Moviment obrer II

Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)

Els avenços del sindicalisme

• 1880: Augment del proletariat sindicalisme massiu.

• Exigència a l’estat de regulació laboral:

• Treball femení i infantil (demanaven regular edat mínima als 8-9 anys). Prohibició treball nocturn femení (1874)

• Assegurances obligatòries. Pioners a Alemanya

• Jornada laboral: 8 hores després de la Primera Guerra Mundial

Partits i sindicats socialistes

Fundació de partits polítics obrers. Partit Socialdemòcrata Alemany (1875)

• Pretenia conquerir el poder polític per implantar socialisme

• Curt termini: socialdemocràcia (acció política, parlament)

• Reivindicacions democràtiques (sufragi universal, educació pública)

• Reivindicacions de classe.

• Creació de sindicats nacionals. Negociació col·lectiva: Unió General de Sindicats Alemanys (Espanya: UGT)

Anglaterra: Punt de partida: sindicats (Trade Unions). Després, Partit Laborista.

Els camins del socialisme: Entre la pràctica parlamentària i l’acció revolucionària. Alemanya:

• Revisionisme de Bernstein, crítica a Marx: els obrers han millorat les condicions de vida. Calia continuar amb les reformes i la via parlamentària.

• Karl Kautsky mantenia retòrica revolucionària, però amb pràctica reformista

• Rosa Luxemburg defensava que només es podia arribar al socialisme per la via revolucionària

Fora d’Alemanya

• Vladimir Ilitx Lenin (rus) va protagonitzar la Revolució Russa per mitjà d’un partit.

• França: Socialisme dividit després de la Comuna. Secció Francesa de la Internacional Obrera (1905)

• Espanya: PSOE (1879) vinculat a UGT.

Rosa Luxemburg Karl Kautsky Vladimir Ilitx Lenin

Les pràctiques anarquistes

Congrés de Londres (1881): violència per divulgar l’ideari anarquista: propaganda dels fets. Actes terroristes

Anarcocomunisme

• Malatesta i Kropotkin.

• Individualisme

• Propietat col·lectiva dels mitjans de producció i béns de consum.

• Treball voluntari i ajuda mútua.

• Educació, clau per al canvi.

• Anticlericalisme i internacionalisme

Anarcosindicalisme

• Independent dels partits.

• Partidaris de l’organització obrera en sindicats

• Propietat col·lectiva dels mitjans de producció. Vaga general

• CGT (França), CNT (Espanya)

anarquisme Atemptat contra el rei d'Espanya Alfons XIII i la seva esposa a Madrid, el 1906, il·lustració contemporània de la revista "L'illustration Française" - © Fototeca.cat. Gran Enciclopèdia Catalana

La Segona Internacional Fundació i objectius

• Partits obrers socialistes. Homogènia

• Fundació: París, 1889

• Reclamaven lleis per la protecció dels treballadors

• Símbols: Primer de Maig.

• Conferència Internacional de Dones Socialistes (1907)

Els grans debats

• Lluita de classes com a acció política i social. Rebuig al revisionisme

• Colonialisme: un sector s’hi oposava Congrés de Stuttgart. Un altre sector el defensava, condemnant les pràctiques abusives.

• Durant la Primera Guerra Mundial la majoria de partits van abandonar el pacifisme, van votar els crèdits de guerra («unió sagrada»)

Crisi i divisió del moviment socialista

• Patriotes: partidaris de la Guerra Mundial

• Pacifistes moderats: pro neutralitat

• Revolucionaris (Rosa Luxemburg, Lenin, Gramsci) volien convertir la guerra en revolució.

• Bolxevics (Lenin) van prendre el poder a Rússia (1917): escissió comunista i formació de la III Internacional.