of 16 /16
redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 [email protected] | administració: [email protected] barcelona línia ciutatvella liniaciutatvella.cat · 17/09/2015 · Núm.51 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals Sanció pàg 8 Multen els restauradors dels porxos amb terrassa del Mercat de la Boqueria Narrativa pàg 8 La llibreria Negra y Criminal anuncia que tancarà el 3 d’octubre Comerç pàg 10 Un 40% dels barcelonins han comprat al top manta Esports pàg 12 Arroyo i Bertran guanyen la 88a Travessia nedant al Port La Barceloneta torna a clamar contra els pisos turístics Un grup de veïns assegura estar “decebut” amb el nou govern mentre el Districte diu que ja s’han pres mesures pàg 8 Diada pàg 3 Nova demostració de força del sobiranisme de cara al 27-S Teatre pàg 8 Antonia San Juan estrena la comèdia ‘Lo malo de ser perfecto’ a la Sala Barts FALTEN 10 DIES Cuidant el patrimoni Un grup de voluntaris neteja el fons marí de la Barceloneta pàg 9

Ciutat vella 51

Embed Size (px)

DESCRIPTION

http://comunicacio21.cat/images/liniaciutatvella/pdf/CIUTAT_VELLA_51.pdf

Text of Ciutat vella 51

  • redacci: 93 458 87 80 [email protected] | anunciat: 619 13 66 88 [email protected] | administraci: [email protected]

    barcelonalniaciutatvella

    liniaciutatvella.cat 17/09/2015 Nm.51 Difusi controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

    Sanci pg 8Multen els restauradorsdels porxos amb terrassadel Mercat de la Boqueria

    Narrativa pg 8La llibreria Negra y Criminal anuncia quetancar el 3 doctubre

    Comer pg 10Un 40% dels barceloninshan comprat al top manta

    Esports pg 12Arroyo i Bertran guanyen la88a Travessia nedant al Port

    La Barceloneta torna a clamarcontra els pisos turstics

    Un grup de vens assegura estar decebut amb el nou govern mentre el Districte diu que ja shan pres mesures pg 8

    Diada pg 3Nova demostraci defora del sobiranismede cara al 27-S

    Teatre pg 8Antonia San Juan estrena la comdia Lo malo de ser perfecto a la Sala BartsFALTEN10DIES

    Cuidant el patrimoniUn grup de voluntaris neteja el fons mar de la Barceloneta

    pg 9

  • Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 17 setembre 2015lniaciutatvella.cat

  • 3 | lniaciutatvella.cat17setembre 2015Agenda Nacional

    Lindependentisme va tornar adeixar clar divendres passat a laMeridiana que, si el procs inde-pendentista noms depengusde la mobilitzaci popular , el seuxit estaria ms que assegurat.

    Un total d1,4 milions depersones, segons la Gurdia Ur-bana, van omplir una Via Lliu-re que, igual que en les mobilit-zacions dels darrers anys, vaservir per demostrar que, aramateix, lindependentisme ca-tal s segurament lnic movi-ment poltic del mn capa detreure tanta gent al carrer.

    A mesura que el rellotge sa-nava apropant a les 17:14h,lhora marcada per a linici de la

    mobilitzaci, la Meridiana esva anar omplint de gent des-plaada darreu del pas. Cotxes,autocars i trens havien anatarribant al llarg del dia a la ca-pital. A lhora de comenar, lesimatges aries ja permetien veu-re una Meridiana totalment ple-na dels colors que formaven els10 blocs amb els punters que lagent havia de dur.

    A les 17:14h la Via Lliure vaarrencar des de lalada del ca-rrer Rosell i Porcel quan unpunter gegant arrossegat perdiferents esportistes es va co-menar a moure per un passa-ds central direcci al Parc de laCiutadella. Al seu pas, la gentmostrava les seves cartolines itot seguit ocupava el passadshabilitat pel punter, cosa quecreava un efecte cremallera. Amesura que el punter anava

    avanant es feia pals lambientfestiu i reivindicatiu que va en-voltar tota la jornada. Al mateixtemps es podien apreciar este-lades onejant i la presncia dediferents colles castelleres aixe-cant castells.

    Aproximadament tres quartsdhora desprs de linici, i un coptravessada tota la Meridiana,el punter va arribar a lloc des-prs dencaixar-se amb lescenarihabilitat pels parlaments de lesentitats organitzadores, lANC imnium.

    SNCHEZ AVISA ELS POLTICSEl primer parlament va anar acrrec del president dmnium,Quim Torra. Torra, visiblementsatisfet, es va mostrar orgullsdhaver tornat a omplir els ca-rrers per demostrar que aquestpoble vol decidir el seu futur. El

    substitut de Muriel Casals va re-marcar que al llarg d'aquestescinc manifestacions hem vistun poble abraar la causa de lallibertat, que se sent lliure i volser un poble normal amb un es-tat propi. Per acabar, Torra, afe-gint pica al seu discurs, va as-segurar que com deia Pau Ca-sals, la llibertat no s negociable.Si som, siguem d'una vegada.

    Una estona ms tard, el pre-sident de lANC, Jordi Snchez,que va pronunciar el seu discursdesprs dels de Gabriel Rufin(Smate) i Liz Castro (coordi-nadora internacional de lANC),va llanar un avs molt clar alspoltics independentistes. De-manem als poltics escollitslleialtat al mandat de les urnes,que siguin valents i no ens fallinperqu al darrere hi tenen milersde persones. No acceptarem

    claudicacions ni falses vies, isabem que el cam no ser fcil,va afirmar Snchez de forma cla-ra i directa. Aquestes no van serles niques paraules contun-dents del president de lANC,que va deixar clar que no volemseguir formant part ni un minutms del Regne d'Espanya.

    RESS INTERNACIONALEl ress de la Via Lliure es va es-campar arreu del panorama in-ternacional a causa de la cober-tura que en van fer els mitjans es-trangers. The Telegraph, TheWall Street Journal, el FinancialTime, The Economist, Le Figaro,Liberation, el Die Zeit, La Re-pubblica o El Corriere della Seravan ser alguns dels mitjans quevan tractar mpliament la qes-ti i que van collocar la Via Lliu-re a les seves portades.

    Meridianament clar 1,4 milions de persones omplen la Via Lliure de la Diada al llarg dels 5,2 quilmetres de la Meridiana Jordi Snchez (ANC) adverteix als poltics que les entitats sobiranistes no acceptaran claudicacions

    Albert RibasBARCELONA

    Lavinguda Meridiana va presentar un aspecte immillorable al llarg de tota la Via Lliure. Fotos: ANC

  • | 4 lniaciutatvella.cat 17 setembre 2015 Agenda Nacional

    Fa temps que des de lANC i mnium ensrecorden que s lhora, per ara s quesacosta realment lhora de la veritat. Que-den menys de dues setmanes per al 27 desetembre. Enrere queda la relativatranquillitat estiuenca, alterada per unsescorcolls policials i una polmica cartade lexpresident espanyol Felipe Gonz-lez que van tornar a fer bullir lolla del pro-cs sobiranista. El clima sha enrarit ims que ho far i ja es respiren els ai-res duna campanya electoral que vaarrencar oficialment divendres passat,Diada de lOnze de Setembre.

    El compte enrere per a les eleccionsplebiscitries ha comenat i tots els ac-tors multipliquen les seves agendes perarribar amb el mxim de forces a unacita que, passi el que passi, ser deter-minant per a la histria del pas. Juntspel S, la llista unitria de CDC, ERC i lesentitats sobiranistes encapalada perRal Romeva, ha intensificat els seus ac-tes arreu del territori i ja ha aconseguitgaireb 90.000 candidats aix ano-mena la coalici els seus voluntaris. Defet, ja sha marcat la fita darribar als100.000 abans de lacte final de cam-

    panya del 25S i, sobretot, daconseguirms penetraci a les ciutats de lentornde Barcelona, on el ritme de candidatspel S no creix de la mateixa manera quea la resta del pas.

    Precisament sn en aquestes ciutats onels partits del No i els que no volen po-sicionar-se ni en un costat ni en laltre hancentrat i centraran les seves forces fins al27S. Saben que necessitaran una altaparticipaci a lrea metropolitana per ob-tenir bons resultats. No en va han repetitper activa i per passiva que cal anar a vo-tar. Per, per si de cas les coses no els vanb a les urnes, el PP ja sha afanyat a re-gistrar una proposici urgent al Congrsper reformar la llei perqu el TribunalConstitucional pugui ordenar una inha-bilitaci exprs de Mas, si cal.

    Amb aquesta legislaci ad hoc, la bro-ma sha acabat, senorgullia recentmentXavier Garcia Albiol, candidat del PP, elmateix dia que una enquesta de la SERreflectia que a Espanya els ciutadans noho veuen precisament com una broma.De fet, la majoria despanyols creu queJunts pel S tirar endavant el seu full deruta i declarar la independncia de Ca-talunya si guanya el 27S. Que ho acon-segueixi dependr de com acabi dexpli-car, durant la recta final, els avantatgesde lestat propi i aclareixi dubtes, algunsdels quals repassem en aquesta pgina.

    Comena el compte enrere per al 27S amb el clima enrarit i Junts pel S prement laccelerador

    10 preguntes amb resposta

    ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSDESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

    una srie destructures que el fan via-ble. Moltes delles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La ms prioritrias lagncia tributria, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model dEstat, una Repblica slopci ms compartida.

    IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRPIA DE LESTAT CATAL?Catalunya ja disposa ac-tualment de lAgnciaTributria de Catalunya

    (ATC), que sencarrega de gestionar elsimpostos que sn competncia de laGeneralitat. Per tant, lestructura jaexisteix i noms shauria dassumir lagesti dels impostos que ara adminis-tra lEstat espanyol, com lIVA o lIRPF.

    ESPANYAQUINA RELACI TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat catal man-tindria una relaci venal

    amb Espanya, com la que t ara Es-panya amb Frana o Portugal. Seriauna relaci digualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de lespaiSchengen si continus a la Uni Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

    UNI EUROPEAEL NOU ESTAT CATALQUEDARIA FORA DE LAUNI EUROPEA?La UE no disposa de capnorma especfica que re-

    guli la secessi interna, per la qual cosala permanncia de Catalunya dins laUni dependria duna decisi essen-cialment poltica dels caps dEstat i deGovern dels pasos membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver dabandonar leuro.

    EMPRESESQU PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantsla seguretat jurdica de

    les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap ra per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona est con-siderada una de les ciutats europeesms atractiva per als negocis.

    PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS DATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els clculs de laconselleria dEconomia,un Estat catal indepen-

    dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions datur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantdun 19% de les cotitzacions socials delEstat espanyol i noms rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

    IMMIGRACIQU PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capdun temps de residn-

    cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: lespanyola i la del seu pas dori-gen. En un Estat catal, la triple na-cionalitat seria possible jurdicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

    LLENGUAEN QUINA SITUACIQUEDARIA EL CASTELLEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el catal pas-

    saria a ser llengua dEstat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enlespai pblic. Pel que fa al castell, i te-nint en compte que s la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala lEstat catal.

    DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VLIDS?Desprs de la constitucidel nou Estat, shaurien

    de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs mbits per facilitar la transi-ci cap a la legislaci prpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvlids. De fet, ja sest implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

    BARAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARAI LESPANYOL?Jurdicament, les lliguessn creades per associa-

    cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, tamb podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

    Lhora de la veritat

    AGENDA NACIONAL4La CUP no fa-llar. No anirem amb apriorismes ni ambcondicions impossibles de complir peracabar fugint. Si els nostres vots sn ne-cessaris per fer una repblica catalana,hi seran. Sn paraules recents dAnto-nio Baos, candidat de la CUP, un par-tit que podria acabar sent imprescindi-ble perqu el S aconsegueixi la majoriaabsoluta a les prximes eleccions del 27S.Almenys aix ho apunten les semprepoc fiables enquestes i aix ho assumeix,sense por, la mateixa formaci.

    Darrerament, la CUP, a qui li pro-nostiquen uns resultats que quan es vapresentar per primer cop a les elec-

    cions al Parlament de Catalunya lany2012 no shauria ni imaginat, ha volgutdeixat clar que, si laritmtica ho fa ne-cessari, est disposada a donar suport aun govern de Junts pel S. Ara b, sen-se formar-ne part ni investint Mas i sem-pre condicionant-ho a un projecte deruptura immediata amb Espanya, a l'i-nici d'un procs constituent i a un pla dexoc social.

    La formaci de lesquerra indepen-dentista ha tancat aix un debat queshavia creat durant lestiu amb la vo-luntat de centrar-se ara, en paraules deBaos, en el que realment importa:forar aquest escenari de ruptura.

    La CUP apunta alt i estn la m

    Arnau NadeuBARCELONA

  • Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 17setembre 2015 lniaciutatvella.cat

  • | 6Opinilniaciutatvella.cat 17 setembre 2015

    publicitat 619 13 66 88

    Les cartes dopini es poden enviar a: [email protected]

    Lnia Ciutat Vella no comparteix necessriament les opinions que els signants expressen en aquesta secci ni sen fa responsable.

    redacci: [email protected] publicitat: [email protected]: [email protected]

    lniaciutatvella.cat

    Dipsit legal: B.43220-2010

    amb el suport de:Difusi controlada

    15.025 exemplars

    Actualitat a la xarxa

    #HiTornen

    @RTapiasCors: El TC continua en campa-nya pel No a les eleccions del 27-S. Ara tocaatacar la Hisenda prpia, estructura delnou Estat de Catalunya.

    Acabo de fer cinquanta anys i enaquest mig segle no ha passat ni unany, ni un de sol, sense que el Go-vern espanyol no hagi ems una llei,o generat una poltica, en contra dela llengua i la cultura catalanes. Aix,potser la pregunta correcta no sper qu hi ha tants catalans que novolen ser espanyols?, sin per quCatalunya encara segueix dinsdEspanya?.

    Fins al segle XV les dues po-tncies dominants de la pennsu-la Ibrica eren Castella i Catalunya.Dos pasos molt diferents, tant perraons geogrfiques com polti-ques. A Castella, pas interior i desec, shavia refermat el principiabsolutista segons el qual la pa-raula del rei s llei. En canvi, a laCatalunya mediterrnia els mo-narques mantenien unes rela-cions molt ms complexes amb lesinstitucions populars, com el Par-lament o les Corts. Com diria unobservador atnit, per als catalansel rei noms ho s in abstracto,mentre que un altre explicariaque les ltimes Corts han deixatels catalans ms repblics queels anglesos.

    Al segle XV els dos pasos su-neixen per casament reial. Per calentendre-ho b: no es fonen; lessobiranies respectives es mante-nen intactes. Catalans i castellanses deuen al mateix monarca, perles atribucions daquest, almenysa Catalunya, continuen sent tan li-mitades com antigament. Amri-ca esdev una empresa puramentcastellana perqu, com que Cata-lunya s un regne a part, no tdrets. No hi ha conquistadors ca-talans.

    Coincidint amb la uni dins-tica oh, paradoxa! sinicia lau-

    tntica rivalitat entre Castella i Ca-talunya. No pot ser de cap altramanera: es tracta de models po-ltics antipdics. Els catalans noparticipen en lempresa imperialcastellana. Les lleis de Barcelona,per exemple, impedeixen que el reirecluti catalans per lluitar fora deCatalunya. Aix, Castella sost ensolitari les guerres de Flandes,dAmrica. Els catalans sn acu-sats dinsolidaris. Fins i tot el ma-teix Quevedo els tracta de leprade tots els reis. Per hi ha algunacosa ms. Amb lexpulsi dels ju-eus el 1492 el regne necessita

    buscar un substitut de lenemicinterior. Sobre qui recaur unacrrega tan pesada? Limaginaricollectiu espanyol que avuidia! es t dels catalans prov dellavors. El catal com a criatura es-talviadora, per reservada; labo-riosa, per estranya. El catal feta la seva, potser perqu parla unaltre idioma, i ho fa amb mala fe,perqu no entenguem el que pla-neja. Llest, o ms aviat astut, peregoista.

    El difcil equilibri entre elsdos regnes acaba el 1700, amblesclat de la Guerra de SuccessiEspanyola. En realitat es tractadun conflicte a escala europea en-

    tre les dues potncies del mo-ment: Frana i Anglaterra. Elscontendents busquen aliats; Cas-tella salia amb Frana, Catalunya,amb Anglaterra. En els camps debatalla europeus es lluita pel pre-domini continental; a Espanya suna lluita a mort. Els catalans sa-ben que si els seus enemics ab-solutistes vencen ser el final deles seves institucions. No s unaguerra tnica, sin de projectespoltics, la qual cosa permetrals individus creuar les lnies: elsdirigents catalans trien com acomandant militar de les sevestropes un castell.

    La guerra s ferotge. I el 1713,per interessos poltics, Anglater-ra abandona Catalunya a la sevasort. Allada, Barcelona resisteix unany sencer de setge. Es rendeix el1714, desprs dun terrible assalten el qual moren milers de civilsi soldats. s un 11 de setembre: ac-tualment el dia nacional de Cata-lunya, la Diada. Per si la lluita vaser ferotge, la repressi encara hoser ms. Sanullen les institu-cions, es prohibeix la llengua,sincendien dotzenes i dotzenes delocalitats. Tres-cents anys des-prs encara esglaia la correspon-dncia dels oficials castellans:Haurem de penjar-los a tots es-criu un comandant a Madrid,per desgrcia no podr ser: ensfalten forques.

    A partir del 1714, Espanyadeixa de ser un estat confederalper convertir-se en el que encaras: un projecte de matriu estric-tament castellana. I, tanmateix,cada vegada que sha proclamatuna repblica, o ha mort un dic-tador, s a dir, a cada onada de-mocrtica, Catalunya ha anat al

    capdavant de les nsies de lli-bertat collectiva. Fins avui.

    Avui una majoria de catalanscomena a entendre que s im-possible ser catalans dins dEs-panya. El poder poltic espany-ol s, simplement, massa infle-xible, massa intolerant. La ca-talanitat es continua visualitzantcom un element patogen, un tu-mor. Madrid ni tan sols ho ocul-ta: El nostre objectiu, va pro-clamar recentment el seu mi-nistre de cultura, consisteix aespanyolitzar els nens catalans.

    Catalunya viu un procs demobilitzaci social extraordi-nari, inspirat en Mandela, enGhandi. La seva demanda? Quela societat catalana pugui deci-dir lliurement el seu futur, unacosa que les lleis espanyolesimpedeixen. No hi ha contra-oferta: Espanya sha limitat aatemorir la societat catalana, aacusar els seus lders de na-zis per delirant que sembli, saix i a brandir lamenaa dex-clusi de la Uni Europea. Persi la UE ha fet tot el possible permantenir en el seu si un estat

    llast i fallit com Grcia, per quhauria dexpulsar Catalunya,un pas prsper, ferotgementeuropeista, contribuent net ique acull tantes empreses eu-ropees? Quin mal ha fet Cata-lunya? Reivindicar el principidemocrtic?

    El 1714 Anglaterra es va sen-tir culpable dhaver abandonat elscatalans a un dest tan atro, i aLondres va aparixer un mani-fest, The Deplorable History ofthe Catalans. Avui dia el que mstem Madrid s que un poder su-perior lobligui a negociar amb elscatalans. I aix noms ho acon-seguir una opini pblica eu-ropea informada. Si us plau, in-formeu-vos. El que est passanta Catalunya s magnfic. Una re-voluci cvica, una renovaci de-mocrtica. I escolteu totes lesparts, no noms els altaveus deMadrid. I, potser llavors, per fi, lahistria catalana deixar de serdeplorable. I la dEuropa unamica ms admirable.

    Article publicat al blog @ElNacionalcat.

    El que est passants magnfic. Unarevoluci cvica,una renovacidemocrtica

    Un diari plural

    4La deplorable histria dels catalansper Albert Snchez Piol, escriptor

    #TalComRaja

    @pauvillanueva1: Que Espanya s anti-catalanista ho demostren els xiulets al fut-bolista Gerard Piqu, que li dediquen vagion vagi.

    #Benvinguts

    @vpartal: Que diu El Pas que la crisi delsrefugiats 'obliga' a bombardejar Sria. Pen-sava que noms s'havien tornat bojos ambnosaltres...

  • 7 | 17setembre 2015 lniaciutatvella.cat

    Un diari obert

    Aquesta s una carta de resposta a la se-nyora Mari Carmen Lozano, que re-centment titulava la seva opini enaquest diari amb un No sc indepen-dentista. Em permeto dir-li que jo scindependentista des que tinc s dera posem a mitjans dels anys 80,quan ser-ho era una cosa ms que mi-noritria, i fins i tot criminalitzada pel ci-nisme de lEstat, que utilitzava el pati-ment de la violncia al Pas Basc per des-acreditar qualsevol crtica a la Consti-tuci del 1978 que, no ho oblidem, foufruit dun pacte entre la part ms mo-derada de loposici antifranquista i elrgim de linfame Generalsimo.

    Per no tot ens separa amb la MariCarmen. Veig que la preocupen fora elsproblemes socials que estem vivint: a mitamb. Per com es poden fer poltiquespalliatives als barris, per exemple, si c-nicament el govern espanyol usa el quens deu com una aixeta que tanca i obresegons el grau de submissi dels cata-lans? Com podem repartir si no tenimles claus de la caixa?

    De tota manera, crec que sequivo-ca en una qesti de prioritats. A tothomli agrada la pela, a Catalunya i a laXina, per lindependentisme no hatingut com a principal motor una avidesade tenir ms diners pel sol fet de tenir-ne, sin, principalment, per una qes-ti de dignitat. Molts pasos pobres hanpreferit ser pobres per independents,que la colnia dun pas suposadamentric. El problema del maltractament eco-

    nmic rau en un problema de mal go-vern; all que, per exemple, va empnyerles Set Colnies de Nord-amrica a re-bellar-se contra la Gran Bretanya.

    No aspirem tots a ser rics, per elsindependentistes aspirem a ser lliures.Quan ning parlava de lespoli fiscal delEstat envers Catalunya i la resta delsPasos Catalans, jo ja volia alliberar-men perqu gent com Vidal-Quadrasno tingus un Estat al darrere que li fesla gara-gara. La llengua i la cultura pr-pies sn un luxe de rics? s un luxe sercom hom s?

    La Mari Carmen t un fixamentamb lactual president de la Generalitat.He de dir-li que jo no he votat mai a CiU.I perqu hi ha CDC a Junts pel S vota-r a la CUP, com ja vaig fer a les anteriorsautonmiques.

    Sobre la qesti de Catalunya com aterra dacollida, sempre ho ha estat, i hoha demostrat oferint assistncia sanitriaals ciutadans sense papers, desobeint Es-panya en aquest aspecte, que fins i totaix retall. Espanya s que no s terradacollida: que li preguntin a la ciutadanabrasilera, senyora dedat i de professimetgessa, que la policia espanyola va re-tenir com una terrorista a Barajas. Ar-ran daix el govern brasiler va aplicarla llei de la reciprocitat, fent-me les miltraves burocrtiques a mi per culpa dela inpcia diplomtica espanyola. Perno en culpo pas al Brasil: el prepotentsempre troba alg que no vol acotar elcap i li acaba parant els peus.

    4Catalunya, terra dacollidaper Xavier Vilar

    Opini en 140 carcters

    @jordipueyo: No em puc creure aix delarticle de "El Pablo Iglesias britnico". Nom'ho puc creure. Hi havia emperadors ro-mans amb menys ego que ell.

    @Xquet: Casillas sobre els xiulets a Piqu:"Intentaremos corregir algn defecto quepueda tener Piqu". Qu es pensen, que tuna malaltia?

    @CarlesVinyas: Clubs com el Bayern,Celtic, Schalke 04, St. Pauli s'estan moventper ajudar els refugiats. Aqu sembla quequeda molt lluny... No sn valors?

    Podem mobilitzar les energies de tantsjoves per la solidaritat davant els con-flict es que vivim a Europa. I crear unservei civil de la generaci actual de jo-ves europeus i europees per tal daco-llir i estar en primera lnia datenci da-vant lonada de refugiats de la guerrade Sria i de lEstat Islmic ; de tantespersones en situaci de pobresa i atur,davant la crisi ambiental i energticaque el canvi climtic i el consum ir-responsable propiciar, etctera.

    Tenim loportunitat de recuperaruna idea dEuropa propera i ciutada-na. Podem seguir la idea mobilitzadoradel president Kennedy quan va crearels Cossos de Pau, un servei civil pera joves, que va desplegar i desplegapels cincs continents joves nord-ame-ricans moguts pels ideals de la co-operaci, lajuda ambiental, leducaci,la Solidaritat, la Pau. En altres coor-denades, tamb les brigades mdiquesprotagonitzen missions humanitriesrellevants.

    Veiem que els estats europeus nosn capaos de gestionar amb huma-nitat la crisi dels refugiats i la finan-cera, i daltres. I veiem com les urbs,com les Ciutats pel B Com que les al-caldesses de Barcelona i Madrid, AdaColau i Manuela Carmena encapalen,

    es posen davant de la Solidaritat i dela gesti de la qesti. I en xarxa ambciutats com Pars, Lesbos o Lampe-dusa.

    Barcelona ja va crear el districte 11davant els bombardeigs a Sarajevoamb lalcaldia de Pasqual Maragall. I ntua el futur: lEuropa de les Ciutats;les Ciutats i els Governs Locals Unitsen lmbit mundial.

    Davant de lEuropa reduda a cl-culs estatals, a finances que asfixien lavida quotidiana, necessitem de baix adalt, que hi arribi lal democrtic. Lacrisi dels drets humans que suposalEstat Islmic a les portes dEuropa,requereix una resposta poltica, tam-b militar, i sobretot una mobilitzacidels joves europeus sense precedents, fent un pas en davant amb els seus bra-os, c ap i cor: ho demana l'hora .

    La Uni Europea i el Consell d'Eu-ropa compt en amb programes din-tercanvi, voluntariat i mobilitat. Ambnormativa i trajectria al servei delsDrets Humans. Podem ara aprofitarels recursos i organitzar la solidaritatdes de les ciutats, des don podem mi-llorar el mn. Ciutats mobilitzades, de-mocrtiques, amb estratgies i ob-jectius compartits, elaborats entretots i totes. Som-hi!

    4Cossos de solidaritatper Josep Xurigu (@josepxurigue), doctor en Cincies Poltiques (UAB)

    Envians les teves cartes a: [email protected]

  • 17 setembre 2015

    Ciutat Vella| 8

    lniaciutatvella.cat

    Desenes de vens de la Barcelo-neta van tornar a sortir al carrerel passat dia 4 de setembre perclamar un cop ms contra els pi-sos turstics que hi ha al barri ique, com han denunciat des defa temps, veuen com els princi-pals culpables de lincivisme i delincrement de preus que patei-xen els habitatges.

    Agrupats al voltant de la pla-taforma la Barceloneta DiuProu, els vens van recrrer di-ferents carrers del barri i es vanaturar davant de les seus de lesempreses Airbnb i Booking, quelloguen pisos turstics. Durant lamarxa es van poder llegir pan-cartes dels manifestants contraaquestes empreses, a qui aquestsvens consideren els causantsoriginaris de la situaci que de-nuncien.

    Llus Armengol, membre dela Barceloneta diu Prou, explicaa Lnia Ciutat Vella que aques-tes empreses sn les grans res-ponsables del procs especula-tiu que pateix el barri. No estracta noms de lincivisme, elproblema ms greu s el creixe-ment especulatiu de lhabitatge,que acabava provocant que espaguin 800 euros per 30 metresquadrats.

    CRTIQUES AL NOU GOVERNArmengol es mostra crtic ambla gesti de la problemtica queest fent el nou govern. No es-tem gens contents amb la sevaactitud. Vam fer dues reunions

    fa un mes per en vam demanaruna tercera i no ens han con-testat ni ens envien els actes deles reunions que hem fet. s ve-ritat que han pres un parell demesures, per estem esperantles multes a Airbnb.

    La crtica dArmengol va di-rigida sobretot a la relaci que laplataforma mant amb lAjun-

    tament. A nivell de contactesestem molt pitjor que amb lan-terior govern. Abans hi haviaconverses cada dues setmanes iara no. A lalcaldessa no lhem nivist, estem molt decebuts, la-menta Armengol. Per ltim, i deforma contundent, conclou el se-

    gent: Volem labolici de totsels pisos turstics. Els legals i elsillegals.

    LA VERSI DEL DISTRICTEPer la seva banda, fonts del Dis-tricte expliquen a aquesta pu-blicaci que des dun primermoment ja es va deixar clar queel concepte per encarar aques-ta problemtica no era fer-ne unseguiment continu i recordenque ja shan anat prenent me-sures, com ara la condonacidun 80% de les multes per aaquells propietaris de pisos ille-gals que cedeixin el pis duranttres anys per a lloguer social de-mergncia.

    Daltra banda, les mateixesfonts admeten que hi ha una ter-cera reuni demanada per laBarceloneta Diu Prou per quede moment no sha pogut cele-brar per qestions dagenda.Per ltim, recorden que conti-nuem amb el dileg i saniranprenent noves mesures per so-lucionar el problema.

    Els vens demanen labolici dels pisos turstics. Foto: Twitter

    Els vens de la Barceloneta tornena clamar contra els pisos turstics La manifestaci venal va fer parada a les seus dAirbnb i Booking Es mostren decebuts amb lactitud del nou govern municipal

    Antonia San Juan estrena una comdia a la Sala Barts

    TEATRE4Lo malo de ser per-fecto. Aquest s el nom de la co-mdia que abans-dahir es va es-trenar a la Sala Barts amb lac-triu espanyola Antonia San Juanal capdavant i que es mantindra la cartellera fins al prxim 30de setembre.

    Lobra s una comdia agu-da que combina humor i dilegspunyents plens dironia i sar-casme en un text ple de sorpre-ses sobre la parella, lamistat, laseducci i la famlia en qu les-perit de la directora es deixa en-treveure en cada paraula, en

    cada gest i fins i tot en cada si-lenci. Traa quatre histries di-ferents que expliquen la histriaduna parella que es coneixen atravs de les xarxes socials, laduns drogoaddictes, la dunsgermans que es retroben i ladun grup de gent que de la d-cada dels 50 del segle XX queparlen del futur.

    Tot aix es combina a laperfecci amb canons en di-recte que Antonia San Juan en-llaa duna manera encertada,interpretades per lautor i can-tant Flix Navarro.

    Sancionen els restauradorsamb terrassa de la Boqueria

    NORMATIVA4Una desena derestauradors dels porxos del Mer-cat de la Boqueria han estat san-cionats recentment per lAjunta-ment per tenir terrasses sense lli-cncies, segons ha anunciat BTV.

    Aquests negocis estan ubi-cats als espais que molts para-distes del mercat feien servir coma magatzems, per havien estatreconvertits com espais de de-gustaci. Es tracta duna apostaque permet a aquests restaura-dors aprofitar i treure ms ren-diment del potencial turstic quet la zona.

    Les multes, segons la infor-maci de BTV, ja han arribat alspropietaris daquests espais i esdeuen a inspeccions fetes du-rant els mesos de juny i juliol. Elsafectats no descarten que el nom-bre de sancions sigui ms elevat,ja que ms endavant hi ha hagutms inspeccions per de mo-ment ja han presentat els recur-sos corresponents.

    Tot i aix, recorden que tenienun comproms amb el governanterior de poder tenir aquestesterrasses a canvi de rehabilitar elpermetre del mercat.

    Albert RibasLA BARCELONETA

    Des del Districte recorden que ja

    shan pres mesures ique nhi haur ms

    Imatge dels tres protagonistes daquesta comdia. Foto: Arxiu

    Smbol | El Museu dHistria mostra lestelada ms antigaEl Museu dHistria de Catalunya ha incorporat a la seva collecci lestelada ms antiga conservada aCatalunya, que es podr veure fins a finals dany. Es tracta dun exemplar de 1915 del qual noms nha

    perviscut el ter superior (80x172 cm). La hiptesi ms plausible respecte el seu origen s que pertanyiaal voluntari Camil Campany i Mas, que va morir al camp de batalla a Frana durant la Gran Guerra.

  • 9 | Ciutat Vella lniaciutatvella.cat17setembre 2015

    La llibreria Negra y Criminaltancar el 3 doctubre

    NARRATIVA4El 3 doctubretancar la llibreria Negra y Cri-minal desprs de gaireb 13anys oberta, durant els qualssha convertit en tota una refe-rncia del gnere.

    Els seus responsables, PacoCamarasa i Montse Clav, ar-gumenten la decisi per la bai-xada de vendes, malgrat la bonasalut que travessa de la novellanegra. Ja no som necessaris,afirmen en un comunicat.

    La davallada de vendes esprodueix a causa de diversosfactors, entre els quals, la ubi-caci de la llibreria, a la Barce-

    loneta, allunyada del centre co-mercial de la ciutat, i perqu enposar-se de moda el gnere, elsllibres es troben ms fcilmenten altres establiments. Negray Criminal es va crear amb dosllibreters illusionats i es tancaamb dos llibreters que seguirantenint projectes que els illusio-nin, assenyalen.

    En aquest sentit, Camarasai Clav continuaran treballantper divulgar la novella negra.De fet, en el local de Negra yCriminal, que s de propietat,de moment hi seguir el club delectura.

    Un petit gest, per molt signifi-catiu. Aix es podria descriure laneteja dels fons mar de la Bar-celoneta que diumenge passat aprimera hora del mat van dur aterme una vintena de voluntaris.

    Es tracta duna iniciativa di-fosa a travs de les xarxes so-cials, que ja shavia fet en ante-riors ocasions, i que promou

    lempresa Yotuba, que es dedi-ca a organitzar excursions dim-mersi.

    Els voluntaris es van dividiren tres grups. Nhi havia un for-mat per esportistes dapnea quesencarregava de recollir la bros-sa a tres o quatre metres deprofunditat, un altre grup quetraslladava els residus fins a lavora de la platja i lltim collo-cava tots els residus en un con-tenidor.

    Des de lorganitzaci da-questa iniciativa expliquen que

    el seu principal objectiu sconscienciar a la poblaci de lanecessitat de preservar la di-versitat de flora i fauna queacull el litoral barcelon.

    Per ltim, afegeixen que lac-tivitat, a part de suposar un es-talvi de costos en la recollida deresidus, tamb serveix per re-vestir de conscincia mediam-biental activitats esportives comla immersi i la nataci i mante-nir net el nostre mar. Els orga-nitzadors tenen previst repetir ala Mar Bella a principis doctubre.

    Imatge dun grup de voluntaris duent a terme la seva tasca de neteja del fons mar. Foto: Yotuba

    Un grup de voluntaris neteja el fons mar de la Barceloneta

    RedacciLA BARCELONETA

  • 17 setembre 2015

    Comer| 10

    lniaciutatvella.cat

    La Uni de Consumidors de Ca-talunya (UCC) ha alertat deldesconeixement total dels pre-judicis, efectes i conseqnciesdel top manta. Ho ha fet en unestudi on sindica que prop de lameitat dels consumidors enconcret el 41%, reconeix havercomprat alguna vegada al topmanta, mentre que el 84% as-senyala que alg del seu entornho ha fet en alguna ocasi.Aquestes dades es desprenenduna enquesta realitzada a gai-reb 400 persones a Barcelona,en el marc del projecte Passa delTop Manta.

    Lestudi de la UCC tambdestaca que el 76% dels clientsdel top manta no saben on vana parar els diners que paguen, iel 81% desconeixen de quin pas

    procedeixen els articles que com-pren laltre 19% considera queprovenen de la Xina.

    Amb tot, la majoria dels con-sumidors del top manta ho snpel preu del producte un80%, segons lestudi, el qualdestaca un curis 16% que adqui-reixen aquests articles per la sevautilitat. Tanmateix, un 74% co-neix els prejudicis de comprar altop manta, tot i seguir fent-ho.

    Per altra banda, una dadaque sorprn a la UCC s que el29% dels enquestats creuen queels productes del top manta nocomporten cap risc per a laseva salut.

    Amb aquestes estadstiques ala m, la UCC vol difondre totsi cadascun daquests aspectesper tal que el consumidor esti-gui totalment informat i no re-alitzi compres illegals.

    Shan realitzat unes 400 enquestes per a lestudi. Foto: Arxiu

    Un 40% dels barcelonins hancomprat algun cop al top manta Un estudi de la Uni de Consumidors alerta del desconeixementtotal dels consumidors sobre les conseqncies daquest fenomen

    Creix el projecte de botigues del districte a la xarxa

    INNOVACI4El nombre de bo-tigues adherides als nous websde comer dels barris del Ravali Sant Pere i Santa Caterina jaarriba a les 800. En concret, 500sn del Raval i 300 de SantPere i Santa Caterina. Les pgi-nes web va arrencar a finals delmes de juliol, i lobjectiu s queel nombre destabliments co-mercials registrats en ells creixi.

    El projecte consisteix en pro-porcionar a la ciutadania unaeina til i gil per saber on com-prar dins daquests barris. Elswebs, per altra banda, destaca-ran comeros implicats en pro-jectes de dinamitzaci social,

    inclusi o accions educatives iambientals.

    Aquesta iniciativa est im-pulsada per lAjuntament, a tra-vs del Districte i del Comissio-nat de Comer, Consum i Mer-cats, i est emmarcat en el pro-jecte Treball als barris, el qualvol impulsar activitats diversesa diferents zones de la ciutat al-hora que es promociona lacti-vitat econmica.

    Els webs tenen una estruc-tura de cercador on es pot bus-car informaci de les botiguesadherides, com ara la seva adre-a, productes i activitat comer-cial a la qual es dedica.

    FORMACI4Setembre no snoms un mes de tornada alescola per als petits i els joves.Per tercer any consecutiu, els co-merciants tamb tornaran aclasse amb lObert al Futur, elprograma de formaci i suportal comer barcelon que ofereixtallers adaptats a les necessitatsdel sector.

    Aquesta iniciativa, impul-sada per lAjuntament, constade cpsules i tallers formatiusgratuts dunes tres hores de

    durada que simpartiran als 10districtes de la ciutat i als mer-cats municipals, en horarisadaptats per fer-los compatiblesamb la jornada laboral dels bo-tiguers.

    Algunes de les cpsules for-matives que ofereix aquest pro-grama tracten temtiques comara la presncia a la xarxa delsestabliments comercials, estra-tgies de mrqueting, eines degesti empresarial o com millo-rar lexperincia de compra dels

    clients. Les inscripcions per par-ticipar estan obertes, i cal fer-lesal web bcn.cat/obertalfutur.

    Alguns dels cursos que so-feriran al districte sn un perquels botiguers aprenguin a ferservir Instagram i Facebook, unaltre de decoraci daparadorsdhivern, un per aprendre a em-bolicar els regals de forma cre-ativa ara que sapropa la cam-panya de Nadal i un altre perposicionar un comer als nave-gadors web, entre altres.

    RedacciCIUTAT VELLA

    Imatge dun dels dos webs de comer. Foto: Ajuntament

    Els botiguers tornen a lescola

    LObert al Futur s un programa gratut. Foto: Ajuntament

    Gastronomia | Tast de Nit al Mercat de la BarcelonetaEn el marc de la Festa Major de la Barceloneta, el mercat del barri celebrar

    el prxim dissabte 26 el seu tradicional Tast de Nit, una vetllada durant la qual aquest equipament obrir les seves portes als vens i venes perqu

    el coneguin i puguin degustar les creacions dels paradistes del mercat.

  • Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8811 | 17setembre 2015 lniaciutatvella.cat

  • 17 setembre 2015

    Esports| 12

    lniaciutatvella.cat

    Per 88a ocasi, centenars denedadors van prendre la sortidaa la Travessia nedant al Port elpassat diumenge, una prova or-ganitzada pel Club Atltic-Bar-celoneta consistent en sis cate-gories de diferents distncies.

    En la categoria de Gran Fons,la novetat de ledici denguanyamb cinc quilmetres de reco-rregut, els nedadors AntonioArroyo de lAtltic-Barcelone-ta i Ada Bertran del Medite-rrani van endur-se la victria,amb un temps de 57 minuts i setsegons i 58 minuts i tres se-gons, respectivament. En aques-ta categoria hi van participarun total de 22 nedadors.

    Laltra novetat daquesta edi-ci va ser el canvi dubicaci dela prova esportiva al Moll Bosch,

    una decisi que, segons els or-ganitzadors, ha estat claramentun xit.

    Pel que fa a la categoria deMig Fons, de 2,5 quilmetres,Oriol Moreno i Paula Gil es vanendur la victria, mentre que aInfantil un quilmetre vanguanyar Pol Roch i Laia Mart.En la modalitat Menor, Ainhoa

    Valls i Fernando Tellechea vanocupar la primera posici delsseus respectius podis, mentreque en Mster, Mario Guilln iSabina Martnez van triomfar enMster.

    A banda, hi va haver unacursa per a persones amb disca-pacitat de 400 metres, domina-da per Pau Majo i Vanessa Lpez.

    Imatge de la sortida de la prova infantil. Foto: CNAB

    Arroyo i Bertran guanyen la 88a Travessia nedant al Port La cursa va tenir 340 participants, 200 menys que lany passat Enguany hi ha hagut una nova categoria de cinc quilmetres

    David Martnez i Hasna Bahomguanyen la Cursa de la Merc

    ATLETISME4Diumenge passatms de 14.000 atletes van omplirels carrers de la ciutat per dispu-tar la 37a edici de la Cursa de laMerc, que es van adjudicar el ba-genc David Martnez, del ClubAtltic Manresa, i la barceloninadorigen marroqu Hasna Ba-hom, del Club La Sansi.

    Martnez va formar part delgrup capdavanter amb algunsdels favorits per guanyar la pro-va, com Driss Lakhouaja o Kha-lid Merroune, per un canvi de rit-

    me al darrer quilmetre li va ser-vir per ser el ms rpid i creuar lameta en 30 minuts i 50 segons.Lakhouaja va ser segon i Me-rroune va completar el podi.

    Per la seva banda, Bahom vaaconseguir la seva tercera vict-ria consecutiva la sisena en to-tal, i es consolida com una de lesfondistes del moment. Bahomva aturar el cronmetre en els 37minuts i 53 segons, i va superar enms de mig minut una de les fon-distes del moment, Enka Vias.

    Tot a punt per a linici de la temporada de waterpolo

    WATERPOLO4Loctubre ja s atocar, i els dos colossos del wa-terpolo de Ciutat Vella, lAtltic-Barceloneta i el CN Barcelona, jatreballen per preparar linici dela temporada regular.

    En aquest sentit, el Barcelo-neta ja coneix els seus rivals a laChampions, una competici ta-lism en els ltims anys per alsmariners, que la van guanyarlany passat i van aconseguirbronze el 2013 i en la darrera edi-

    ci. Els de Martn senfrontarana lEger hongars, lOlympiacosgrec, lSpandau 04 alemany idos rivals ms que sortiran de lesrondes preliminars que encarashan de disputar. Els marinersdebutaran a la competici euro-pea el 28 doctubre.

    A la lliga, el Barceloneta ju-gar el primer partit a casa con-tra el Medi, mentre que el CNBarcelona ho far a casa del SantAndreu, tots dos el 3 doctubre.

    Els Txarango seran els padrinsde Ciutat Vella al Correbarri

    CURSA4La banda Txarangoser lencarregada de represen-tar Ciutat Vella al Correbarri, lacursa que enfrontar els 10 dis-trictes de Barcelona el prximdiumenge 4 doctubre.

    Aquesta cursa travessar granpart del districte en un recorre-gut de 10 quilmetres que, ambel palmars a la m, sembla fet amida per a Sant Mart, lnic dis-tricte que ha guanyat les quatreedicions de la carrera.

    A hores dara, el percentatgedinscrits a la prova s superiorjustament al districte de SantMart, que aporta el 18% dels co-rredors ja apuntats. El segueix eldistricte de lEixample, amb el17% dinscrits.

    La cursa est patrocinadaper Estrella Damm i organitza-da per lAtltic-Barceloneta iGaudium Sports, amb la colla-boraci de lAjuntament i delPort de Barcelona.

    RedacciCIUTAT VELLA

    Bahom creua la meta a lavinguda Maria Cristina. Foto: Facebook

    Lleure | Torna la Festa del FitnessAquest dissabte, a partir de dos quarts donze del mat, lavinguda de Maria Cristinaes convertir en lescenari duna nova edici de la Festa del Fitness. Es tracta duna

    classe magistral al carrer que durar 45 minuts i que un any ms aplegar milers de persones a les Fonts de Montjuc, on podran participar en exhibicions de zumba.

  • Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8813 | 17setembre 2015 lniaciutatvella.cat

  • | 14Agendalniaciutatvella.cat 17 setembre 2015

    [email protected]

    AGENDA MENSUALDIJOUS 24 DE SETEMBRE19:00 Projecci del documental Pis Pilot Medellin-

    Barcelona, una iniciativa vinculada a lexpo-sici del mateix nom, un projecte entre lesdues ciutats. / CCCB.

    DIUMENGE 20 DE SETEMBRE10:00 En el marc del Dia Mundial contra lAlz-

    heimer, la Fundaci Pasqual Maragall orga-nitza lacte Cada pas compta, una jornada quepromou lactivitat fsica com una eina clau perlluitar contra la malaltia. / Parc de Recerca Bio-mdica (Hospital del Mar).

    DIJOUS 8 DOCTUBRE11:30-13:00Xerrada Fem tribu al Raval, a crrec

    del Grup de Criana i Acompanyament, vol serun espai descolta i respecte per a totes les fa-mlies del barri. / Centre cvic Drassanes.

    A PARTIR DE L1 DOCTUBREMat-Tarda Rovira Beleta, ms enll de Los Ta-

    rantos. Exposici que representa un recorre-gut pel mn de la pellcula, nominada a ls-car, Los Tarantos, protagonitzada per CarmenAmaya. / Filmoteca de Catalunya.

    FINS A L11 DOCTUBREMat-Tarda Exposici al Cercle Artstic de Sant

    Lluc, una mostra que premia els socis de len-titat ensenyant la seva obra collectiva. / Mu-seu Europeu dArt Modern.

    DIMARTS 13 DOCTUBRE18:00 El Tabalet. Una activitat a crrec de Jor-

    di Lpez, integrant de la Tresca i la Verdesca.Sexplicar aquest conte amb canons popularsi del grup Ara Va de Bo. / Biblioteca Gtic.

    DIMECRES 14 DOCTUBRE18:00 Llibres a escena: El gripau babau, una his-

    tria a crrec de la Companyia La Sal, i quesorganitza en el marc de les activitats de fo-ment de la lectura del programa Lletra Pe-tita. / Biblioteca Barceloneta.

    DIMECRES 7 DOCTUBRE12:00 Partit de waterpolo entre el CN Barcelo-

    na i el CN Sant Feliu, corresponent a la segonajornada de Divisi dHonor. / Nova Escullera.

    CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

    Taller infantil que posa especial m-fasi en la creativitat infantil, mitjanantun joc creat per a locasi. / Museu Eu-ropeu dArt Modern.

    Creativit-Artal Museu dArt ModernDg. 20 de setembre a les 12:00

    Sisena temporada de Flux Club, un clubde vdeo amb una periodicitat quin-zenal que pretn reflectir la vitalitat delvdeo de creaci de la ciutat de Bar-celona. A crrec dHabitual VideoTeam. / Antic Teatre.

    Projeccions i colloquisFlux Club

    Dm. 9 dabril a les 18:00

    Una oportunitat per poder conixer perdins aquest emblemtic edifici queaplega gran part de la histria de la ciu-tat i del pas. / Arxiu Histric de Bar-celona.

    Portes obertes a lArxiuHistric de BarcelonaDel 18 al 23 de setembre

    El derbi barcelon ser un dels en-frontaments ms destacats de la pri-mera jornada de la lliga de DivisidHonor del waterpolo estatal. / SantSebasti.

    Partit de waterpoloBarceloneta-Mediterrani

    Ds. 3 doctubre a les 12:45

  • Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8815 | 17setembre 2015 lniaciutatvella.cat

  • | 16 17 setembre 2015lniaciutatvella.cat Prxima edici: 30 doctubre