Embed Size (px)
DESCRIPTION
Línia Gracia 5
Citation preview
Sant Medir 2011Les colles preparen la gran desfiladadel 3 de març
Gràcia DecideixUn terç dels veïns de laVila es bolquen amb laconsulta sobiranista �8 �8
líniagràciabarcelona
Redacció 93 519 44 10 · [email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 93 519 43 85 · Fax 93 519 43 98
www.liniagracia.cat · 22 de Febrer de 2011 · Núm.5 · 15.000 exemplars
�9
Foto: D
avid C
amp
os
La nova biblioteca de Penitentsobrirà finalment aquest maig Les obres encaren la seva recta final i comencen a arribar els primers documents al centre
�3
�12
En portada 3�Febrer
201122 líniagràciawww.liniagracia.cat
Entrevista a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu
“Hem de fer compatible el pas diari del veípel Parc Güell i una limitació dels turistes”
Foto: David Campos
Al districte de Gràcia es troba undels monuments més em-blemàtics i valuosos de la ciutat,el Parc Güell. Durant aquestmandat, l’equip de govern en-capçalat per l’alcalde JordiHereu (1965) ha tractat de regu-lar el pas de visitants i l’ús quees fa del parc. L’acord polític,però, no ha estat possible perprotegir la joia construïda perl’arquitecte Antoni Gaudí. Ésuna assignatura pendent de caraa un hipotètic proper mandat.Tanmateix, alguns veïns veuenamb preocupació aquesta regu-lació i en critiquen un suposatinterés recaptatori al darrere.
Hi ha entitats veïnalstemeroses que, a la llarga, elconsistori vulgui tancar elparc i cobrar entrada alsvisitants. Quin és el plante-jament de l’Ajuntament?El Parc Güell és un PatrimoniCultural de la Humanitat i ésevident que l’haurem de protegir,perquè sinó se’ns destruirà. Calpensar que, en moltes ciutatseuropees, el parc seria un museutancat, amb un preu d’entrada, ipunt. Però el Parc Güell també ésun parc d’ús quotidià per alsveïns. Haurem de fer compatiblel’accés quotidià dels veïns ambl’entrada dels turistes, ja que ésevident que no podrà suportar elcentenar de milers de visitantsque rep cada any.
Quina seria, llavors, la solu-ció?La intenció no és tancar-lo per atothom. Haurem de regular l’en-trada dels turistes, no podranentrar de manera il·limitada, ja
que la UNESCO, tard o d’hora,ens advertirà que estem posanten perill o fent malbé un Patri-moni de la Humanitat. El pas devisitants pel parc el degrada.Però no el podrem tancar ni fer-lo de pagament, perquè per alsveïns el parc és un itinerari de pasquotidià. Hem de trobar el sis-
tema, el mecanisme, que serveixiper limitar l’accés de visitants,però a la vegada permetin que elsveïns hi puguin entrar i sortirsense problemes. Qui digui quevolem fer-lo exclusivament depagament, sap que no és veritat.O es que aquestes persones volenque sempre estigui envaït de tu-ristes?
Les entitats amb les que hemparlat reclamen passar lliu-rement pel parc pel que deiaabans, perquè és un recor-regut de pas per a ells.Haurem de respondre als dosrequeriments. No pot ser que, perquedar bé amb el veí, ignoremque el Parc Güell és un patrimonique s’està degradant si no s’aco-ta. Al mateix temps, és intolera-ble que un veí pagui el fet d’estaral costat d’un parc que té molt in-terés cultural, però que per a ell
és un camí per anar a l’escola o acasa seva. És un exemple clar decom s’ha de fer compatible lavisió del veí i la visió de l’usuari.Això no és sempre fàcil o possi-ble. Però ho hem de fer compati-ble. S’ha de trobar la manera.Amb això hi hem d’estar d’acordtots.
Per què, doncs, no s’ha ini-ciat durant aquest mandat?No ha estat possible, estricta-ment, per un tema polític.Tothom admet i està d’acord entot el que estic explicant. És ab-solutament raonable, lògic i ir-refutable. I únicament per motiuspolítics no s’ha aconseguit unacord. És estrictament així. Nos’ha arribat a un pacte per aques-ta dimensió de la política que devegades és tant... De tanta pocavisió. Però, per ara, invertirem enanar-ho protegint, mantenint,millorant. Té una dimensió deparc i d’equipament cultural bes-tial i, per tant, no li farem pagaral resident el fet de tenir unpatri moni tan important al cos-tat. I, a la vegada, no deixaremque es faci malbé un Patrimoni dela Humanitat.
Hi ha projectes que s’allar-guen en el temps. Un delsmés importants a la ciutatactualment és la construccióde la nova estació de l’AVE ala Sagrera.És l’obra de transformació urba-na de la que em sento més orgu-llós. Fa quatre anys era una tesihipotètica, i avui en dia és unarea litat en marxa. Està tot encar -rilat, només queda controlar el rit-me d’obra. L’estació de la Sagre-ra permetrà l’aparició d’una novagran centralitat. Per això, sempreli he donat tanta importància.Ens ho jugàvem tot. Si no haguésestat per l’estació, aquella zonas’hagués quedat igual durant dè-cades, amb ferides urbanes, sen-se motors de transformació. És deles coses de les que em sentomés orgullós: haver-ho tirat enda-vant en el marc de la crisi.
Com canviarà el barri de laSagrera en el futur?La Sagrera és una peça estratègi-ca fonamental no només de Bar-
J. SugrañesGràcia
“El veí no pagaràel fet de tenir elParc al costat,però tampoc permetrem quees faci malbé unPatrimoni de la Humanitat”
“Les ajudes perinstal·lar ascensors ha estat la mesuramés intel·ligent i eficient delmandat vers lacohesió social”
4� En portadalíniagràcia www.liniagracia.catFebrer
201122
Durant el mandat, el seugovern ha posat l’accent so-bre la cohesió social. Quinesmesures s’han pres?Hi ha una acció molt valuosaque hem emprat aquests anys:ajudes per instal·lar ascensors aedificis antics. S’ha convertit enuna de les mesures més efectivesi eficients de cohesió social quehem dut a terme. En la instal·la-ció d’ascensors, hem fet una revo-lució. Sincerament, és una de lesmesures més inteligents que hemfet en aquest mandat. És un delsgrans temes de ciutat, ja que per-met, per exemple, que la gentgran pugui continuar a casa seva.
a canvi de fer dins del seu recin-te algunes transformacions. Peròla junta actual vol la totalitat de lasuperfície. És un plantejamentque ens canvia l’acord anterior.Haurem de treballar altres plan-tejaments, sempre tenint encompte que la ciutat no renuncia-rà a certes coses.
Quines seran les condicions?No renunciarem, per exemple, aobrir més les parcel·les del club ala resta del barri. Sense que elBarça renunciï a les seves propie-tats, la reforma dels terrenys delclub han de tendir a obrir les ins-tal·lacions al barri, fins ara tanca-des sobre si mateixes.
Com pot canviar el barriarran l’obertura de les ins-tal·lacions blaugranes.La normalitat urbana s’ha d’anarimposant als voltants de les ins-tal·lacions del Barça, ja que des desempre ha estat una part rara dela ciutat, anòmala. Tant el campusuniversitari com el Camp Nou iles instal·lacions del FC Barcelo-na eren dos espais molt tancats,sense cap tipus de qualitat urba-na, a vegades sense urbanitzar,que feien de tap. Tot això es vanormalitzant i la tendència ha deser aquesta.
Davant tota aquesta accióde govern i arran la baixa re-percussió que se li atorgaen alguns sondejos, creu queel barceloní és desa graït? Icom ho viu personalment?Jo estic orgullós i convençut delque estem fet. A mi no em senti-ras mai dir: “Quins desagraïts”.No. Clar que aspirem a guanyar labatalla democràtica, però estemorgullosos del que estem fent pera la gent. Ho fem per ells, i ambells. Són moments complicatsper a qualsevol que té responsa-bilitats polítiques a causa de la cri-si, però a la vegada les exerceixesamb convenciment, amb ganes,amb passió. El sentiment d’a-graïment mai ha estat el principal.Conec gent de Barcelona que famoltes coses per als seus veïns iper a la ciutat, i no esperen mail’agraïment dels altres, ho fanperquè hi creuen. Personalment,aquest és el meu motor. En totcas, és al contrari, sóc jo qui estàagraït a la gent, que són els quiens acompanyen. Les entitatsveïnals, amb les seves reivindica-cions i queixes, ens ajuden en lanostra feina. Aquestes personesno són gent desagraïda; al contra-ri, és gent magnífica. Només tincagraïment, és un plaer estar ambells i treballar amb ells cada dia.
rar és nefast. A més, jo no l’adme-to. Jo, enlloc de parar, accelero entot allò que depèn de mi.
Els equipaments que hanquedat una mica enlaire sónels que s’havien compromésa construir al solar que ocu-pa el Miniestadi. Quins pas-sos donaran a partir d’ara?En el cas del Miniestadi, hi ha ha-gut un canvi de plantejament es-tratègic per part del FC Barcelo-na totalment legítim de la novajunta directiva. Ells no volen per-dre patrimoni. En l’altre pacte, elclub cedia una part de la propie-tat perquè en fessim un ús públic,
celona, sinó de tot el nord del’Àrea Metropolitana. Es conver-tirà en una connexió directa en-tre Montcada i el Fòrum, mitjan-çant el Besós, però també perme-trà una gran transformació alllarg de la Meridiana, en l’eix en-tre Trinitat Vella i el Clot. Aquestés un projecte per a deu anys. Elsbarris estaran molt més ben con-nectats, però a més, milloraràl’activitat econòmica, hi hauràl’estació intermodal més impor-tant de tot Europa... Això sónmoltes coses a la vegada.
Es mantindran els terminisprevistos en la construccióde l’estació malgrat la crisi?No admetria mai que s’aturés. En-tre altres coses, perquè si es volque al 2012 els Trens d’Alta Velo-citat arribin fins a Perpinyà, s’hade tenir enllestit.
El govern de la Generalitatha canviat de color, comcreu que afectarà a la ciutat?A partir d’ara haurem d’apretarals d’aquí al davant [la Generali-tat]. Per avançar, hem d’avançartots junts. Ja els hi he explicat:ajust pressupostari, sí, però no empareu la realitat. Hem de seguirimpulsant projectes, no pararmalgrat la crisi. El missatge de pa-
“La Sagrera esconvertirà enuna gran centralitat, és el procés de transformaciódel que emsento més orgullós”
“Les queixes de les entitats veïnals ens ajuden en lanostra feina;aquesta gent noés desagraïda, al contrari, ésgent magnífica”
Fotos: David Campos
6�
Ciutadans
Safata d’entradaEDITORIAL
líniagràcia grup comunicació21Dipòsit legal: B.43219-2010
Redacció: 93 519 44 [email protected]: 93 519 43 [email protected]ó: 93 519 43 [email protected]
www.liniagracia.cat
Línia Gràcia agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible que elsescrits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Gràcia es reserva el dret de re-tallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreç[email protected]
Cartes dels lectors
Opiniólíniagràcia www.liniagracia.catFebrer
201122
Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Jordi Sugrañes(Línia Barcelona), José Antonio Pilar (Línia Vallès), Daniel Gutiér-rez (Línia Badalona), Pere Giménez (webs temàtics), IvanaPadierna (webs de proximitat). Caps de redacció: Elisabeth Al-faro i Cris tian Gó mez. Redacció: Sara Arroyo, Jordi Alcover, Nar-cís Presas. Fotografia: Eduardo Benito.
Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Aida Fonseca, Albert Baldó.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia, Esther Rodríguez, Àlex Subi-rats, Eugènia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magrià, David Olivares, Manel Riera i Manuel Sánchez-Vil-lanueva. Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, OriolFreixa, Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakité.Facturació: Teresa Anguela. Auxiliar: Maria Reyes.
Manuel Fernández, 33 anysAturat
No veig bé aquesta setmana in-tersemestral. Crec que les va-cances s’han de fer com s’han fetfins ara: al Nadal, a la SetmanaSanta i a l’estiu. Si es fan més va-cances resulta ser un estorb.
Cristina Sánchez, 29 anys Hostaleria
No ho veig positiu, ens afecta di-rectament als pares, que hemde buscar alternatives a correcui-ta. La meva sogra s’encarregaràdels meus fills perquè les alterna-tives són de pagament.
Leo Moya, 37 anys Cuinera
No ho veig positiu perquè els pa-res hem de recórrer als avis perno haver de pagar casals o es-plais. No li trobo sentit a aques-ta setmana intersemestral perquètalla la dinàmica del curs.
Agustín Pérez, 46 anysElectrònica
La Setmana Blanca es converteixen un problema per als pares. Jotinc la sort que puc cuidar delsmeus fills perquè estic a casa,sinó seria un drama haver de tro-bar qui se n’ocupés.
Gracia Sierra, 65 anysJubilada
No. Jo hauré de cuidar dels meusnéts perquè els meus fills no te-nen amb qui deixar els nens.Aquesta setmana és un problemaper als pares que no saben ambqui deixar-los.
És positiva la Setmana Blanca escolar?
RECOLLIDA DE LABROSSA
Si l’Ajuntament diu que per lanit no es pot sobrepassar els 55dB, per què el mateix Ajunta-ment l’incompleix amb els noussistemes de recollida d’escom-braries? Cada nit, i gràcies alsnous sistemes i uns horaris in-comprensibles, em desperto ales 3.45 h perquè és en aquestahora quan recullen els dos con-tenidors davant de casa meva.Això es tradueix en 5 llargs min-uts de sorolls sota la meva fines-tra i una llarga estona fins agafarde nou la son. Realment, no espot fer això abans de la mitjanit?Tan difícil és programar les rec-ollides per evitar que elsbarcelonins es despertin amb elsoroll nit rere nit?
José Maria BarrosBarcelona
IMSERSO
Rebo una carta, i faig una cua de3 hores a l'Agència de Viatges. Al’endemà, una altra cua de 3hores per pagar una bestreta de12 euros. Quaranta-cinc diesabans haig de pagar l'import delviatge. Ingresso l’import quanfaltaven 38 dies per viatjar.Sense avisar, l’Imserso anul·la el
viatge, argumentant que m’heretardat en el pagament 3 dies(donen 4 dies de marge). Vaig acorreus envio un certificat per-què em retornin els diners, queserà amb molta sort al cap d’unmes. Perdo els 12 euros de la be-nestreta i els diners del certifi-cat. Sento una profunda in dig nació.
Rosa PomaredaBarcelona
VISCA LA DEMOCRÀCIA!
Davant dels qui recorren a la islamofòbia per restar simpaties ales revolucions democràtiques del món àrab, voldria insistir enuna sèrie d’obvietats sovint oblidades.
Per una banda, l’Islam i la democràcia són perfectament com-patibles, com ho proven els 400 milions de musulmans que s’or-ganitzen en sistemes democràtics.
En segon lloc, la democràcia cristiana als governs d’Alemanyao de Catalunya, per exemple, és tan legítima com la democràciamusulmana que governa Turquia o Indonèsia.
Per una altra banda, els opositors Germans Musulmans d'Egip-te i l’Ennahda de Tunísia fa dècades que lluiten contra la dictadu-ra i el terrorisme per assolir la democràcia.
En quart lloc vull destacar que el poble egipci i tunisià -musul-mà o no- mereix viure en democràcia, més encara quan se l’haguanyada a pols i sense esperar que el dictador mori al llit.
I per últim, la pau entre els pobles es construeix entre demò-crates, mai amb dictadors finançats o sostinguts per Europa, Is-rael i els Estats Units d’Amèrica.
Marc JamalBarcelona
FE D’ERRADES
La imatge virtual de l’Espai Al-bert Musons que apareixia en eldarrer número de Línia Gràciaés de l’Ajuntament. Així mateix, la fotografia de lapista de la Creueta del Coll queapareixia a la portada és obra deCristian Gómez.La infografia de la pàgina 3 del’anterior nùmero és obra d’AidaFonseca.
es xifres no enganyen: 13.181 persones van acudir a les urnesde Gràcia aquest cap de setmana per donar la seva opinió so-
bre la consulta sobiranista. D’aquests, 12.062 estaven censats al dis-tricte, el que significa que un terç dels veïns de la Vila de Gràcia jahan donat la seva opinió. La resta, 830, van ser efectuats per bar-celonins d’altres punts de la ciutat. Els mateixos organitzadors hantitllat d’exitosa la fita aconseguida, però aquest èxit es referma en-cara més si prenem com a partida les darreres eleccions al Parlamentde Catalunya: els vots recollits aquest cap de setmana equivalen pro-porcionalment als que CiU i PSC van obtenir en els darrers comicis.També, el nombre de butlletes recollides durant la marató van do-blar els vots conjunts que dissabte recaptaven Hereu i Tura per a seralcaldables del PSC i que es va fer de forma paral·lela a la consulta.Després de la primera prova a la Barceloneta, que també va tancaramb una xifra respectable (el 20% de participació) i amb la prova pi-lot del cap de setmana a Gràcia, sembla que el camí de la consulta,que clourà el 10 d’abril, comença a dibuixar un itinerari prou fermon, de moment, qui segur que guanya és la democràcia.
Un terç dels veïns jahan votat a la consulta
L
a retallada pressupostària que ja va avançar la Generalitat d’Ar-tur Mas podria afectar el traçat de l’L-9 de Metro. L’alcalde, Jor-
di Hereu, no va trigar en criticar la possible mesura que el Govern au-tonòmic vol imposar, argumentant que aquesta seria inexplicable pera barris com el de la Salut, que es poden veure afectats. Cal tenir encompte, sobretot, la ubicació de dues de les estacions que semblenperillar. Per una banda, hi ha la parada de la plaça Sanllehy, un es-pai que tradicionalment ha quedat apartat de la resta del districte. Lesraons són ben senzilles: la seva ubicació, a dalt de tot del barri, ambgrans pendents, i la manca de bones connexions. És cert que hi arri-ben diversos autobusos, però el metro permet una connectivitat queel bus encara no ha aconseguit. L’altra estació estarà situada a la tra-vessera de Dalt, en una zona estratègica del districte, ja que es tro-barà molt a prop del Parc Güell. A la vegada, servirà per a que els veïnsno hagin de pujar des de Fontana o Joanic per arribar a casa seva. Pot-ser la retallada és necessària, però malauradament torna a recaureen els ciutadans, que cal recordar-ho, no en tenen cap culpa.
Les retallades recauensempre en els mateixos
L
7�Opinió líniagràcia
Semàfors
La lupa
Jordi SugrañesDirector Línia Gràcia
El mirador
L’agulló La Foto Carrer Farigola (Vallcarca i els Penitents)
www.liniagracia.cat Febrer
201122
El ‘pinganillo’ de vol i dolAssistíem fa uns dies a una sessió històri-ca del Senat, on la presència de les llen-gües de l’estat hi adquirien, totes, un esta-tus de reconeixement. Català, gallec i bascarribaven a fer-se presents amb tota oficia-litat a la cambra alta, al costat del castellà,tot i desencadenar un controvèrsia medià-tica que alguns ja han batejat com la dis-còrdia del pinganillo.
L’arribada del català al Senat sembla ha-ver-se produït a destemps, i amb un petitretard de 30 anys. Els camins que ens pro-posen els polítics espanyols podrien ser detornada, si més no això es publica dia reredia, tot tornant a identificar el que es diua la premsa de Madrid com si fos l’estatd’opinió de tot l’Estat. Madrid i els seus“mentideros” com a únics oracles naturalsdel món.
Però aquesta mateixa classe i periodis-me del cèntric altiplà ibèric, que tant s’es-cuda en la Constitució, oblida massa sovintque l’Estat està de facto intervingut pel di-rectori europeu i que la mateixa Constitu-ció recull en el seu article 3 l’especial re-coneixement de les llengües espanyoles, al-tres que el castellà.
Hem assistit en els darrers anys a unaidentificació d’espanyol amb llengua cas-
tellana, cosa que la Constitució defuig, i deMadrid amb el centre del món. I assistimara, mercès a la frivolitat de la polèmica delpinganillo, a un intent de foragitar-nos delmarc i de la interpretació constitucional,i no cal dir que de voler tornar a temps pre-tèrits i situar el català en un mer folkloris-me.
Un retorn al passat per por i manca decoratge d’assumir el valor de la pluralitat?O bé un foragitar-nos del marc conceptu-al espanyol? Què som doncs? Són tempsper a una serena però seriosa reflexiócom a catalans. Quin és i com ha de ser l’es-tat propici per a Catalunya? Certes polèmi-ques, amb pinganillo o sense, ens aboquennovament a aquests debats.
En aquests temps de crisi econòmica,que alguns voldrien aprofitar per fer pas-sar el ribot pertot, recentralitzar l’estat, ifermar curtes aquestes malagraïdes comu-nitats autònomes, cal estar ben amatentsi prendre bona nota, no pas pel que es diupel broc gros sinó pel missatge que es pre-tén passar subliminalment, per bé que lafinor dialèctica no figura gaire en els an-nals de la tradició més hispànica.
Sigui com sigui, es tracta de posar en or-dre els catalans i les seves dèries, per re-conduir-nos per un suposat camí naturalde les coses, que no és cap altre que el dela visió hispano-madrilenya d’interpretarel món, fent abstracció que el món avui és,precisament, més global que mai, i com siCatalunya i el català fossin invents de faquatre dies, i no de més de mil anys d’his-tòria.
Pere Martínez, Òmnium Cultural
�Una jutgessa triga dos anys en emetre una sentència.El jutjat penal número 1 de Barcelona acaba de fer pública una
sentència amb un retard sense precedent conegut: dos anys des dela data de la celebració del judici. La resolució judicial condemna apenes menors tres responsables de les obres de construcció de la lí-nia 9 del metro a Santa Coloma de Gramenet, on el 19 de gener del2004 es va produir accident laboral amb un treballador mort i unferit greu.
�Retenen un cotxe de la policia perquè l’Ajuntamentno paga el lloguer. L'empresa que fa dos anys va subminis -
trar un parell de turismes a la Policia Local de Sant Feliu de Guí xolsen rènting en té un de retingut perquè diu que l'Ajuntament li deu14.553,82 euros en factures del 2010. No és l'única empresa que lireclama diners a l'Ajuntament: l'empresa que subministra els uni-formes dels agents li demana 8.082,22 euros. Fonts del consistorihan manifestat que no els consta que hi hagi factures pendents depagar de l'exercici anterior.
�El 24 de gener va ser el pitjor dia de l'any. Hi ha diesque més valdria no llevar-nos. Molts d'ells són impossibles de
preveure. Ara, un investigador britànic ha donat un nou motiu mésper al desànim, o per a la previsió, elaborant una fórmula matemàti-ca per assenyalar quin serà el pitjor dia per al nostre estat d'ànim.I per aquest 2011, la fórmula va donar com a resultat el passat 24 degener. L'autor de la fórmula sobre el pitjor dia de l'any per a l'estatd'ànim és el doctor Cliff Arnalls, professor de la Universitat de Cardiff.
La plataforma Gràcia Decideix ha recollitmés de 13.000 vots durant aquest cap desetmana maratonià de recollida de vot an-ticipat per a la consulta sobiranista. Mésdel 33% dels veïns de Gràcia ja han dipo-sitat la seva butlleta.
Gràcia DecideixUna recompensa a lʼesforç realitzat
Retallades en la Línia 9 del metroDues estacions que perillen
Violència de gènereUn nou cas a Gràcia
La Generalitat vol reduir despeses i la fu-tura L-9 podria veure’s afectada. Hi hadues estacions, Sanllehy i Muntanya, quepodrien desaparèixer. Retallades necessà-ries? Sí, però no a costa d’uns veïns queporten molts anys reclamant el metro.
Una jove de 20 anys moria a mans de laseva parella el passat 11 de febrer. L’homeli havia propinat diverses ganivetadesque van segar la seva vida. La violènciamasclista s’està convertint amb escreix enla gran xacra de la nostra societat.
DITSDilluns, 21 de febrer. Les 9 del matí. Encotxe de camí a la redacció d’aquestperiò dic, mentre a la ràdio parlen lesveus de RAC1. A la tertúlia de’n Bastétots estan d’acord. Jordi Hereu no haguanyat les eleccions municipals, però elprocés de primàries del PSC a Barcelonal’ha enfortit... I molt. No se sabria dir siha estat un senyal del trencament interna dins del partit, tal com augura l’oposi-ció, o una gran jugada del PSC, disse -nyada per un gran mestre dels escacs.
Fa tres mesos, l’alcalde Jordi Hereuperdia les eleccions a quasi totes les en-questes que es feien. Semblava que la can-didatura de Montserrat Tura acabariaamb ell, ja que evidenciava la desconfian-ça que la direcció sentia pel candidat bar-celoní. Però, ben al contrari, Jordi Hereuha sabut donar-li la volta a la situació comsi es tractés d’una truita. Enlloc d’enfon-sar-se, ha aprofitat per fer campanyaelectoral durant dues setmanes, mentreque l’oposició només ha pogut criticar elprocés de primàries.
Per fer l’anàlisi de les primàries del PSCtambé cal tenir en compte el paper quehan protagonitzat cadascun dels candi-dats. En aquest sentit, semblava queMontserrat Tura no s’acabés de creure elque estava fent. Mentre Hereu parlava dela importància dels barris i anava, amunti avall, aprofitant les inauguracions per talde fer campanya del seu mandat; Turas’ha limitat a assegurar que ella ho fariamillor. Però cap idea, cap promesa elec-toral, cap referència a temes de ciutat, ex-cepte la seguretat a Ciutat Vella. En de-finitiva, els militants del PSC deuen d’ha-ver percebut una Montserrat Tura que noconeixia la ciutat, i que a més no havia fetels deures.
Després de les primàries i davant l’em-branzida que ha agafat Jordi Hereu, aracal preguntar-se en quina posició ha que-dat Montserrat Tura dins del partit iquin serà el seu futur més immediat.
8�
Febrer
201122Vila de Gràcialíniagràcia
La marató de Gràcia Decideixassoleix el 33,5% dels vots
Foto: S. Arroyo
Gràcia és un dels punts amb més pol·lucióL’últim examen que l’Agència de Salut Pública ha fet a l’aire de la capital ca-talana demostra que hi ha cinc punts de la ciutat on se supera el nivell límitde diòxid de nitrògen (NO2), ocasionat pel trànsit. Gràcia és un dels punts,
juntament amb el Poblenou, Sant Gervasi i el parc de la Ciutadella.
Gràcia dóna el tret de sortida ales festes de Sant Medir 2011S.A> L’emblemàtica festa deSant Medir aterrava a Gràciaaquest diumenge, quan es dona-va l’inici oficial de l’edició 2011.Les d’enguany s’han iniciat ambla concentració de banderers a laplaça Trilla i l’ofrena floral almonument dedicat a Sant Medir.Les 27 colles que enguany parti-cipen van acompanyar als bande-rers en cercavila pels carrers deldistricte i a la una del migdia esva fer el pregó, que dóna el tret desortida oficial a les festes.
Els Pilons van traslladar labandera de la Federació de la co-
lla a l’Antiga de Sant Medir, elsquals enguany celebren el 150èaniversari.
EL 3 DE MARÇEl gruix dels actes no se celebra-ran fins al 3 de març, quan les co-lles desfilaran pels seus districtes.A Gràcia el pas de les colles esfarà a partir de les 10 del matí. Ala una es farà una missa en honora Sant Medir a l’esplanada delmiracle i a partir de les set delvespre se celebrarà una concen-tració de les colles al carrer deSant Salvador.
Les festes de Sant Medir omplen els carrers del districte
S. ArroyoGràcia
Optismisme i èxit. Aquest és l’es-tat d’ànim que s’ha respirat du-rant tot el cap de setmana pelscar rers de Gràcia, on l’escamot deBarcelona Decideix ha desplegatprop de 327 homes a la Vila quehan treballat durant 24 horessense interrupció des de 29 puntsde recollida de vot. La pugnacontra l’abstenció s’ha saldatamb el 33,57% de participació, elque significa un total de 13.181vots recollits només en un dia,dels quals 12.062 corresponen avotants del districte.
La iniciativa pionera ha tren-cat també el rècord assolit a laBarceloneta, on al desembrel’arren cada va aconseguir queprop del 20% dels seus veïns hiparticipessin.
“ÈXIT SENSE PAL·LIATIUS”En roda de premsa, Alfred Bosch,portaveu de Barcelona Decideix,ha definit que el percentatge departicipació com “un somni enconstrucció”, que “genera alhoravertigen i contenció”. També havalorat aquest examen parcialcom un clar pas endavant: “Ambprou mitjans,” ha afegit, “batríemrècords a tot arreu, a tota la ciu-tat”. Els organitzadors han coin-cidit en definir les jornades comun “èxit sense pal·liatius” ques’ha anat assolint progressiva-ment: a les 14h de dissabte la par-ticipació ascendia al 10%, i a lamatinada, ja s’havia superat el20% dels vots recollits. Tot ple-gat, es repetirà el 12 de març a
Nou Barris, on es vol continuar lamataró de vot iniciat aquest capde setmana a Gràcia.
LA PLAÇA DEL DIAMANTLa plaça del Diamant va ser l’e-picente de la marató de Gràcia
Foto: Federació de Colles de Sant Medir
Desarticulen un bar quevenia droga
Hereu guanyales primàriesperò no a Gràcia
Imatges de la jornada de Gràcia Decidex
El desplegament va cloure amb èxit, comptabilitzant13.181 vots, dels quals 12.062 són censats al districte
Decideix. Des del matí fins a lamatinada no va cessar l’activitatparal·lela a la recollida de vot, fetque l’ha convertit en el punt ambmés afluència, creant fins i totcues per poder participar a laconsulta.
Redacció > Jordi Hereu ja haestat confirmat com alcaldable ala ciutat de Barcelona amb opcióa reeditar el càrrec. L’elecció d’a-quest darrer no va tenir el suportals districtes de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, que és precisa-ment on ell es va començar a for-jar com a polític. Hereu va guan-yar a Montserrat Tura per 2.484vots a 1.669. El que significa queha obtingut el 59,5% del suport .
Redacció > Els Mossos d’Es-quadra han desarticulat aquestasetmana un punt de venda i dis-tribució de doga a la Vila de Grà-cia. Es tracta del Bar Blau, que haestat controlat pels agents des del’octubre, quan es va iniciar la in-vestigació. Al registre del domi-cili del propietari, des d’on tam-bé actuava el detingut, han trobatun quilogram d’haixiç, diversesbosses de marihuana i cocaïna.
9�Vila de Gràcia líniagràciawww.liniagracia.cat Febrer
201122
El cant de l’Alguer creua el mar fins a GràciaEl festival de cantautors Barnasants porta divendres al CAT, a Claudio Gabriel Sanna
S. ArroyoGràcia
Aquest divendres, 25 de febrer,el festival de cantautors Barna-sants porta al Centre Artesà Tra-dicionàrius a l’alguerès ClaudioGabriel Sanna, qui versionaràPino Piras, un dels cantants al-gueressos més famosos arreu. AGràcia, Sanna proposa fer un re-cull de la cançó catalana provi-nent de Sardenya, oferint unrecopilatori de balades de l’edatmitjana, cançons populars i po-esies, entre d’altres.
Sanna canta antigues baladesi cançons originals en català de
Foto: Claufdio G.Sanna
Imatge de l’artista Claudio G.Sanna
l’Alguer, l’única ciutat de llen-gua catalana d’Itàlia. Al 1981 vaformar Càlic, grup històric de lamúsica sardo-catalana. Ambaquest projecte ha publicat qua-tre discos i ha participat a festi-vals internacionals de totEuropa. La música de ClaudioGabriel Sanna és indissociablede l'Alguer i del mar. Les melo-dies que proposa formen un hí-brid de cultura sarda, genovesa,napolitana i catalana. L'últimàlbum que ha publicat és TerrerMeu, on l’autor deixa provisio-nalment de costat el treball derecuperació i recreació de la tra-dició i presenta noves cançons.
Redacció > Els Mossos d’Es-quadra han detingut a Gràciaun home com a pressumpte au-tor de delictes de lesions i tràficde drogues. La investigació es vainiciar quan una dona va de-nunciar el detingut perquè haviacolpejat fortament a la seva pa-rella. Mitjançant la descripcióque va donar la dona, van loca-litzar i detenir a l’agressor, que enel moment de la detenció porta-va 7 bosses de marihuana.
Els darrers dies, els Mossosd’Esquadra també han detinguta un lladre, en el moment en quècometia un robatori amb vio-lència a la via pública. Segons lainvestigació portada a terme, l’a-tracador feia servir un ganivet peratacar a les seves víctimes (totesnoies) i fugir amb una moto. Ellladre també atracava comerços,i establiments de la ciutat, entreells a Gràcia.
Detenen un atracador i untraficant
S.A. > Amb l’objectiu de promo-cionar el comerç, fidelitzar elsclients i oferir avantatges alscompradors habituals, algunsmercats municipals de Barcelo-na han engegat una iniciativaque permetrà comprar diversosproducctes a un preu reduït. Entotal, s’han adherit prop de 585establiments i 11 mercats, entreels quals es troba el de la Lliber-tat, a la Vila de Gràcia. Fins al 19de març cada sector del mercattindrà una setmana de promoció:aquesta setmana és el torn de lafruita i la verdura; del 26 al 5 demarç serà la setmana de la can-saladeria i la xarcuteria; entre el8 i el 12 del mes vinent estaran re-baixades les carns; i fins el 19 demarç, el pollastre i els ous.
El mercat de la Llibertat ofereix descomptes
TRADICIONARIUSL’actuació de Claudio GabrielSanna també s’emmarca dinsdel Festival Tradicionarius demúsica folk que se celebraaquests mesos al Centre Artesà.La visita de Sanna ocuparà l’eixtemàtic del cap de setmana, quese centrarà en la música de Sar-denya. El proper 4 de març seràel torn de Lo Carrilet de la Cavai les cançons de Josep Bo a mésde la música de La Carrau, elsquals actuaran a la seu de l’enti-tat a partir de les 22 h. El 5 demarç Gràcia matinarà amb l’ac-tivitat de Folk als mercats, coin-cidint amb el carnaval.
Febrer
201122
10�
La Salut · El Colllíniagràcia
La retallada d’estacions de laL-9 podria afectar a la Salut
Foto: C.G
El factor pista pot ser la clau dela permanència del CatalunyaLa Salut > El CN Barcelona vaimposar-se clarament per 4 golsa 12 al CN Catalunya en el der-bi barceloní que va enfrontarels dos equips aquest cap desetmana. Amb aquest nova de-rrota (l’onzena en catorze jorna-des) el Catalunya continua coma penúltim classificat i ocupauna de les places de descens decategoria.
DADA PER L’OPTIMISMETot i la irregular trajectòria quel’equip ha seguit fins a la catorze-na jornada, encara hi ha motius
per l’esperança ja que de les vuitjornades que resten per finalitzarla lliga, el Catalunya en jugaràcinc a la seva piscina, fet pelqual el factor pista pot ser clau decara a mantenir-se un any més ala Divisió d’Honor del waterpo-lo estatal.
La jornada vinent els gra-ciencs visiten la piscina del Na-varra (un dels dos equip que javan vèncer a la primera volta) iposteriorment encadenaran trespartits consecutius com a localque poden determinar el seu fu-tur a la categoria.
Imatge d’arxiu del Club Natació Catalunya
Cristian GómezLa Salut/El Coll
Des que fa dues setmanes el con-seller de Territori i Sostenibilitatde la Generalitat de Catalunya,Lluís Recoder, va apuntar la pos-sibilitat que les retallades en ma-tèria d’infraestructures previs-tes pel govern de Mas afectessina la construcció d’algunes de lesestacions previstes en el traçat dela Línia 9 de metro, van comen-çar les travesses per esbrinarquines estacions serien les afec-tades.
Sembla ser que en moltes d’a-questes travesses hi apareix elbarri de la Salut, que ha d’allot-jar les estacions de Sanllehy iMuntanya. La primera està situa-da a la plaça homònima amb elcarrer Ramiro de Maeztu i hau-
ria de donar servei als veïns de laSalut i Can Baró. Segons les pre-visions dels experts, aquesta es-tació hauria d’absorbir una de-manda de prop de 8.000 entra-des diàries de cara al 2020. L’al-tra possible damnificada serial’estació de Muntanya, situada ala confluència entre Travesserade Dalt i l'avinguda del Santua-ri de Sant Josep de la Muntanya,ben a prop de l’entrada principaldel Parc Güell. En el cas d’aques-ta parada, la seva demanda ha-via d’aproximar-se a les 11.000entrades pels volts del 2020.
De moment, però, totesaquestes informacions no pa-sen de la mera hipòtesi ja que to-tes les fonts consultades peraquest periòdic, tant de la Gene-ralitat com de l’Ajuntament, pre-fereixen no pronunciar-se so-
Foto: CN Catalunya
bre el tema fins que la Generali-tat faci pública la seva decisió de-finitiva. Altres barris de la ciutatcom el Guinardó, el Putxet, Sa-rrià o Sant Gervasi també espe-ren en candeletes a que la Gene-ralitat es pronunciï ja que les es-tacions que s’han d’habilitar enaquests territoris també hanquedat en entredit.
HEREU NO HO ACCEPTAPer la seva banda, l’Ajuntamentveu amb molt mals ulls la retalla-da d’alguna de les estacions pre-vistes a la Línia 9. En aquesta lí-nia, l’alcalde Jordi Hereu va de-clarar recentment que considera“absolutament inacceptable queun conseller (referint-se a Reco-der) pugui marcar on sobren es-tacions”, i va assegurar que ell noacceptarà una “Línia 9 retallada”.
se solucioni quant abans millor ivan anunciar mobilitzacions con-tra les accions incíviques d’al-guns taxistes. En el torn de rèpli-ca, el regidor de Gràcia, SalvadorEspriu, va assegurar que la para-da de taxis no s’eliminarà, però vareconèixer que el districte està“estudiant” conjuntament ambl’Institut Metropolità del Taxi lareubicació de la mateixa.
Per altra banda, el passat di-vendres es va posar en marxa uncanvi del sentit de circulació delcarrer Mercedes, una mesura queel districte espera que ajudi adescongestionar el carrer Olot.
La Salut > Els problemes demobilitat a l’entorn de l’entradaprincipal del Parc Güell van tor-nar a generar polèmica en el da-rrer Consell de Barri realitzat a laSalut.
Membres de l’Associació deVeïns de la Salut van reclamar no-vament al districte l’eliminació oel trasllat de la parada de taxis ques’ubica al carrer Olot. Considerenque el continu fluxe de taxis quearriben a la parada ha convertit lazona en un caos circulatori, i amés denuncien actituts “incívi-ques” per part de molts taxistes.Els veïns volen que aquest tema
Estat actual del pou que ha d’allotjar la futura estació de Sanllehy
El barri podria perdre una de les seves dues paradessi finalment la Generalitat confirma aquesta mesura
La parada de taxis del carrerOlot continua creant polèmica
El PP denuncia l’augment de preu a Can TodaEl Partit Popular de Barcelona ha denunciat un augment de preu, que ells con-sideren “desproporcionat i abusiu”, a diferents equipaments públics de la ciu-tat. Un d’ells és el CEM de Can Toda, que segons relaten els populars ha aug-mentat un 8,3% els abonaments vers l’any passat, uns 2,90 euros més al mes.
11�
Febrer
201122El Camp d’en Grassot i Gràcia Novalíniagràcia
Redacció > El Carnestoltes arri-ba al barri de Camp d’en Grassotamb una triple cita lúdica ambactivitats per a tots els gustos; unball amb orquestra, una festa in-fantil i una rua de Carnaval pelsprinciplas carrers del barri.
Les dues primeres estan pro-gramades pel dia 3 de març alcentre cívic La Sedeta i comença-ran a les cinc de la tarda. Per unabanda, l’Associació de Pensio-nistes i Jubilats de la Sedeta haorganitzat un concurs de dis-fresses i un ball de Carnaval ambuna orquestra que tocarà músi-ca en viu, i a més a més s’obse-quiarà els assistents amb un trosde coca de llardons. Per l’altrabanda, el mateix dia a la plaça dela Sedeta es realitzarà una festainfantil per a nens i nens de 2 a12 anys. Finalment, el dia 5 demarç a partir de les 17 h, se cele-brarà la Rua de Carnaval per di-ferents carrers del barri amb l’a-nimació de l’humorista Pep Ca-llau i la Banda de cornetes i tam-bors de les Planes entre d’altres.
Triple cita ambel Carnestoltes a la Sedeta
Foto: FC Ascó
Moment del partit d’aquest diumenge que va enforntar l’Europa contra l’Ascó
L’Europa retalla distàncies
La darrera jornada de lliga ha es-tat òptima pels interessos delCE Europa que s’acosta al quartlloc i té les posicions d’ascens atocar. Tot i que els graciencscontinuen cinquens a la classifi-cació, l’empat a casa del quartclassificat, la Pobla de Mafumet,i la derrota del segon, la Monta-ñesa, han apretat la classificaciói han permès a l’Europa retallardistàncies sobre els equips que elprecedeixen en la taula. Desprésde 26 jornades, l’equip de Gràciasuma 43 punts, els mateixos queel quart, la Pobla, i a sis punts delLlagostera, el líder de la TerceraDivisió. Entremig es troben laMontañesa i el Cornellà, amb47 i 44 punts respectivament.
La victòria dels graciencs sumada a l’entrebanc de laPobla i la Montañesa l’aproximen a posicions d’ascens
C. GómezCamp d’en Grassot
Redacció > Després de l’assas-sinat d’una dona a mans de laseva parella al carrer Pare Claretla setmana passada, prop d’unaseixantena de graciencs van res-pondre a la crida del Consell deles Dones i dimarts passat van as-sitir a una concentració a la pla-ça de la Virreina per rebutjaruna vegada més la violència mas-clista vers les dones.
Gràcia clamacontra la violènciamasclista
El partit d’aquest cap de set-mana contra l’Ascó es va decan-tar ràpidament del cantó delsgraciencs, que van inaugurar elmarcador al minut 6 gràcies a ungol de Roger Sagalés. El mateixjugador, que ja suma nou gols enlliga, va posar el 2 a 0 definitiu enel minut 67 i va acabar amb la re-sistència dels tarragonins.
DE BODE, FINS AL 2017Per altra banda, l’actual presi-dent de l’Europa, Guillaume deBode, continuarà al capdavant del’equip fins al 2017, ja que nos’han presentat candidatures al-ternatives a la continuista encap-çalada per De Bode, que va asso-lir les regnes de l’Europa l’any2007.
L’IES Sedeta faun curs pilotsobre financesRedacció > En un moment enque sembla que la crisi econòmi-ca és la culpable de la majoriadels mals que s’escampen pelmón, l’IES Sedeta ha iniciat uncurs pilot sobre educació finan-cera que facilitarà als alumnesnocions bàsiques sobre economiai finances alhora que els perme-trà familiaritzar-se amb la termi-nologia pròpia d’aquest camp.
Febrer
201122
12�
Vallcarca i els Penitents líniagràcia
La biblioteca s’obrirà al maig
Foto: C. G.
Jordi SugrañesVallcarca i els Penitents
Els veïns que visquin a prop delpasseig de la Vall d’Hebrons’hauran adonat els darrers diesque la nova biblioteca de Peni-tents està pràcticament acabada,encarant ja la seva recta final. Nohi ha una data concreta per a l’o-bertura de la instal·lació, però eldistricte ja ha confirmat a LíniaGràcia que serà durant el mes demaig, malgrat que encara ésaviat per concretar el dia. Des definals d’aquest mes, quan s’en-llestiran les obres, fins al mes demaig es durà a terme el trasllat detot el fons documental que s’a-llotjarà, a partir d’ara, a la novabiblioteca.
Amb l’obertura de la bibliote-ca del barri dels Penitents (entreels carrers Canaan i carretera deSant Cugat), es completarà totala xarxa de biblioteques del Dis-tricte, que ja compta amb la Jau-me Fuster i la Vila de Gràcia. Elnou edifici, que s’ha construït du-
L’aspecte de la nova biblioteca deixa entreveure el final de les obres
Les obres del nou equipament encaren la recta final >El fons documental es traslladarà durant la primavera
rant l’últim any i mig, tindràquatre plantes i quasi 1.300 me-tres quadrats. Aquestes dimen-sions permetran crear diferentsespais a dins de la biblioteca,com una zona infantil, una àreareservada a les revistes i una al-tra per al material audiovisual, iuna sala polivalent, per exemple.
HOMENATGELa nova biblioteca de Penitentstindrà el nom de Maria Antonie-ta Cot i Miralpeix, en homenat-ge a la bibliotecària activista,que durant els anys del fran-quisme va introduir tota mena dellibres escrits en català a les salesde lectura.
Reposen la font al carrer Gomisamb el dubte sobre el seu futurJ. S. > La font del carrer Gomistorna a lluir un altre cop al cos-tat del passatge Gomis, desprésque al desembre l’Ajuntamentl’enretirés. En aquell moment, elsveïns denunciaven que el consis-tori havia trencat el pacte amb elsresidents, que havien demanat elmanteniment de la font malgratla reforma del carrer.
Fonts del districte consultadesper aquest periòdic s’han limitata confirmar la reposició. Per al’Associació de Veïns Vallcarca-Nord, però, la raó principal de latornada de la font al seu lloc ori-
ginal és la pressió veïnal. “Elsveïns sempre hem reclamat elmanteniment de la font, per quèels molesta tant si els veïns hi es-tem a favor?”, es pregunta la vi-cepresidenta de l’entitat, FinaMauri. En qualsevol cas, l’Ajun-tament no promet que la font esmantingui definitivament. “Potser provisional, ja que la seva po-lítica és enretirar totes les que es-tan a la via pública, pel que lesúniques fonts de la ciutat estaranen parcs”, explica Mauri, que esmanté a l’espera d’una respostadefinitiva del districte.
La Casita Blanca s’acomiada en el darrer film de Sílvia MuntRedacció > La Casita Blancadesapareixerà ben aviat, però elseu record quedarà immortal-ment gravat, no només a la me-mòria de tots els seus veïns, sinótambé en la darrera pel·lícula del’actriu i cineasta Sílvia Munt.Amb el títol de Meublé, Muntpretén explicar sis petites histò-ries quotidianes, que ben bé po-drien haver succeït entre les qua-tre parets de la Casita Blanca. Elsinteriors de la cinta, òbviament,seran gravats en algunes de les 43habitacions de la famosa casade cites del carrer Bolívar.
Serà aquest l’últim paper pro-tagonista que podrà interpretarla Casita Blanca, abans que lesmàquines d’obra la tirin a terra,el proper març segons dels pre-visions. El rodatge de la pel·lícu-la ha començat dies després quela Casita Blanca tanqués defini-tivament les seves portes, el queva ocorre el passat 31 de gener.L’edifici de la Casita Blanca és elprimer de tota una sèrie d’immo-bles que en els propers anys ani-ran desaparareixent per fer pos-sible la transformació complertade l’avinguda Vallcarca.
La Casita Blanca s’enderrocarà cap a finals de març
Foto: Arxiu
J. S. > Fa unes setmanes que l’a-vinguda Vallcarca presenta mésretencions en hora punta de l’ha-bitual, ja que les obres al carrerhan restringit el trànsit encaramés del que ho estava, tallant uncarril de circulació. Així doncs,només hi ha un carril per a cadasentit. L’obra d’ampliació de lesvoreres s’allargarà fins a mitjansd’abril, però el districte asseguraque aquestes restriccions acaba-ran molt abans, ja que es tractende treballs previs i excepcionals.
Els treballs previsdificulten encaramés el trànsit
Homenatge al pare del Capitán Trueno Fins al 18 de març el vestíbul de la biblioteca Jaume Fuster acull
l’exposició Del Víctor Mora cronista a la crònica de Trueno i cia,una mostra de textos i reproduccions fotogràfiques en homenatge
al creador del Capitán Trueno en el seu 80è aniversari.
Les obres dificulten el pas dels vehicles a les hores punta
Foto: J. S.
i aqua en 3D, dels artistes Mer-cè Sargàs i Pere Menéndez.Centre cívic La Sedeta.
VALLCARCA I ELS PENI-TENTS22 de febrerConsell de barri de Vallcarca iels Penitents. 19 h, escola JosepMaria de Sagarra (passeig de laVall d’Hebron, 64).
23 de febrerConferència: Històries del cris-tianisme catòlic, a càrrec deMaria Pau Trayner. 19 h, Espai1 de la biblioteca Jaume Fuster.
Fins al 18 de marçDel Víctor Mora cronista a lacrònica de Trueno i cia, expo-sició homenatge a Víctor Mora,autor del Capitan Trueno, ambmotiu del seu 80 aniversari.Vestíbul de la biblioteca Fuster.
EL COLLA partir del 10 de marçMares, àvies, germanes, ami-gues... Exposició sobre els tre-balls fets en el marc del Dia dela Dona 2011. Centre cívic delColl.
Febrer
201122L’Agenda14�
TELÉFONS D’INTERÈS
EMERGÈNCIES 112BOMBERS 080 CAP · CAP Pare Claret 93 208 25 70 Sant Antoni Maria Claret, 19-23 · CAP Lar-rard 902 011 040 Travessera de Dalt, 79 · CAP Vallcarca (Parc sanitariPere Virgili) 93 259 44 22 Av. Vallcarca, 169 - 205 (Edifici Pedraforca) ·Servei d’Urgències de l’Hospital de l’Esperança 93 367 41 00 Av. Santu-ari de Sant Josep de la Muntanya, 12 · Centre de salut mental d’adults 93218 03 02 Mare de Déu del Coll, 41URGÈNCIES SANITÀRIES 061MOSSOS D’ESQUADRA 088 Av. Vallcarca, 169 -205 GUÀRDIA URBANA 092 Av. Vallcarca, 205POLICIA NACIONAL 091 TELÈFON D’INFORMACIÓ 010OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ (OAC) Pl. Vila de Gràcia, 2.TELÈFON DEL CIVISME 900 226 226CENTRES CÍVICS I CULTURALSCentre cívic El Coll 93 256 28 77 Aldea, 15-17 · Centre cívic La SedetaSicília, 321 93 207 36 13 · Casal de barri Cardener 93 210 63 91 Carde-ner, 45 · Centre artesà Tradicionàrius 93 218 44 85 Travessia Sant An-toni, 6-8 · Espai Jove La Fontana 93 368 10 05 Gran de Gràcia, 190-192BIBLIOTEQUESBiblioteca Jaume Fuster 93 368 45 64 Pl. Lesseps, 20 · Biblioteca Vila deGràcia 93 284 77 90 Torrent de l’Olla, 104 · Biblioteca del centre de tre-ball i documentacio 93 217 95 27 Gran de Gràcia, 126.ALTRES SERVEISPunt d’informació jove 93 284 75 73 Gran de Gràcia, 190-192 · Puntd’informació i atenció a les dones 93 291 43 30 Pl. Vila de Gràcia, 6.· Centre d’informació i recursos per a les dones 93 285 03 57 Camé-lies, 36 · Oficina de rehabilitació 93 291 65 55 Pl. Vila de Gràcia, 2, 2n· Centre de recursos Barcelona Sostenible 93 237 47 43 Nil Fabra,20. · Arxiu municipal de Districte 93 285 03 57 Pl. Lesseps, 20-22
Propera edició
Dimarts22 de Març
líniagràcia
PE
NJ
A-T
E’L
AC
AS
A�
Fins al 5 de marçExposició fotogràfica: Paisatgesabandonats, a càrrec d’alumnesde l’escola EMAV. Espai Jove laFontana.
9 de marçSac de rondalles: La banyerad’Ulisses, a càrrec de RogerCasadella. 11 h, biblioteca de laVila de Gràcia.
11, 12 i 13 de marçTeatre: Las tres perfectas casa-das, dirigida per Agustí Tenlla-do. Centre Moral i Instructiu deGràcia (Ros de Olano, 9)
LA SALUTFins al 18 de marçExposició pictòrica: Figuraciódins del paisatge, de l’artistaCarme Girbau. Casal de barriCardener.
CAMP D’EN GRASSOT IGRÀCIA NOVA23 de febrerProjecció i debat del documen-tal: La moneda social. 19.30h, la Sedeta. Organitza Attac-Gràcia.
27 de febrerTeatre: En Narcís s’ha tornatboig, a càrrec de la companyiaDinamiks Teatre. 17 h, centrecívic la Sedeta.
1 de marçConferència: Pintura corpo-ral. Quan el cos es converteixen una enciclopèdia vivent, acàrrec de Dolors Soriano delMuseu Etnològic. 19.15 h, la Se-deta.
5 de marçRua de Carnaval pels principalscarrers del barri amb sortida ales 19 h, a la plaça de la Sedeta.
Fins al 9 de marçExposició pictòrica: Inocència
VILA DE GRÀCIA24 de febrerConcert folk amb The big headtrouble boy. A partir de les 22h, Elèctric Bar.
26 de febrerConcert a càrrec de BumpleBand + Blow and make bottles.22 h, Espai jove la Fontana.Concert d’Antorcha amable.21.30 h, Heliogàbal.
27 de febrerEspectacle de titelles: La llunai la Pruna, amb la Cia. MercèFramis. 12 h, Lluïsos de Gràcia.
Fins el 27 de febrerExposició pictòrica: Joves artis-tes de les Illes Balears interpre-ten Chopin. Seu del districte iCentre Artesà Tradicionàrius.
2 de marçSac de rondalles: Contes a mà,a càrrec d’Alícia González. Apartir de les 18 h, biblioteca dela Vila de Gràcia.Gala de l’Endemà 2011, concursde curtmetratges realitzats perestudiants de l’escola EMAV. Apartir de les 17 h, a l’Espai Jovela Fontana.
3 de marçGran desfilada de Sant Medir.
