redacció 662 94 38 13 · [email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 93 519 43 85 · Fax 93 519 43 98
CiU guanya a Badalona de-
líniabadalonaDijous, 9 de desembre de 2010 · Núm. 6 · 30.000 exemplars setmanals · www.liniabadalona.cat
CulturaEl cantautor badaloní Albert Fibla obrirà el Musica’t
�22GorgL’Anís del Monocelebra el seu 140 aniversari
�19
La denúncia presentada pel Club Joventut provoca tensió entre les dues juntes directives �4
La Penya porta als jutjatsla venda del CE Mas Ram
Foto: M
ariona San
z.
�3
�10
Avancen les obres al’estació de Renfe
Incertesa pel 22-MBadalona obre la porta a un canvi de tendència
Incertesa pel 22-MBadalona obre la porta a un canvi de tendència
En portada 3�líniabadalonaDesembre
201009
Les municipals, més obertes que maiEls resultats de les catalanes deixen un escenari incert > El PSC arribarà a la cita
electoral en situació de caiguda lliure mentre que PP i CiU milloren les expectatives
Deixem enrere les eleccionscatalanes i a l’horitzó ja comen-cen a treure el cap les munici-pals. Com a la resta de Ca ta- lunya, el 28N ha reforçat a Con -vergència i Unió, que a Badalonava guanyar per segona vegada ala seva història, i al Partit Popu-lar, que va aconseguir els millorsresultats en unes autonòmiquesa la ciutat. L’altra cara de lamoneda, el PSC, que va obtenirla xifra més baixa de vots aBadalona en unes eleccions mu-nicipals o catalanes des delrestabliment de la democràcia, iEsquerra Republicana que vaperdre gairebé la meitat de su-port electoral en relació a ara faquatre anys. Només ICV-EUiA iC’s van mantenir registres sem-blants als de 2006, mentre quela irrupció de la xenòfoba Pla -
taforma per Catalunya i de laSolidaritat Catalana per la Inde-pendència de Joan Laporta vaser més aviat moderada.
Però, com afectaran els resul-tats de les catalanes a les munic-ipals? Per ara, l’efecte mésimmediat és l’estat d’ànims. CiUi PPC tenen la moral pels núvols,els uns preparant el futur governde la Generalitat i els altres pen-sant ja en una victòria a les gene -rals de 2012, mentre que PSC iERC viuen immersos en proces-sos de reflexió interns sobre lide -ratges i programes tot i que, pelque sembla, intentaran posposarels seus respectius congressos adesprés de les municipals.
PRECEDENTNomés existeix un únic prece-dent d’eleccions catalanesprèvies a les municipals, comserà el cas de l’actual cicle elec-toral. El 2006 el presidentMaragall va convocar eleccionsanticipades pel dimecres 1 denovembre, amb la qual cosa va
situar per primera vegada lescatalanes abans de les munici-pals. Llavors el PSC va perdre 7punts a Badalona en relació a2003, una pèrdua que van capi-talitzar Ciutadans –que com-petia per primera vegada- i, enmenor mesura, ICV-EUiA i CiU.A les subsegüents eleccions mu-nicipals, els socialistes van per-dre 11 punts respecte els comicislocals de 2003, que van anar aparar a Ciutadans, PP i CiU.Això en termes percentuals,perquè en vots absoluts una partimportant dels 11.000 i 14.000vots que va perdre el Partit So-cialista a les catalanes de 2006 iles municipals de 2007 enrelació a les dues de 2003 vananar a parar a l’abstenció.
Ferran Falcó (CiU), Jordi Serra (PSC) i Xavier García Albiol (PP)
Situant-nos ja en l’actual cicleelectoral, el 28N ha suposat alPSC una pèrdua de 10 puntspercentuals de vot en relació ales eleccions de 2006, un espaielectoral que s’han repartit aparts iguals Convergència i Uniói el PP. Com afectarà això a lesmunicipals de l’any vinent? Evi-dentment, no se sap, perquè elselectors segueixen criteris ilògiques diferents segons eltipus d’eleccions.
CAMÍ AL 22 DE MAIGExcepte el 1979, en què va guan-yar el PSUC, els socialistes hanguanyat totes les eleccions mu-nicipals a Badalona. Intentarmantenir l’estadística i revalidarel càrrec serà el repte queafrontarà per primera vegadal’alcalde Jordi Serra, que va as-sumir l’alcaldia de mans deMaite Arqué l’abril de 2008.Vistes les tendències, els seusprincipals adversaris seranXavier Garcia Albiol, del PP, iFerran Falcó, de CiU. El primer,
la seva projecció pública durantaquesta legislatura ha transcen-dit la política municipal i haaparegut als telenotícies de totl’estat amb la immigració com areclam; el segon, primer tinentd’alcalde de l’actual equip degovern, voldrà traslladar a l’àm-bit municipal els resultats queacaba d’obtenir la federació a lescatalanes. Per ICV-EUiA, siglesamb molta tradició a Badalonades dels temps de l’antic PSUC,repetirà Carles Sagués, i per Es-querra, també al govern aquestalegislatura, el candidat seràMiquel Estruch.
Caldrà veure també el com-portament electoral dels ‘out-siders’, i les possibilitats quetinguin d’entrar a l’Ajuntament.Per una banda, Ciutadans-Par-tido de la Ciudadanía i la Candi-datura d’Unitat Popular (CUP),que ja es van presentar el 2007,i per l’altra, les llistes quepuguin presentar Plataformaper Catalunya i Solidaritat Cata-lana per la Independència.
Narcís PresasBadalona
PP i CiU esreparteixen els10 punts queperd el PSC
www.liniabadalona.cat
Ciutat4�Desembre
201009líniabadalona
Una qüestió de confiançaLa Penya es vol vendre les instal·lacions del CE MasRam malgrat la manca d’acord amb la seva directiva
Marc UstrellBadalona
El setembre del 2003 el Joven-tut comprava els terrenys del CEMas Ram per 600.000 euros itornava a tenir patrimoni des -prés de vendre’s el pavellód’Ausiàs Marc ara fa tretze anys.La Penya es convertia en elmàxim accionista del club i escomprometia a millorar unesinstal·lacions que, construïdesdurant els anys 60, havien que-dat obsoletes. L’acord entre lesdues entitats va ser fàcil desegellar gràcies a la bona sinto-nia entre les dues directives.“Erem una pinya”, assegura elpresident del CE Mas Ram,Josep Valls. Set anys després,les coses són ben diferents i lesdues parts poden acabar en unjudici el pròxim 23 de febrer.
L’arrel del conflicte és la in-tenció del Club Joventut de ven-dre’s les instal·lacions de lesquals n’és el màxim accionistades del 2003 per un preu que espodria situar entre els tres i qua-tre milions d’euros, segonsapunten diverses fonts del C.EMas Ram, que diuen haver vistdirectius de la Penya amb possi-bles operadors al voltant de lesinstal·lacions.
VERSIONS OPOSADES Les versions de les dues entitatsbadalonines en aquest procéssón completament diferents imentre els directius del CE MasRam expliquen que el Jovenutse’ls vol “treure de sobre”, elJoventut ha transmès la “bonavoluntat, comprensió i ganes desalvar la situació” en un comu-nicat que va emetre un diaabans que la junta directiva delCE Mas Ram expliqués als mit-jans de comunicació en quinpunt es trobaven les relacionsentre la Penya i l’entitat. “Estantrencades”, assegura JosepValls, que paradoxalment tambéforma part de la junta directivade la Penya. Segons la seva ver-
El Pla Local d’Habitatge detecta10.000 pisos en mal estat
El CC del Barcelonès redueix un14% el pressupost pel 2011
El Pla Local d’Habitatge recull les necessitats i l'oferta de pisos
Foto: Redacció
Foto: Redacció
Les instal·lacions del C.E Mas Ram
Redacció > L’Ajuntament deBadalona ha aprovat el Pla Locald’Habitatge entre els anys 2010i 2015 malgrat no convèncer gensni mica als partits de l’oposicióque van criticar que en el docu-ment apareguessin promocionsrelacionades amb l'any 2010 i quea hores d’ara no han ni començat.
El pla local d'habitatge detec-ta a Badalona 9.986 pisos, delsquals 1.129 estan en estat ruïnós;2.313 estan en estat dolent, i6.544 estan en estat deficient.Aquest fet, segons el regidord’ICV-EUiA, Àlex Mañas, hauria
La Penya hapresentat unadenúncia en quèreclama al CEdinou lloguers
de ser prou indicador perquè eldocument introduís polítiquesde rehabilitació. El documenttambé recull la previsió de cons-truir 1.139 pisos públics fins l’any2015. Un parc d’habitatges, quesegons va explicar Mañas, nos’adequa a la demanda que hihaurà d’aquí a cinc anys.
Del Pla Local d’Habitatge tam-bé se’n desprenen altres dadescom ara que a Badalona hi ha 522persones en risc d'exclusió resi-dencial o de 8.719 ciutadans queno disposen d'ingressos per acce-dir a un pis de protecció oficial.
Redacció > La caiguda de les in-versions en gairebé un 25% hanobligat al Consell Comarcal delBarcelonès a disminuir el seupressupost per l’any 2011. Con-cretament, baixarà un 14,02%respecte el 2010. Amb els vots fa-vorables dels grups polítics queintegren l’equip de govern delCCB (PSC, CiU, ICV i ERC) i elvot en contra del PP, el Ple delConsell Comarcal del Barcelonès(CCB) ha aprovat inicialmentuns pressupostos “amb una cla-ra voluntat d’estalvi”. Malgrat lareducció pressupostària, el Con-sell Comarcal assegura que con-tinuarà desenvolupant els progra-mes de col·laboració del mandat.D’una banda, els Programes De-legats, la competència dels qualsve donada mitjançant acords de-legats dels ajuntaments impli-cats: manteniment de les Rondes
de Barcelona i Gran Via Nord,ajuts de menjadors i transport es-colar, Joventut i Borses d’habitat-ge; Pacte per l’Ocupació i Promo-ció Econo`mica al BarcelonèsNord; gestió de competènciessobre acollida d’animals de com-panyia (CCAAC) i la Fundació Pi-sos de Lloguer. D’una altra ban-da, els Programes Comarcals, ésa dir, aquells que parteixen de lainiciativa comarcal i l’acord ambels ajuntaments, amb la voluntatd’ampliar serveis, i que comptenamb la inversió dels municipis dela comarca.
Les principals accions i ac-tuacions concretes a desenvolu-par pel Consell Comarcal delBarcelonès en el darrer tram del’actual mandat passen per l’exe-cució dels projectes de BadalonaSud i els barris de la zona Nordde Sant Adrià de Besòs.
sió, el Joventut va comunicar afinals de 2009 la seva intencióde vendre’s les accions del CEMas Ram degut als problemeseconòmics del club. Malgrat lasorpresa, Valls va acceptar la de-cisió sense renunciar als interes-sos del CE Mas Ram. Tot i això,i “sense participar en les nego-ciacions amb el Joventut”, el 23de novembre l’entitat va rebreuna citació judicial amb unaordre de desnonament. LaPenya denuncia al Centre Es-portiu per deixar de pagar-losdinou mesos de lloguer -entre eldesembre de 2006 i el juny de2008- i reclama una quantitatque se situa en uns 36.000euros. Segons els directius delCE Mas Ram, el club verd-i-negre només pretén fer-los foraperquè mai havia reclamataquesta quantitat desprésd’haver arribat a un acord verbalper pagar aquests dinou mesosde lloguer a través d’un des -compte de l’ampliació de capitalque havia fet el Joventut.
De moment, el CE Mas Ram noes planteja pagar aquests36.000 euros tot i que no tin-drien inconvenient en fer-ho siel jutge així ho dicta. Men-trestant, el cas ja és en mansdels advocats i la directiva notanca cap porta a una nova ne-gociació amb la Penya. “Estemdisposats a escoltar si canvial’actitud”, explica Josep Valls.
ELS CONTRACTESFonts del CE Mas Ram apuntenque la maniobra realitzada pelJoventut és un intent de la sevajunta directiva de vendre les ins-tal·lacions a un operador que noes trobi amb cap “estorb” al’hora d’adquirir-les. Segonsaquestes mateixes fonts, el con-tracte de lloguer signat amb laPenya expira el 2030, malgratque el club no ho hauria con-templat inicialment i s’acolliriaa un altre document on la con-cessió acaba el 2014. Ara bé, l’úl-tim contracte amb vigència ésfruit d’un acord entre el Joven-tut i el CE Mas Ram per acceptarunes subvencions de la Genera -litat de Catalunya. El ConsellGeneral de l’Esport va requeriruna concessió de llarga duradaper fer efectiva una línia d’ajutsi la modificació va cristal·litzarsense problemes. “Ara ensacusen d’enganyar al Joventut iestafar la Generalitat”, diuen.
www.liniabadalona.cat
5�líniabadalonaDesembre
201009Per a publicitat - 666 65 63 40 - [email protected] www.liniabadalona.cat
6� Opinió
Ciutadans
Safata d’entradaEDITORIAL
grup comunicació21Dipòsit legal: B.43222-2010líniabadalonaRedacció: 662 94 38 [email protected]: 93 519 43 [email protected]ó: 93 519 43 [email protected]
www.liniabadalona.cat
Línia Badalona agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible que elsescrits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Badalona es reserva el dret deretallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreça liniaba-
Cartes dels lectors
Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Marc Ustrell(Línia Badalona), José Antonio Pilar (Línia Vallès), Jordi Sugrañes(Línia Barcelona), Pere Giménez (webs temàtics); Ivana Padierna(webs de proximitat). Caps de redacció: Elisabet Alfaro i CristianGó mez. Redacció: Sara Arroyo, Jordi Alcover, Narcís Presas iMari ona Sanz. Fotografia: Mari ona Sanz i Eduardo Benito.
Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Albert Baldó, Aida Fonseca.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Manel Riera, David Olivares, Adolf Garcia,Esther Rodríguez, Àlex Subirats, Eugènia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magrià i Manuel Sánchez-Villanueva. Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, OriolFreixa, Acant Canet, Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakité.Facturació: Teresa Aguela. Auxiliar: Maria Reyes.
Desembre
201009líniabadalona
es cases i les torres de la urbanització del Mas Ram s’han om-plert de colors verd-i-negres. I no es tracta d’un clam a favor
de l’equip, que per cert, està realitzant una temporada amb uns re-sultats que l’han col·locat al capdavant de la Lliga ACB. A la ja co-neguda oposició dels veïns a la construcció d’un supermercat al MasRam, que s’ha il·lustrat amb aquestes pancartes amb lletres verd-i-negres, s’hi ha sumat el malestar de la junta directiva del Club Es-portiu de la urbanització que ha rebut una citació judicial de la Pe-nya i sobre ells recau ara una ordre de desnonament. El que el 2003era un acord de total garantia per a les dues entitats -a priori hi sor-tien guanyant les dues-, s’ha acabat convertint en un conflicte quesi no hi ha un acord acabarà als jutjats. La situació econòmica delJoventut ha portat al club a buscar fórmules per salvar-lo. Fins aquí,res a dir. Però el que cal tenir present, en aquests casos, són les for-mes. Malgrat que la Penya reitera la seva bona voluntat, és evidentque hi ha hagut poca connexió entre les dues directives implicadesen aquest conflicte i així ho demostren les paraules d’un Josep Vallsque abans de ser president del CE Mas Ram, és fill d’un dels funda-dors del Joventut i exjugador de la Penya. La solució dels problemeseconòmics d’una entitat com el Joventut van molt més enllà dels nú-meros d’una operació financera.
La Penya ha de fer les paus amb el Mas Ram
L
uan un director de renom internacional apareix a la ciutat onvius amb la intenció de rodar un dels seus films, l’expectativa
és màxima. L’extrem del deliri i la tafaneria col·lectiva viscuda a Bar-celona durant el rodatge de ‘Vicky, Cristina, Barcelona’, no tenia gai-re a veure amb els curiosos que van ser als carrers de La Salut i Bu-falà quan Alejandro González Iñárritu i Javier Bardem rodaven al no-vembre del 2008 ‘Biutiful’. Tampoc té massa a veure la realitat quevol reflectir el director mexicà amb la que va donar de Barcelona Woo-dy Allen, és cert. Però si amb el nord-americà es va assegurar queBarcelona es potenciaria gràcies al seu film, què passa ara amb elsguanys que Badalona tindrà després d’aparèixer a ‘Biutiful’? Tindràl’audiència una bona imatge de la ciutat? Serà difícil de quantificar,però cal que des de tots els agents ciutadans es potenciï la imatge d’u-na Badalona ‘de pel·lícula’.
Del ‘Vicky, Cristina...’ al‘Biutiful’ de Badalona
Q
VISC A SANT CRIST
Per problemes de mobilitat emdesplaço en cadira de rodes. Al'arribar al barri no sabia que eraaixí, amb aquestes pujades ibaixades tan pronunciades.
Amb les condicions que elbarri es troba és molt difícil queuna persona que es mou ambcadira de rodes pugui accedir,depèn de quins carrers, a causade les barreres arquitectòniquesque encara hi ha en ple segleXXI.
Saben vostès l'esforç que hemde fer cada dia de l'any perpoder fer les nostres feines quo-tidianes? L'esforç és equivalenta un elefant de 3.000 quilos(diàriament). S'ho imaginenvostès?
Sense fer menció de la pocaaccessibilitat que hi ha als co-merços del barri, els quals tenenunes escales de 20 centímetresper poder accedir-hi.
Hi ha moltes persones quevan amb cadira de rodes i no espoden aixecar. No tenen aques-tes persones els mateixos drets,
si poden fer una vida dignasense problemes?
Quina seria la solució per unapersona que va a comprar a uncomerç i no pot accedir-hi per -què no aquesta adaptat?
Per poder accedir al carrerCuba des del carrer ÀngelGuimerà, és totalment impossi-ble.
La inclinació de les baixadesés massa pronunciada i un copfinalitzada la rampa per accedira l'altra hi ha un graó de 30 cen-tímetres que s'ha de sortejar. Aaixò hem d’afegir que les bo-tigues no estan adaptades.
Quina és la mesura a prendreen aquests casos?
Daniel Mateo
RESSALT A SAGUNT
Els veïns del carrer Progrés irodalies necessitàvem la millorade les voreres i l’asfaltat d’a-questa via i malgrat les molèstiesque van causar en el seu dia lesobres, crec que les millores hanestat molt positives pel barri. Tot
i això, i desconec la normativapel que fa als ressalts reductorsde velocitat, crec que la pendentd’aquest element a la confluèn-cia dels carrers Sagunt i Progrésés massa pronunciada i més d’uncotxe (m’hi incloc) ha tingut en-surts amb aquest ressalt de lacantonada.
La veritat és que s’ha aconse-guit que els vehicles disminuei-xen de manera considerable lavelocitat i els peatons han guan-yat preferència de pas, però elscotxes es veuen obligats a que-dar aturats emmig del carrerProgrés i agafar el ressalt ambles rodes creuades per evitar fermalbé la carrosseria del cotxe.
Les marques que hi ha a terrasón d’algunes rascades dels vehi-cles. Algun d’ells per excés de ve-locitat, però molts altres quemalgrat reduir la marxa acabenimpactant amb la vorera.
És prioritari el peató però elcotxe continua éssent el trans-port privat preferit i les repara-cions són molt cares.
Irene Peláez
Carles CapsetaAssociació Alvent
A Badalona encara hi ha molt perfer i molta més gent discapacita-da de la que creiem. Com hi hauna setmana de la Solidaritatse’n podria mirar de fer una perla Discapacitat, o que ambduesanessin agafades de la mà
Rosa CastellvíGerent dʼAspanin
El que més manca a tota l’àreametropolitana són residències illocs per viure. L’esperança devida de les persones amb dis-capacitat és tan alta com la de lapoblacio ordinària, i això moltscops no es té en compte
Xavier PedroPresident de Marenostrum
Tot i que encara hi ha feina a fer,Badalona és força integradora. Ésuna ciutat bastant motivada enaquests tipus de necessitats, peròencara ens falten moltes placesde residència i adaptar moltsedificis
Maite FortezaPresidenta dʼAspanin
Esperem aquest dia amb il·lusióper difondre l’entitat, ja que hi hamolt bona resposta de la gent quepassa. Ens agradaria que durantl’any la gent estigués més sensi-bilitzada, però intentem aprofi-tar el dia D
Anna JarroSòcia dʼAspanin
Molts discapacitats estan des-ocupats i aquest és un tema ques’hauria de millorar. És molt im-portant per aquestes personestenir una feina i que les empre-ses confiïn en les seves capacitats
És Badalona integradora amb els discapacitats?
FE D’ERRATES
A la pàgina 10 del número 5 de‘Línia Badalona’ s’indicava en elpeu de fotografia de la informa-ció sobre l’encesa de les llums de
Nadal al carrer del Mar quelluïen des del diumenge 28 denovembre quan en realitat vanser inaugurades el dia 24. A lainformació publicada la set-mana passada sobre l’Antic Es-
corxador, en la qual s’informavade sis pavellons en el futur edi-fici, cal aclarir que en seran dosi un d’ells l’ocuparà l’Escolad’Adults del Gran Sol, la qualcompta amb 500 alumnes.
www.liniabadalona.cat
Opinió 7�
La FotoL’agulló
El mirador La lupaMarc Ustrell
Director de Línia Badalona
líniabadalonaDesembre
201009www.liniabadalona.cat
Els fanàtics de la tecnologiaCom és possible que, tot i vivint al
mateix pis, m’assabenti abans d’algunescoses jo que el meu pare? Per exemple, compot ser que jo sàpiga quan surt un nou pro-ducte d’Apple i ell trigui uns dies més asaber-ho, si és que se n’assabenta? Fàcil,tot es deu al punt de la corba on ens trobemrespecte al producte en qüestió.
Com podeu veure a la gràfica, la corbavermella ens mostra el cicle de vida d’unproducte qualsevol. Posem per cas unacampanya de les eleccions. Neix a l’esquer-ra amb poca incidència en el mercat i micaen mica va pujant fins que arriba un mo-ment en que la gran majoria ja el coneix,passant per ser un producte estrella i con-vertint-se en “vaca lletera”. A partir d’aquíés quan les marques han d’haver llençat lesseves noves versions de producte per tal deno perdre la quota ni l’interès del grup d’in-novadors i així tornar a iniciar el procésabans que es converteixi en un “gos mort”.Sí, al màrqueting els noms són així de…d’estranyament originals
Els innovadors, els primers seguidors,la majoria precoç, la majoria tardana i elsendarrerits són els cinc grups de person-es que el professor Everett Rogers va tro-bar en la seva teoria de la innovació.
Aquesta es basa en el fet que un productearriba a les persones abans o després de-penent del grup al que estigui inclòs.Aquesta teoria és apta per a tot tipus deproductes i qualsevol pot estar en qualsevoldels grups. Se suposa, però, que és més fà-cil que la gent treballa en el mateix sectorque el producte/marca que estem tractantserà dins dels innovadors o els primersseguidors mentre que la gent externa estrobarà en grups on arribi més posterior-ment. Per sort o per desgràcia només se su-posa.
Moltes vegades, un client veu algunacosa que tothom fa perquè està de modai com que ell, òbviament, no vol estar des-fassat, et demana que li facis. No hi ha resde dolent en fer els productes o en donarels serveis “de moda” al client, el prob-lema és el moment en que els fas/de-manen.Un client que demanés avui una cam-panya on es regalés un televisor ambnano leds i tecnologia 3D estaria al dia.Un client que volgués basar la sevacampanya en regalar reproductors deCDs pensant que és el “no-va-más” se-ria qüestió de dir-li que no és unabona idea, tot i que ell cregui que és la
última moda actual. El problema, moltscops és que el nostre interlocutor és unapersona que es troba dins la majoria tar-dana o, fins i tot, els endarrerits. Què voldir això? Doncs que segurament ho estaranfent per fer, regalant quelcom que per a ellsno té valor, perquè no el saben apreciar oencara no l’han sabut valorar com cal, peròli sona que hi ha d’altres a qui els agrada.Són clients, d’acord, però fins a quin puntse’ls ha de creure i fer el que diguin? Quèpassa si no entren en raons, després d’ex-plicar-li que no és el millor que podria fer?Tot i que tu sàpigues que “el fet” farà fra-cassar el que estigueu preparant, li tornesa insistir?Tots ens hi trobem. Què feu vosaltres enaquestes situacions?
Un any més, Concerts.cat acosta a Bada-lona les millors veus en directe de la mú-sica catalana a través d’un format desco-negut a Badalona fins l’any 2008. Un delsal·licients d’aquesta edició és el concert i-naugural d’Albert Fibla.
Musicaʼt 2011Bona música i en català
Joventut de BadalonaRecuperar-se a qualsevol preu
BiutifulLa Badalona de González Iñárritu
�Al Facebook també hi ha debat polític. El perfil de Xa-vier García Albiol es va saturar el dimecres passat de comen-
taris d’una entrada publicada pel líder dels populars de Badalona.Allà s’hi poden llegir 117 comentaris els quals responen o donen elseu punt de vista a un post de García Albiol: “Ayer en el Pleno delAyuntamiento se aprobó, con el único voto en contra del PP, dar unasubvención de 6.000€ a una asociación musulmana para sus acti-vidades. En mayo, si gano las elecciones, tendré muy claro qué es yno es prioritario en momentos de crisis”. Hi ha tot tipus de respos-tes, entre elles la de Ferran Falcó, qui li explica a García Albiol quel’entitat a la qual fa referència el president del PP de Badalona no ésmusulmana, sinó “espanyola” com ell. Tot i això, el líder popular, di-rigint-se a Falcó com a “amic”, li diu que no respon a les seves pre-guntes i li fa una nova pregunta: “És cert que l’inerventor ha infor-mat negativament de la subvenció a l’entitat?”. A més Albiol senten-cia: “Tu tens les teves prioritats i jo les meves”.
�Els nervis del Ple Municipal. En el darrer ple de Badalo-na, els torns de paraula es van centrar en les queixes i recla-
macions de diversos veïns de Llefià els quals demanaven l’aplicacióde la normativa vigent als comerços. Una de les veïnes va exposarel seu tema fent menció als “interessos” de l’exalcaldessa Maité Ar-qué en un local i la permissivitat d’horaris en aquest petit comerç.En la seva resposta, l’Alcalde de Badalona, Jordi Serra, va exaltar-se davant la veïna de Llefià a qui va acusar -amb un to força elevat-de dir mentides durant la seva exposició. Serra va assegurar-li quela seva queixa no tenia fonament.
El conflicte entre el Joventut i el CE MasRam per la venda de les accions no s’haportat a terme amb el consens necessari.La Penya necessita recuperar-se de lamanera menys perjudicial pels interessosde l’entitat del Mas Ram.
És interessant que la ciutat es promocio-ni des de totes les vessants, però les des-gràcies que viu el personatge de JavierBardem a Badalona, no conviden a passaruns dies a la ciutat. Tant de bo més direc-tors busquin històries al municipi.
Semàfors
Ferran Pallàs, Brand Community Manager
DES-CONTROLADORSEn un sopar amb els cosins, a les tertúliesradiofòniques, als bars,... Allà on he anataquests darrers dies només es parla de lavaga salvatge dels controladors aeris queva perjudicar a milers de persones. Des-pertar-se dissabte amb un inesperat es-tat d’Alarma va ser una experiència for-ça curiosa pels que érem a casa i una tor-tura pels que estaven als aeroports. S’haparlat de les persones que no han pogutanar de vacances degut a l’acció d’uncol·lectiu de 2.200 persones amb un souprivilegiat i amb el privilegi de sentir-sepoderosos. No s’ha parlat tant dels usua-ris habituals dels aeroports per motius la-borals o familiars. Fins i tot hi ha un casd’anul·lació d’un casament o la paralitza-ció d’un procés d’adopció. No voldriaposar-me a la seva pell. Cal que els con-troladors paguin per l’enorme perjudicicausat a tantes famílies, per descomptat.Però cal que es posin en marxa totes lesestructures de govern per trobar una so-lució immediata que no passi per la mi-litarització de l’espai aeri i que rebaixi elsfums dels controladors. El càstig ha de serexemplar, però lexercici d’autocrítica perpart de les autoritats competents també.Sobretot per evitar que casos com el vis-cut aquest passat Pont es repeteixin en al-tres sectors. Us imagineu que els contro-ladors quedessin impunes? Què pensarienels metges, jutges, escombraires o perio-distes? Segurament que a través d’una ac-ció ferotge i de poder aconseguiríem quees complissin les nostres reclamacions.Per aquest motiu, la decisió del govern es-panyol ha de ser el més contundent pos-sible dins els límits que marca la llei i in-tentar evitar en el futur, les modificacionsde decret i retallades ‘in extremis’ en mo-ments especialment sensibles per a totsels treballadors -potser menys pels con-troladors aeris-. La privatització dels ae-roports no agrada a molts, però podria seruna oportunitat d’or per intentar modi-ficar alguns tics.
Camí dʼaccés a les pistes dʼatlestisme Paco Ávila
Opinió8�Desembre
201009líniabadalona www.liniabadalona.cat
La Plaça Pública CatalanaEnceto la meva participació mensual a en-líniabadalona felicitant la publicació itractant un tema en el que la seva línia edi-torial demostra estar-hi ben compromesa:la cohesió, i en concret la cohesió de Ba-dalona. Avui, però, una mirada al pensa-ment global que es concreta en l’acció lo-cal.
Cada cop estic més d’acord en allò deque “cal conèixer el passat per entendre elpresent i per preveure/modificar el futur”i sé que aquesta mirada històrica sobre larealitat que vivim a nivell global i a nivelllocal és la única que ens permet incidir in-tencionadament sobre el futur, aprendredels errors, i no repetir processos que ja sa-bem on porten. I ens permet inventar.
Parlant de la nova immigració, - conse-qüència local del moviment migratorimundial que en les darreres dècades haportat un alt increment de persones extra-comunitàries a la Comunitat Europea,analitzant com ha funcionat el tema de lacohesió (que no és sinònim literal d’inte-gració, encara que per a molts signifiqui elmateix) als països que ens superen en anysd’experiència, ens ha permès jugar ambavantatge a l’hora de decidir quina és la so-cietat catalana que volem per ara i per alfutur, i quina és la millor política peraconseguir-ho. Les dues mirades , sobre elpropi procés migratori que va viure Cata-lunya des de meitats del segle XX, i sobreel procés viscut per estats europeus comFrança, Anglaterra o Holanda, ha fet tirarendavant un model de cohesió que portamarca pròpia, perquè busca superar elshandicaps dels existents.Tots els modelsbusquen assegurar una bona convivènciai l’arrelament al país on es viu. Fent un pa-ral·lelisme entre la cohesió i l’urbanismed’una ciutat, on la plaça pública simbolit-
za tot allò que és compartit, el model ca-talà proposa un equilibri entre l’espai pri-vat(respectar i posar en valor la pluralitat)i l’espai públic (necessitat de compartirllengua, drets i deures, referents co-
muns...) Entre un model anglosaxó de gue-tos que tenen la seva pròpia plaça públi-ca i configuren una societat “pintada a to-pos” (es respecta la diversitat però les di-ferents comunitats interactuen poc o
La palmera de l’escola
Canyadó és un petit barri delllevant badaloní amb unes singu-laritats i uns elements que tot-hom té com a referents, no no-més al mateix barri, sinó tambéa tota la ciutat.
En els seus límits, trobem dosdels més atractius indrets de lanostra ciutat, la platja del Cristall,amb el seu magnífic passeig, i elparc de Ca l’Arnús, encara perdescobrir per a molts badalo-nins i tanmateix molt familiar peral veïnat de Canyadó.
A l’interior del barri hi hatambé elements referencials de lanostra ciutat: la masia de Can Ca-nyadó, amb la seva ben conser-
vada torre de defensa i l’escolaLola Anglada, catalogades com apatrimoni de la ciutat.
Evidentment hi ha més cosesque fan de Canyadó un barrimolt atractiu: la variada i interes-sant oferta comercial (l’Associa-ció de Comerciants té com a dis-tintiu “Grans comerços en peti-tes superfícies”), una notableproposta gastronòmica en elsseus bars i restaurants...
Ara bé, l’escola és possible-ment el lloc referencial perexcel·lència ja que la majoriadels canyadencs han passat perles seves aules.
No fa gaires dies l’escola cele-
brava els vuitanta anys. A l’esco-la, un altre element identitari erala palmera, possiblement ambmig segle d’existència. Moltagent del barri recorda quan va serplantada, com creixia perdentbranques, com l’escola ràpida-ment era descoberta buscant lesseves fimbradisses branques ila majestuosa airositat de la sevaesvelta talla.
Desprès de vuitanta anys l’e-difici de l’escola és evident quenecessita una rehabilitació i unatransformació. Ara es convertiràen un centre de secundària, de feten un institut-escola.
També la palmera necessita-
gens entre elles i amb la població delpaís), i el model d’assimilacionisme fran-cès d’una única i gran plaça pública que nodeixa gairebé espai a la diversitat (s’impo-sa una única cultura i no es posa en valorel bagatge diferencial) , la proposta catala-na busca un equilibri on el respecte per lacultura pròpia i diversa ha de sumar i com-patibilitzar amb l’existència d’uns valors ireferents comuns amb la societat d’acolli-da. Es tracta bàsicament de tenir l’oportu-nitat de sumar identitats, identificacions ipertinences: no s’ha de renunciar a la per-tinença d’origen per adquirir-ne una denova, però s’ha de conèixer necessàriamentla nova societat d’on ja se’n forma part perpoder-se identificar amb ella.
La conseqüència principal i més visibled’això és la no segregació per origen de lapoblació alhora de rebre els serveis bàsicso crear entorns de socialització, i la promo-ció d’espais de participació i convivènciaplural. Una altra conseqüència és la promo-ció de la llengua catalana com a llengua co-muna, lligada a la cohesió, i a la igualtat d’o-portunitats. La immersió lingüística vaser una gran decisió en aquest sentit (no se-parar l’escolaritat per llengua d’origen) i laLlei d’acollida aprovada pel Parlament re-centment preveu millores per fer accessi-ble la llengua a les persones que arribin alpaís. Una altra conseqüència d’aquest mo-del és considerar a totes les persones ciu-tadanes i ciutadans lliures, i no posar laseva procedència per davant de la seva con-sideració de ciutadania. És estar oberts al’enriquiment que aporta sempre la diver-sitat, i no caure ni en paternalismes ni encriminalitzacions.
Ma Dolors Sabater PuigPortaveu ‘Badalona Som Tots’
va d’unes atencions que ningú nova portar a cap.
El veïnat era conscient que al-guna cosa tenia la palmera, queja no lluïa tan elegant i especta-cular, les branques es mostraventristes i llanguides i no voleiantsota el cel blau. Tanmateix, nin-gú va saber interpretar aquest se-nyal en demanda d’auxili.
Quan algú va adonar-se’n, jaera massa tard. Un insecte, l’es-carabat morrut, n’havia envaït lesentranyes i la seva mort era inevi-table. Tots ens en sentim respon-sables, encara que hi ha qui hi témés responsabilitat. L’Adminis-tració hauria de tenir més cura
del nostre patrimoni arquitectò-nic i natural. Hi ha qui pensa quesense la palmera l’escola ja noserà la mateixa.
A Canyadó hem perdut unsímbol. La ciutat ha perdut un ar-bre singular. Ara l’escola es que-da sola i els nens i les nenes quetant l’estimaven la trobaran afaltar.
Com diu una ex-alumna, pot-ser seria un bon moment, quan esfacin les reformes i hagi de res-sorgit l’escola com a institut,perquè una nova i jove palmeraocupi l’espai de la vella.
Pedro Jesús Fernández
9�líniabadalonaDesembre
201009Per a publicitat - 666 65 63 40 - [email protected] www.liniabadalona.cat
Centre10�
Desembre
201009líniabadalona
Les obres a l’estació deRenfe avancen a bon ritme
Foto: Mariona Sanz
Nou grup d’Amistat i CulturaEl psicòleg clínic Josep Villà coordina el nou espai AVUIKEDEM per a totes aquelles persones que vulguin compartir amistat, amb un nivell de qualitat,
serietat i professionalitat. La primera activitat relacionada amb l’humor i els acudits serà el proper 18 de desembre al carrer Germà Juli, 1-3, 1r, 1a.
Marc UstrellCentre
Ara fa poc més d’un any s’anun-ciava que l’estació de Renfe deBadalona seria accessible per atothom després d’anys de recla-macions per part dels col·lectiusde persones amb mobilitat reduï-da de la ciutat. Des del mes de ju-liol passat -quatre mesos méstard del previst inicialment- lesmàquines van començar a treba-llar en unes instal·lacions on ja escomencen a veure algunes de lesreformes més importants a lesquals s’està sotmetent l’estació.Els treballs coincideixen, a més,amb la remodelació del tram depasseig Marítim, les quals afecta-ran les places d’aparcament quehi ha a la banda mar de l’estació.En aquest punt, no hi haurà cap
accés a l’estació com s’havia sol·li-citat en alguna de les mocionspresentades al Ple Municipalquan encara no s’havien concre-tat les millores a les instal·lacions.De fet, les barreres arquitectòni-ques a l'estació de Renfe van serforça debatudes diverses vegadesal Ple Municipal.
Les millores més importantsde les quals gaudiran els gairebé17.000 usuaris diaris de Rodaliesa Badalona a mitjans del 2011 -se-gons els terminis previstos- seranen l'accés a les andanes. Al passubterrani existent, hi haurà es-cales mecàniques i paral·lela-ment es construeix un altre pasinferior amb ascensors adaptatsper a persones amb mobilitatreduïda i escales fixes i mecàni-ques. Davant de l’estació s'habi-litaran dues places d'aparcament
per a persones amb mobilitatreduïda i un amarratge per a 25bicicletes. Hi haurà, a més, un iti-nerari guiat per a les persones in-vidents i una maqueta de l'esta-ció per ajudar els discapacitats vi-suals a orientar-se. Una altra deles millores previstes serà la re-modelació de les andanes, ques'elevaran per quedar a l'alçadadels nous trens Civia. D’aquestamanera se salvarà el desnivell itambé la separació entre l'anda-na i el tren. Les andanes ja s’hanallargat 200 metres i en les pro-peres setmanes s’instal·larannous mòduls de marquesines onels usuaris es podran protegir dela pluja o de la calor durant elsmesos d’estiu. Pel que fa l'edifi-ci de l'estació, s'hi repararan lesescletxes de la façana i es millo-rarà el tancat.
L’estat actual de les obres de l’estació de Renfe de Badalona
Les instal·lacions milloraran la seva accessibilitat imobilitat > Els treballs acabaran a finals de 2011
La plaça de la Vila commemorael Dia de la Discapacitat Centre> El passat divendres 3de desembre, les entitats badalo-nines relacionades van comme-morar el Dia Internacional de laDiscapacitat amb una sèrie d'ac-tes a la Plaça de la Vila. Diversesactuacions musicals, una xocola-tada i el passi de diversos curtme-tratges i vídeos informatius iconscienciadors van ser algunesde les activitats que van donar-s'hi, fent de suport a les moltesentitats que dia a dia treballenper la causa i que hi van muntaruna paradeta per donar a conèi-xer la seva feina, les funcions quefan i el tipus d'ajuda que podenoferir a les persones i famílies queho necessitin.
Aspanin, AFAMMEBAN, Al-vent, Associació en Pro dels Dis-capacitats Intel·lectuals, ASPA-CE, Badalona Capaç, Escoles d'E-ducació Especial Badalona(IMSP), Federació ECOM, GAMJoventut, Marenostrum, ONCE,Plataforma Deixem de Ser Invi-sibles i SIQUE fóren les partici-pants a la jornada, que va tenirmolt d'èxit de participació: eltemps va respectar, i van rebre lavisita de quatre escoles ordinà-ries. "Els discapacitats no sónpersones amb menys capacitatsque la població ordinària, sinóamb capacitats diferents", expli-
quen els responsables d'aquestesentitats. Totes tenen com a objec-tiu comú donar a conèixer aques-tes capacitats i lluitar perquè esrespectin els drets d'aquestespersones. A més, dónen suport aaquestes persones i a les seves fa-mílies per tal de millorar en lamesura del possible la seva qua-litat de vida.
Des d'aquestes entitats valo-ren que hi hagi un dia a l'any de-dicat a aquesta causa, però rei-vindiquen que aquesta visibilitata les persones amb capacitats di-ferents hi sigui cada dia, ja queles dificultats a les quals s'enfron-ten són diàries. A Badalona, ciu-tat de 220.000 habitants, un 2%són discapacitats.
La venda solidària de manua-litats fetes per nens discapacitatsi loteria de Nadal, un taller peraprendre el llenguatge dels signeso activitats plàstiques com l'es-tampació de xapes i samarretesvan ser algunes de les eines quevan tenir per ajudar la gent a en-tendre qüestions relacionadesamb la discapacitat, com ara lamillora de l'accessibilitat als ser-veis públics, la importància d'u-na educació inclusiva o la integra-ció laboral. Tot sumat aportagrans beneficis socials, culturalsi econòmics.
Les entitats es van instal·lar a la plaça de la Vila
Foto: Mariona Sanz
11�Per a publicitat - 666 65 63 40 - [email protected] líniabadalonaDesembre
201009www.liniabadalona.cat
Per a publicitat - 666 65 63 40 - [email protected]�Desembre
201009líniabadalona www.liniabadalona.cat
13�Centre líniabadalonaDesembre
201009
“El 28N serà bo per l’independentisme”Josep Manel Ximenis, impulsor de les consultes independentistes, presenta el seu llibre“D’Arenys de Munt al cel” a l’Espai Betúlia > Confia que CiU defensi tesis sobiranistes
Mariona SanzCentre
Parla'm de l’experiènciad'es criure el llibre.L'experiència ha estat moltbona, és el meu primer llibre itot i que el procés en sí va seruna mica estressant perquè vaighaver d'escriure'l molt ràpid, elresultat és d'allò més reconfor -tant. Mai m’havia pensat que ar-ribaria a escriure un llibre.
Com va sorgir la idea de lesconsultes independentis -tes?A Arenys de Munt hi ha la riera,que és l’eix central del poble i témolta importància sentimentalper la gent del poble. L'any2006 l’Ajuntament va decidirsoterrar-la i el poble es va di-vidir: la meitat volia que lasoterressin i l’altra meitat queno ho fessin. Llavors, l’Ajunta-ment va fer unes consultes perdecidir el desenllaç del conflicte.El moviment ecologista Salvemla riera, que era l'organitzacióque estava en contra del soter-rament i de la qual jo formavapart, va analitzar les lleis deconsultes, tant l'espanyola comla de la Generalitat, de maneraque vam informar-nos del ques’havia de fer i el que no per or-ganitzar una consulta d'aquesttipus, els inconvenients i avan-tatges que tenen i el que l’Ajun-tament havia fet malament. Perdestensar els nervis que lasituació havia comportat iaprofitant que teníem a la màles condicions d'aquests tipus deconsultes, una persona va pro-posar fer una consulta d'inde-pendència de Catalunya. Jateníem la idea. Aquesta per-sona, que era especialista entemes de lleis, va començar allegir entre línies i a buscar-hiles escletxes per poder fer laconsulta amb total legalitat,perquè -aprofito per remarcar-les consultes per la independèn-cia són legals. Això és l’inici.
Com ha sigut la resposta dela gent?Molt positiva. La democràcia, alcap i a la fi, és això: poder pre-guntar a la gent i que la gent res -pongui. El problema resideix enquè el país no és gaire demo -cràtic, ja que això ho hauriad’organitzar l’Administració,però a falta que ho facin ells,doncs ho organitzem els ciu-tadans. Que la gent s’autoorga -nitzi per preguntar-se allò queni l’Administració ni els partitspolítics volen que se’ls preguntiés un èxit. A més es fa amb unmodel assambleari de base, i totaixò desde l’estranger ho estanadmirant d'allò més. Aquesta ésuna de les grans virtuts de les
Foto: Mariona Sanz
Josep Manel Ximenis
consultes, que s’han anat es-campant i han fet créixer l’inde-pendentisme d’una formabestial. Ara la situació revifa itenim un projecte nou, modern iagosarat on la gent es pot apun-tar.
Després de veure els resul-tats de les eleccions, i teninten compte que la indepen -dència estava a l’alça des dela manifestació de juliol, elsresultats han estat unamica decebedors?Ja temia que s’interpretarien elsresultats com a decebedors,perquè l’independentisme com
a tal no ha acumulat diputats;tenim dues forces que s’anome-nen independentistes –Solidar-itat i Esquerra-, però en canvi jodiria que l’efecte de l’indepen-dentisme s’està expandint, tantque ha ocupat a CiU. Con-vergència i Unió ha estat la re-ceptora d’una gran massa devots independentistes i pensoque això és bo perquè ara té unaresponsabilitat molt importantrespecte aquests votants, ja quesi no es comporta com aquestsesperen, probablement podenperdre aquests vots. Amb aque-stes eleccions ens hem adonatque el vot fluctua molt: el votant
que ERC tenia al 2003 vol dirque ara hi ha 400.000 personesque han canviat, probablementCiU ha estat una gran receptorad’aquests votants i de la mateixamanera que els ha rebut els potperdre. La responsabilitat degovernar ha de ser amb clau so-biranista, si no ho fan probable-ment retrocediran, i això és bopel país per tal que l’indepen-tisme s’extengui i perquè que hihagi no moltes forces sino fins itot la majoritària que és CiU queagafin un tarannà independen-tista és molt bo perquè aquestpaís no aconseguirà la inde-pendència si no és amb CiU.
www.liniabadalona.cat
La Salut14�
Desembre
201009líniabadalona
El comerç de la Salut i Llefiàsuma esforços per Nadal
Foto: Arxiu
Mostra del Pessebre a La SalutEls amics de La Salut inauguren el proper dimarts 14 de setembre a la seva seu
del carrer Arquitecte Fradera la Mostra del Pessebre. L’esforç dels voluntaris hafet possible que l’entitat compti amb un dels pessebres artesanals més grans de
Badalona i hagi potenciat aquesta tradició nadalenca al barri.
El nou CAP del Gran Sol alegraa les entitats de La SalutLa Salut> La plataforma per ala sanitat que conformen sis en-titats de La Salut i Llefià han tri-gat menys d’una setmana enmostrar la seva satisfacció des-prés de l’anunci de la Generalitatde Catalunya, la qual destinarà8,5 milions d’euros per cons-truir el nou centre de salut al parcdel Gran Sol. L’ambulatori, quepreveu donar servei a unes23.000 persones, ha estat una deles reivindicacions més fermes deles entitats de Llefià i La Salut,barris que agrupen a gairebé unterç de la població badalonina ique demanaven l’equipament sa-nitari fa deu anys. De fet, havienprotagonitzat mobilitzacions alcarrer demanant un centre de sa-lut digne.
Malgrat no posar cap terminiper l’execució de les obres delnou CAP del Gran Sol, l’alcaldede Badalona, Jordi Serra, ja vamostrar la seva satisfacció alconèixer que el Govern de laGeneralitat va aprovar aquestprojecte tan important per laciutat. Serra, qui va evitar fixarun calendari d’inici d’obres, vaexplicar que la construcciód’aquest centre és “un altre pasendavant perquè l'assistènciasanitària pública tingui una peça
més que acabi de complementarla xarxa de centres sanitaris deBadalona que ja existeix aBadalona i que és molt impor-tant”.
El fet de no tenir cap data fix-ada al calendari ha provocat quela plataforma per a la sanitat deLlefià i La Salut estigui d’ara finsa concretar els terminis, moltpendent de l’evolució de les ne-gociacions, que haurien deconcretar-se amb el nou centrefuncionant durant el 2013. Enaquest sentit, les sis entitats queformen part de la coordinadoraes reuniran a principis del 2011amb representant de l’Ajunta-ment de Badalona per conèixerde primera mà tots els detallsdel projecte.
El solar on s’ubicarà el noucentre està situat a l’extrem suddel parc del Gran Sol, on hi ha laplataforma més baixa de lesdues que el formen. D’aquestamanera, el futur ambulatoriquedarà soterrat respecte el ni-vell del parc. La seva construc-ció ha de servir d’aquí tres anysper descongestionar altres am-bulatoris com ara el CAP de laSalut i serà imprescindible perdonar una millor oferta de sani-tat a la ciutat.
El parc del Gran Sol
Jordi AlcoverLa Salut
Si la setmana passa els parlàvemsobre la divisió entre els comer-ciants del Centre de Badalona, albarri de la Salut han volgut sumaresforços amb l’eix comercial deLlefià i Juan Valera per organit-zar la Fira Medieval “més gran”que ha tingut “mai” Badalona.Concretament, serà el cap desetmana del 17 al 19 de desembrequan s’aplegaran més de 200parades artesanals de productescom pa, embotits, coques, fruitssecs, mel, sabons, ambientadors,etcètera. L’objectiu, segons expli-ca el President dels Comerciantsdel Passeig de la Salut, Rafa Pa-vón, és neutralitzar el Centre Co-mercial Màgic Badalona i conver-
tir-lo en un pol d’atracció de ba-dalonins perquè comprin a les se-ves botigues i no escullin la gransuperfície.
XECS REGALA la Salut, la campanya de Nadalés la més ambiciosa que han fetfins ara. Seguint la tendència delcarrer de Mar, també van obrirels llums nadalencs el 25 de no-vembre, un mes de abans. A méshan preparat un seguit d’activi-tats sota el nom “El Nadal el Ca-rrer”, on les botigues exposen lesseves ofertes al carrer i sortegenxecs regal. A més, a partir del 2 degener diferents patges reals des-filaran pel Passeig de la Salut percomençar a recollir cartes de jo-guines per Ses Majestats els ReisMags d’Orient.
Foto: Redacció
La Salut serà la seu d’una Fira Medieval aquest Nadal
Els comerciants tenen previst organitzar la fira medieval més important feta a la ciutat
Els comerçosbusquen fórmules percombatre l’efecte del Màgic als seusestablimentsdurant la campanya de Nadal a la ciutat
15�La Salut líniabadalonaDesembre
201009
Més seguretat als comerços per NadalArrenca el dispositiu Grèvol de reforç del control policial per controlar robatoris durantel període de Nadal > Una de les zones on s’aplica la mesura, l’eix comercial de La Salut
RedaccióLa Salut
Des de dijous passat les zonescomercials de Badalonacompten amb un dispositiu es-pecial de seguretat. Coincidintamb les festes de Nadal, demajor afluència als comerços dela ciutat, els Mossos d’Esquadrai la Guàrdia Urbana reforcen elpatrullatge amb l’objectiu deprevenir robatoris, furts i actesd’incivisme en zones de granafluència de persones.
A banda d’intensificar les pa-trulles, els agents de seguretattambé informaran personal-ment als comerciants sobre con-sells per intentar evitar roba -toris, ara que arriba una èpocapropícia com és el Nadal i elscarteristes professionals prete-nen fer el seu agost.
El dispositiu es divideix entres sectors. Un d’ells gira en-torn al barri de La Salut, a on elsagents de Mossos i policia localintensificaran el patrullatge pelPasseig de la Salut i també perl’entorn del centre comercialMagic Badalona, i els entorns dePérez Galdós, Xile, Torner i PepVentura. Els altres dos sectorsque compten amb una proteccióaddicional són el sector com-près pels carrers de Mar,Canonge Baranera, Lleó, Arnús,Prim i Francesc Layret, i unaltre sector és el format pelseixos comercials de Montigalà,Coll i Pujol, Àngel Guimerà i In-dependència.
Les zones més properes aaquests eixos comercials tambéestan sotmeses a un controlpolicial reforçat. Els agents queintegren aquest servei de reforçpatrullen durant les horesd’obertura dels comerços i qual-sevol actuació en què intervin-guin podrà comptar amb laparticipació de dotacions deservei ordinari.
PREVENCIÓPel primer tinent d’alcalde Fer-ran Falcó, el dispositiu està méspensat per prevenir incidents ievitar que es produeixin i peraixò demana als responsablesd’establiments comercials queinformin als cossos policialsquan tinguin indicis sobre alguncomportament que indiqui unrisc per a la seguretat de per-sones i comerços. En aquestsentit, Falcó considera “clau” lainformació que rebi la sala con-junta de la Guàrdia Urbana i elsMossos d’Esquadra.
L’Ajuntament repeteix en-guany aquesta fórmula perquèen anys anteriors ja s’ha mostratefectiva. De fet, el dispositiuGrèvol no és exclusiu de Bada -lona, sinó que també es porta aterme en diversos punts de
Foto: Arxiu
Agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra, realitzen la tasca conjuntament
Catalunya, sempre amb lacol·laboració dels Mossos ambagents de les policies locals dediversos municipis catalans.
En anys anteriors, els con-sells de Mossos i Guàrdia ur-bana a comerciants van anaradreçats als immigrants que re-genten comerços, especialmentpaquistanesos i xinesos, en con-siderar que són dos col·lectiu es-pecialment vulnerables i ob- jectiu directe dels lladres.
Està previst que el dispositiuGrèvol finalitzi el 16 de gener,data a partir de la qual es manti-ndrà l’habitual presència poli-cial.
www.liniabadalona.cat
16�
LlefiàDesembre
201009líniabadalona
Els veïns de Llefià converteixen el PleMunicipal en un monogràfic del barri
Fotos: Arxiu
Sopar Solidari de La RotllanaAmb la voluntat d'apropar al barri i als joves a l'entitat el dia 18 de
desembre han posat en marxa una activitat que es realitzarà durant tot el dia i que abordarà activitats juvenils, infantils,
esportives i de cooperació i que finalitzarà amb el Sopar Solidari.
Marc UstrellLlefià
Ho han intentat per totes les viesque tenien al seu abast però elsveïns de Llefià van decidir recó-rrer a l’última opció que els que-dava per transmetre les sevespreocupacions al consistori: de-manar el torn de paraula en elPle Municipal. Casualment, vancoincidir a la mateixa sessió ple-nària corresponent al novembrede 2010 i d’aquesta manera esvan convertir en els protagonis-tes de la tarda.
En primer lloc, van parlar elsveïns i veïnes del carrer AndrésSegovia, els quals van demanarque el consistori solucioni laproblemàtica relacionada ambl’horari de tancament d’un localque “no deixa descansar als veïnsi veïnes degut al soroll que s’higenera fins ben entrada la mati-nada”. Així ho va explicar Anto-nio Santos, qui va donar el relleuals veïns de la plaça Trafalgar.En aquest sentit, Rosa Feltre vademanar que el govern munici-pal obligués a “complir els hora-ris comercials” a un comerç que,segons va explicar “a vegadestanca de matinada amb la con-seqüent molèstia per als veïns iveïnes de la zona que hem de pa-tir des d'aldarulls fins a fets comla venda l'alcohol a menors en-tre altres coses”.
Sobre aquesta problemàtica,el regidor de districte, PabloHernán va assegurar als repre-sentants veïnals que ja s’hanobert actes i s’ha sancionat a totsaquells locals que incompleixenla normativa tot i que va adver-tir que l’Ajuntament “no dispo-
sa de les eines legals suficients te-nint en compte que els comerçoscompleixen amb el reglament dellicències”.
L’últim veí de Llefia en fer úsdel torn de paraula va ser AlbertVendrell, qui representant l’Asso-ciació de Veïns de Llefià va tornara demanar informació sobre l’es-tat de les obres de l’edifici de To-rre Mena i quin era l’estat delscompromisos adquirits per l’al-calde el mes d’abril sobre el futurequipament. Vendrell va recordarque fa dos mesos esperen respos-ta de l’Ajuntament per fer unareunió del futur de Torre Mena,una peça clau pel barri. Cap de lesentitats de Sant Antoni de Llefia`ha estat informada de la situacióde cap d’aquests compromisos iposen en dubte la paraula del’alcalde pel que fa el complimentdels seus compromisos. Tot iaixò, han sabut que en els propersdies començaran les reformesper adequar la Pl. Pius XII.
Respecte les declaracions deSerra sobre les reformes de TorreMena en les que assegurava queel nou equipament permetriadonar resposta a una antiga rei-vindicació dels veïns i veïnes d’a-quest districte que guanyaria unespai per a la gent gran de Llefià,els veïns recorden que la verita-ble reivindicació històrica “haestat el manteniment d’un equi-pament cultural com el Centre Cí-vic, que s’ha aconseguit per mit-jà de la mobilització popular”. Lesentitats entenen que l’emplaça-ment del Casal de Gent Granserà provisional fins la construc-ció de l’edifici annex per a les en-titats i el mateix Casal.
Els usos de l’edifici de Torre Mena és una de les principals preocupacions dels veïns
El torn de paraula de la darrera sessió plenària recull el malestar d’alguns representantsveïnals > Entitats de Sant Antoni de Llefià esperen una reunió des de fa dos mesos
Al parc del Gran Sol hi haurà el nou CAP
17�Per a publicitat - 666 65 63 40 - [email protected] líniabadalonaDesembre
201009www.liniabadalona.cat
18�
Sant RocDesembre
201009líniabadalona
Caltor i FCC generen 18 nous llocs detreball per a discapacitats intel·lectuals
Fotos: Arxiu
RedaccióSant Roc
El Centre Especial de TreballCaltor i l’empresa Fomento deConstrucciones y Contratas(FCC) han signat un contracted’enclavament pel qual Caltorcol·laborarà amb FCC en la rea-lització del servei de neteja de laciutat i aportarà 18 treballadorsamb discapacitats, i un monitor.
La relació entre totes duesparts serà efectiva a partir delmes de gener, que és quan els 18discapacitats intel·lectuals co-mençaran a desenvolupar la sevaactivitat laboral a FCC. La dura-da del contracte d’enclavamentserà de tres anys. Un cop esgo-tat aquest contracte, FCC incor-porarà a la seva plantilla aqueststreballadors amb discapacitat.
Tot i que ja s’han realitzat al-tres processos d’inserció laboralde treballadors discapacitats enempreses del mercat ordinaride treball, aquest és el primercontracte d’enclavament d’a-questes característiques que sig-nen tant Caltor com FCC.
La signatura del contracte esva celebrar divendres passat, i lavan materialitzar el director pro-vincial de Medi Ambient de FCC,Martí Juanola, i el president dela Fundació Bdncapaç, JoanBrió. També va ser present a l’ac-te l’alcalde de Badalona, JordiSerra.
CALTOR I BDNCAPAÇCaltor és el Centre Especial deTreball de la Fundació Bdnca-paç. Sense ànim de lucre i impul-sada pel departament de Treballi l’Ajuntament amb el suport de
l’Obra Social “La Caixa”, Bdnca-paç proporciona serveis a perso-nes amb discapacitats i en riscd’exclusió social, i afavoreix laseva inserció laboral en empresesordinàries. Pretén, doncs, facili-tar que les empreses compleixinamb l’obligació d’incorporar ales seves plantilles la quota de re-serva per a persones amb disca-pacitat i risc de marginació.
Com a mesura alternativa perassolir l’objectiu de la plena inser-ció laboral, la Fundació bdncapaçcompta amb el Centre Especial deTreball Caltor. La seva activitat secentra en els manipulats, muntat-ges industrials, termoconformati envasats plàstics. Amb unaplantilla d’uns 140 empleats iuna vintena de tècnics, Caltor potadequar la seva activitat a altressectors i serveis, en tots els casosa través d’un contracte civil omercantil. Però paral·lelamenta l’activitat productiva, Caltorpresta serveis terapèutics, de re-habilitació i d’integració social,cultural i esportiva, i per poderportar a terme aquests serveiscompta a la seva plantilla ambpsicòlegs i assistents socials.
Els contractes d’enclavament,com el signat amb FCC per al ser-vei de neteja de la ciutat, impli-quen la realització d’uns serveisa càrrec d’un Centre Especial deTreball per a una empresa delmercat ordinari, que poden por-tar-se a terme, segons cada cas,a l’empresa en qüestió o a Caltor.Hi ha diverses modalitats decontracte, que poden oscil·larentre els 3 mesos i els 3 anys, comés el cas de l’acord a què han arri-bat FCC i Caltor.
Els 18 nous treballadors de FCC
El Centre Especial de Treball Caltor i Fomento de Construcciones y Contratas arriben aun acord perquè el servei de neteja de l’empresa incorpori a 18 discapacitats intel·lectuals
El moment de la signatura de l’acord
Rehabilitació habitatges Badalona SudL’Ajuntament de Badalona va aprovar durant l’últim Ple Municipal,
celebrat el dimarts 30 de novembre, les bases reguladores de les subvencions per a la rehabilitació d’edificis d’ús residencial
de l’Àmbit Badalona Sud per l’any 2011.
Gorg-Progrés19�
Desembre
201009líniabadalona
Campionat del món el 2012El Port de Badalona organitzarà l'estiu de 2012 el campionat
del món de la classe de vela X-35. La candidatura, que va im-posar-se a la proposta de Mònaco, va ser aprovada en la
reunió d'abast internacional celebrada a Niça.
Els treballadors de la fàbrica del'Anís del Mono, al carrer d'Edu-ard Maristany, a tocar amb elPont del Petroli, han celebratl'aniversari del mític licor bada-loní amb un pastís gegant i hanvolgut traslladar la celebracióals seus clients d'arreu del mónamb l'edició de 140.000 botellesde col·leccionista en què per pri-mer cop des de la història de l'a-nisat l'etiqueta no és l'original: in-clou lletres daurades i vermellesamb la coneguda mona amb elrostre humà amb motiu de l'ani-versari. Les ampolles ja es podentrobar en els comerços i s'esperaque s'exhaureixin per la campa-nya de Nadal, on s'exhibeixencom un regal perfecte per aques-tes festes.
Jordi AlcoverGorg
Durant l'acte, l'empresa pro-pietària del licor des del 1974, elGrup Osborne va apostar perquèla fàbrica continui a Badalona,com a mínim “per 140 anys més”.De fet, el gerent de la factoria ba-dalonina, Antonio Guillén, vaexplicar que la fàbrica aprofita-rà la remodelació de la Ramblaper reformar la façana de la ban-da de mar i “fer-se veure” amb lafutura inauguració del MuseuNacional del Còmic i la Il·lustra-ció. A l'estiu, l'aroma matafalu-ga amb què es prepara el licorcontinuarà present per moltsbanyistes.
L'Anís del Mono és, de llarg,l'anís més venut arreu de l'Estatespanyol amb un total de 3,5milions d'ampolles venudes enaquest últim any, el 27% del to-tal d'anissos que es fabriquen. Lagran majoria, un 70%, es venen
al sector de l’hostaleria, mentreque la resta es destina al consumdomèstic, ja sigui pel simple gustde pendre un licor dolç, o per ela-borar postres. Això pel que fa alnostre mercat més proper peròles bodegues del grup Osbornetambé exporten l'anís per mer-cats com l'anglès o l'americà i finsi tot el xinès, on els productes es-panyols estan emergint notable-ment.
L'acte de celebració del 140èaniversari va comptar amb elmeteoròleg badaloní, Tomàs Mo-lina, qui va explicar els lligams delbarri del Progrés amb la fàbricai les seves vivències com a veí dela zona. Tampoc va faltar un delselements més característics de lamarca com una Manola que duiauna mona a l'espatlla i que reme-morava el cartell de l'anís pintatper Ramon Casas.
L’Anís del Mono compleix140 anys a Badalona
Fotos: Arxiu
Diverses ampolles d’Anis del Mono, exposades
Les bodegues Osborne commemoren l’efemèrideamb un acte a la fàbrica que la marca té a la ciutat
Interior de la fàbrica modernista de l’Anís del Mono
20�
Sant Crist · SistrellsDesembre
201009líniabadalona
Per tal de donar resposta a les ne-cessitats futures d’escolaritzacióen Educació Secundària Oblig-atòria (ESO) i optimitzar l’ofer-ta d’estudis postobligatoris a laciutat, el departament d’Edu-cació i l’Ajuntament de Badalonahan signat un Protocol d’inten-cions que fixa les línies d’ac-tuació a desenvolupar de 2010 a2016. El protocol replanteja l’ac-tual estructura educativa de laciutat. Es tracta fonamentalmentd’incrementar l’oferta educati-va els propers cursos escolarsen 10 noves línies d’ESO mit-jançant la creació d’instituts-es-cola.
Els instituts – escola són elmodel de centre impulsat per lanova llei d’Educació de Catalun-
RedaccióSant Crist
ya que contempla que l’alumnepassi totes les etapes educatives,dels 3 anys fins als 16, en unmateix centre educatiu.
Els instituts-escola es crearana partir d’escoles d’educació in-fantil i primària actualment enfuncionament. El protocol signaten preveu la creació de nou, dosdel quals entraran en funciona-ment ja de cara al curs 2011-2012: l’escola-institut Llibertat-Joan Llongueras, de Sant Crist, iel Baldiri Reixac, de la Salut.La resta són el Rafael Alberti il’Antoni Botey, tots dos de Llefià;el Joan Coret, de Puigfred; elLola Anglada, de Canyadó; elBufalà i el Bufalà II; i el LlorençArtigas, de Nova Lloreda. El pro-tocol també preveu la creaciód’un nou edifici per a l’InstitutVentura Gassol, un projecteaprovat per la Generalitat per un
import de 7 milions i mig d’euros.
REFORÇAR L’OFERTAEl protocol també preveu re-forçar l’oferta de tots els institutsactualment existents a la ciutat,i planteja que alguns instituts esdediquin exclusivament a oferirensenyaments de caràcter posto-bligatori. Per tot, la intenció és re-ordenar l’oferta d’aquests en-senyaments per reforçar l’ofertade batxillerats i ampliar l’ofertade formació professional i orien-tar-la a les necessitats que esdetectin en el mercat laboral dela ciutat.
També es modificarà l’ofertaals instituts La Pineda i PompeuFabra de manera que en aquestsdos centres només s’oferiran es-tudis postobligatoris, tant debatxillerat com de cicles for-matius.
El nou Llibertat-JoanLlongueras, a punt el 2011
Fotos: Redacció
Les instal·lacions acolliran un institut-escola
Badalona tindrà 10 noves línies d’ESO > Suposarà lacreació de 9 institut-escoles, un al barri de Sant Crist
Imatge del CEIP Joan Llomgueras
L’antic camp de futbolL’Associació de Veïns de Sant Crist de Can Cabanyes
denuncien l’estat de deixadesa amb el qual es trobal’antic camp de futbol i demanen que es netegi
aquesta zona que ha quedat abandonada.
Lloreda · MontigalàDesembre
201009líniabadalona
21�
BufalàPomarMoreraCanyet
Punt Òmnia de PomarAmb la intenció d’acostar les tecnologies de la infor-
mació als veïns, el Punt Òmnia de Pomar continuaoferint cursos d’informàtica per a totes aquelles
persones interessades
Foto: Arxiu
Claustre del Monestir de Sant Jeroni.
Ni la Capital de la Cultura Catalanaaconsegueix salvar Sant Jeroni
El monestir gòtic de Sant Jero-ni de la Murtra no el salva niDéu. Ubicat a la Vall de Betlem,al cor de la Serralada de Marina,va erigir-se com un dels emble-mes de l’elecció de Badalona,com a Capital de la Cultura Ca-talana.
Ara fa un any, una votaciópopular el proclamava com eltresor del patrimoni material dela nostra ciutat. Llavors, el governmunicipal es comprometia a ela-borar un pla director que definísquines reformes urgents necessi-tava l’edifici i el finançamentque tenim per tirar-lo endavant.Un cop elaborat aquest docu-ment el govern municipal no tro-ba el finançament necessari per
Escollit com a primer tresor del patrimoni material de Badalona, elconsistori es va comprometre a buscar finançament per restaurar-lo
Jordi AlcoverCanyet
Montigalà > L’escola públicaPlanas i Casals, situada al barride Bufalà, ha estat la quarta de laciutat que l’Ajuntament ha deci-dit dotar d’energia solar. Així, ala coberta d’aquest centre s’hiestà fent una instal·lació de 56mòduls fotovoltaics, que capta-ran la llum del Sol i la transfor-maran en energia útil per alsusuaris de l’escola. Tota aquellaenergia que l’edifici no puguiautoconsumir serà injectada a laxarxa elèctrica, de manera ques’aprofitarà en la seva totalitat. Eldisseny de la instal·lació per-metrà que aquesta sigui visitable,de manera que s’utilitzarà com arecurs educatiu per donar a co-nèixer als estudiants el potencialde les energies renovables.
El passat dimecres la regido-ra de Medi Ambient i Mobilitat,Mercè Rius, i el regidor d’Educa-ció, Josep Duran, van visitar elcentre acompanyats pel seu di-rector, Sergi Sabater. La ciutatcompta amb una potència fovol-taica instal·lada de 93,57 Kwp .
fer-hi la restauració a fons quenecessita.
El regidor de Cultura, MateuChalmeta, assegura que estanpendents que la Generalitat de-fineixi el seu grau d’implicació enel projecte per assumir “plegats”les reformes urgents de les querequereix el monestir.
La majoria de les actuacionsles financen els voluntaris i mem-bres de l'entitat Amics de Sant Je-roni de la Murtra. Precisament,la capella gòtica de la Clara Espe-rança es rehabilitarà gràcies auna donació privada de 60.000euros. La impermeabilització del’edifici és la clau del risc de de-teriorament que està patint elmonestir. Segons els experts,caldria sanejar i impermeabilit-zar les teulades que fan que es de-teriorin les bigues de fusta.
Noves plaquesfotovoltaiques alPlanas i Casals
L’Estalvi energèticL’Associació de Veïns de Montigalà ha creat una novaentrada al seu portal web (avmontigala.org) perquètots aquells veïns que no van assistir a la conferènciad’estalvi energètic, es descarreguin els continguts.
Foto: Mariona Sanz
Uns operaris pinten una de les noves Zones 30 a Bonavista
La implantació de les zones 30 no s’atura
Millorar la qualitat de vida delsciutadans pacificant el trànsit ifent més accessibles les zonesmés residencials de la ciutat alho-ra que es redueixen les emis-sions de CO2 a l’atmosfera són elsprincipals objectius de la im-plantació a diverses àrees de Ba-dalona de les anomenades “zones30”, que segueix avançant. Les úl-times en fer-se efectives han es-tat les dels barris de Bonavista, LaSalut i Can Solei. D’aquesta ma-nera aviat estarà llest tot l’entra-mat que l’Ajuntament de Badalo-na té previst que hi hagi un cops’hagi acabat d’adequar totes leszones afectades per aquesta me-sura.
Les zones 30 són àrees resi-dencials o comercials de gransciutats que no suporten gransdensitats de trànsit. S’hi limita lavelocitat dels vehicles que hi cir-culen a 30 km/h, i així s’aconse-
Aquestes àrees aporten seguretat als vianants i fan que el trànsit sigui més sostenible
Mariona SanzBonavista
gueix rebaixar el nombre d’acci-dents i la seva gravetat, a més deles molèsties sonores que ocasio-nen els vehicles. A més, es redu-eix l'impacte mediambiental quesuposen les emissions de CO2que desprenen els vehicles.Aquesta experiència va començara implantar-se a Espanya fa unscinc anys, avalada pels bons re-sultats obtinguts a Europa: Su-ïssa, França i Regne Unit n’hanestat els països pioners. La inicia-tiva, en principi, va concentrar-se a Espanya a les dues principalsciutats: a Madrid amb el projec-te “Calle 30”, i a Barcelona ambaquestes anomenades “Zones30”. Sembla que la mesura estàdonant bons resultats ja que poca poc es va extenent a altres ciu-tats, com és el cas de Badalona.
L’habilitació de les zones 30implica unes reformes urbanísti-ques: es senyalitza tot el períme-tre de la zona, en concret les en-trades amb la limitació de velo-citat a 30 km/h, i en alguns casos
es fa necessari reestructurar elsencreuaments o modificar el pa-viment. A Badalona, en algunscasos, s'han hagut de fer passoselevats, actuació que també hasignificat una ampliació de vore-res, amb l’objectiu de fer unaciutat cada cop més segura per al
vianant. A més, el fet de disminu-ir la velocitat facilita la cohabita-ció del cotxe i la bicicleta, que potcircular per la calçada sense ne-cessitat de carril bici propi, totrespectant la normativa de circu-lació com la resta de vehicles.
Tot i que en general els veïns
estan satisfets amb aquestes zo-nes per la seguretat que aporteni per fer la ciutat més residencial,alguns es queixen que la implan-tació no s’està fent correctamentja que troben que la senyalitzacióde les àrees en qüestió no és su-ficient.
Cultura22�
Desembre
201009líniabadalona
González Iñárritu i la sevaBadalona més ‘Biutiful’
Foto: Arxiu.
Un moble de Gaspar Homar, al MNACEl Museu Nacional d’Art de Catalunya va acollir la presentaciód’un moble dissenyat per Gaspar Homar que l’Ajuntament de
Badalona ha dipositat al MNAC, el qual s’afegeix a la col·lecciód’arts decoratives modernistes que conserva aquest museu.
Marc UstrellBadalona
L’Uxbal, el personatge que inter-preta Javier Bardem en l’últimtreball del director mexicà Ale-jandro González Iñárritu, ‘Biuti-ful’, va revolucionar els carrers deLa Salut i Bufalà el novembre del2008. Dos anys després d’aquellrodatge i amb Bardem haventaconseguit la Palma d’Or en eldarrer festival de Cannes com amillor intèrpret masculí, s’ha es-trenat als cinemes aquesta pro-ducció que també transcorre perles ciutats veïnes de Sant Adrià deBesòs i Santa Coloma de Grame-net. Els veïns de La Salut i Bufa-là ja poden gaudir de les escenesque van viure durant uns dies enprimera persona i conèixer casaseva des d’un punt de vista que
poc s’haurien imaginat. La pro-posta d’Alejandro González Iñá-rritu, autor de la reconeguda tri-logia de films ‘Amores Perros’; 21gramos’ i ‘Babel’ no ha acabat deconvèncer a la crítica, la qualtroba a faltar la ploma del guio-nista Guillermo Arriaga, qui ha-via treballat amb González Iñárri-tu en els projectes anteriors.
El que ningú posa en dubte ésl’excel·lent interpretació de JavierBardem a qui molts ja han col·lo-cat a les travesses pels propersOscars i del qui diuen, la seva in-terpretació aconsegueix ‘salvar’un film sobre el qual s’havia ge-nerat molta expectativa, no no-més a Badalona.
A ‘Biutiful’, l’espectador conei-xerà la història d'Uxbal, un pareentregat, amant turmentat, fillmistificat i cercador de fantas-
mes; qui crema els últims dies dela seva vida en una zona d’exclu-sió, lluitant contra l’oblit i la fra-gilitat dels altres. Un drama onGonzález Iñárritu fa espectacle dela misèria, encarnada per unBardem a qui l’aborden un cúmulde desgràcies personals. La nar-ració s’allunya aquesta vegadadels trencacosques de pel·lículesanteriors de González Iñárritu.
Tot i aquest cúmul de misè-ries, l’espectador badaloní tindràmolts més al·licients que la res-ta de l’audiència a l’hora l’identi-ficar entre les localitzacions delfilm carrers per on hi viuen i hisolen passejar o comprar. Si escompleixen els primers pronòs-tics i el film aconsegueix algunaestatueta, la ciutat tindrà un noui particular distintiu el qual es po-drà sumar a la marca Badalona.
Alejandro González Iñarritu i Javier Bardem durant el rodatge del film
S’estrena als cinemes l’última pel·lícula del mexicàamb un Javier Bardem que ja sona pels Oscars
Albert Fibla obrirà un Musica’t2011 amb diverses novetatsRedacció > El cantautor bada-loní Albert Fibla obrirà el Musi-ca’t Badalona 2010 divendres 14de gener. Hi presentarà el disc“Albert Fibla en directe al Barna-Sants”. L’endemà del concertd’Albert Fibla, dissabte 15 de ge-ner, el grup catalano-andorràLexu’s oferirà el que serà el seuprimer concert a Badalona. Hipresentaran, amb la banda com-pleta, el seu tercer disc, “La VidaPerfecta”. El Musica’t acabaràdissabte 22 de gener amb el con-cert de Sanjosex. El cantautor dela Bisbal d’Empordà oferirà alMusica’t un concert en solitari ien acústic per presentar el tercer
disc de la seva prolífica trajectò-ria, “Al Marge d’un Camí”.
Una de les novetats d’aquestany és l’abonament. Amb aques-ta modalitat s’ofereix una en-trada per cadascun dels tres con-certs per només 22 euros, fet quesuposa un estalvi que supera el25% que l’entrada d’un concert.
Una bona opció per regalaraquest Nadal. Els abonaments,que ja estan a la venda, es podencomprar a Saltamartí Llibres i eldia del primer concert a les taqui-lles del Círcol Catòlic, seu únicad’aquest cicle de música en cata-là. Els tres concerts començarana dos quarts de deu de la nit.
El cantautor badaloní Albert Fibla obrirà el Musica’t 2011.
Foto: Concerts.cat
Recapten 2.300 euros per salvar Sant Jeroni de la MurtraRedacció > Els Amics de SantJeroni de la Murtra i els Amics dela música de Badalona van orga-nitzar un concert de música clàs-sica, dijous passat al Teatre Zo-rrilla, per recaptar diners per larehabilitació del monestir gòticde Sant Jeroni de la Murtra, deCanyet, la situació del qual ésmolt crítica, segons expliquem enaquest número a la pàgina 21.Sota el títol “Entre la Paraula i elSilenci, la música” el Cor Jove i
els Músics del Conservatori deProfessional de Música de Bada-lona han interpretat peces clàs-siques de Mozart, Handel i Telle-man. En l'actuació s'hi han aple-gat dos centenars de persones is'ha pogut recaptar 2.300 euros.D'ara en endavant, segons hanexplicat els Amics de Sant Jero-ni de la Murtra, l'objectiu és ce-lebrar concerts periòdicamentper aconseguir més fons per sal-var el monestir.
23�
L’Agenda Desembre
201009
PE
NJA
ʼT-E
LA
CA
SA�
EMERGÈNCIES 112BOMBERS 112 AMBULÀNCIES · Creu Roja 93 464 06 09 · La Pau 93 395 50 61HOSPITALS (emèrgencies mèdiques 061)Hospital Municipal de Badalona 93 464 83 00 Hospital Universitari Ger-mans Trias i Pujol 93 465 12 00 MOSSOS D’ESQUADRA 088 GUARDIA URBANA 092 93 483 29 01POLICIA NACIONAL 091 93 497 24 60 ATENCIÓ CIUTADANAInformació 93 483 29 20 Defensa del consumidor 93 483 27 43 Ofi-cina de Matriculació escolar 93 483 29 97 Gestió Tributària 93 483 2813 Oficina de Turisme 93 483 29 90 Grua / Dipòsit municipal 93 46009 00 CENTRES CÍVICS I CULTURALSCentre Cívic La Colina 93 383 36 61 Centre Cívic La Morera 93 395 4457 Centre Cívic Torre Mena 93 399 03 11 Centre Cívic Can Cabanyes93 399 35 11 Centre Cívic Dalt la Vila 93 384 44 44 Centre Cívic CanCanyadó 93 464 18 57 Centre Cívic Sant Roc 93 387 06 12 Casal de So-lidaritat Can Pepus 93 460 23 78 BIBLIOTEQUESBiblioteca Can Casacuberta 93 464 34 00 Biblioteca Lloreda 93 387 3175 Biblioteca Pomar 93 395 35 07 Biblioteca Sant Roc 93 460 12 57 Bi-blioteca Llefià "Xavier Soto" 93 383 29 70ALTRES SERVEISConservatori Professional Música 93 389 39 57 Engestur 93 460 84 15Escola de Natura 93 395 01 05 Escola del Mar 93 384 36 74 Institut Mu-nicipal Serveis Personals 93 384 79 79 Institut Municipal PromocióOcupació 93 460 52 00 Museu Municipal 93 384 17 50 Badalona Co-municació SA 93 497 40 00 Reactivació Badalona SA 93 464 80 00 En-llumenat públic-SECE(Avaries) 93 398 76 61 Oficina de Rehabilitaciód'Habitatges 93 483 27 17 Servei de recollida de mobles 901 114 115
TELÉFONS D’INTERÈSEXPOSICIONSFins al 23 de desembre 'El desnudo literario'Exposició de pintures de Fer-nando ElizaranCentre Cívic Dalt la Vila
Fins al 30 de desembre' 75 anys fent barri, 50 anysfent comunitat'Exposició fotogràfica de la his-tòria de la parròquia de SantAntoni de Pàdua
Fins al 5 de febrer‘Joan Argenté, l’home i elpersonatge’ Un recorregut per la vida d’unhome que concep la cultura il’art com a part integrant de lavida quotidianaEspai Betúlia
Fins al 6 de gener'12a Mostra de pessebresde Badalona'Amb motiu de la proclamacióde Badalona Capital de la Cul-tura Catalana 2010, els diora-mes seran reproduccions dellocs emblemàtics de la ciutat Sala d’exposicions El Refugi
TEATRE9 de desembre, a les 21:30h'Linòleum'Concert que combina d’unamanera molt natural l’escoltaagradable del pop amb la pro-funditat i riquesa musical d’ar-tistes com Hanne Huckleberg,Joanna Newsom o Björk Teatre Principal
10 de desembre, a les 21h'Un Déu salvatge'Obra de teatre on dues parellesde classe benestant es reunei-xen per resoldre el petit conflic-te que ha enfrontat els seusfills, dos nanos que s’han bara-llat a l’escolaTeatre Zorrilla
CULTURAL
Fins al 22 de desembre (de 10h a 22h)Fira de Nadal de BadalonaEs celebra la tradicional Fira debotiguetes d'articles de NadalPlaça de La Plana
9 de desembre,a les 19:30hPremis literaris 2010 ciutatde Badalona Acte de presentació dels llibresguanyadors dels premis litera-ris 2010 convocats per l’Ajun-tament de BadalonaEspai Betúlia
9 de desembre, a les 18hL´hora del conte S´hi explica 'El gat amb botes'de Charles Perrault per a in-fants de 3 a 8 anysBiblioteca Sant Roc
13 de desembre, a les 18hTaller per a joves Taller organitzat per orientarals joves interessats en conèixerel Voluntariat EuropeuBiblioteca Can Casacuberta
10 de desembre, a les 22hConcert U.S. Bombs Concert musicalA la sala Club Estraperlo
ESPORTS11 de desembre, a les 18:45hAE Minguella-Sant AndreuNatzaretPartit de bàsquet corresponenta la jornada 12 de la Copa Cata-lunya de Bàsquet Poliesportiu Casagemes
11 de desembre, a les 19hDKV GAM Joventut - CDONCE Andalucía Partit de bàsquet en cadira derodes de la lliga nacionalFEDDF, corresponent a la jor-nada 7Palau d’Esports de Badalona11 de desembre, a les 16h
Jornada esportiva de nata-ció Activitat esportiva de natacióPiscina Centre
12 de desembre, a les 12:30hDKV Joventut - CB Grana-da Partit de bàsquet de la lligaACB, corresponent a la jornada11Palau Municipal d'Esports
12 de desembre, a les 11hInauguració Skatepark-Bi-cipark de BadalonaActe inaugural de la nova pistade monopatins i bicicletes de laciutatPolígon Industrial Les Guixeres
Per a publicitat - 666 65 63 40 - [email protected]�Desembre
201009líniabadalona www.liniabadalona.cat
Recommended
