollit per a la penltima projecci deCinema a la fresca del mes. s la da-rrera pellcula del director Alfonso G-mez-Rejn. / Platja de Sant Sebasti.

Nova sessi de cinema a la fresca a la Barceloneta

Dg. 24 de juliol a les 21:00

En el marc de la Festa Major del Raval,la Federaci dEntitats Cviques i Re-ligioses Filipines a Barcelona-Kalipi hapreparat una tarda de bsquet, jocs icultura. / Plaa Terenci Moix.

Una tarda de bsquet,jocs i cultura filipinaDs. 16 de juliol a les 16:00

| 24 lniaciutatvella.cat 14 juliol 2016 Prxima edici: 20 de setembre

Ciutat vella 61

Text of Ciutat vella 61

Ciutat vella 53

Ciutat vella 60

Classificació XI Cros de Ciutat vella · 402 AEE Institut Icaria berta ruesca bonet 27 4 1387 Escola de Bàsquet Ciutat Vella (AECV) JUSTIN FREIRE MUYULEMA 265 1506 AE Ciutat Vella

Ciutat vella 54

Ciutat vella 41

Ciutat vella 43

Línia Ciutat Vella

Ciutat vella 48

Ciutat vella 50

LA FUNCIÓN COMERCIAL EN CIUTAT VELLA

QUADERN 3 CIUTAT VELLA

Ciutat vella 44

#Stoppujadestransport . Butlletí informatiu ciutat vella (BCN)

Ciutat vella 40

1x1 Ciutat Vella-Sant Marti

HOTEL CIUTAT VELLA

QUADERN 2 AGRUPACIO CIUTAT VELLA PSPV-PSOE

Ciutat vella 51

Ciutat Vella · Segon nivell d’informació . Ciutat Vella . Ciutat Vella . Juliol 2018 . Pla especial urbanístic d’ordenació de les activitats de pública concurrència, comerços

Pla estel* Ciutat Vella

Modificacio del Pla d'Usos de Ciutat Vella

Activitats d'Estiu a Ciutat Vella 2011

Ciutat vella 56

Cartell 1r Concurs d'Aparadors de Ciutat Vella

Diptic Ciutat Vella

BARCELONA 72 - CIUTAT VELLA 2 - DISTRICTE MUNICIPAL

Ciutat vella

Ciutat vella 42

Ciutat vella 55

QUADERN CIUTAT VELLA, NÚM. 3

Documents

Ciutat vella 61

Text of Ciutat vella 61