Embed Size (px)
DESCRIPTION
http://comunicacio21.cat/images/liniabadalona/pdf/Badalona_117.ok.pdf
Citation preview
redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 136 688 – [email protected] | administració: [email protected]
Publicació Quinzenallíniabadalona
10 de setembre de 2014 · Núm.117 · www.liniabadalona.cat
Comunicació pàg 11Línia Badalona renovaimatge i estrena un nouweb aquest setembre
Cultura pàg 9El festival Blues&Ritmes,guanyador d’un delsPremis Altaveu 2014
Educació pàg 11La Baldiri i Reixac segueixamb la seva reivindicació
Comerç pàg 13Torna el Forastock’s ambun format més reduït
L’oposició veu “electoralisme”del PP en les beques menjadorL’alcalde Albiol anuncia un augment del 98% en aquestes ajudes i PSC, CiU i ICV-EUiA l’acusen d’oportunista pàg 9
“Gent legal”
pàg 4
La plana major del PP clama a la ciutat en contra de la consulta
Onze de Setembre pàg 3L’Ajuntament no inclouel Tricentenari en elsactes oficials de la Diada
Reconeixement pàg 14Proposen concedir el títol de “Filla Predilecta de la Ciutat” a Mireia Belmonte
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 10 setembre 2014líniabadalona.cat
3 | En Portada 10 setembre 2014 líniabadalona.cat
El ritme d’inscripcions ha crescutmolt en els darrers dies, però avuiencara ha de fer l’esprint final.Aquest és el missatge que l’As-semblea Nacional Catalana(ANC) i Òmnium Cultural, els or-ganitzadors de la V de l’Onze deSetembre que demà es farà aBarcelona, han llançat en les da-rreres hores.
Més de 500.000 persones jas’han apuntat a la Via Catalana2014, però encara queden al-guns trams per acabar d’ompliri fer possible, així, amb els colorsde la senyera, els onze quilòme-tres de recorregut de la V. Enaquest sentit, els organitzadors
estan convençuts que avui les ins-cripcions acabaran de fer l’últimaembranzida. De fet, així va suc-ceir l’any passat, quan semblavaque els trams de les Terres de l’E-bre no s’acabarien d’omplir i fi-nalment va sobrar gent. En-guany, el 15 d’agost només hi ha-via 150.000 persones inscrites ia hores d’ara ja s’ha més que tri-plicat la xifra.
UN MOSAIC IMPRESSIONANTTant l’ANC com Òmnium, agru-pades en la campanya Ara ésl’hora, han insistit en les darre-res setmanes que la inscripció ala V era i és molt important, finsi tot més que l’any passat, ja queés indispensable per poder or-ganitzar els manifestants perquèels colors de les seves samarre-tes formin dues senyeres al llarg
de la Diagonal i la Gran Via. Unmosaic impressionant que, sis’acaba podent materialitzar co-rrectament, es convertirà enuna imatge aèria que donarà lavolta al món. “Es tracta d’oferiruna imatge espectacular i clarasobre la nostra voluntat de vo-tar”, afirmen els organitzadors.Un mosaic que serà possible,també, gràcies a les diverses as-semblees territorials acollidores,que s’encarregaran de vetllarperquè cada tram de la V fun-cioni correctament.
La inscripció es pot fer des dela web araeslhora.cat i també pertelèfon trucant al 902 811 914. Pa-ral·lelament, els organitzadors es-tan buscant joves nascuts el 9 denovembre del 1998 perquè omplinel vèrtex de la V a les Glòries. Elcompte enrere ha començat.
Una altra cita per a la història» Més de 500.000 persones ja s’han apuntat a la V de la Diada que es farà a Barcelona l’Onze de Setembre» Els organitzadors recorden que encara queden alguns trams per acabar d’omplir i mantenen la crida
Arnau NadeuBADALONA
POLÈMICA4Els actes comme-moratius organitzats per l’Ajun-tament de Badalona no comme-moraran el Tricentenari. Així espresenta la Diada a la ciutat, unajornada que deixarà insatisfet amés d’un. I és que, malgrat la mo-ció que el Ple del juliol va aprovar,en la qual s’instava el govern, aproposta de CiU, a incloure unacte de commemoració del Tri-centenari en la celebració, el pro-grama oficial d’actes deixa clarque això no es produirà.
“Les mocions estan per com-plir-les encara que no agradin”,recorden des del grup municipal
de CiU. De la mateixa manera,des d’Òmnium Cultural –la qualva organitzar aquest dissabte elTrencant Setges amb una assis-tència d’unes 3.000 persones–s’ha lamentat també que “ni s’hacol·locat una placa commemo-rativa ni s’han promocionat elsactes institucionals de la Diadasota la marca del Tricentenari”.
Maritxu Hervás, segona ti-nent d’alcalde, assegura que “jas’ha donat difusió al Tricentena-ri” en altres ocasions i que la pla-ca es col·locarà “quan sigui viableeconòmicament”. “A Badalona hiha altres prioritats”, sentencia.
L’Ajuntament de Badalona noinclou el Tricentenari a la Diada
| 4En Portada10 setembre 2014líniabadalona.cat
“Els catalans som gent legal”.Aquest va ser el lema escollit pelPP per promocionar i articularel seu desembarcament a Ba-dalona, en forma de conferènciapolítica dels populars catalans,que va tenir lloc el passat di-vendres i dissabte al Centre In-ternacional de Negocis (BCIN).
La gent legal respecta leslleis i no se salta la Constitucióper convocar consultes il·legals.Aquest va ser un dels dos gransmissatges que la plana major delPP va llançar des de la ciutat. Hovan fer el mateix alcalde, XavierGarcía Albiol; la presidenta delPP de Catalunya, Alícia Sán-chez Camacho; la secretària ge-neral dels populars espanyols,María Dolores de Cospedal; elministre d’Hisenda, Cristobal
Montoro; i la vicepresidenta delgovern espanyol, Soraya Sáenzde Santamaría.
L’altre gran missatge, la pro-posta estrella de la convenció, vasortir del discurs del divendresde De Cospedal. La número dosde Rajoy al partit va oferir una“gran coalició” al PSC, Unió,Ciutadans i UPyD amb l’objec-tiu de garantir la “integritatd’Espanya i Catalunya” i com-batre el procés independentista.Un procés, que segons la popu-lar, és “una dictadura encober-ta perquè ser país no vol dir sertots iguals, que és el que vol l'in-dependentisme català, perquèqui no pensa igual és enemic deCatalunya. Això no és ser unpaís, això és el totalitarisme”.
El mateix divendres tambévan intervenir Camacho i Mon-toro. La presidenta dels popularscatalans es va apuntar al discursque més exploten els popularsúltimament: barrejar el 9-N amb
l’evasió fiscal de l’expresident dela Generalitat, Jordi Pujol. "El 9-N té la mateixa credibilitat quel'ètica de Jordi Pujol", va asse-gurar Camacho després d’exigira Artur Mas que "digui que el 9-N no posarà les urnes", ja que nohi ha empara legal per fer-ho. Alseu torn, el ministre d’Hisendava moure’s en la mateixa línia.No va tardar gaire a parlar sobreel cas Pujol per avisar que “qui lafa la paga” i va deixar clar que nos’està fent servir la seva confes-sió a conveniència: “Que ningúvegi coses estranyes. A qui liagradi fer novel·les que les faci”.
DOBLE RACIÓDesprés de les intervencions dedivendres, dissabte va arribar eltorn de Soraya Sáenz de Santa-maría, que va assegurar que laGeneralitat “amaga als ciutadansles conseqüències reals d’unaproposta irrealitzable”, fent refe-rència a la independència.
» Els populars van desembarcar divendres i dissabte a la ciutat per reivindicar-se com a “gent legal”» De Cospedal proposa al PSC, Unió, Ciutadans i UPyD una “gran coalició” antiindependentista
Albert RibasBADALONA
POLÍTICA4L’alcalde de la ciutat,Xavier Garcia Albiol, també vatenir la seva dosi de protago-nisme divendres durant l’ober-tura de la conferència política.
Albiol va aprofitar el seu dis-curs per advertir que l’Ajunta-ment no pensa posar les coses fà-cils perquè el 9-N els catalanspugui votar quin futur volenper al seu país. "Si algú esperaque l'alcalde de Badalona parti-cipi en un muntatge que va encontra de la legalitat i les normes,està molt equivocat. Compli-rem la legalitat i estarem a l'al-tura de les circumstàncies", vadeixar clar. Tot seguit el batllebadaloní va afegir que "la mevaobligació com a alcalde és col·la-borar amb tot allò que sigui le-
gal, m'agradi o no. I evidentmentel 9-N, com qualsevol dia del'any, l'alcalde complirà la sevaobligació defensarà la legalitat".
Precisament el mateix di-vendres va saltar la polèmicaperquè els populars tenien pre-vist fer un sopar de benvingudaals jardins de la casa Clara de Cal’Arnús, un espai municipal re-habilitat recentment en el qualno es permet l’accés de les enti-tats per fer-hi activitats, ja queencara no disposa de preu pú-blic. Fins al moment només s’hihan dut a terme activitats rela-cionades amb l’Ajuntament.Veient les crítiques que va aixe-car la decisió entre l’oposició, fi-nalment el PP va adduir “risc depluja” i va cancel·lar l’àpat.
García Albiol: “No participaré enun muntatge contrari a la llei”
El PP va concentrar la seva plana major a Badalona al llarg dels dos dies que va durar la seva conferència política. Fotos: PP
Badalona, base estratègica del PP
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 10 setembre 2014 líniabadalona.cat
| 6Opinió10 setembre 2014líniabadalona.cat
publicitat 619 13 66 88
amb el suport de:
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Badalona no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]
líniabadalona.cat
15.000 exemplars
Dipòsit legal: B.43222-2010
Un diari plural Un diari participatiu
Actualitat a la xarxa
Cada inici de curs s’escolta la ma-teixa tonada, que si cal començarabans les classes al setembre. Re-sulta que moltes associacions depares reclamen més hores d’o-bertura dels centres escolars.Igualar els horaris entre adults iestudiants sols és viable si assolimmés dotacions econòmiques.Amb més diners, més impostos,podríem obrir més temps els cen-tres i atendre el problema. Encerta forma, s’està instant quel’escola faci de casal d’estiu o finsi tot de guarderia.
El més paradoxal és que l’es-cola d’aquí és de les que més ho-res de classes anuals fa respecte ala resta del món. Però el més fla-grant és que els escolars més pro-blemàtics sorgeixen de llars onno es dedica suficient temps alsfills. Quina contradicció, uns vo-len més hores a l’escola, mentre elproblema real és la baixa atenciófamiliar. Un alumne només passaa l’escola el deu per cent de totesles hores de l’any, però i la restadel temps? Cadascú sabrà. L’es-cola no pot fer-ho tot i educar noés proposar que els centres facinde llar, sinó que tothom eduqui, lafamília la qui més. Si algú estàpensant encomanar-ne un, querumiï bé.
4Classes l’1?per David Rabadà
#ArcSantMartí#CensuraEstatal #DeMicaEnMica
4Queixa veïnalper Francisco José Millán
La nostra ciutat i el nostre paíspassen per un moment com-plicat i convuls però apassio-nant alhora. Estem a prop dedos esdeveniments que podenfer canviar el curs de la nostrahistòria: el 9 de novembre, ontota la ciutadania de Catalu-nya decidirem el nostre futurcom a país, i les eleccions mu-nicipals del maig de 2015, onels badalonins i badaloninesens hi juguem recuperar lesinstitucions democràtiques.
En el cas badaloní, que ésel que m'ocupa aquestes línies,l'escenari i l'entorn han can-viat molt i tot sembla indicarque les velles formules seran(gairebé) insuficients per re-tornar les institucions a la de-mocràcia i refer la centralitatd’esquerres i de progrés entrela ciutadania de la ciutat. Ladreta d’aquesta ciutat, ajudadaper la confusió que van gene-rar els darrers governs, on en-cara el PP no havia arribat agovernar, i la triple crisi quevivim han acabat per generarun espai d’excepció democrà-tica i desànim generalitzat onGarcia Albiol ha pogut fer idesfer al seu aire.
Fa un moment em referia a
les formules sobre les qualss’hauran de debatre aquestspròxims mesos en el si de lesesquerres d’aquesta ciutat perguanyar-se de nou la confiançade la ciutadania. Guanyar-se laciutat. Il·lusionar. I per il·lu-sionar i guanyar-se la con-fiança primer cal escoltar i ferparticipar aquell o aquella quet’ha de fer confiança. Caltambé tenir clar quin model deciutat s’imagina i es compar-teix amb la resta d’actors d’es-querres. Sense un imaginaricol·lectiu no serem capaços detransformar la realitat.
El temps s’esgota i cal de-batre i discutir com es recúsaquesta ciutat que alguns hancomençat a estripar. L’es-querra, en aquesta ciutat, s’hahagut d'aturar per poder pro-gressar. I cal que ara subscri-gui i reivindiqui que està encondicions de liderar la re-construcció d'una ciutat lliurei fraternal.
És important que el pro-jecte sigui compartit des dediferents fronts i des de dife-rents forces socials i políti-ques. Confluir en idees és mésimportant que confluir en unasola candidatura.
per Jordi Crisol
4Compartir, transformar
Sóc veí d’una comunitat de ve-ïns de Badalona, on s’han efec-tuat obres al vestíbul. Entre elcarrer i l’accés a l’ascensor hi haun desnivell superior als 2 me-tres. Els meus pares estaven in-capacitats. Després de dife-rents propostes, i malgrat quehi havia altres opcions més lò-giques que acomplien la nor-mativa vigent, com la que vaigpresentar realitzada per un ar-quitecte i malgrat que aquestano suposava un sobre cost im-portant, la comunitat va apro-var l’opció que convenia a laJunta. La solució final accep-tada incompleix greument l’o-bligatòria Llei d’accessibilitat deCatalunya (Decret 135/95) i elCodi Tècnic de l’Edificació, jaque fa impossible salvar elsdesnivells esmentats d’una ma-nera acceptable. La comunitatde propietaris va sol·licitar lli-cència d’obres a l’Ajuntamentde Badalona i, malgrat aquestgreu incompliment, es va ator-gar el permís.
Així doncs, les obres es vanfer amb aquest incompliment iel vistiplau dels serveis tècnics
municipals. El resultat, unarampa en pujada al 23% d’úsimpossible per a una personaamb mobilitat reduïda. A més,per si fos poca cosa, la portad’accés al vestíbul de la finca estàmuntada damunt la rampa ambobertura a l’exterior, cosa que éstotalment inadmissible en lesnormes esmentades.
Així ho ha entès i ha instatl’Ajuntament i la comunitat aesmenar la seva decisió, entred’altres, el Consell de l’accessi-bilitat de la Generalitat de Ca-talunya, el Defensor del Ciuta-dà de Badalona, el Síndic deGreuges i el Ministeri de Fo-ment. No obstant això, la com-petència és de l’Ajuntament, alqual he recorregut moltes ve-gades (abans de començar l’o-bra, durant i després) sol·lici-tant empara i rectificació, peròen tot cas i malgrat demostrarque la solució construïda fi-nalment és un disbarat i in-compleix la normativa de ma-nera flagrant, des de l’Ajunta-ment no he trobat cap suport iaquest s’ha manifestat semprea favor de la comunitat.
@ritchiefmtw: Sembla que el govern es-panyol està a punt de patir un V_ictus,vista la prohibició de la presentació de#Victus, justament a Utrech!
@JaumeBarbera: Si guanya finalment elSí a Escòcia i, després d'un període detransició, és membre de la UE, què diran lacolla de Darth Vaders siderals?
@ssolerg: Entre el meteorit i l'arc de SantMartí gegant, crec que el cel ens està donantsenyals. Començo la setmana gran amb op-timisme!
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 887 | 10 setembre 2014 líniabadalona.cat
| 8Envia’ns les teves cartes a: [email protected] setembre 2014líniabadalona.cat
@marccastells: El prestigiós diari ElMundo diu que Mossos independentistesfan les pràctiques de tir a Igualada. Si notenim camp de tir!! #etfelicitofill
@cristina_pardo: La Audiencia de Madriddice que Aguirre tendrá que ser juzgadapor un "delito", no por una falta. ¿Así tratana las pobres sexagenarias?
@Yeagov_CAT: Si Rajoy compra followersde Twitter a països d’Orient Mitjà, quan hihagi eleccions farà que el votin els de l'EstatIslàmic?
Aire fresc
Opinió en 140 caràcters
Davant el procés sobiranista que viuCatalunya hi trobem bàsicament duesestratègies, la del Govern espanyol i ladels partits i entitats que donem suporta la consulta i al procés.
L’estat espanyol parteix d’una es-tratègia del tot errònia. No s’arriba asaber si és una fal·làcia que s’inventenper fer front al procés, o realment jas’han cregut les seves pròpies menti-des i per tant parlen des de la convic-ció. El cas és que consideren que l’o-rigen del procés és d’unes elits políti-ques concretes, que ho fan per tapar laseva suposada corrupció o suposadanegligència en la gestió del país. Coma estat amb escassa tradició demo-cràtica que són, davant d’aquesta anà-lisi, el vot democràtic, el poble, els ciu-tadans, devem ser simples borrecsque seguim el que diuen els nostres lí-ders per enganyar-nos.
Amb aquest tipus d’anàlisi la so-lució per part d’ells és clara: si elimi-nen aquesta elit política acabaranamb el procés. D’aquí la persecucióque, de vegades amb arguments, de ve-gades sense, de vegades amb fons, devegades inventat... ha iniciat l’Estat es-panyol sobre tot allò que identifiquencom a elits que han iniciat aquestprocés, bàsicament tot allò que té aveure amb Convergència i Unió. Ésuna estratègia que farà aigües sempre,perquè parteix d’una anàlisi del tot er-rònia. Simplement el procés és del po-ble, iniciat i protagonitzat pel poble.Aquesta estratègia no ens fa mal, no famal al procés.
D’altra banda, tenim l’estratègiaque, encapçalada pel president Mas,tenim la majoria de forces polítiquescatalanes junt amb la societat civil, li-derada, entre d’altres, per l’ANC iÒmnium Cultural. Després de 30 o
300 anys de lluitar per un reconeixe-ment de Catalunya, sent impossibleaquest reconeixement dins de l’Estatespanyol amb el cop de porta al nouEstatut com a detonant, i assolida lamajoria social per la independènciaque ha estat sempre l’objectiu del ca-talanisme (sense majoria social no hipodia haver referèndum d’autodeter-minació ni per tant procés), creiem quel’única possibilitat de reconeixementreal com a nació de Catalunya és es-devenir un estat propi, o sigui inde-pendent. I la manera d’aconseguir-loés apel·lant al dret a decidir que tenen,no ja només els pobles, sinó els ciuta-dans en qualsevol democràcia, o siguivotant, consultant al poble català si volo no aquest camí.
Una estratègia i altra no es to-quen ni tangencialment, a no ser quedes de la part sobiranista, algú piqui al-gun ham llançat per part de l’Estat es-panyol. Mira que són hams grossos,poc dissimulats, dels que es veuen delluny, amb un esquer que no amaga nide bon tros el ferro que se’t pot clavara la boca.
És en aquest sentit que el cas Pu-jol ha de seguir les necessàries i ur-gents vies judicials que correspongu-in, incloses les seves possibles deri-vades, però no té res a veure amb elprocés, no pot per tant tapar-lo, ni po-líticament ni mediàtica, i només el ta-parà si dels àmbits sobiranistes algúpica l’ham.
És possible que a algú li faci doncsmal la boca avui, tan fàcil com treure’sl’ham, escopir l’esquer i mantenir elcap fred, el cor calent, els punys fermsi els peus a terra i seguir endavant ambel procés. Si és així, el tenim guanyat,perquè la democràcia sempre gua-nya. Aquí a tot arreu.
4El procés i el cas Pujolper Carles Agustí Hernández
Em permetran que avui parli de prem-sa, de premsa de Badalona, de Línia Ba-dalona, d’aquest quinzenal que ara téa les mans, per ser exactes. La premsalocal, des de Revista de Badalona i ElPunt (ben enyorats) o El Tot mateix,narra històries, explica fets. Posa a l’a-bast de molta gent esdeveniments quehan passat més a prop o molt poc llu-ny de l’entorn més immediat. Ensacosta d’alguna manera a altres monsi ens els explica amb una lògica que pre-tén ser entenedora, però que a vegadesfa que els fets esdevinguin petites rà-fegues d’informació que formen unmosaic indesxifrable, també és cert.
El tret característic de la premsa lo-cal és que aquests mons són Llefià, oCasagemes, o Artigues, o Dalt la Vila.Són mons nostres –que no monstres–que són aquí, tenen a dir i volen saber.
Agafem Línia Badalona i pensemcom la llegim. Fem una ullada generala la portada i ens trobem amb sis-set te-mes que, generalment, no tenen res aveure els uns amb els altres: “El Governmunicipal ofega l’oposició”; “Picabarallaper a una adjudicació”; “L’Ajuntamentapuja els impostos"; “ICV-EUiA de-nuncia el ‘tracte de favor’ a una escolaprivada”; “Albiol repetirà estratègia?”;“Els terrenys del camp del Centenari en-tren a subhasta”... Així, ens trobem que,en pocs minuts, el lector ha viatjat perterritoris locals i temàtiques molt di-verses. Si l’exercici el continuem a tra-vés de tot el diari, veurem que el mo-saic és encara més gran. Som davantd’una colla de pàgines dividides enseccions –fins i tot amb una magnífi-ca agenda– que parcel·len i realcen larealitat que ens envolta.
Aquesta realitat és construïda i nar-rada per uns actors socials, els perio-distes, que treballen a partir d’unaagenda temàtica i unes formes de tre-ball (rutines) molt similars en totes lesredaccions. Si comparem periòdics,trobarem que tracten gairebé cada diaels mateixos temes, i sovint de formagairebé idèntica... Però en la premsa co-marcal i local (ara, a Badalona, només
gratuïta), ens “toquen” el més proper,i és perquè són la premsa de casa. L’e-ditor d’aquest Línia és badaloní i haapostat per Badalona posant-la en lesnostres mans, amb una rigorositat i pro-fessionalitat excel·lents, com totes lespublicacions del Grup Comunicació21. Entre tots hem de consolidar aques-ta aposta d’en David Centol i fer pos-sible que, ben aviat, tinguem a lesmans un setmanari que esdevingui dereferència, com en el seu dia ho van serRevista de Badalona i El Punt.
El món ciutadà és divers, com ho ésal mateix Món, i la premsa ha de ser unreflex d’aquesta diversitat. La comple-xitat, la llunyania, el desconeixement iles limitacions pròpies de la manera defer dels periodistes –una de les més im-portants és que sovint treballen amb untemps limitat– són alguns dels ele-ments que fan difícil poder oferir una vi-sió completa i en profunditat de les re-alitats que presenten. D’aquí la im-portància del mitjà de proximitat co-marcal i local i el seu enorme valor. Fatot això que també tenen els altres, peròa casa, amb la gent de casa, amb les crí-tiques del veí, del forner, del cafeter i delpolític de torn, aquell que troben tot sor-tint del cine i ens fa saber el seu enuigper vés a saber què.
Les formes de treball dels perio-distes, sovint anomenades rutines, espoden definir com les estratègies ioperacions que realitzen els professio-nals de la informació per convertir unfet en notícia. El periodista es posa encontacte amb unes fonts que li pro-porcionaran la informació necessàriaper entendre i explicar el fet. I aques-tes fonts som moltes vegades nosaltresmateixos, els badalonins, que ens con-vertim en ambaixadors de les notícies,a vegades en inductors, i potser tambéen els crítics més ferotges.
He volgut parlar d’aquest periòdiclocal per fer passar aire fresc cap alsseus periodistes, que, creguin-me, sóntan bons com els d’aquell diari de la ca-pital que tot s’ho menja, menys les co-ses locals.
4Premsa local i Línia Badalonaper Estanis Alcover i Martí
9 |
10 setembre 2014
Ciutatlíniabadalona.cat
Nova decisió de l’alcalde de laciutat, Xavier García Albiol, queha tornat a provocar fortes crí-tiques de l’oposició. En aquestaocasió la polèmica ha sorgit des-prés que l’Ajuntament hagianunciat un fort augment delpressupost per a les beques men-jador per al curs escolar que ésa punt de començar.
L’augment suposa que la par-tida destinada a aquest tipus debeques arribi fins a l’1.820.67euros, una xifra que suposa uncreixement d’un 98% respecte al’any passat. La reacció de l’opo-sició no s’ha fet esperar i tant elPSC com CiU i ICV-EUiA han cri-ticat amb duresa el moment d’ex-plicar la mesura per considerar-la “electoralista”. Els socialistes re-corden que “es tracta del mateix
anunci que Albiol va presentar el22 d’octubre de l’any passat”. Elpresident del seu grup municipal,Jordi Serra, assegura que “esta-rem amatents a veure si aquestanunci electoral es concreta re-alment”. Per la seva banda, Fe-rran Falcó, de CiU, ha recordatque “si l’Ajuntament de Badalo-
na pot incrementar les bequesmenjador és perquè la Diputacióde Barcelona, governada per CiU,ha multiplicat les transferènciesals ajuntaments per a polítiquessocials”. Finalment, ICV-EUiAha acusat Albiol “d’especularelectoralment amb les necessitatsdels infants de Badalona”.
L’Ajuntament augmentarà en un 98% les beques menjador. Foto: Arxiu
L’oposició veu “electoralisme”del PP en les beques menjador» L’ Ajuntament anuncia un augment del 98% en aquestes ajudes
» PSC, CiU i ICV-EUiA acusen l’alcalde Albiol d’oportunista
CULTURA4El festival Blues &Ritmes de Badalona ha estat undels guanyadors dels PremisAltaveu 2014, un certamen or-ganitzat pel Festival Altaveu deSant Boi de Llobregat.
El festival Blues & Ritmes harebut aquest guardó en reco-neixement als 25 anys que hacomplert aquesta passada pri-mavera. Durant aquest quart desegle, aquest festival badaloní haportat a la ciutat diferents ar-tistes de referència internacio-
nal com Screamin’ Jay Hawkins,Albert King, Nusrat Fateh o AliKahn and Elvin Bishop. El guar-dó també ha volgut destacarque el festival va ser una de lesprimeres cites musicals a l’Estatque van programar blues i mú-siques d’arreu del món.
El premi, entregat per un ju-rat format per professionals delmón de la música, periodistesmusicals i gestors culturals, elvan recollir Guillem Vidal i Jor-di Pujol, codirectors artístics del
festival. Durant la seva entrega,la regidora de Cultura i Ciuta-dania, Montserrat Salgado, vamostrar la seva satisfacció “pelreconeixement al festival Blues& Ritmes, que fa 25 anys que ésun aparador d’artistes de granqualitat d’arreu del món”.
Tot i que durant molts anysva funcionar com a festival a l’ai-re lliure de dos dies al parc deCan Solei, actualment és un ci-cle que té lloc al Teatre Zorrillai al Teatre Principal.
RedaccióBADALONA
Premi a 25 anys de bona música
Multes de fins a 900 euros per norecollir els excrements del gos
INCIVISME4L’Ajuntament estàdeterminat a actuar contundent-ment contra l’incivisme. A partirdel dia 22 de setembre la GuàrdiaUrbana sancionarà amb multesde fins a 900 euros els propieta-ris que no recullin els excrementsdels seus gossos a la via pública.
Després que el passat mes demarç el ple aprovés per unanimi-tat els canvis en aquesta infracció,ara el govern local ha decidit co-
mençar a aplicar aquestes san-cions. L’alcalde de la ciutat, XavierGarcía Albiol, va explicar la set-mana passa en roda de premsaque la mesura està pensada perdonar resposta a les queixes queels veïns li fan arribar per aques-ta qüestió. “La presència d’ex-crements als carrers i parcs és unade les coses que més molesta elsveïns i així m’ho expressen cons-tantment”, va afirmar.
Imatge de la campanya de sensibilització. Foto: Ajuntament
Comunicació | El programa Badaopina tanca una etapaEl programa de debat polític i social Badaopina, presentat i dirigit pel locutor
badaloní David Ramon, tanca una etapa de tres temporades en antena i 78 programes realitzats a l’emissora local Ona Mar Fm. L’1 de setembre la direcció
de l’emissora i l’encarregada de produir el programa durant uns mesos.
Publireportatge| 10 10 setembre 2014líniabadalona.cat
“En este modelo de terapia, más que orientarnos a autoconocernos, lo que hacemos
és construirnos socialmente”
Hola Javier, sabemos que te dedicas a lapsicoterapia, eres psicólogo y tu principalenfoque de trabajo es muy poco conocidoaquí en España. ¿Nos puedes explicar enqué consiste?Sí, el enfoque se llama Prácticas colaborati-vas y dialógicas. Como ya dice el título nues-tra actitud con las personas que vienen aterapia es totalmente colaborativa, eso im-plica que nosotros no nos ponemos connuestra actitud por encima del consultante,la persona es la experta en su vida y noso-tros somos expertos en generar conversa-ciones terapéuticas. Por ello la importanciadel diálogo.
¿De dónde viene este enfoque?Este enfoque surge de la mano de HarleneAnderson, ella es una los referentes actuales.Actualmente se provee de una certificacióninternacional en distintos países, aquí es enla Escuela de Psicología Umans en Red conJosep Seguí y Sara Olivé.
¿Qué filosofía aporta este modelo al pa-norama de terapias?Es un enfoque posmoderno. Eso ya de porsí implica una diferencia muy crítica en re-lación a otros modelos terapéuticos. El pos-modernismo es un movimiento filosóficoque cuestiona nuestras actuales institucio-nes modernas y la forma que tenemos deacercarnos a la realidad tan material y obje-tiva. Por ello mismo nuestra forma de ver elconcepto de salud mental es muy diferentea otras concepciones, para nosotros es unavisión más cultural, más personalizada.
¿También sabemos que está relacionadocon el construccionismo social?Si, como todas las terapias, esta surge de undeterminado paradigma, una determinadaforma de conocer la realidad y analizarla, eneste sentido el CS es una teoría que surge dela psicología social y defiende que la reali-dad la construimos a través de los consensossociales. Y eso es lo que llevamos a terapia através de la colaboración.
¿Y por qué es tan importante el construc-cionismo social para este modelo?La razón principal es porque cada vez másla sociedad es más diversa, cada vez somosmás diferentes. Los procesos migratoriosgeneran culturas con más riqueza y diversi-dad y el proceso de integración en ocasionesse puede volver conflictivo para las mino-rías. Desde el CS valoramos como igual deválidas todas las diferentes culturas y cues-
tionamos que tenga que haber una mismaforma de atender el sufrimiento mental; elpsicólogo no debe juzgar determinadas for-mas de vida por estar en posesión de la ver-dad, del tratamiento del sufrimiento,nuestra actitud es la de un antropólogo anteel sufrimiento. De las zonas excluidas surgeeste modelo, de conversar con esas perso-nas que crees que son diferentes a tí, perocuando ves los procesos históricos y social-mente situados a los que han sido someti-dos encuentras muy razonables lasdiferencias. Somos cultura. Incluso en unamisma cultura, en una misma familia haypersonas muy diferentes.
¿Podrías explicarnos un poco más en quese basa esta terapia?Sí, principalmente a la hora de estar y ser enterapia como profesionales nos mueve unagenuina curiosidad por saber del otro. Que-remos saber la historia que está por decir, lono dicho, por eso es muy característico eneste enfoque la escucha. La persona nece-sita expresar su historia, como él decide ex-presarla y nosotros la acompañamos en eseproceso
¿Escuchar... pero en todas las terapias seescucha?Sí, efectivamente. Para mí escuchar tiene unsignificado de dejarme escuchar realmentelo que la persona me está diciendo o tieneintención, honrar la forma y el qué dice. Enocasiones cuando escuchamos como psicó-logos tenemos nuestras teorías, nuestrosmétodos, nuestras preconcepciones, etc…,todo eso lo dejamos a un lado y desde unaactitud de incertidumbre ante lo que explicanos disponemos a saber de esa persona.Puede parecer un poco raro pero es real-mente sorprendente en ocasiones.
No acabo de comprender…Es de tradición escuchar desde cierto sabery posición, pero realmente nosotros opta-mos por simplemente escuchar y evidente-mente compartimos nuestras ideas, pero lohacemos de forma tentativa, proponiendo.Nosotros no estamos aquí para diagnosti-car, esa es una función del sistema médico,útil en algunos casos. No imponemos nues-tro criterio, sino que lo compartimos, puedeser útil o no, en cualquier caso es dialogado.Nuestro sentido es que las personas accedana sus recursos de la forma más creativa po-sible para potenciar procesos…
¿Te refieres a potenciar nuevas formas devida?En efecto. Lo que nos duele es nuestra formade vivir. Este individualismo tan competitivohace que cada vez estemos más aislados yperdamos nuestras potencialidades.
Pero hay que adaptarse a la vida…Si, pero lo podemos hacer en relación, sinvaras de medir, ni comparación ni exigen-
cias. Podemos forjar vínculos que nos ayu-den ante la vida. Podemos colaborar. Esta esuna idea clave que tiene esta terapia. Juntospodemos colaborar. Y eso es lo que hace-mos en terapia. Dialogar, encontrando co-laborativamente, desde lo que surge ensesión, conversaciones que nos lleven a ge-nerar opciones a lo que vivimos, cada uno asu ritmo. Conversaciones que sean útilespara la persona, y evidentemente eso no ex-cluye nuestra ética como personas.
¿Y es eficaz?Esta es una pregunta mucho de nuestrotiempo pero sí, en sus orígenes surgió encontextos muy dificiles, de extrema pobreza,de marginalidad social, con familias multi-problemáticas y con personas que las insti-tuciones daban por "fracasos terapeuticos".En ese sentido no se trataba de resolver neu-rosis o traumas, sino de enfocarse en las pre-guntas generativas, indagadoras, ¿cómopodemos tener una conversación donde tepueda ser útil para tu vida? Si acabas la ssión con la sensación y la reflexión de que teha sido útil, vuelves. Y en trabajo con gr posy familias también es una terapia que generamuy buenos resultados, aunque noso trosno medimos ni nos enfocamos en términoscomo eficacia, resultado, la vida es sutil-mente compleja…
¿Pero entonces no me queda claro el roldel psicólogo, todos vuestros conoci-mientos, teorías o técnicas las aplicáis?En este modelo comprendemos que la rea-lidad surge desde el lenguaje, en cómo nosinterpretamos, en que conversaciones man-tenemos; es por medio del dialogo que po-demos llegar a comprendernos mu tua mente.En ocasiones nosotros podríamos utilizartécnicas o proponer enfoques muy eficacespero siempre tiene que ser en colaboracióncon la persona y no hay una sola forma deresolver los problemas que traen las perso-nas a consulta y ni siquiera los psicólogospodemos saber en cada caso. Confiamosplenamente en que las personas pueden en-contrar lo que necesitan para sus vidas, perosabemos perfectamente que se requiere derelaciones y de generar procesos reflexivos.Eso no quiere decir que nosotros tengamosun papel pasivo, muy al contrario, nuestravisión no es la de alguien que sabe de otro,ni de alguien que interviene en el otro, sinola de alguien que piensa, siente y actúa con
el otro, y remarco el “con”, eso es funda-mental. Este enfoque deviene una forma devida y trasciende los límites de la consulta,por eso se llaman prácticas, conversacionesy sí, con una intención terapéutica. Creemosque ante el individualismo de esta sociedad,el abuso en el uso de fármacos, la falta de re-ferentes y las soluciones mágicas que nadiellega a entender bien, nuestra terápia és op-ción muy importante.
Ponme un ejemplo, como seria atenderuna persona que viene a consulta por an-siedad o por depresión o por estrés en eltrabajo?Comprendo, pero la gente no suele venir aconsulta con una demanda así, nadie viene ahablar de su depresión; me explico, tal vez alprincipio reconocen que tienen esa “sinto-matología” tan conocida y que da una expli-cación cerrada a todo nuestro malestar, perocuando empiezas a escucharles (o escuchar-nos) te das cuenta que detrás de esos sínto-mas tan sólidos y tan bien conocidos existetodo un proceso implicado, una historia porexplicar, un mundo a conocer, un determi-nado lenguaje que habla de una forma devivir. Lo importante y puede que más dife-renciador de otros modelos es que desdenuestra perspectiva nosotros dialogamos conla persona, es nuestro único medio, el len-guaje y la conversación. Para ello utilizamospreguntas que puedan expandir procesos yencontrar nuevas opciones. Puesto que asu-mimos que la verdad es interpretada social-mente, lo que le pasa a la persona es unainterpretación de lo que le sucede a través desu comprensión y experiencia, en la cual estáimplicada su cultura, su familia, sus amista-des, sus proyectos, sus pasiones, su corporali-dad, y todo esto sujeto a su mundo relacional.Lo que a mí me sucede es un dialogo con-migo mismo. Si lo dialogo con otra personala mayoría de las veces suele cambiar sutil-mente y en una conversación terapéuticanuestro sentido es propiciar una transforma-ción en esa forma de interpretarse, en empe-zar a utilizar un lenguaje que no cierreposibilidades, que no cosifique tanto, tende-mos a acceder a los recursos creativos de lapersona, grupo o comunidad. No damosnada por sentado, escuchamos como si deuna investigación se tratase. En este modelode terapia más que orientarnos a autocono-cernos, lo que hacemos és construirnos so-cialmente.
Entrevista a Javier CentolPsicoterapeuta colaborativo y dialógicoPsicólogoEducador Social
Consulta Badalona:
Psicoterapia
“Queremos saber la historia que está
por decir, lo no dicho,por eso es muy
característica esta terapia”
“ Creemos que ante el individualismo de esta sociedad, el abuso en el uso de fármacos, la
falta de referentes y las soluciones mágicas
que nadie llega a entenderbien, nuestra terápia és una
opción importante”
Prácticas colaborativas y dialógicas
www.javiercentol.org
625 52 25 61
practicascolaborativasydialogicas
Ciutat11 | 10 setembre 2014 líniabadalona.cat
practicascolaborativasydialogicas
Línia Badalona renova la sevaimatge amb un nou web
COMUNICACIÓ4El periòdicquinzenal Línia Badalona, fun-dat l’any 2011, compta amb unaimatge renovada gràcies al seunou web www.liniabadalo-na.cat. El lector hi podrà trobarla informació sobre la ciutatque apareix de forma quinzenala l’edició impresa, la qual dis-tribueix 15.000 exemplars. Amés, tindrà accés al contingut deles altres edicions de Línia.
Línia Badalona forma partde les 20 capçaleres de la xarxade periòdics gratuïts hiperlocalsLínia, els quals distribueixen,globalment, 327.000 exemplars
a la ciutat de Barcelona i l’àreametropolitana.
DIFUSIÓ CERTIFICADAA més, des d’aquest mes de se-tembre totes les edicions de laxarxa Línia passen a ser audi-tades per OJD/PGD i, comsempre, se segueixen distri-buint a través del teixit comer-cial dels diferents municipis,gràcies a acords de col·labora-ció i suport amb més de 50 ei-xos comercials que agrupenmés de 30.000 comerços, aixícom de la xarxa d’equipamentspúblics municipals.
L’escola Baldiri i Reixac es va su-mar a principis de mes a la Se-gona Marxa per l’Educació, or-ganitzada per la plataforma As-semblea Groga, que reivindicaun ensenyament públic, de qua-litat, sense retallades i en cata-là. La marxa, que va començarel passat 23 d’agost a Girona, vaarribar a l’escola badaloninadesprés d’haver fet més de 100quilòmetres repartits en vuitetapes i passant per ciutats comBlanes, Mataró i El Masnou.Abans d’arribar a l’escola lamarxa va creuar Badalona, en-trant des de Montgat per laplatja de la Barca Maria, fentuna cercavila reivindicativa.
L’escola badalonina va apro-fitar el fet de ser una de les pa-rades de la marxa per continuarles seves reivindicacions al vol-tant de la supressió d’una líniade P3 pel curs que està a punt decomençar i per reclamar la ins-tal·lació de l’ascensor, del qual laGeneralitat i l’Ajuntament esvan comprometre a començar-ne les obres el mes d’agost peròque finalment no ha estat així.
David Guerrero, membre deBadalona es mou, explica a Lí-nia Badalona que “les obres nohan començat però la Generali-tat, que ha justificat el retard perproblemes burocràtics amb l’A-juntament, ens ha dit a les fa-mílies que es comprometen aacabar la instal·lació de l’ascen-sor per la data prevista”. Aques-ta data és a finals d’any. D’altrabanda, sobre la supressió de lalínia de P3, Guerrero assumeixque “començarem amb la su-pressió feta efectiva tot i la cons-tatació que hi ha hagut, durant
el període de matrícula, de laseva necessitat”.
CONCENTRACIÓ DE PROTESTADilluns que ve, dia d’inici delcurs escolar, hi ha convocadaarreu de Catalunya una con-centració de protesta de 15 mi-nuts –de les 8:50 a les 9:05– aldavant de les escoles amb l’eti-queta #sensenormalitat com alema. Guerrero explica que l’ob-jectiu és “fer de contrapès a laclàssica notícia que veiem als te-lenotícies on es diu que el cursha començat amb normalitat”.
La Marxa per l’Educació Pública, a la Baldiri i Reixac. Foto: Badalona es mou
Protesta de la Baldiri i Reixac enel marc de la Marxa Educativa
RedaccióBADALONA
10 setembre 2014
Comarca| 12
líniabadalona.cat
La Diputació de Barcelona hapresentat el nou programa desuport a les inversions locals, do-tat amb 50 milions d’euros, queenguany presta una atenció es-pecial als petits municipis, co-rregint a l'alça el càlcul de dis-tribució dels fons de prestació iposant en funcionament un ser-vei d'assessorament i interlocu-ció directa.
Per al president de la Dipu-tació de Barcelona, SalvadorEsteve, el programa “vol seruna resposta eficaç i ràpida a la
insuficiència financera derivadadel context de crisi”, i per això esdesglossa en dues vies: “El su-port a les inversions financera-ment sostenibles –en compli-ment del que determina la lleiestatal– dotat amb 35 milions
d’euros i el suport a la prestacióadequada de serveis públics lo-cals –a lliure disposició delsmunicipis– amb 15 milions d’eu-ros”. Esteve també afirma que“la Diputació no distingeix entrepobles grans i petits perquè lanostra feina és treballar per l'e-quilibri territorial amb l'objectiuque els serveis públics estiguina l'abast de tothom”.
“UN GRAN ESFORÇ”El president de la Diputacióconsidera que s’està fent “ungran esforç” per dotar amb elmàxim de recursos la línia de su-port a la prestació de serveis pú-blics locals, “perquè volem ga-rantir l’autonomia local” tot ique, en compliment de la Llei deRacionalització i Sostenibilitatde les Administracions Públi-ques, aquesta només pot supo-sar el 30% del programa.
Aquest protocol específics’emmarca dins el programa desuport a les inversions locals, do-tat amb 50 milions. En el repar-timent de recursos es consideraespecialment un factor de mi-llora per a aquells municipisamb població inferior als 1.000habitants per tal de donar com-pliment a la voluntat de la Di-putació de Barcelona d'enfortirl’assistència i la cooperació amb
els municipis petits, un objectiuque l’ha caracteritzat sempre.
En aquest sentit, Esteve des-taca que “en l'any de celebració delcentenari de la constitució de laMancomunitat, sentim com apropis els principis que van im-
pulsar la seva obra i per això re-novem el nostre compromís pertreballar amb els municipis petitsper garantir que gaudeixen delsserveis i de les condicions adients”.
IMPULSANT EL PROGRÉSLa Diputació de Barcelona, pre-sidia per Salvador Esteve, té lamissió d’impulsar el progrés i elbenestar dels ciutadans del seuàmbit territorial: la província deBarcelona, 311 municipis enxarxa, que representen el 24%del total de la superfície de Ca-talunya i el 74,4% del total de lapoblació catalana. Actua direc-tament prestant serveis i, so-bretot, en cooperació amb elsajuntaments.
50 milions per als municipis» El nou programa de suport al món local de la Diputació aposta per tots els municipis barcelonins
» Salvador Esteve, president de la Diputació, afirma que es vol “garantir l’autonomia local”
AJUDES4 Cal tenir en compteque el 30% dels municipis de lademarcació de Barcelona noarriben al miler d'habitants i“no disposen de recursos tècnicsi jurídics suficients”, remarcaEsteve. Aquesta dificultat s’in-tenta pal·liar amb la posada enfuncionament d'una “oficina d'a-tenció especial, una finestretaúnica”, que “els permetrà la in-
terlocució i la comunicació ambels responsables de les polítiquesde suport als governs locals de lesquals es poden beneficiar”.
Esteve afegeix que el pro-grama “preveu donar suport es-pecífic als municipis de menorpoblació. 950.000 euros entreels ens destinataris que tinguinuna població de fins a 1.000habitants”.
Els municipis petits, prioritaris
El nou programa de suport a les inversions locals, presentat a Rupit i Pruit, està dotat amb 50 milions d’euros. Foto: Òscar Ferrer / Diputació de Barcelona
“Sentim com apropis els principis
de la Mancomunitat”
RedaccióBARCELONÈS
Es vol combatrel’infrafinançament
dels municipis
Territori | País de municipisCatalunya té un total de 946 municipis, distribuïts en 41 comarques. Una de les principals
característiques dels pobles catalans és que una part important són d’unes dimensions reduïdes.476 es troben entre els 100 i els 1.000 habitants, 254 entre els 1.001 i els 5.000, 131 entre els
5.001 i els 20.000, 36 entre els 20.001 i els 50.000 i 23 per damunt dels 50.000 habitants.
13 |
10 setembre 2014
Comerçlíniabadalona.cat
Una tornada a l’escolasolidària al centre MontigalàCAMPANYA4Creu Roja i la Fun-dació Solidaritat Carrefour vanorganitzar els passats dies 5 i 6 desetembre una recollida de mate-rial escolar per a les famíliesamb recursos econòmics escas-sos al centre comercial Montigalà.L’objectiu de la campanya és mi-nimitzar l’impacte econòmic quesuposa per a les famílies amb di-ficultats adquirir llibres, llibreteso bolígrafs, entre altres.
A Badalona, un total de 8voluntaris de Creu Roja van re-collir el material escolar a l’esta-
bliment que Carrefour té al cen-tre comercial badaloní. El com-promís de la marca és donarmaterial escolar per valor de120.000 euros a persones ne-cessitades o en risc d’exclusió. Aaquesta quantitat s’afegiran lesdonacions que van fer els bada-lonins que van col·laborar a lacampanya.
Creu Roja serà l’entitat enca-rregada de repartir tot aquest ma-terial solidari entre 6.000 menorsi joves en situació de vulnerabi-litat a tot l’Estat.
La fira Forastock’s que organit-za l’associació comercial CentreComerç Badalona (CCB) torna-rà el pròxim dissabte dia 20 desetembre amb un format reduïti de només un dia. “Aquest for-mat és auster, però està molt cen-trat en la botiga participant”,explica a Línia Badalona MarcelFormentí, gerent de CCB.
L’eix comercial ha optimitzatrecursos i infraestructura per“afegir més dinamisme a la cita”,i així “facilitar la màxima parti-cipació de botiguers”, asseguraFormentí. En aquest sentit, desde l’associació confien a repetir laparticipació de botigues que hi vahaver l’any passat. Enguany,CCB ha facilitat la participació debotigues no associades a l’eix,amb “una quota de participaciómínima per als no socis”, asse-guren des de l’associació.
La cita tindrà lloc com cada
any a la plaça de la Plana, de 10del matí fins a dos quarts de noudel vespre, i servirà per acomia-dar la campanya d’estiu dels co-merciants badalonins, un copretornats de les vacances.
“Tenim ganes i confiem quehi hagi una resposta positiva per
part de la ciutadania en general”,diu esperançat Formentí, queassenyala que es va elegir el dis-sabte dia 20 de setembre per“desmarcar-se del pont del dia11”, i aconseguir així que la gentpugui visitar i participar de la dia-da comercial.
Un moment de l’edició de l’any passat del Forastock’s. Foto: CCB
Arriba el Forastock’s amb unformat reduït de només un dia
RedaccióBADALONA
A Badalona van participar 8 voluntaris a la campanya. Foto: Arxiu
Estudi | Recuperació del sector nàutic a CatalunyaEl sector nàutic català presenta uns resultats de venda amb un increment del 9,3% respecte a 2013.
De gener a agost d’enguany, a Catalunya s’han venut 680 embarcacions noves i 2.386 d’ocasió, envers les 622 i 2.524 respectivament en el mateix període de l’any passat. Aquestes són algunes deles dades que es desprenen d’un estudi d’Adin (Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics).
10 setembre 2014
Esports| 14
líniabadalona.cat
Tres partits, cap derrota i tercers.Aquest és el balanç que el CF Ba-dalona té actualment en la com-petició regular. Només la dife-rència de gols impedeix que elsbadalonins ocupin la primer po-sició, ja que estan empatats a 7punts amb l’Espanyol B i el SantAndreu, primer i segon respec-tivament. La mà del flamantmister Manolo González, el fillpròdig procedent de la Monta-ñesa, sembla haver donat ofici iseguretat als jugadors badalo-nins, que només han deixat es-capar dos punts dels 9 possibles.
Precisament va ser durant ladarrera jornada davant un rivalmolt fort –i etern aspirant a l’as-cens a Segona A– com és el Nàs-tic de Tarragona. Els tarrago-nins van avançar-se en el mar-
cador ben d’hora gràcies al gol delpunta canari Rayco al minut 20del primer acte. Tot i la sotraga-da inicial, els de González vananar sentint-se cada vegada méscòmodes sobre la gespa del NouEstadi. A la segona meitat, elBadalona es va mostrar molt se-gur en defensa, tot i que no acon-seguia arribar amb perill a la
porteria defensada per Reina.Però a quatre minuts pel final,Matamala va ser objecte d’unpenal a l’àrea tarragonina queAbraham va convertir en l’empatdefinitiu. Un punt que permet se-guir pel bon camí. Aquest diu-menge, però, el Badalona rebrà elSant Andreu a casa per intentarl’assalt al lideratge.
Un penal a les acaballes va donar un punt valuós al Badalona. Foto: Nàstic
Bon inici de temporada per alBadalona de Manolo González» Els escapulats són colíders del seu grup sense haver perdut encara» Els badalonins aconsegueixen un empat ‘in extremis’ a Tarragona
La Penya escalfa motors per a la lliga al Pirineu aragonès
BÀSQUET4El FIATC Joventut jaes troba a Benasc, tradicionaldestí de pretemporada al Pirineuaragonès, on romandrà fins a lasetmana vinent. Salva Maldo-nado s’ha endut els onze jugadorsdel primer equip més els vincu-lats Abalde, Sans i Nikolik.
El primer matx dels verd-i-negres a l’estada als Pirineusserà demà a Vielha contra el La-boral Kutxa a partir de les 6 de latarda. Dos dies més tard, el dis-sabte 13, la Penya jugarà contra
el MoraBanc Andorra –futur ri-val a la Lliga catalana– al muni-cipi lleidatà d’Alguaire.
Els homes de Maldonado vé-nen de perdre contra el FC Bar-celona en el torneig de Sant Ju-lià de Vilatorta per 71 a 65, en unpartit on els badalonins van plan-tar cara als culers gràcies al seujoc interior, tot i que no van estargaire encertats en el tir exterior.
El FIATC Joventut comen-çarà la lliga contra el CAI Zara-goza el pròxim 5 d’octubre.
Proposaran convertir MireiaBelmonte en ‘filla predilecta’NATACIÓ4Després dels darrersèxits de la nedadora de la SalutMireia Belmonte –6 medallesen els Campionats d’Europa iquatre metalls durant la segonacita de la Copa del Món de pisci-na curta només en l’últim mes–,que s’afegeixen als nombrososaconseguits en el darrer any, Ba-dalona vol retre homenatge a laseva nedadora més internacional.
Per aquest motiu, l’alcalde,Xavier Garcia Albiol, proposaràen el pròxim Ple municipal laconcessió del títol de ‘Filla Pre-dilecta de la Ciutat’ a Belmonte.
Albiol destaca que “només amb23 anys, l’hem vist competir iguanyar Jocs Olímpics i cam-pionats de natació a tot el món,la qual cosa és un orgull per a Ba-dalona”.
Durant els Campionats d’Eu-ropa a Berlín de finals d’agost,Belmonte va aconseguir duesmedalles d’or, dues de plata idues de bronze. Pel que fa a la se-gona jornada de la Copa delMón en piscina curta –disputa-da dies més tard a Dubai–, la ba-dalonina va aconseguir dos ors,una plata i un bronze.
Quatre podis pel RemBadalona a la Lliga Catalana
REM4El Club Rem Badalonava viure una jornada històricaaquest passat diumenge durantl’última regata de la Lliga Cata-lana de Llagut a Lloret de Mar, onquatre dels seus conjunts que hiparticipaven van aconseguir pu-jar al podi.
El més destacat va ser el pri-mer lloc del veterà femení, que esva endur la victòria per cinque-na vegada aquesta temporada ies va proclamar campió de lliga.
Els equips sènior masculí i fe-mení van aconseguir dos segonsllocs. Les noies, a més, van guan-yar l’última regata a Lloret, tot ique no els va servir per obtenir eltriomf final a la lliga, que vaanar a parar al Vent d’Estrop deCambrils. Pel que fa al sèniormasculí, aquest conjunt es vaquedar a les portes de guanyar lacompetició regular.
El quart podi va ser obtingutper l’equip cadet masculí
RedaccióBADALONA
El Joventut va caure a Sant Julià de Vilatorta contra el Barça. Foto: Penya
Tennis taula | Pere Navarro triomfa a SaltEl jugador de tennis taula badaloní Pere Navarro es va proclamar fa uns diesguanyador de la primera edició de les 24 Hores de Salt després d’imposar-se
per 3-0 a Ferran Brugada al pavelló municipal del municipi gironí. El certamen esportiu va comptar amb la participació de prop de 200 jugadors d’arreu del país.
15 | 10 setembre 2014 líniabadalona.catAgenda
AGENDA UINZENALQDIMARTS 23 DE SETEMBRE18:00 Cadena humana contra l’explotació se-
xual i el tràfic de persones, organitzada perla Federació de Dones de Badalona amb lacol·laboració del consistori. / Pont del Petroli.
AVUI 10 DE SETEMBRE21:00 El Centre de Recursos i Assessorament per
a les Dones de Badalona (CRAD) presenta elsseus tallers i activitats culturals programadesper a aquest curs 2014-2015. / CRAD.
DIJOUS 18 DE SETEMBRE19:45 Cansada d’estar cansada? és una xerrada
sobre el sistema nerviós per posar en valorla seva feina. Col·loqui a càrrec de Gregory Veg-gia i organitzat per Badalona AssociacióAfectades de Fibromiàlgia. / Centre cívicCan Cabanyes.
FINS AL 25 DE SETEMBREMatí-Tarda Trobades és un recull de les obres
de Paula Cuadros i Cristina Sosa, una expo-sició que neix de la necessitat d’experimen-tar noves tècniques i formats i del desig d’in-tercanviar diferents formes d’actuació enfrontde l’obra. / CRAD.
FINS AL 10 D’OCTUBREMatí-TardaMetaMètode. Diàlegs entre art i cièn-
cia. Exposició que mostra una investigació so-bre les noves relacions entre la ciència, la tec-nologia i l’art. El pròxim 26 de setembre Eu-gènia Agustí i Antònia Vilà faran una visitaguiada. / Centre cultural El Carme.
DIUMENGE 14 SETEMBRE11:00 Itinerari de descoberta de la vegetació de
Can Solei. Una activitat adreçada a les famí-lies on s’ensenyarà la història i vegetació sin-gular del parc de Can Solei i de Ca l’Arnús. /Parc Ca l’Arnús.
DIMECRES 17 DE SETEMBRE18:00 L’hora del conte és una activitat de foment
de la lectura per a infants que pot ser conduïdaper un contacontes professional o per personalde les biblioteques. Pot anar acompanyadesde titelles o música. / Biblioteca Lloreda.
DIUMENGE 14 DE SETEMBRE12:00 Partit de futbol del CF Badalona i la UE
Sant Andreu, corresponent a la quarta jornadadel grup 3 de Segona divisió B. / Camp de Po-mar.
CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS
El grup de nens de la biblioteca Pomartorna a Ràdio Pomar per explicar Diesde classe, de Daniel Nesquens, una his-tòria sobre aventures a les classes del’escola. El programa es podrà escoltara Ràdio Pomar (101.2 FM) a partir dela 1 del migdia.
Contes a Ràdio PomarDies de classeAvui a les 13:00
Tertúlia literària sobre el llibre Lamuntanya de les relíquies, de l’escrip-tor Joan Soler. Aquestes trobades ser-veixen perquè un grup de personescomparteixin experiències sobre lalectura. / Biblioteca Sant Roc.
Tertúlia literàriaLa muntanya de les relíquies
Dl. 15 de setembre a les 17:30
Després de les vacances d’estiu, lavida cultural de Badalona es posa denou en marxa. El pròxim dilluns dia 15es presentarà a l’Espai Betúlia la pro-gramació dels diferents equipamentsteatrals de la ciutat.
Presentació de la programació dels teatres Dl. 15 de setembre a les 19:30
Badalona organitza de nou la tradi-cional Cursa del Turó d’En Caritg, or-ganitzada per diferents associacions dela ciutat. La sortida i arribada es faràdes de la Plaça Alcalde Joan Manent.
AtletismeIV Cursa del Turó
Ds. 27 de setembre a les 9:00
| 16 10 setembre 2014líniabadalona.cat Pròxima edició: 25 de setembre
