núm

. 53

0

16 de maig de 2014

L’Ajuntament va fer un estudi el 2009 per executar el PGM de Rambla de Prat

El director Ventura Pons i exdirectius dels Verdi, entre els impulsors del nou projecte

El Districte va guanyar el pols a Urbanisme quan l’escola bressol va tenir llicència per fer-se

L’espai dels Lauren Gràcia tornarà a ser un cinema

Xavi

Ted

ó

ISSN - 1695-4793

6Ricard Estruch, pregoner de la Festa Major 2014

7El Park Güell posarà la placa en honor al vigilant Juli Bernat

8Educació reubica 65 famílies de P3, fora de la primera opció

Arxiu

X.T.

AMPA Gràcia

pàg. 12

pàg. 6

2

16 de maig de 2014l’independent

cartes al director

el dependent

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a independent@debarris.com.

També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

LA REFORMA DE LA CASITAUna broma de mal gust. Això és el que ha acabat sent la reforma de la Casita i les Monges. Els “palillos” grocs són la millor mostra. Però qui ha estat l’artista que les ha ideat i qui ha estat el responsable polí-tic que les ha validat? Els veïns de Vallcarca ens mereixem aquesta inhòspita plaça? Per no parlar dels bancs què hi han instal·lat. Sembla que ara el Districte, a instàncies de les associacions veïnals com in-forma l’Independent, farà alguns retocs. Per començar duplicarà el nombre d’arbres. Lògic perquè no em vull imaginar seure a aquest in-dret a l’estiu amb només quatre ar-bres fent ombra. Afortunadament tenim el parc sanitari aprop per si algú li agafa una insolació. Quan parlo de seure és un dir perquè els bancs, per dir-ho d’alguna manera, són escassos. Posats a fer canvis, recomano als tècnics del districte que posin algun tancat als dos es-pais perquè són molt concorreguts amb trànsit constant de vehicles i no vull ni imaginar-me que surti

opinió

ull de dona

Al XIX també hi va haver un feminisme obrer que s’ex-pan dia als cercles obrers i republicans. Àngels López de Ayala era la promotora més important d’un feminisme republicà que recolzà la idea que les dones havien d’alli-berar-se de les restric cions de l’església catòlica i la religió. Des de l’anarquisme, Teresa Claramunt denuncià la discri-minació de la dona obrera i impulsà el sindicalisme femení a Catalunya. El 1897 fundaren la Societat Autò noma Femeni-na, amb l’espiritista teosòfica Amàlia Domingo Soler, amb l’objectiu d’educar les dones en els valors anticlericals lliurepensa dors i d’orientar la identitat fe me nina en els ideals de la ciutadania. Aquest feminisme laic guanyà impuls a partir de 1898 amb la crea-ció de la Societat Progressiva Femenina sota el seu liderat-ge. Impulsa ren publicacions com ara El Gladiador. Partidà-ries d’un feminisme que qües-tionava el privilegi masculí, a partir de la Gran Guerra, van defensar la igualtat i els drets polítics de les dones, assumint la defensa del sufragi femení. Àngels López de Ayala i les seves companyes van viure a Gràcia.

Feminisme obrer

ConxaGarcia

La campanya de les eleccions europees no passarà a la història per la intensitat, com ja era d’esperar, però a vegades fins i tot muntar una simple paradeta pot fer aparèixer la Guàrdia Urbana. Els amics del PP van plantar-se dimecres 7 a prop de la direcció general d’Indústria, als Jardinets, i segons la responsable de seguretat, no deixaven prou espai de pas. “Van anar a sac”, diuen des del PP de Gràcia. La Urbana va donar la raó als populars. Fraga hauria dit: “la calle es mía!”

editorial

Quan dimarts, després de mesos i mesos de preguntes a tort i a dret, l’amo d’un establiment del carrer Bailèn ens va posar definitivament sobre la pista i poques hores després una de les veus més coneixedores del projecte va corregir el perio-dista dient “Texas” on vam dir “Lauren”, ja sabíem que l’espai de Bailèn 205 anava per bon camí, tindrà més de Texas que de Lauren i que, seguint una línia marcada des de 1947, en aquella cantonada amb el carrer Igualada no hi anirà cap supermercat. Contra la història, contra no sabem quina evolució natural dels temps, torna el Texas, es digui com es digui. Contra la caiguda

de braços, contra la rendició que ha fet sucumbir a Barcelona però també a la Vila, per exem-ple, l’Alexandra per ser un súper o els Casablanca Kaplan, en procés per ser botiga de roba, tornen els idealistes.Al capdavant del projecte del nou cinema se situen el director Ventura Pons i l’exencarregat de programació dels cinemes Ver-di, Ricard Almazán, i més cares ben conegudes pels mitjans de comunicació que s’aniran expli-cant. I Gràcia s’ha de felicitar per la iniciativa, com una prova més

de la resistència a la transformació de la ciutat en monocultiu que expulsa la cultura dels carrers principals, i més encara si aquesta no és una cultura de masses.En una setmana que la cultura a Barcelona tampoc està per llançar coets, amb l’adéu de la llibreria Documenta del centre de la ciutat, Gràcia ja ha fet el seu dol per la Roquer però ha reaccionat amb Ona i moltes altres llibreries i ara encara pot la-mentar-se amb els Casablanca però contesta amb el nou Texas. Gràcia retrocedeix, amb un pla de turisme i amb un pla d’usos i unes places plenes de turistes pel terra, amb els Jardinets ja entregats al luxe continuador de la resta del passeig de Gràcia. Però tot plegat ha de ser compatible amb la cultura de qualitat, la que històricament ha atret a la Vila gent de tota l’àrea metro-politana, la que ha descobert d’infant Gràcia venint a Lluïsos a veure titelles, la que ha vingut a la Vila a partir dels Verdi o dels bars tranquils, la que ara s’acosta a triar i remenar a les petites llibreries. Gràcia retrocedeix, però Gràcia resisteix.

Contra la història, torna el Texas

Contra la rendició que ha fet sucumbir l’Alexandra o els Casablanca Kaplan,

tornen els idealistes

Gràcia retrocedeix a favor del turisme de masses,

però també resisteix amb cultura de qualitat

un nen a buscar una pilota al car-rer. Si és que li deixen jugar a futbol perquè la pràctica d’aquest esport està fregant la il·legalització. Mare meva! On estem anant a parar! Ara ni els nanos poden jugar a futbol. Bé si, amb pilotes d’escuma.

Enric Sellés

TINC UN GOSHe adoptat un gos d’una gossera i vull manifestar la meva indigna-ció per no poder-lo passejar sense portar lligat. És un gos molt obe-dient que mai es mou del meu costat i sempre el porto deslligat perquè sóc gran i així tinc les mans lliures per poder portar la compra. Ara llegeixo que a la plaça de Do-nes del 36 es perseguirà els gossos que envaeixin la zona verda. Visc molt a prop d’aquesta plaça i era l’únic lloc on al matí, quan no hi ha ningú, el deixava deslligat perquè s’esbravés. No entenc la dèria de les institucions de treure de la via pública els gossos.

Carme Bofill

16 de maig de 2014l’independent

3

opinió

opinió Assemblea de la Vila de Gràcia – Associació Veïnal Vila de Gràcia

Gràcia, cap a on vas?Les pàgines de L’Independent ja s’han fet ressò de la prope-ra aprovació inicial, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de l’anomenat “Pla d’usos” del Districte de Gràcia. Un pla que regularà l’obertura dels esta-bliments de pública concur-rència, com bars, restaurants, discoteques, entre d’altres activitats. La discussió sobre aquest pla ha aplegat fins ara a un conjunt de grups i entitats; les que signem aquest escrit, i d’altres, com les associacions de veïns i veïnes de les places del Diamant, Lesseps, de la Re-volució i del Sol, preocupats per la seva incidència, no no-més en el present, sinó també en el futur de la Vila.Malgrat ara no sigui el mo-ment d’entrar en el detall de les propostes que contenien els documents previs que hem pogut veure, es pot avançar que el Pla no regula específica-ment els hotels i similars, i que tot i que a nivell municipal es plantegi prohibir l’obertura de nous habitatges turístics, seria necessari actuar per controlar els il·legals i evitar-ne la proli-feració de nous. Tampoc el pla regula específicament les ter-rasses dels bars i restaurants, que segons l’Ordenança Mu-nicipal poden ocupar el 50 per cent de l’espai de cada plaça; agreujant les molèsties del veï-

Xavi Tedó

natge, la pèrdua de l’espai públic i promovent les places com a es-pais monotemàtics d’oci nocturn. A la pregunta “Gràcia, cap a on vas?”, nosaltres respondríem: cap a on no volem. Cap a un barri es-pecialitzat en l’oci nocturn. Cap a un barri amb un excés d’apar-taments turístics. Cap a un barri, que es va encarint i cada vegada més és un barri d’elit. Un barri, doncs, que està perdent dia a dia el seu caire popular. Un barri al que no poden accedir els joves, quan deixen la casa de la famí-lia. El futur de Gràcia està en joc. Les transformacions socials en el territori gracienc no són immedi-ates, però la direcció que prenen

va canviant el ric, divers, teixit associatiu que l’ha caracteritzat. A Gràcia l’han posada de moda, però això l’està matant. L’esborrany del Pla d’Usos que hem pogut veure no avança en la línia del tipus de barri que voldrí-em: un barri equilibrat en els seus usos. Un barri on el diner, el preu de l’habitatge, les pressions da-munt les i els llogaters, els preus dels locals comercials, no siguin motiu d’exclusió. El nostre anàlisi de les línies mestres del nou Pla ens fa pensar que aquest no frena el procés d’elitització que viu la Vi-la i continua fent prevaldre els in-teressos econòmics als del veïnat. Però a més, considerem que per

És necessari un pla d’habitatge que proposi

alternatives als alts preus amb pisos de protecció

ser realment efectiu, el Pla d’usos s’hauria d’acompanyar d’altres plans especials. Un pla de protecció i incentius als co-merços de proximitat, coope-ratives de consum, botigues de tota la vida,... destinades especialment a un ús veïnal. Un pla d’habitatge que propo-sés alternatives als alts preus de l’habitatge i construís habi-tatge protegit a la Vila. Un pla d’ocupació que fes front a l’atur creixent de la població i els de-sequilibris socials.El Pla d’usos és d’una entitat tal que requereix una real partici-pació, amplia, que no es pot re-soldre amb alguna reunió d’in-formació a algunes entitats. Per això aprofitem aquesta tribuna per convocar-vos a una Assem-blea oberta sobre el Pla d’usos on us volem explicar tot el que sabem i volem conèixer tot el que us preocupa. El proper dijous 22 de maig, ve-niu a l’Assemblea oberta al Casal Jove La Fontana, al Carrer Gran.

el bloc

D’aquí a dos mesos i mig, l’Esperança tanca per vacances durant 31 dies. Un fet preocupant i insòlit en la trajectòria de les retallades en salut al nostre país que marca tot un precedent, després del tancament de plantes i quiròfans a la major part d’hospitals. La direcció promet reobrir al setembre però els treballadors en desconfien. Molts temen marxar de vacances i no tornar mai més a un centre que va obrir portes fa 69 anys a Sant Josep de la Munta-nya. Durant l’agost només funcionaran les urgències, el servei de radiologia i el laboratori mentre que als pacients pal·liatius ingressats se’ls traslladarà de centre. Però als professionals els preocupa que tots els malalts respiratoris que depenen de la rehabilitació per tirar endavant es quedin sense aquest servei durant tot un mes, amb els perills que això pot comportar per a la seva salut. Tot plegat posa en en-tredit la qualitat assistencial que el Govern defensava que garantia malgrat les retalla-des. Veurem amb quina cara el conseller de salut s’atrevirà a mantenir aquesta tesi...

Carina Bellver

Esperança

Tot i que es planteja prohibir l’obertura de nous pisos turístics, cal controlar els il·legals

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’Honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de L’Independent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Sílvia Man-zanera i Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Èric Lluent, Patricia Monge, Marta Narberhaus, Paula Solanas, Ginebra Vall,

Gerard Vilà. Col·la boracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Àlex Delmàs, Marc Gassó, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Guillem Cifré, Artur Estrada, Conxa Garcia, Pau Garcia, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Jordi Lanuza, Pere Martí, Joan Millaret, Carles Nerín, Víc-tor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona. Fo-

tografia: Mar Badal, Laia Coll, David Zorraquino. Maquetació: Sergi L. Bofill. Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: GPL, sccl (Carlota Freixenet. 692 601 263).Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.Dipòsit legal: B-32.478-00

Distribució controlada per PGD

Joan Cullell, veí de Gràcia, i una de les persones més implicades en la darrera etapa de suport a l’Independent.

G6. Col·lectiu que agrupa les sis entitats centenàries de la Vila. Ramon Botet serà el represen-tant del grup a l’associació.

Àlex Guitiérrez. Periodista, exredactor en cap de l’Indepen-dent, ara és el cap de comunica-ció dels Amics de la Gent Gran.

Centre Moral de Gràcia. Una de les entitats que forma part del G6.

Aurora Vila. Membre del Club Excursionista de Gràcia, ha pu-blicat ara el llibre “Què n’hem fet de les nostres muntanyes?”

Ramon Besora. Advocat i psicòleg. Soci i insígnia d’or de l’Europa, ha escrit diferents llibres d’història.

Guillaume de Bode. President del Club Esportiu Europa.

Associació de Veïns i Comerci-ants de la plaça Lesseps.

CEG. Club Excursionista de Gràcia.

Associació de Veïns Gràcia Nord-Vallcarca.

L’Independent suma més socis en aquesta nova etapa

L’Associació Cultural L’Independent de Gràcia segueix sumant socis per tirar endavant el projecte. A continua-

ció, us presentem una desena més de persones i entitats que s’han incorporat a l’entitat en les darreres setmanes

pel seu paper actiu a la Vila.

4

16 de maig de 2014l’independent opinió

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

Dóna la cara per l’independentDesitjo rebre L’Independent setmanalment a casa (44 números l’any)

per 50 o 100 euros en concepte de tramesa i suport a la publicació

Dades PersonalsNom i cognoms .............................................................................................................Adreça .................................................................................................. C.P. ..................Localitat ................................................................. Telèfon .........................................Dades bancàries (per a la domiciliació)Titular del compte ......................................................................................................... IBAN Entitat Oficina Dígit control Núm. compte

Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a:c/ La Perla, 31. baixos. 08012 BCN. Tel.: 93 217 44 10. Correu e.: independent@debarris.com

Subscriu-te!

opinió

En referència a l’article publicat a l’Independent de Gràcia del passat 9 de maig, a la secció “Activitat Econòmica”, titulat Botiguers critiquen les “elevades” quotes del dia del comerç al carrer, des de la Junta de l’Associació de Comerciants del Carrer Gran de Gràcia volem posar de manifest el nostre desacord amb el seu contingut, amb una sèrie d’afirmacions que entenem inexactes i que generalit-za l’opinió d’un sol comerç (de fet no tenim noticia d’altres “damni-ficats”). En primer lloc, en relació al propi títol de l’article, assenyalar que no existeix cap quota específica per poder participar en aquesta jornada. Els comerços associats hi poden participar per la seva qua-litat d’associats. És l’Associació qui rep l’autorització de l’Ajuntament per celebrar aquesta jornada i són els comerços associats qui l’orga-nitzen. No és cert, per tant, que els comerços no associats hagin de pagar 300 euros. El que cal fer per participar-hi és donar-se d’alta a l’Associació, les quotes anuals de la qual ascendeixen actualment

a 420 euros anuals i donen dret a participar no només en aquesta jornada sinó en totes les activitats que es porten a terme al llarg de l’any.Igualment, no és exacte que els artesans que no són de Gràcia paguin 50 euros per

poder-hi assistir. El que paguen aquests artesans és una taxa que l’Ajuntament gira per aquest concepte, la quantia de la qual depèn de les dimensions de la parada, amb un mínim, actualment, de 70 euros per paradista. Aquest és, en tot cas, un import que no decideix l’Associació i que tampoc no la beneficia.L’Associació de Comerciants del carrer Gran de Gràcia porta a terme, al llarg de l’any, moltes iniciatives i activitats per tal de promocionar el comerç de l’eix i donar suport als establiments que en formen part. Entre aquestes es poden destacar no només les activitats del dia del comerç al carrer, sinó també moltes altres com l’edició de material promocional com el planell turístic dels edificis singulars del carrer, el trenet i l’enllumenat de nadal i el suport al comerciant en les xarxes socials a través de la pàgina web, facebo-ok i d’altres. Totes aquestes accions es realitzen mitjançant el treball desinte-ressat dels comerciants que formen la Junta de l’Associació i amb els recursos que aquesta obté a través de les quotes que paguen els associats. També comptem amb alguns ajuts públics que no cobreixen, però, la totalitat de la despesa. Per exemple, per cobrir el cost de l’enllumenat de nadal, un dels capítols més importants als que es fa front durant l’any, es gira una derrama especial als associats. Evidentment, d’aquestes accions se’n beneficien tots els comerciants del carrer, tant els associat com els que no ho són, situació que moltes vegades no és del tot justa. En la situació actual, pocs associats poden dir que no representa un esforç fer front a les quotes de l’Associació. No totes les boti-gues del carrer hi porten molts anys, estan consolidades ni tenen una situació econòmica còmoda. Formar part de l’Associació és tant una decisió pràctica des del punt de vista comercial com una opció solidària i justa de contribuir a unes despeses que a tots ens beneficien.

La jornada de comerç al carrer

Junta de l’Ass. de Comerciants del Carrer Gran de Gràcia

Formar part de l’entitat és una opció justa de contribuir a unes despeses que a tots ens beneficien

opinió Eskapulats

Tornarem a vèncer, tornarem a Primera!Aquest diumenge el CE Euro-pa viurà el seu segon play-off d’ascens a la 2a divisió B en una dècada. En una data tant important pel centenari club gracienc, només cal passejar al llarg d’aquesta setmana per la Vila per veure com la majoria dels veïns i veïnes, comerços i entitats viuen aliens a l’esdeve-niment.Malgrat que a principis de segle XX, amb l’arribada del futbol al nostre país, els clubs estaven molt més arrelats i identificats als barris on naixien, i movien milers d’aficionats, com ara el Sant Andreu, el Júpiter, el Marti-nenc, el Sants o el mateix Euro-pa, amb els anys el FC Barcelona i el RCD Espanyol (els dos clubs grans de la ciutat) van anar gua-nyant terreny als clubs de barri.Els darrers èxits esportius del Barça, la globalització de la “Marca Barça” i tot el que en-volta el futbol negoci (fitxatges astronòmics, Qatar, drets tele-visius...) han accentuat encara més la diferència entre el futbol d’elit i el futbol modest, de barri.Com a joves de Gràcia, estem observant com el mateix pro-cés de transformació del futbol popular a futbol negoci l’està patint la nostra vila. És una com-paració agosarada i subjecte a crítica, òbviament. Però nosal-tres veiem com Gràcia està per-dent la seva identitat col·lectiva, de comunitat social en un pro-

L’Europa, com tantes altres entitats i col·lectius de la

Vila, és un pilar de la nostra identitat gracienca

cés similar al que està patint el FC Barcelona. L’arribada massiva de turistes en un barri de dimensions petites, la substitució de comer-ços de proximitat per franquícies regentades per explotadors la-borals i així un llarg de situacions que fan que la nostre Vila agonitzi davant l’imperi de la globalització.El nostre dret i deure com a graci-encs ha de ser recuperar la nostre Vila, la Vila combativa on les per-sones eren els actors i no simple mobiliari, la Vila on les persones treballaven colze a colze, en defi-nitiva una Vila per a les persones i no una secció mes de la “Marca Barcelona”.A Gràcia considerem que és molt important no deixar-nos per-dre aquells símbols de la nostra identitat com a Vila. “Qui perd els orígens perd la identitat” deia Pa-passeit.L’Europa, com tantes altres enti-tats i col·lectius de Gràcia, és un pilar de la nostra identitat graci-enca. Una identitat que està sent substituïda per una de nova, en-

carada al negoci i l’especulació i allunyada de les necessitats de les veïnes de la Vila, en un procés similar al que ja ha afec-tat el Barri Gòtic i el Born, o que segueix patint la Barceloneta.Per nosaltres l’oci, i concreta-ment el futbol, és un espai més de relacions col·lectives amb capacitat transformadora. I ens neguem a deixar morir lenta-ment un club centenari que ha estat símbol de la nostra Vila. Ni més ni menys important que d’altres entitats, una més entre totes.Aprofitant la propera eli-minatòria d’ascens a 2a B, Eska-pulats fem una crida als veïns i veïnes joves i no tant joves a acudir al Nou Sardenya i do-nar suport a l’equip. Us espera una jornada de “bon ambient i bona gent” com cantaven els Skatalà, i entre totes seguirem construint una grada popular allunyada de les actituds racis-tes i sexistes que per desgràcia campen lliurement a la majoria d’estadis europeus. Us espe-rem diumenge a les quatre a la plaça del Raspall, o a partir de les sis al Gol Sud del Nou Sardenya, per donar suport a l’equip.TORNAREM A VÈNCER, TORNA-REM A PRIMERA!

Jordi Collell

tuits

Ignasi Trapero @Traperinho La classe política d’aquest país ja vibra amb el #P14YOFF: tots parlant d’Europa, Europa i més Europa!!!

Tomás Navarro Bravo @TomasonavarroQue esperin els clients una estoneta, que estic ocupat veient el sorteig del #P14YOFF @CEEUROPA

Orgull Blau! @OrgullBlauCosa rara volem que sigui diumenge a les 8 del matí per començar l’aniversari @cvg_cat a ritme de matinades per la #ViladeGràcia!

Selecció quinzenal de l’independent [@indepe_gracia] dels millors tuitsdels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia

[el tuit de la setmana]

16 de maig de 2014l’independent

5

políticaNomés CiU i ICV-EUiA faran actes en una campanya de passejades i parades PSC, PP i ERC, que va fer l’acte en la precampanya, es desplegaran a la majoria de les places

La campanya de les eleccions europees semblava que comen-çava forta fa uns dies, amb tots els candidats d’ERC a la plaça de la Virreina i el debat al local dels Castellers de la Vila de Gràcia amb el número 2 de CiU com a cap de cartell. Però la co-sa s’ha esllanguit i només ICV aquest diumenge aprofitarà l’acte de dones per deixar veure el seu candidat, Ernest Urtasun, a la plaça del Diamant, mentre que CiU farà un acte també sectorial a l’Almeria Teatre dilluns.

Albert Balanzà

En una campanya on no hi ha candidats locals en llocs de sorti-da, malgrat que els números 1 i 2 de CiU siguin de la Vila, el treball de carrer s’ha limitat a mercats i a paradetes a les places. La federa-ció farà l’acte de l’Almeria (19.30 hores) amb el portaveu de CiU al Senat, Josep Lluís Cleries, i el candidat local Luca Bellizzi, i ha destacat al carrer la regidora de Gràcia, Maite Fandos.El PSC s’ha deixat veure amb diverses paradetes al passeig de Sant Joan amb Indústria, però sobretot ha destacat la militàn-cia, encara sortida d’eleccions primàries i del congrés de la fe-deració de Barcelona, als actes centrals de partit.ICV-EUiA, en una Vila on és ter-

cera força, no només farà l’acte diumenge amb Urtasun al Di-amant (18 h), sinó que dimarts destacarà l’exconseller i ara vi-cepresident al Parlament, David Companyon, a una xerrada a la Violeta (19.30h).Esquerra ja es dóna per satisfeta amb la multitud que va congregar el passat 26 d’abril i serà a la pla-ça Joanic dissabte fent paradeta i passant pels mercats. El PP tam-bé ha fet paradeta als Jardinets i no té actes locals, però dilluns els càrrecs locals van ser al mercat de Lesseps i també faran l’Estrella.

breus

La CUP i el Sinn Féin presenten junts l’antologia de ConnollyLa CUP i el Sinn Féin presentaran el pròxim 6 de juny a Gràcia l’an-tologia de textos sobre el pensador obrerista irlandès James Connolly La causa obrera es la causa de Ir-landa. La causa de Irlanda es la causa obrera (Txalaparta, 2014), que conté pròlegs d’Eugenio Etxe-beste, Lorcan Collins, David Fer-nández i Josep Garganté. Conno-lly és un dels personatges clau de l’independentisme irlandès, ja que va crear l’Exèrcit Ciutadà i va par-ticipar en l’aixecament de Pasqua.

Vot anticipat per la consulta social a la BarraquetaA. B.

L’Ateneu La Barraqueta ja recull des d’aquest dissabte i fins al proper 24 de maig vot anticipat per a l’anomenat multireferèn-dum, la consulta sobre múltiples qüestions com els transgènics o el deute que els moviments socials estan impulsant de ma-nera paral·lela i no vinculant a les eleccions europees del 25 de maig. Una de les seves impulso-res, Núria Comerma; el diputat de la CUP, David Fernández; i Pablo Martínez de l’Auditoria Ciutadana del Deute, defensaran la iniciativa en un acte el pròxim 21 de maig a les set de la tarda al local de la plaça del Raspall.

Esquerra

ERC va fer un acte de precampanya a la plaça de la Virreina amb la presència de Junqueras ERC tanca el local històric de Sant

Salvador i va al carrer Tres Senyores El Casal Francesc Macià, la seu històrica d’Esquerra Republica-na al carrer Sant Salvador 109, ha deixat d’estar actiu per pri-mer cop des de 1977 pel trasllat dels republicans a un nou espai al número 7 del carrer Tres Se-nyores. “Crec que va ser abans el local de Sant Salvador que la relegalització com a partit des-prés de la dictadura”, explica amb una certa ironia el presi-

dent d’ERC-Gràcia, Àlex López. El nou local encara no ha penjat el rètol oficial, però ho farà just després de les eleccions europe-es amb una inauguració a la qual es convidarà lal societat civil de Gràcia. Esquerra, segons López, no guanyarà metres quadrats, però sí polivalència i ubicació cèntrica. “Estarem en un eix on hi ha moltes entitats i guanyem visibilitat”, conclou López.

6

16 de maig de 2014l’independent

societat

El Districte va guanyar el pols a Urbanisme quan l’escola bressol va adquirir llicència per aixecar-se

L’Ajuntament ha aprovat inicialment la modificació del PGM de Rambla de Prat que suposa, tal com va avançar l’In-dependent (vegeu núm. 527), la desafectació de 107 habitatges i 12 locals, l’ampliació de la plaça Anna Frank i la possibilitat de connectar el carrer de l’Àngel amb Astúries. Però ara fa cinc anys, el 2009, pensava just el contrari, i amb aquest objectiu, va encarregar un estudi que posava en maqueta aquella idea d’esventrar la Vila cap endins.

Albert Balanzà

L’estudi previ d’ordenació, enca-ra consultable a la web de l’equip d’arquitectes a qui se li va encar-regar, Bayona i Valero, afectava 70 habitatges i 12 locals en un total de 25.000 metres quadrats i preveia el vell projecte del PGM de prolon-gar la Rambla de Prat fins a con-nectar-la amb l’actual plaça Anna Frank. “Urbanisme hi estava molt interessat, i el Districte no tant”, explica ara l’arquitecta Marta Ba-iona, responsable del projecte, amb Cantallops-Vicente i amb la col·laboració del Laboratori d’Ur-banisme d’ETSAB-UPC. El procés, segons Baiona, no va estar exempt de sorpreses, ja que quan els arquitectes estaven aca-

L’Ajuntament va encarregar un estudi el 2009 per allargar la Rambla de Prat

Estudi Bayona i Valero

Projecte que contemplava allargar la Rambla del Prat

bant l’estudi previ, l’actual escola bressol L’Anxaneta va adquirir lli-cència per aixecar-se i ocupar amb el pati una part afectada, fet que ja donava pistes d’un futur desafec-tat. “Era una contradicció amb el que estàvem fent”, conclou.L’estudi, de fet, va tenir fins a tres versions i només l’última, ja amb l’escola bressol, descartava l’obertura, però tirava el bloc del carrer Gran enrere, seguint la lí-nia d’aquesta altra via principal. Només 11 de les 25 parcel·les del PGM previst estaven afectades de manera “crítica”, diu l’estudi, i

Un record a la crisi de FrígolaAquesta pràctica, amb con-tradiccions entre una ma-teixa administració, ja es va donar l’any 2001 quan l’IMU va iniciar expropia-cions a Frígola per enllaçar els carrers Cardener i Santa Perpètua sense coneixement del Districte. El cas va com-prtar una crisi de govern amb ICV.

l’equip d’arquitectes va considerar una “oportunitat” allargar la Ram-bla de Prat en una zona d’illes molt grans i fer un recorregut “tou” vin-culat al trànsit de vianants i bici-cletes. També hi afavoria la gran quantitat d’arbres a l’illa interior.La segona idea, com a gran nove-tat, preveia un nou pas entre Sant Antoni i Torrent de l’Olla sortint a Astúries, mantenia noves cons-truccions en una penetració en ziga-zaga i equipaments. A la ter-cera ja es va descartar l’obertura, però preveia un pas a través del nou edifici endarrerit.

L’Espai Jove La Fontana obre una sala d’estudi nocturna fins al junyEn una iniciativa pionera i fruit de la demanda de molts estudi-ants de la Vila, L’Espai Jove La Fontana habilitarà un espai per-què els alumnes que ho vulguin puguin estudiar-hi a la nit. La sa-la, que romandrà activa fins al 22 de juny quan s’acaba el període d’exàmens, s’obrirà des de les nou de la nit fins a la una de la matina-da i disposarà de tots els recursos necessaris per poder estudiar en les millors condicions.

breus

La plaça del Nord es torna a quedar sense taula de ping-pong

Les queixes de comunitats de veïns de Verntallat i Alzina han tornat a tenir efecte i la plaça del Nord, des de divendres passat, torna a estar lliure de taula de ping-pong, que generava sorolls a la nit i començava a ser punt de trobada i de repòs de llauners. Els veïns van adreçar noves cartes de queixa al Districte quan la taula es va tornar a instal·lar a mitjans de març. La proposta dels veïns és que la taula de ping-pong s’ubiqui a la placeta Manuel Torrente, que es tanca a la nit.

X.T

A. B.

La Festa Major 2014 ja té un pri-mer protagonista segur, i de fet molt previsible, després que la Fundació i el Districte hagin ar-ribat a un acord ràpid i unànime aquesta setmana sobre el prego-ner que engegarà la festa, de mo-ment com sempre, el dijous 14 a les set del vespre.Ricard Estruch, que fa quinze di-es que va ser rellevat oficialment

L’expresident rebrà un últim homenatge canviant de paper per primer cop

La Fundació Festa Major culmina el relleu designant Estruch pregoner

del càrrec després de set anys i substituït per Carla Carbonell en un procés que finalment no va necessitar eleccions, canviarà el paper que fins ara havia desen-volupat des de la balconada de la plaça de la Vila i no es posarà al costat del pregoner de torn sinó davant del micròfon.Estruch, en una primera valora-ció a preguntes de l’Independent, ha agraït l’elecció, de moment encara no comunicada oficial-

ment, i ha apuntat que encara no ha decidit quin tipus de pregó farà. “Em fa por i il·lusió alhora, perquè en qualsevol cas vull fer un pregó diferent”, ha apuntat. L’expresident també dóna per fet que el pregó serà emotiu, com totes les intervencions que ha fet fins a ser rellevat de la presidèn-cia aquest abril i després d’anun-ciar-ho ja fa prop d’un any.Com a resultat de l’acord entre la Fundació i el Districte, també

Silvia Manzanera

Ricard Estruch, durant els actes de celebració dels 500 números de l’Independent

s’aclareix una altra de les incòg-nites de la Festa Major 2014, el possible canvi de dia i hora del pregó, que ha d’analitzar la co-

missió del Protocol Festiu en una futura reunió. De moment, l’aplicació del canvi, aquest any no serà.

16 de maig de 2014l’independent

7

societat

Nomenclàtor estudiarà i decidirà les propostes d’ubicació dins del recinte

El Districte ha iniciat els tràmits, a través del grup de treball de Nomenclàtor, per col·locar al Park Güell una placa de record al seu vigilant voluntari més estimat, Juli Bernat, mort el passat 21 de febrer. Amb una notificació oficial feta arribar divendres passat als promotors de la iniciativa popu-lar, que ha vehiculat la plataforma change.org, el Districte ha anun-ciat que ja s’ha posat en contacte amb l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament perquè “procedeixi a ubicar” la placa de reconeixe-ment a Bernat.

Albert Balanzà

“Compartim plenament la vos-tra proposta”. Així, sense mitges tintes, i malgrat que els mateixos impulsors hi intuïen la dificultat de posar una placa en un recinte que està protegit per la UNESCO, s’ha manifestat un portaveu del Districte en el correu electrònic que ha fet arribar als responsables de la campanya Poseu una placa commemorativa en un raconet del Park Güell, en homenatge al se-nyor Juli Bernat Pérez, voluntari entranyable, durant 20 anys.La petició, que ja ha arribat a les 262 signatures de suport aques-

Xavi Tedó

El Park Güell instal·larà una placa en record de Juli Bernat, el vigilant voluntari

ta setmana, també ha rebut en les últimes hores el suport de la presidenta del districte, Isabel Ribas, i del president d’ERC-Gràcia, que s’afegeixen als tre-balladors del parc, als guies i a la Guàrdia Urbana, que ja van recolzar la iniciativa a principis de març.

El Districte posarà la placa a Juli Bernat al Park Güell

A. B.

La polèmica pel futbol a les pla-ces, que va agafar força el passat setembre a la plaça de la Vila després que un nen de 17 mesos resultés ferit per l’impacte d’una pilota de cuir, avança a la resta de places fins al punt que una reunió de veïns celebrada dijous de la setmana passada a la plaça del Raspall va acabar amb l’acord que els mediadors de les places proposarien que els nens juguin amb pilota d’escuma.Tal com succeeix a la plaça del Diamant, un dels comerços s’en-carrega de guardar la pilota d’es-cuma fins que els nens habituals que juguen a la plaça la van a demanar. En el cas de Raspall, el

La mesura ja s’aplica al Diamant i a Vila després de les queixes de veïns

Els mediadors proposen que els nens juguin amb pilota d’escuma al Raspall

Canalla jugant amb pilotes de cuir a la plaça de la Vila dimecres

Silvia Manzanera

Una de les opcions que s’apunten com a possibles, entre les ubica-cions, és l’espai de jocs infantils i pic-nic que hi ha sobre la plaça de la Natura, on s’hi ubica també un monòlit en homenatge a l’im-pulsor de les organitzacions pels drets dels sordmuts Juan de Pa-blo Bonet.

comerç encarregat serà la farmà-cia. Al Raspall la queixa era molt limitada a algunes veus, però tot i així va ser assumida pels tècnics del Districte. En el cas de la pla-

ça de la Vila, ara fa vuit mesos, la polèmica va arribar a generar una recollida de signatures entre els veïns i els comerciants més irritats.

El restaurant ha durat 17 anys dels 5 previstos

L’escriptor Pius Alibek, amo del restaurant Mesopotàmia, escrip-tor, traductor i activista social, ha decidit tancar l’establiment del carrer Verdi, una de les referèn-cies de la cuina iraquiana i inter-nacional de Barcelona, després de 17 anys darrere dels fogons. “Mai deixaré de ser cuiner”, ha explicat aquest dimecres com-partint vivències amb els últims clients i l’Independent.

A.B.

Amb múltiples fronts sempre oberts, Alibek desvincula la seva decisió del cansament o de qual-sevol pressió econòmica sobre el local del número 65 de Verdi en un dels carrers més moderns de la Vila. El Mesopotàmia va obrir el març de 1997 amb la idea d’es-tar obert durant només cinc anys, però Alibek va agafar embranzida sobretot amb el seu paper afe-git de denúncia contra la guerra

Arxiu / J.P.

Alibek, fotografiat al 2010

d’Iraq, quan el restaurant fins i tot s’anunciava a les guies internacio-nals com una manera de militàn-cia antibel·licista. Famós pels seus plats basats en la carn i les cre-mes de iogurt, el Mesopotàmia, en qualsevol cas, ha estat sempre un projecte paral.lel d’Alibek a la seva feina de traductor i escrip-tor d’èxit amb obres recents com Arrels nòmades (La Campana, 2010). Alibek, en conversa amb aquest setmanari, ha recordat aquesta setmana el Mesopotàmia com a punt de trobada social i fins i tot polític, i s’ha compromès a acomiadar-se dels graciencs.

Tanca el Mesopòtamia de l’activista Pius Alibek

8

16 de maig de 2014l’independent societat

Les famílies denuncien que els assignin a centres concertats o religiosos que no han demanat

Un total de 65 famílies de la Vila de Gràcia hauran de matricular el seu fill pel curs 2014-2015 en un centre que no han escollit en primera opció, i 24 d’elles ho hauran de fer en una escola que ni tan sols van incloure en la llista de possibles centres. Així ho ha co-municat aquest dimecres el Con-sorci d’Educació a representants de la Plataforma Volem escola a la Vila de Gràcia, tot just abans de celebrar el consell escolar. Les famílies afectades no accepten aquesta decisió i seguiran amb les reivindicacions.

Silvia Manzanera

Amb les assignacions definitives dels infants que es matriculen aquest any a P3 es torna a con-firmar el desequilibri que pateix Gràcia entre l’oferta i la demanda en l’escola pública, un problema

Silvia Manzanera

que Educació preveu que minvarà l’any vinent amb una línia més a la nova escola l’Univers. Segons da-des del Consorci, enguany s’ofer-taven 286 places per 351 famílies que en volien una a la pública. Ai-xí que s’han hagut de reubicar 65 infants entre les escoles del Dis-tricte, enviant moltes famílies a la

Educació reubica 65 famílies que no han entrat en primera opció però 24 són d’ofici

zona nord o als centres concertats. D’aquest número, 24 són d’ofici. “No és la segona o tercera opció, ni tan sols, la setena, és una escola que no has inclòs en la sol·licitud”, explica la Marta Suero, afectada i una de les portaveus de la plata-forma present a la reunió amb el Consorci. La plataforma reclama

que es busqui una altra fórmula a l’hora d’aplicar els criteris de reu-bicació perquè consideren que “és un sistema injust i pervers”. “Ens envien a escoles concertades, quan el que vols és que el teu fill vagi a la pública, o potser et toca una escola religiosa i tu no ho has demanat, perquè no només s’han d’aplicar criteris de proximitat, les famílies també triem pel mo-del pedagògic del centre”, afegeix la Marta. Malgrat que el Consorci va reconèixer que Gràcia té una mancança de places perquè la na-talitat és més alta que en d’altres districtes de la ciutat, considera “una minoria” les famílies afecta-des. “Nosaltres no els donarem la solució, i no volem que s’augmen-tin les ràtios perquè va en detri-ment de la qualitat de l’educació, però l’han de trobar”, assegura la Marta. Per això, tot i que esperen una nova reunió amb el Consorci i el Districte -que també hi era a la reunió de dimecres- seguiran amb les mobilitzacions i la recollida de signatures.

Protesta de les famílies afectades, aquest dimecres a la plaça de la Vila

Montserrat Torres

I ara el quatre amb l’agulla! El passat cap de setmana a Sant Cugat els blaus van fer una ex-hibició de força i van plantar-hi per primer cop el quatre de vuit amb l’agulla. En una esplèndida actuació, van obrir plaça amb el tercer dos de vuit folrat de l’any. A segona ronda, l’estructura del quatre es va carregar amb mol-ta suficiència i va anar desmun-tant-se fins a deixar entreveure l’espadat de sis, aquest però, desprès d’un parell de fortes batzegades va cedir i va deixar el castell en carregat. A la terce-ra ronda, el tres de vuit. Però els blaus van demostrar que tenen el gran espadat descarregant amb solvència el pilar de sis abans d’acabar l’actuació.

crònica blava Aleix Vila

16 de maig de 2014l’independent

9

10

16 de maig de 2014l’independent

documents

Un recorregut a les interioritats de l’IranEl vicepresident del Club Excursionista de Gràcia, Toni Vives, acaba de publicar la tercera edició, revisada i ampliada, del

llibre “Iran”, un viatge a les interioritats de l’antiga Pèrsia. Un recorregut que serveix per endinsar-se en la història d’aquest país, repassant els seus principals trets, evocar la mítica Ruta de la Seda en ciutats com Isfahan o Shiraz i, sobretot,

transmetre la hospitalitat i la amabilitat de la seva gent. Una guia imprescindible pels qui tinguin pensat viatjar a l’Iran perquè també recull un apartat especial de consells a tenir en compte perquè respon tots els interrogants.

Toni Vives (Barcelona, 1951) és el vicepresident del Club Ex-cursionista de Gràcia. Llicen-ciat en Història de l’Art, guia professional, col·labora en tele-visió en diferents programes de viatges. Ha escrit diversos llibres que són guies dels seus viatges a la Xina, l’Equador i Sardenya. Gran coneixedor de la cultura persa, Vives publi-ca ara la tercera edició del llibre “Iran”, que ser-veix per fer-se una radiografia general d’aquest país persa que torna a estar de moda des del punt de vista turístic després del canvi de govern com ho demostra que hagi estat una de les destinaci-ons estrella d’aquesta Setmana Santa i que pos-siblement ho sigui també ara amb les vacances de l’estiu.

La ja llunyana primera edició de la guia “Rumbo a Irán” fou un èxit i s’esgotà en poc temps. Aquest esplèndid país fins aquell moment era quasi des-

conegut a casa nostra. Gràcies al llibre, molts lectors en-tengueren que l’Iran era un país de gent acollidora, que els rebria amb els braços oberts. La segona edició va sor-gir en moments difícils per a l’Iran; al poc d’aparèixer el llibre, el país el varen qualificar com a “eix del mal” i el turisme es va allunyar de les velles terres perses influït pels mitjans de comunicació occidentals i per les veïnes guerres de l’Iraq i l’Afganistan. Malgrat aquestes vicissi-tuds, els pocs que obviaven l’adversa propaganda, torna-ven de l’Iran carregats de vivències positives i explicaven que el país seguia sent el mateix d’abans, la seva gent continuava sent tan hospitalària com abans i que viatjar a l’Iran satisfeia els anhels de turistes i viatgers.

La tercera edició vol aprofundir en les bondats del turisme a l’Iran. La primera impressió que té el visitant és l’hospitalitat i cortesia dels iranians amb els turistes i viatgers. La afabilitat és norma i virtut de tota la població, tant la urbana com la rural i la nòmada. Un altre aspecte que sedueix és comprovar que l’Iran és una nació bastant moderna, amb infraestructures molt superiors a les que puguem trobar en països de l’entorn, i al mateix temps reconforta veure com el poble iranià ha sabut mantenir les seves arrels i guarda amb afany la seva marcada per-sonalitat, adquirida després de diversos milers d’anys d’història.

Els que desitgeu visitar l’Iran, podeu estar segurs que gaudireu del privilegi de ser testimonis de l’herèn-cia d’una de les més antigues civilitzacions . En qualsevol racó són visibles els rastres del ric passat de l’antiga Pèr-sia. Ciutats amb noms tan mítics com Susa o Persèpolis, faran les delícies dels visitants amants de l’arqueologia

i dels turistes que saben emocionar-se davant els vesti-gis de l’antiguitat. Altres ciutats traslladen al viatger a les estampes de Les mil i una nits. Esfahan, Yazd, Shiraz i la mateixa Kerman evoquen els temps en què la Ruta de la Seda era una de les vies de comunicació i comerç més importants del planeta.

Conforme anem penetrant en el coneixement de l’Iran, ens adonarem de la seva magnitud històrica. L’es-tela deixada per figures il·lustres, des de poderosos reis a carismàtics poetes, és encara palpable; per sort el poble iranià, tan profundament gelós del seu passat, conserva amb cura les petjades indelebles de tots els seus grans personatges. I el descobriment d’aquestes empremtes és part important i tot un al·licient del viatge.

La religió ha estat un dels pilars de la cultura persa i ara ho continua sent de la iraniana. Qualsevol paratge de l’Iran està impregnat de les obres que emanen de la fe i la devoció del zoroastrisme, cristianisme i islamisme. Mos-tra d’això són els temples del foc, esglésies , mausoleus , mesquites, i altres excel·lents monuments que trobarem en el nostre passeig pel país.

Un dels perfils més valorats pels viatgers és l’exo-tisme. En nombrosos llocs del planeta aquest exotisme és poc real i moltes vegades ens donen gat per llebre. A l’Iran l’exòtic és cultura popular autèntica, i és sobretot real perquè s’emmarca en el seu context. En absolut és folklore per a turistes.

Entre les activitats més absorbents per a alguns d’aquells que es desplacen a països llunyans estan les compres. Gairebé el cent per cent dels turistes dedica bona part del seu temps a buscar objectes i records, com més originals i autòctons millor. Els basars iranians i les ben assortides botigues especialitzades no defraudaran a la clientela estrangera. Des fines obres d’art, com són les catifes, fins a humils peces de ceràmica, passant per-delicades miniatures, seran els cobejats objectius a ad-quirir.

Una altra qüestió que preocupa molt quan es viatja és la de la seguretat . Interessen aspectes com els higiè-nics, els relacionats amb la delinqüència o aquells refe-rits al trànsit. Per bé dels visitants, en l’àmbit sanitari cal destacar que l’Iran és un país sense cap tipus de malaltia endèmica i que en general la població gaudeix d’una sa-lut admirable. Els « lladres » existeixen com a tot el món, però el nivell delictiu està considerat dels més baixos del planeta. Fins ara hem enumerat una àmplia gamma d’ar-

guments positius, exposats per raonar la conveniència del viatge a Iran. És evident que també hi ha aspectes que a priori poden semblar negatius, però convé relati-vitzar. Preocupa l’obligatorietat que les dones, encara que siguin turistes, vesteixin tot el temps en conformi-tat a les regles islàmiques. Consultades moltes visitants occidentals sobre la incomoditat de les robes, la majoria coincideix que, per uns quants dies, pot suportar l’ús del mocador. Fins i tot el fet llimar diferències estètiques res-pecte a les dones del país, en moltes ocasions es conver-teix en la millor forma de facilitar la comunicació entre iranianes i estrangeres.

Amb les referències d’aquesta introducció, sembla evident que són molts els factors positius que ens garan-teixen el més buscat en un recorregut turístic. Els paisat-ges, les grans ciutats, els llogarets, els deserts, les munta-nyes, la història, l’art, la religió, la gastronomia i per sobre de tot, la gent de l’Iran, s’uneixen per assegurar-nos la màgia del viatge. I el millor suggeriment per als que es plantegin el viatge a Iran és que, a més de visitar basars, vestigis històrics i la magnificència de ciutats, renunciïn a tots els prejudicis acumulats i es deixin captivar per l’art de viure dels iranians. Per la bellesa de les petites coses, no en va són mestres a pintar miniatures. Pel plaer de la conversa que sorgeix espontàniament a tot arreu.

16 de maig de 2014l’independent

11

agenda

Conferència: La diversitat religiosa en les societats obertes, a càrrec del Dr. Francesc Torralba.Centre Moral (Ros de Olano, 9), a les 19.30 h

Dimarts 20 de maigPrimeres passes: El port de la lluna, a càr-rec de Montse Dulcet. 6 mesos - 3 anys. Viatge màgic a través de la creativitat i la imaginació amb la música.Bibl. Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 11 h

Tallers de descoberta: Cuina catalana amb la quitxalla, a càrrec de Jordi Biar-nés. 8-12 anys. Introducció al món de la cuina, perquè els nens coneguin alguns dels aliments i les receptes tradicionals. Bibl. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 18 h

Xerrada: Es busca saxofonista: soulis-mes al pop blanc 1950-1980. A càrrec de Kiko Amat.Biblioteca Cot i Miralpeix (Pg Vall d’Hebron, 67-69), a les 19 h

Seminari multimèdia: Univers Google: Gmail, calendar, etc.Centre Cívic El Coll - La Bruguera (Duran i Borrell, 24), a les 19 h

Concert poètic Cantologia de la poesia espanyola, d’Emiliano Valdeolivas.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 19.30 h

Teatre: L’accident. Homenatge a Albert Ca-mus, dramatúrgia i direcció Carme Cané.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Concert: Biot Ac.Continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h

Dimecres 21 de maigJornada Posant verd el nostre barri: Co-neguem les iniciatives d’horts al Coll.El Coll - La Bruguera (Aldea, 15), a les 18.30 h

Jam session de jazz, blues, soul i rock.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Espectacle: Tú propones nosotros im-provisamos (Cia Impro Acatomba).La Sonora de Gràcia (R. de Sant Miquel, 59), 21.30 h

Concert: Puput.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dijous 22 de maigSac de rondalles: Treure’s contes del bar-ret, a càrrec de Dídac Micaló. + 5 anys. Bibl. Jaume Fuster (Lesseps, 20-22), a les 18 h

Converència: Ciutats i segells discogrà-fics del soul, a càrrec de Manuel Recio.Biblioteca Cot i Miralpeix (Pg. VAll d’Hebron, 65-69), a les 19 h

Concert: Cierto Riesgo Quartet.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Isaac Ulam.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Abast.La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 21.30 h

Concert: The Crab Apples.Continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h

Divendres 23 de maigConcert: Mahina + Xiu Xiu Plastic.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Highway Band.Continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h

Concert: Manchini & Zayas Duet. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Jazz Moustache.La Sonora de Gràcia (R. de Sant Miquel, 59), 22 h

recomanem

XVIIè Aniversari dels Castellers de la Vila de Gràcia. El passat 4 de maig va fer disset anys de la presentació oficial dels CVG, per celebrar l’aniversari cada any or-ganitzen a la plaça de la Vila de Gràcia una jornada castellera. En-guany serà aquest diumenge amb la presència dels Castellers de Barcelona, la Colla Jove dels Xi-quets de Tarragona i els Capgros-sos de Mataró. L’actuació serà a les dotze del migdia, abans hi haurà una cercavila des de la plaça del Sol i els ja tradicionals pilars al carrer Xiquets de Valls. A les vuit hi haurà hagut les matinades in-terpretades pels grallers. Després dels èxits assolits a la temporada 2013, els blaus estan tenint el mi-llor inici de temporada de la histò-ria descarregant tres torres de vuit amb folre, el pilar de sis i carregant el quatre de vuit amb agulla.Plaça de la Vila, a les 12 h

EXPOSICIONS

Fins al 17 de maigSi més no, Simenon. Mecanografia i ra-diografia negres en Georges Simenon. Inaugurada durant la BCNegra, comissa-riada per Paco Camarasa. Simenon és au-tor d’un tipus de narració que capgira els clixés del gènere.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

Exposició col·lectiva de pintura, cómic i dibuix Discos Imposibles. Aventura artís-tica del col·lectiu Movimiento Extrater-restre que mostra una col·lecció de por-tades de discos imaginaris realitzats per una vintena de pintors, il·lustradors i di-buixants de còmics de l’actual panorama artístic de la ciutat. Hi participen Jorge Al-derete, Dan Barry, Pep Brocal, Ed Carosia, David Curto, Ibie, Lamelos, Miju Lee, Ma-xi Luchini, Martí, Segio Mora, Laura Pérez Vernetti, Rotor, Pedro Rodríguez, Gonzalo Rueda, Dace Sietina, Nacho Simal, Chema Skandal, Marc Torices, Typex, Chris War-ner e Irkus M. Zeberio.Galeria Safia (Bruniquer, 9)

Fins al 21 de maigExposició ‘A4’. Mostra col·lectiva dels alu-menes i profesors de Bridgwater College, Anglaterra, treballant amb el format de A4. Inauguració divendres 9 de maig a les 19.30 hamb DJ i vi convidat a la casa. untitledBCN (Topazi 14)

Fins al 30 de maigSobirania alimentària, una alternativa al canvi climàtic. Exposició dels efectes ne-gatius que té la producció industrial d’ali-ments i la seva comercialització internaci-onal: els impactes socials que generen les agroindústries i la generació de residus i gasos responsables del canvi climàtic. La sobirania alimentària esdevé una alterna-tiva a aquesta realitat. Exposició cedida per la Xarxa de Consum Solidari.Centre Cívic el Coll - La Brugera (Aldea, 15)

Cicle Primavera Verda 2014: Exposició Què hi ha darrere del teu mobil? Aques-ta exposició té com a objectiu sensibilit-zar a la població sobre els diferents pro-cessos que s’utilitzen per a la fabricació de mòbils i altres dispositius electrònics i quin impacte tenen a nivell social i am-biental en els països on es produeixen. Exposició cedida per l’organització Engi-nyers sense Fronteres.Centre Cívic El Coll - La Bruguera (Aldea, 15)

Del 17 de maig a l’1 de junyExposició. Diferents, iguals, nosaltres. Adolescents, identitats i diversitat sexu-al. A través de diferents roll ups, aques-ta exposició pretén sensibilitzar a ado-lescents i joves, i visibilitzar les diverses identitats afectives i sexuals. Es troba a la planta 0 de l’edifici de La Fontana i l’accés és lliure i gratuït. Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190)

Fins al 6 de junyAquarel·les de Mª José Bellsolà; recorre-gut colorista per paisatges de casa nos-

Si voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a independent@debarris.com o bé un fax al 93 217 06 80

tra i escenes de la vida quotidiana. Des-prés d’una dilatada trajectòria artística al llarg de la qual ha explorat diverses tècniques i ha exposat en diversos es-pais, Bellsolà ha dedicat les últimes dè-cades a cultivar a fons l’aquarel·la com a sòcia de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya i professora al Foment Graci-enc de les Arts.Foment Gracienc de les Arts (Sant Pere Màrtir, 9-11, baixos)

ACTES

Divendres 16 de maigConcert: Escuchando Elefantes.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Josh Rouse + Barbacoa.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Concert: La Folie.Continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h

Concert: Novedades Carminha + Fuc-kin’Bollocks.Almo2bar (Bruniquer, 59), a les 22 h

Concert: Cotton Roots.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Edu libra.La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 22 h

Dissabte 17 de maigPresentació del llibre La Chelita. El Salva-dor 1992. Una novel·la gràfica desenvolu-pada a partir de les vivències i els testi-monis de cooperants internacionals i ve-terans de la guerrilla salvadorenca.La Barraqueta (Tordera, 30), a les 20.30 h

Concert: Lias Marzal + More + The Ray-mond Williams Incident.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: The Picos Pardos + Supersóni-ca.Continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h

Concert: Lluis Coloma & Marc Ruiz.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Diumenge 18 de maigTeatre: Homs, a càrrec de la Cia. Tea345. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h

Jam session de jazz manouche.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 19.30 h

Concert: Manel Cano.La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 19.30 h

Concert: Gandom Garoussi.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21 h

Dilluns 19 de maigLletra petita: Glups!, a càrrec de Marta Gorchs. Edat: 6 mesos - 3 anys. Contes i cançons de temàtica marina acompa-nyats de percussió i d’un ukelele.Biblioteca Cot i Miralpeix (Pg Vall d’Hebron, 65-69), a les 17.30 h

12

16 de maig de 2014l’independent

cultura

El director de cine Ventura Pons i exdirectius dels Verdi, entre els impulsors del nou projecte

No serà un supermercat. Els Lauren Gràcia, que de fet fa un mes que no es diu així i ja no llueix l’antic rètol, tornaran a ser un cinema. Allà on des de 1947 hi va haver el Texas i on des de 1995 hi havia el Lauren, hi seguirà havent-hi un cinema. Aquesta ha estat la voluntat d’un grup d’empresaris vincu-lats a la indústria, entre els quals s’hi compten el director Ventu-ra Pons i directius antigament vinculats als cinemes Verdi. Les obres ja han començat.

Albert Balanzà

El parèntesi, al cap i a la fi, no-més haurà durat un any, però en molts moments l’espai del cinema ha estat a punt de convertir-se en tota una altra cosa: primer Mer-cadona -que necessitava un apar-cament- i després Sorli -que va negociar amb èxit finalment per quedar-se l’Alexandra. Finalment, un cop tancada l’eta-pa Lauren, els que han tancat les negociacions amb el propietari han estat un grup d’emprenedors que tenen en el director de cine-ma Ventura Pons i l’exencarregat tècnic i de programació dels cine-mes Verdi, Ricard Almazán, dues de les cares més visibles del nou projecte.Se sap ben poca cosa (del nom del nou cinema, del tipus de públic al qual s’adreçarà), però dues fonts directes vinculades a la iniciativa han assegurat que està en marxa

Xavi Tedó

L’espai dels Lauren Gràcia tornarà a ser un cinema, ara renovat i digitalitzat

i que els moviments que s’estan fent ara mateix a l’interior de les antigues sales tenen a veure amb la digitalització de l’espai i la instal·lació de noves butaques. De fet, els antics inquilins dels Lau-ren se les van endur totes.El perfil de Pons i Almazán, en qualsevol cas, ja dóna pistes del coneixement profund que tots dos tenen de l’entorn on s’instal·laran: el director de cinema només fa tres anys que va fer el seu particular homenatge a la Vila amb Any de Gràcia (2011) i el 2002, més col-lateralment, es va acostar als gita-nos de Gràcia amb El Gran Gato (2002) en honor a Gato Pérez. Al-mazán ha estat l’històric responsa-

Els Lauren Gràcia, que van tancar fa uns mesos, aquesta setmana

La llibreria Black Mask debat sobre el mercat editorial actualEl 24 de maig a les 18.30 la llibre-ria Black Mask organitza una tau-la rodona sobre la situació actual del mercat editorial, la dificultat de publicar i les alternatives. Hi intervindran el filòsof Alfonso Le-vy, Toni Hill (autor de El verano de los juguetes muertos, Random House), Ricard Millàs (editor de Sven Jorgensen) i l’escriptor An-tonio Sanchez Vazquez.

Untitled obre un cicle de documentals per als socis de la galeriaLa galeria Untitled posa en marxa el cicle anomenat Subtitled nits de socis, que tindrà lloc cada di-mecres a les nou de la nit i fins a finals de juny, on es projectaran documentals de música i art. Per assistir-hi s’ha de soci de la gale-ria, una formalitat que es pot fer el mateix dia i que té un cost de dos euros per tot l’any. El docu-mental que obre el cicle és What Difference Does it Make?, en an-glès subtitulat al castellà.

breus

Moviments que van començar per Nadal amb el buidat de salesEl procés de reconversió dels cinemes Casablanca Kaplan en botiga de roba (vegeu L’Inde-pendent núm. 516) feia témer el mateix camí per als Lauren Gràcia quan el passat Nadal es va començar a buidar de cadi-res i material cinematogràfic. Al barri es deia de tot sobre el futur del Texas, com encara se’l coneix, al local de Bailèn 205.

Però tot va canviar fa unes set-manes, quan Ventura Pons es va començar a deixar veure fent el seguiment de les obres, que justament s’han caracteritzat en els últims dies per l’ender-roc de la guixeta d’entrades i la retirada de les lletres “Lauren Gràcia”. Com una premonició, però, les lletres on hi diu “cine-mes” encara hi són.

La Sedeta i Sodepau presenten el segon cicle de cinema àrabSodepau i el Centre Cívic La Se-deta organitzen el segon cicle de cinema àrab que que arrenca aquest divendres a les 19.30 h a l’equipament gracienc amb el film Diluvi al país del Baas (Sí-ria, 2002). Dissabte 17 es farà el segon passi amb Frantz Fanon: memòria d’asil (Algèria. 2002), i clourà el cicle la cinta palestina El temps que roman.

ble de programació dels Verdi, en els últims 25 anys, fins que el juliol passat va ser acomiadat en un cas

que va suscitar la reacció solidària de bona part dels mitjans de co-municació del sector.

cartellera

CINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• 8 apellidos vascos. Dv, ds, dg, dl i dm, 16.00,

18.05, 20.15 i 22.20.• Rio 2. Dv, ds, dg, dl i dm, 16.15.• Amor en su punto. Dv, ds, dg, dl i dm, 18.20.• 3 días para matar. Dv, ds, dg, dl i dm, 20.15 i

22.35.• Aprendiz de Gigoló. Dv, ds, dg, dl i dm, 16.00,

18.00, 20.00 i 22.00.• Carmina y Amén. Dv, ds, dg, dl i dm, 16.00, 18.05

i 20.15.• Divergente. Dv, ds, dg, dl i dm, 22.20.• Malditos vecinos. 16.00, 18.05, 20.15 i 22.20.• Nueva vida en Nueva York. Dv, ds, dg, dl i dm,

16.15, 19.00 i 22.00.• Los ojos amarillos de los cocodrilos. Dv, ds, dg,

dl i dm, 16.30, 19.15 i 22.00.• 10.000 Km. Dv, ds, dg, dl i dm, 16.00, 18.05,

20.15 i 22.20.• Godzilla. Dv, ds, dg, dl i dm, 16.30, 19.15 i 22.00.

CINEMES GIRONA. Girona, 175 • 10000 noches en ninguna parte. Dv, 19.30. Ds

i dg, 18.00.• Big Bad Wolves. Dc i dj, 17.30 i 19.30. 21.30.• Astral City. Dv, 17.30 i 22.00. Ds, 16.00 i 20.10.

Dg, 16.00. Dj, 17.30.• El desconocido del lago. Ds i dg, 22.00.• Snowpiercer (Rompenieves). Dv, 16.30 i 19.00.

Ds i dg, 17.00 i 19.30. Dc, 17.00. Dj, 19.30. Dv, 22.30. Ds i dg, 22.00. Dc i dj, 21.45.

• Seleme Seleme + Els anys salvatges. Dg, 11.00. Dc, 19.30.

• Un castillo en Italia. Dv, dg, dc i dj, 17.30. Dg, 16.00. Dv, 21.30.

• Un castell a Itàlia. Ds, 18.00. Dg, 20.10.• Las aventuras de Lily Ojos de gato. Dj, 21.45.• La redempció dels peixos. Dc, 21.30.• El silenci del jonc. Dc, 19.30.• Les triplettes de Belleville. Ds, 22.10.• Prox Jeunesse. Dg, 12.00.• Arrugas. Dg, 19.00.• Cortos y sus autores. Dg, 21.00.• Dreceres. Dj, 19.30

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Nueva vida en Nueva York. 16.00,

18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 2: El Gran Hotel Budapest. 16.00, 18.10,

20.20 i 22.30.• Sala 3: Guillaume y los chicos ¡a la mesa!

16.20, 18.20, 20.20 i 22.20. • Sala 4: El viento se levanta. 16.00 i 20.15. • Sala 5: The lunchbox. 18.20 i 22.35.

Matterhorn. 20.10.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: Los ojos amarillos de los cocodrilos.

16.30, 19.15 i 22.00.• Sala B: 10.000 Km. 16.00, 18.00, 20.10 i 22.00.• Sala C: Tren de noche a Lisboa. 16.00, 18.10,

20.20 i 22.30.• Sala D: Her. 18.00 i 22.15. Moliere en bicicleta.

16.00 i 20.20.

TEATRES

TEATRENEU. Terol, 26 Sala cafè teatre. • A los 40 petamos!!! Dv i ds, 21.00. Dc, 20.30.. • Magia S.A. junior. Dg, 17.15. • Bienvenidos a la coñocracia. Dj, 20.30. Dv i

ds, 23.59.

• Crucidramas. Ds, 19.30. Dg, 18.30. • La Caputxeta i el Llop. Ds, 16.30. Dg, 12.15. • Todo sobre mi pene. Dj, 22.00. Dv, 22.30. Ds,

22.30. Dg, 20.00. • Sessió Golfa. Dv i ds, 23.59. Sala Xavier Fàbregas. • Blancaneus i els set nans. Ds i dg, 17.00 i 12.00.• Bruna, la Bruixeta. Ds i dg, 18 i 17.00.• Diario de un cuarentón. Ds i dg, 20.00 i

20.30.• Impro Horror Show. Ds, a les 23.30 h.• Impro Show Singles Night. Dv, 23.30. Dc,

21.30.• Impro Fighters Revolution. Dv, a les 21 h• Magia S.A. junior. Ds, 18.30. Dg, 17.00. Dj,

18.30.

SALA BECKETT. Alegre de Dalt, 55 • El pes del plom, fins al 11/05.

16 de maig de 2014l’independent

13

cultura

Un total de 230.000 persones visiten la mostra al Born Centre Cultural

L’exposició ‘Mequinensa. Foto-grafies de Jesús Moncada’ ja té dia per instal.lar-se a Gràcia. Tot i que el Districte ja havia avançat finals de maig com a data perquè la mostra passés per la bibliote-ca Jaume Fuster, la campanya electoral per les eleccions europees no assegurava la data d’inau-guració exacta. Produïda pel Museu Etnològic de Barcelona en col•laboració amb l’Ajuntament de Mequinensa, l’exposició s’in-augurarà el proper 24 de maig. Al Born CC, que l’ha acollida fins al dia 27 d’abril, hi han passat 230.000 persones.

Silvia Manzanera

L’espai Dalmau, en un dels late-rals del recinte del Born Centre Cultural, ha acollit les darreres setmanes l’exposició fotogràfi-ca Mequinensa, un recull de 36 fotografies realitzades per Jesús Moncada preses al poble vell de la seva infantesa abans de desapa-rèixer engolit pel pantà de Riba-roja, i en íntima relació amb tex-tos de diferents obres de l’autor de Camí de sirga i Creu de Sant Jordi l’any 2001. La mostra ha es-tat impulsada per Rosa M. Mon-cada, germana de l’escriptor –qui va viure a Torrent de l’Olla, on el Districte vol col.locar una placa- i Josep Fornés, director del Museu Etnològic de Barcelona i amic de la família. Durant la produc-ció, Fornés es va reunir el passat mes de juny amb l’alcaldessa de

Museu Etnològic de Barcelona

Imatge del dia de la inauguració de l’exposició al Born CC

Mequinensa, amb qui va recor-re el poble. De fet, pensada com a exposició itinerant, va arren-car –lògicament- en lo població aragonesa abans d’instal.lar-se a Barcelona. Mequinensa és una lo-calitat enclavada a la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca, amb una rica trajectòria històrica, eco-nòmica i cultural. Precisament, els components etnogràfics de tots aquests aspectes són objecte de tractament en aquesta expo-sició del Museu Etnològic. Les imatges que conformen la mostra són fotografies en blanc i negre, de format gran, i mostren sobre-tot la gent, els carrers i les cases

Les fotos de Moncada arriben a la Jaume Fuster el 21 de maig

del poble vell abans que les aigües del pantà el neguessin durant els anys setanta. Un poble i una vida que Moncada ve retratar també en els seus escrits. També va foto-grafiar els equipaments culturals i als indrets destacats del poble vell. Després de Gràcia la mos-tra marxarà a Amposta, Lleida i diversos pobles d’Alacant. Les fotografies van acompanyades de fragments extrets de les obres del premiat escriptor. L’home-natge que li prepara Gràcia al seu il.lustre veí inclouen lectu-res dramatitzades així com una aproximació a la seva figura, per part de la seva germana.

S.M

El Tricentenari, a Gràcia. Des-prés d’haver recorregut diversos districtes de la ciutat des que es va inaugurar el setembre passat, l’exposició 1714: L’Aposta Cata-lana es podrà veure a Gràcia fins a l’1 de juny. El mateix comissari dels actes de la commemoració del Tricentenari, Toni Soler, se-rà l’encarregat d’inaugurar-la el proper 22 de maig a la sala d’ex-posicions de la seu del Districte

El proper 22 de maig Toni Soler inaugurarà ‘1714: L’Aposta Catalana’

L’exposició que commemora el Tricentenari s’instal·la al Districte

de Gràcia. Per tal de fer arribar el Tricentenari al conjunt de la ciutat, l’Institut de Cultura orga-nitza aquesta exposició itinerant de pe tit format que serveix per redescobrir i entendre la dimen-sió dels fets del 1714. L’objectiu és mostrar de manera atrac tiva com era la Barcelona del 1700, i reivindicar la lluita per la lli-bertat dels seus habitants. És una suggeridora instal·lació que inclou audiovisuals i elements gràfics d’última generació que

permet conèixe els motius que van desen cadenar la Guerra de Successió, el set ge de Barcelona, la derrota de l’11 de setembre, la dolorosa repressió conse güent, i el record de la celebració de l’On-ze de Setembre des dels temps de la Renaixença fins avui. Després del seu pas per la Vila, la mostra s’instal·larà del 2 al 21 de juny al Centre Cívic Pati Llimona, i del 9 al 27 de setembre, clourà el recorregut el Centre Cívic Ateneu Fort Pienc.

14

16 de maig de 2014l’independent

esports

El Vedruna es classifica per a la fase d’ascens a Primera Catalana En l’últim partit de la lliga regu-lar, el Vedruna-Gràcia es jugava el tercer lloc contra un rival di-recte, La Salle Horta. El duel va acabar amb victòria local per 78 a 53 davant el deliri de l’afició. Amb aquesta victòria, el Ve-druna jugarà la fase d’ascens a Primera com a tercer classificat i no com a quart com podia ser en cas de derrota. Els graciencs esperen pujar com ja ha fet el primer equip femení, que l’any vinent jugarà a Segona Catalana després d’una gran temporada.

Els navarresos, també tercers classificats, han sumat 22 victòries, 9 empats i 7 derrotes a la lliga

El cos tècnic de l’Europa porta tota la setmana mirant de reco-pilar informació de la Mutilvera. És el primer desavantatge del conjunt gracienc respecte els navarresos perquè, com remar-ca el tècnic Pedro Dólera “ells han pogut mirar tots els resums dels nostres partits a BTV”. Els informes de l’equip de Mutilva han estat menys extensos. Hi ha dades, però, que confirmen que es tracta d’un conjunt bregat perquè porta disputats set play-offs d’ascens en les últimes nou temporades.

Xavi Tedó

De fet, l’entrenador avisa que “és un equip molt competitiu amb jugadors que han jugat a 2B que estava pensat al principi de tem-porada per optar a tot a la lliga”. Més enllà de l’experiència dels seus jugadors, el tècnic escapu-lat adverteix que la Mutilvera poc té a veure amb els equips bascos: “Té bon tracte de la pilota, es des-marca molt del tòpic sobre els conjunts de Navarra o el País Basc quant al joc directe”. Pel que fa a l’ordre dels partits, lamenta jugar de nou primer al Nou Sardenya. “Tenim mala sort perquè ja ens ha passat dues vegades i ells vin-dran lògicament a tancar-se aquí per decidir l’eliminatòria a casa seva, la clau serà no encaixar cap gol”. El Mutilvera ha acabat tercer

UD Mutilvera

La UD Mutilvera, en un dels partits que ha disputat aquest any

classificat del grup 15 de Tercera, sumant 75 punts, i amb un balanç lleugerament millor que els esca-pulats amb 22 victòries, 9 empats i 7 derrotes, amb 57 gols a favor i 26 en contra. El migcampista Dani Ederra, màxim golejador dels na-varresos amb 12 dianes, és la prin-cipal amenaça d’un conjunt que compta també amb el cosí de Patxi Puñal, capità i símbol de l’Osasuna en ser el jugadors amb més partits disputats amb la samarreta ver-mella. L’Europa mirarà d’aprofitar la ratxa negativa de la Mutilvera, que dels set partits que ha perdut aquesta temporada, tres han estat en les darreres cinc jornades.

La UD Mutilvera, primer escull de l’Europa en el play-off d’ascens a 2B

breus

Els Lluïsos tanquen una lliga discreta vencent el líder

En el seu retorn a la Copa Catalu-nya després de jugar per primer cop l’any passat la lliga EBA, els Lluïsos acaben el campionat com a novens classificats, molt lluny de les posicions de play-off d’ascens. Els graciencs es van acomiadar del campionat amb una clara victòria contra el líder, el River Andorra B per 75 a 59 en un duel intrascen-dent pels locals. La junta directiva començarà ara a planificar la pro-pera temporada en què els de la plaça del Nord miraran de lluitar de nou per l’ascens a la lliga EBA després d’un any per oblidar.

Lluïsos

Penyes i socis critiquen el preu de les entrades del primer partit A diferència de l’any passat en què els socis no van haver de pagar per veure el primer partit de play-off contra l’Arandina, enguany hauran de pagar sis euros. Per aquest mateix preu els abonats tindran també dret a tres entrades al mateix preu sempre i quan les comprin de manera anticipada a les ofici-nes del club abans de les vuit del vespre de divendres. L’en-trada general costarà 12 euros, com l’any passat. Uns preus que

han estat criticats per aficionats i penyes. Els Eskapulats, per exemple, han reclamat preus més populars i alguns aficio-nats, en la mateixa línia, han assegurat que així no s’arribarà a l’objectiu d’aplegar 4.000 per-sones al Nou Sardenya. El tèc-nic de l’Europa, Pedro Dólera, fa una crida a l’afició a acudir a l’estadi: “L’equip necessita fer del Nou Sardenya un fortí, que vingui més gent encara que les 3.500 persones de l’any passat”.

resultats i classificacions

FUTBOL

TERCERA DIVISIÓ, GRUP 5

Primera eliminatòria d’ascens a 2BEuropa - Masnou Resultat 37a jornadaEuropa - Masnou 0 - 2 Classificació Punts 1. Cornellà ............................................... 73 2. Montañesa ........................................... 73 3. Europa ................................................... 69 4. Terrassa ................................................. 69 5. Rubí ....................................................... 696. Ascó ....................................................... 68 7. Palamós ............................................... 61 8. Pobla de Mafumet .............................. 579. Santfeliuenc ......................................... 57 ... 17. Vilassar de Mar .................................... 42 18. Santboià ............................................... 40 19. Rapitenca ............................................. 31 20. Gramenet ............................................. 18

WATERPOLO

DIVISIÓ D’HONOR

Resultat 22a jornadaCN Catalunya - CN Sant Andreu 8 - 6 Classificació Punts 1. Atlètic Barceloneta ............................ 66 2. CN Terrassa .......................................... 53 3. Mataró Quadis .................................... 51 4. CE Mediterrani..................................... 43 5. CN Sabadell.......................................... 35 6. Real Canoe ........................................... 33 7. CN Sant Andreu .................................. 30 8. CN Catalunya ....................................... 28 9. Waterpolo Navarra ............................. 2010. CN Barcelona ...................................... 1811. AR Concepción-Cdad Lineal ............... 512. CN Helios ................................................ 3

BÀSQUET

COPA CATALUNYA MASCULÍ, GRUP 2

Resultats 30a jornadaLluïsos de Gràcia - River Andorra B 75 - 59 Classificació P.G. P.P. 1. Martorell Solvin .......................... 24 6 2. Rivern Andorra B ......................... 23 7 3. Grup Barna A ............................... 22 8 4. JAC Sants ...................................... 21 9 5. Physic Igualada ........................... 17 13 6. UE Sant Cugat .............................. 17 13 7. AESC Ramon Llull A .................... 16 14 8. Barberà ......................................... 16 14 9. Lluïsos de Gràcia ......................... 16 14 10. S.E.S.E A ........................................ 14 16 11. Castellar A .................................... 13 17 12. Gavà 1 ........................................... 11 1913. Sant Pere Solmania .................... 10 20 14. El Vendrell .................................... 10 20 15. La Salle Reus ................................ 8 22 16. Sferic Terrassa .............................. 2 28

DIVISIÓ D’HONOR JUVENIL, GRUP 3

Resultat 30a jornada Europa - Cornellà 1 - 5 Classificació Punts 1. FC Barcelona ....................................... 72 2. RCE Espanyol ....................................... 62 ... 13. Europa ................................................... 29 ... 16. CD Menorca ......................................... 12

SEGONA DIVISIÓ FEMENINA, GRUP 3

Resultat 26a jornadaEuropa - SE Aem 2 - 2 Classificació Punts 1. Espanyol B ........................................... 582. Lleida .................................................... 54 4. Europa ................................................... 49 ... 14. EE Guineueta ...................................... 12

2a CATEGORIA MASCULINA, GRUP 1

Montgat B - UE Claret 60 - 66 Vedruna Gràcia - La Salle Horta A 78 - 53

Classificació P.G. P.P.1. CB Santa Coloma ........................ 26 4... 3. Vedruna Gràcia ........................... 20 10...9. UE Claret ....................................... 15 15... 16. S.E.S.E B.......................................... 3 27

1a CATEGORIA MASCULINA, GRUP 2

Resultats 30a jornadaInforber Berga - SAFA-Claror A 56 - 75 Classificació P.G. P.P. 1. La Salle Manresa A ...................... 22 82. Sedis La Seu d’Urgell .................. 21 9...11. SAFA Claror A .............................. 15 15... 16. Santpedor A .................................. 7 23

16 de maig de 2014l’independent

15

activitat econòmica

peu. L’Associació de Comerci-ants del carrer Bailèn ha decidit no participar-hi i només hi haurà parades al passeig de Sant Joan, a la plaça Joanic i a la Travesse-ra Nova. Els botiguers de Bailèn van demanar en un principi tallar el carrer des de Pare Claret fins a Indústria, però el Districte no ho va acceptar. L’oposició insti-tucional va motivar que l’entitat anul·lés la setmana passada tots els actes previstos per dissabte. El Districte els va comunicar di-marts al migdia que podien tallar el carrer sempre i quan els cotxes tinguessin accés al carrer Tordera venint de Pare Claret i que no es taponés la sortida de Monistrol, però la proposta ha arribat tard: “S’hauria d’haver fet fa un mes” es lamenta Paco Nuñez, secretari de l’associació, que remarca que ara ja no són a temps de tornar

Xavi Tedó

Vehicles circulant pel carrer Bailèn aquesta setmana

Els comerciants de Bailèn es desmarquen de la diada al carrer

a contractar els grups que havi-en de venir. Nuñez explica que la proposta inicial que van fer arri-bar al Districte era de “màxims per negociar posteriorment”. El malestar pel silenci de l’adminis-tració aquestes darreres setmanes ha anat in crescendo entre els co-merciants, que no entenen per-

què la Travessera de Gràcia es pot tallar entre Sícilia i Sardenya i en canvi a Bailèn, no: “Nosaltres no tenim cap plaça i volíem aprofitar el xamfrà d’Indústria per fer-hi les actuacions, però en un princi-pi ens van dir que utilitzéssim les

voreres quan això ho podem fer cada dissabte”. Davant la inviabi-litat de celebrar en condicions la jornada dissabte, els comerciants van decidir durant l’assemblea i per àmplia majoria sol·licitar al

Només un comerciant va votar a favor de participar en la jornada de comerç al carrer del Camp de’n Grassot de dissabte en l’assemblea que l’Associació de Comerciants de Bailèn va cele-brar en caràcter d’urgència dimarts al vespre. La negativa inicial del Districte a tallar el carrer ha estat el desencadenant d’un conflicte que deixa la jor-nada sense un dels seus puntals.

Xavi Tedó

La jornada de comerç al carrer que enguany s’ha dividit en dos caps de setmana per beneficiar el comerç de Camp de’n Gras-sot, que veia com la Vila atreia tot l’interès, comença amb mal

Districte noves dates per sortir al carrer. Les dues dates que propo-saran seran el 5 o el 12 de juliol en una iniciativa que portaran a ter-me només els botiguers d’aquest concorregut carrer.

Els botiguers acorden en assemblea celebrar la

jornada el primer o segon dissabte de juliol

No sortiran dissabte per la negativa inicial del Districte a tallar el trànsit

16

16 de maig de 2014l’independent

la torratxa

Rafael Vallbona

Gràcia és Europa

Gràcia és Europa. Els neguits i malsons del continent són els nostres. Els anhels i desigs també. I això és així des d’abans del Tractat de Roma. A la gent d’aquest racó de món ningú no ens ha de donar lliçons d’euro-peisme; el portem a l’ànima. Súbdits d’un estat absolu-tista, dictatorial, corrupte i fatxenda, Europa ha estat i segueix sent la nostra única casa comuna possible. Si a Albacete, Mérida o Alcalà la Real només un 17% d’ha-bitants se senten implicats amb Europa a nosaltres ens sap greu, però que no ens fiquin dins el mateix sac. Sabem que només podem ser si Europa és, i això dol a molts.Malauradament aquesta idea antiga i col·lectiva de pertinença és poc assumida per la majoria de candida-tures que concorren a les eleccions del dia 25. Entre la intransigència dels partits estatals i el pensament únic que abracen no pocs sobiranistes, Europa queda reduïda a una mena de ninot el qual tothom estira dels braços per portar al seu pati. I mentrestant, la idea del continent es va esfila-garsant com les fibres d’una nina masegada i arraconada poc després. Però és, ens fa créixer cultes nobles i rics com volia el poeta, ens deixa ser com som i vol ser casa. Europa és Kreuzberg, Gennevillieurs, Temple bar, Camden i Bairro Alto. Com Gràcia, territoris de la ment.

plaça Raspall

La plaça on vàrem crèixer La vida és feta de records, o al-menys en part. Un dels records que més marquen una persona són els de la seva infantesa. Miraré d’explicar-vos una mi-ca com la vida al voltant de la plaça del Raspall ha marcat els joves gitanos de la meva ge-neració, quin significat té per nosaltres i per què és impor-tant en el nostre imaginari col-lectiu. Així doncs, tiraré de me-mòria. I com que la memòria no sempre és fiable, disculpeu si m’equivoco en alguna cosa.El primer record que em ve al cap és el local dels futbolins a la cantonada de la plaça amb el carrer Samsó. Nosaltres els gitanos en dèiem les “màqui-nes” perquè també hi havia vi-deojocs. Tinc gravat a la ment els gitanos grans , de moltes edats, fen partides al billar de tres boles. Els petits teníem mal perdre, sobretot jo, i quan

Taller d’Història de Gràcia

les coses no sortien com un volia li fotíem una patada o un cop de puny a la màquina, fet que feia enfurismar l’home que donava canvi que responia posterior-ment prohibint-nos l’entrada. Jo mateix havia estat temps castigat sense que el cap em deixés en-trar. Escrivint em ve al cap que en una de les nostres maleses, l’Antonio, conegut com en Sun-morenao, sortint corrent perquè l’encarregat l’empaitava, va tras-passar els vidres de la porta amb les mans i va prendre mal.També veig el Resolís: el Joaquín, cada cop que el Barça guanyava algun títol, sortia i ens regalava polos. I també tirava uns petar-dos que eren bombes. Parlant del Resolís, a part del Joaquín, que continua vivint a la Vila i visitant el Resolís tot i haver-se jubilat, el que els gitanos trobem més a faltar són els callos, els millors que he provat. Recordo que a ve-

gades fèiem emprenyar al Joaqu-ín, fins que sortia darrera nostre, i rèiem. Coses de nens. Recordo la senyora Placi, que ens donava gots d’aigua, i el Miguel, el germà del Joaquín. I és que el Joaquín, pel jovent gitano, ha estat com un pare, com un familiar més. L’atre bar era Los amigos, tam-bé al carrer Samsó. Els gitanos grans hi jugaven a la botifarra i al dominó. Quan els nens acabàvem de jugar a futbol entravem molt suats i li dèiem a la senyora An-tonia o al senyor Paco, que eren molt bones persones, “donan’ns un got d’aigua” i ell sempre res-ponia “on aneu tot el dia amb la pilota i tot suats!”. Al mateix car-rer tinc present la vaqueria de la senyora Maria, que nosaltres li dèiem “la paia Maria”, i aquella llet fresca, que l’obries i te la be-vies. Era boníssima, ja no se’n fa d’aquella, malauradament. Al mig de la plaça del Raspall

hi havia una cabina telefòni-ca amb una espècie de toldo, de pèrgola molt gran on quan plovia ens hi resguardàvem. Molts cops tiràvem un duro a la cabina i fèiem bromes tele-fòniques. Una altra cosa important que no puc deixar de mencionar eren els nostres partits de fut-bol, que fèiem sota bancs. De vegades els fèiem de persiana a persiana, però retombava molt i els veïns es queixaven. Aleshores ens tocava pujar cap a la plaça del Poble Romaní. Cap a l’estiu, moltes nits baixà-vem, fèiem el partit de futbol, i després agafàvem una ampolla d’aigua al Resolís i el meu tete Pedrito, i el seu germà Fernan-do, amb una guitarra, canta-ven i nosaltres ens quedàvem embadalits. Jugàvem també a les nits, amb les nenes, a fet i amagar, al mocador o a passar aventures, que era anar per les escales dels veïns i fer volar la imaginació.Eren temps molt alegres, una època on com la majoria de nens i nenes, no ens calia gai-re cosa per passar-ho bé. Per-què com deia la cançó del grup de rumba que va promoure el Gato Pérez, els Estrellas de Gràcia, “aristocracia del bar-rio obrero, felicidad con poco dinero”.

Allò que els gitanos trobem més a faltar són

els callos que feia en Joaquín del Resolís

Eren temps molt alegres, on com la majoria de

nens i nenes, no ens calia gaire per passar-ho bé

Ricard Valentí