Embed Size (px)
Citation preview
Octubre 2020 · Núm. 119 · linianoubarris.cat
Difusió controlada per OJD-PGD - publicació mensual | redacció: 657 165 047 - [email protected] | anuncia’t: [email protected]
líniaNouBarris11 anys
NOVA INICIATIVA pàg 18
Joves dissenyadorsajudaran a reactivarel comerç de la ciutat
CINEMA pàg 6
Nou Barris, protagonistadel festival Pantalla BCN
BÀSQUET pàg 20
Els sèniors del SESE, a punt per a l’inici del curs
COMERÇ DE BARRI pàg 18
L’eix comercial Nou Barrisaguanta la crisi causada per la pandèmia del coronavirus
FUTBOL pàg 20
La Monta de Dani Andreues prepara per al seu debut a la lliga
Concentracions veïnals per evitar desnonaments pàg 6
Mobilitzats
NouBarris commemoramig segle de lluites veïnals
L’Ateneu Popular acull un acte de celebració i la revista Clatellot publica un número especial de l’efemèride pàg 6
3 |
líniaNouBarris.catOctubre 2020A fons
HABITATGE4130 desallotja-ments a Barcelona en nomésuna setmana. Aquesta és la pri-mera xifra impactant que vadeixar la represa dels desnona-ments del mes de setembre des-prés de l’aturada provocada pelcoronavirus, segons va denun-ciar el portaveu de la Plataformad’Afectats per la Hipoteca (PAH)a la ciutat, Santi Mas de Xaxàs,en declaracions a l’ACN. “Abansde la pandèmia, hi havia uns cin-quanta desnonaments a la set-mana”, va afegir Mas de Xaxàs,que va alertar que acaba de co-mençar “una tardor dantesca”.
Davant d’aquesta situació,membres de la PAH es van con-centrar a les portes de la delega-ció del govern espanyol a Barce-lona el passat dia 21 per dema-nar “mesures reals que aturintots els desnonaments”, en pa-
raules del seu portaveu. “Sí quees pot, però no volen”, deien lespancartes dels manifestants, quereclamaven suspendre els des-allotjaments fins a finals de 2021.
Precisament, l’endemà vaentrar en vigor la llei de regula-ció del preu dels lloguers apro-
vada al Parlament de Catalunyael 9 de setembre, una victòria delmoviment social encapçalat pelSindicat de Llogateres. La novallei, que ja s’aplica a Barcelona i59 ciutats catalanes més, impe-deix que els nous contractes su-
perin l’índex de referència depreus de lloguer fixat per la Ge-neralitat. En la mateixa línia, siel llogater està pagant un preusuperior a l’índex, podrà exigiruna rebaixa i, en cas que estiguipagant un preu inferior a l’índex,el propietari no podrà apujar-lo.
Si bé la regulació dels lloguersha estat celebrada com una granfita, els defensors del dret al’habitatge són conscients que elproblema encara està damunt lataula. “Amb o sense regulació delloguers, els fons voltors conti-nuen trepitjant drets”, deia elcompte de Twitter del Sindicatde Llogateres fa uns dies, men-tre denunciaven el desnona-ment de dues dones amb duescriatures, veïnes de la ciutat.“La responsabilitat és de l’Estat,que ha d’aturar ja aquesta sag-nia”, concloïa el missatge.
Tornen els desnonaments» Barcelona va sumar 130 desnonaments en 7 dies després de l’aturada pel coronavirus
» “Abans de la pandèmia n’hi havia uns cinquanta a la setmana”, alerta el portaveu de la PAH
La PAH ha protestat recentment davant la delegació del govern espanyol. Foto: Jordi Bataller / ACN
AJUNTAMENT4Enmig de l’o-nada de desallotjaments queafecta la ciutat, l’Ajuntamentha reivindicat la seva unitatantidesnonaments, creada famés de quatre anys. Segons laregidora d’Habitatge, LucíaMartín, el consistori va acon-seguir “que s’evitessin el 90%dels desnonaments” previstosentre el 14 i el 20 de setembre,“dades equiparables a unasetmana normal”, tal com varecollir l’ACN. “Dels 82 des-nonaments previstos, sen’han executat 10”, va con-cretar Martín, amb unes da-des que no es corresponen
amb les que assenyalen enti-tats com la PAH.
Però Ajuntament i movi-ments socials sí que coinci-deixen a reclamar al govern dePedro Sánchez més protecciódavant els desnonaments. “Ésinacceptable que en plenapandèmia grans propietaristornin a desnonar famíliesvulnerables”, deia l’alcaldessaAda Colau el dia 25. En aquestsentit, instava a emparar totesles persones vulnerables, tam-bé les que ja ho eren abans dela pandèmia, i no només lesque han quedat en situacióprecària arran de la Covid-19.
La unitat antidesnonamentsdel consistori n’evita “el 90%”
Sindicat de Llogateres:“La responsabilitat ésde l’Estat, ha d’aturar ja aquesta sagnia”
| 4
OpiniólíniaNouBarris.cat Octubre 2020
Dipòsit Legal: B 6766-2010Difusió controlada
www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona
Tribuna
per Xavier Marcé, regidor de Turisme i Indústries Creatives i regidor de Nou Barris
Centre i barris: un diàleg a revisar
Una de les conseqüències més notòriesde la pandèmia és la crisi comercial queafecta el centre de Barcelona. És evidentque la situació afecta tothom, però el co-merç de Ciutat Vella i del centre, mésadreçat a oferir productes i continguts alturista, ho pateix especialment.
Barcelona no és una ciutat amb un cen-tre estrictament dedicat a oficines i comerç.A diferència d’altres ciutats europees i so-bretot americanes, la poblacióde Barcelona es distribueix demanera bastant equilibradaentre tots els seus barris, laqual cosa confereix a aquestasituació una certa singularitat.
Sants, Gràcia, Nou Barriso Horta, només per posar al-guns exemples, han aconseguit establir undiàleg comercial de proximitat relativamentreeixit, de manera que, amb tota la relati-vitat que calgui, han mantingut una certabase de sostenibilitat. Al centre la situacióés força més complicada, de tal manera quesovintegen els negocis tancats i molts delsoberts amb prou feines fan els números.
Barcelona és una ciutat de mida pe-tita i per això aquest fenomen genera cer-ta incredulitat. Si bé és cert que molts dels
negocis del centre tenen plantejamentsturístics, no ho és menys que, sense tu-ristes, bars, restaurants i centres comer-cials haurien de ser objecte d’un interèsmajor per part del públic local. Malgrattot, aquesta equació que vindria a asse-nyalar que el barceloní estava desitjós derecuperar espais massificats pel turismeno s’ha produït de manera significativa.
És aviat per dir-ho, perquè la pandè-
mia apunta nous hàbits que no sabem sies consolidaran, però ara per ara la rela-ció entre el centre de la ciutat i els barrisno funciona amb la naturalitat que totshavíem imaginat.
Sobre els interrogants que presentaaquesta situació convé apuntar algunesreflexions. La primera és que el diàleg en-tre barris a una ciutat com Barcelona noes pot realitzar en una sola direcció. Lagent anirà al centre si el centre és vist com
un barri més i, en conseqüència, si el pro-pi barri també és vist com una part de laciutat. Fins ara centre i perifèria s’hantractat com a realitats diferents i a Bar-celona, ciutat –repeteixo—de mides moltpetites, això no és un encert.
La segona ens diu que el comerç, larestauració i fins i tot el món de la cultu-ra ubicat al centre de la ciutat han d’in-corporar en les seves estratègies de cap-
tació de públics el conjuntdels barcelonins. Tot i quealgú podria dir que això ja ésaixí, la realitat demostra quebona part de la ciutadania nos’hi sent convidada.
Des del meu punt de vis-ta, el problema no és qüestió
de preus –que també–, ni d’estètiques eli-tistes –que, de vegades, també–, sinó dela construcció d’una idea conjunta de ciu-tat que tingui en compte factors prima-ris d’inclusió i complicitat. Ser turista a lapròpia ciutat pot ser una mica car, peròval la pena si em sento apreciat. I ser es-pectador d’una òpera o d’un concert demúsica clàssica extraordinari també, sialgú perd un minutet per convertir-ho enuna experiència inoblidable.
Fins ara centre i perifèria s’han tractat com a realitats diferents... La gent anirà alcentre si el centre és vist com un barri més
Molt bé això que sur-tin casos d’agressions
masclistes dins la CUPper part de Quim Arrufat i surti gent,genteta, a interpel·lar, criticar i re-treure coses a les dones militants del’organització o al feminisme en ge-neral. Quanta misèria. Tot el suport ales víctimes.
El Twitter en paperAquí espiula
El problema del pactoentre el Gobierno y
Ayuso no son sus efectos.La razón por la que la gente saltacomo un resorte es que es la muestraperfecta de una forma versallesca degobernar las provincias que todo elmundo conoce bien porque es el mododefault de la administración central.
@apuente
Entre quinze i vint ho-mes violen una nena
de 14 anys!!! Aquesta ésuna de les expressions més crues de laviolència masclista, i té lloc perquè sesustenta en moltes altres formes méssubtils i que, fins i tot, estan norma-litzades. Cal passar a l’ofensiva femi-nista JA.
Trump surt pel seu pro-pi peu de l’hospital i
agafa l’helicòpter que elportarà a la Casa Blanca. No fa decla-racions, però clarament posa per a lescàmeres i aixeca el dit gros. Molt bé. Elmissatge al país seria: “Soc fort, heguanyat a un virus que no és tan greui torno a estar al timó de nou”.
@xescoreverter@EstradaLaia@MagrinyaJordi
Els semàfors
AV Ciutat MeridianaL’Associació de Veïns de Ciutat Meridia-na fa setmanes que torna a ser al peu delcanó en la seva lluita per evitar els des-nonaments que diferents famílies del
barri i del districte estan patint. L’entitatalerta que la situació és molt delicada.
pàgina 6
Coordinadora AVLes entitats de Nou Barris han celebratels 50 anys de lluites veïnals i reivindi-cacions per aconseguir millores als dife-
rents barris del districte. L’Ateneu Popular 9 Barris va acollir el 9 d’octubre
l’acte central de la celebració. pàgina 6
CA Nou BarrisEn una de les primeres competicionsdesprés del confinament, el Campio-nat de Catalunya de clubs sub 20 quees va disputar el mes passat, les atletesdel CA Nou Barris van acabar en una
meritòria tercera posició.pàgina 20
Editor-Gerent: David Centol i Lozano
Director Editorial: Arnau Nadeu
Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva
Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno
Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró
Director Editorial: Arnau Nadeu
Subdirector d’edicions: Albert Ribas
Redacció: Anton Rosa (Barcelonès Nord
i Baix Maresme), Júlia Gamissans (Vallès),
Pau Massip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat),
Albert Ribas (Barcelona), Anna Utiel (Mont-
serratí) i Pau Arriaga (Esports i Xarxes)
Dept. Comercial: Lola Gutiérrez
Distribució: Andrés Meca i Pablo Favieri
5 |
Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniaNouBarris.catOctubre 2020
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Nou Barris no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
El descampat del carrer Fenals amb la via Favència, netejat1
2 Mor el pare Manel: se’n va un gran referent
Mobilitzacions veïnals per aturar nous desnonaments
Nou Barris celebra mig segle de lluites veïnals
Comença la lliga: la Monta debutarà contra l’Igualada
El + llegit líniaNouBarris.cat
3
4
5
Safata d’entrada
Vergonzoso que el Gobierno sigapermitiendo que los fondos buitresigan adjudicando viviendas aprecios de saldo. Vergonzoso quepermitan esas masivas campañasde que todos los ocupas tienenánimo delictivo. No he visto enlos medios ni un caso que sea porfalta de recursos. Vergonzoso queen medio de una pandemia, sintratamiento factible, dejemos a fa-milias en la calle sin recursos. Ver-gonzoso que hayamos normali-zado el tema de los desahuciospara lucrar a los fondos buitre.
Recordad que estos fondos sequedan con tu casa por falta depago a préstamos derivados por lafalta de trabajo, por una crisis, poruna enfermedad… Nadie quiereperder su casa y más si tiene hijos.Lo que no puede ser es que se que-den tu vivienda, te dejen con ladeuda mensual y posteriormentevendan esa vivienda a un fondoque te llama, te acosa, acude a tudomicilio y habla con tus vecinospara humillarte. Ese fondo perte-nece al mismo banco que en su díate dio la hipoteca y que te decía“tranquila, nosotros estamos con-tigo”. ¡Mentira! Ese banco soloquiere lucrarse, cerrar las viviendasy esperar a la inflación otra vezpara venderlas con ánimo de lucro.
Vergonzosoper Rasida Bakkali
Madrid és Espanya!per Jordi Lleal
“Madrid és Espanya dins d’Es-panya. Què és Madrid sinó Es-panya? Madrid no és de ningú,és de tots. Aquesta Comunitatno pot ser tractada com les al-tres”. Aquestes asseveracionsegocèntriques, vorejant l’es-perpent, de la senyora Ayuso,presidenta de la Comunitat deMadrid, no és que siguin fruitd’un delirium tremens, sónuna evidència de com el Ma-drid oficial entén com s’ha detractar la resta de províncies i/ocomunitats de la perifèria.
Aquesta concepció del po-der queda reflectida en les car-reteres i trens radials des delquilòmetre 0 de la plaça Puer-ta del Sol. Ho porten en el seuADN, tota la classe política i elfuncionariat, que són la co-lumna vertebral d’aquest con-cepte de país. Les CCAA són unmer formulisme per aparentarque s’ha descentralitzat, com sien un arravatament de gene-
rositat es repartís el “cafè per atots” a comunitats que ni volienser Comunitats Autònomes,inventant a correcuita les sevesbanderes.
No siguem ingenus, ha que-dat demostrat que si els convés’aplica l’article 155 o altres for-mes jurídiques perverses i ven-jatives per poder anar “liqui-dant” presidents de la Genera-litat i terroritzant uns ciutadansque volien votar apallissant-loso portant davant dels jutges a2.850 persones a les quals se lesimputa qualsevol mena de de-licte per ser contraris a l’actualestatus polític o ser indepen-dentistes.
Pregunta innocent: si el trac-te a Madrid quan van mal dadess’ha d’estendre per tot Espanya,quan es podrà fer el mateix al’hora de repartir, a les provín-cies de la perifèria, abundantspressupostos per a moltes altrescoses? Madrid sempre guanya!
A les xarxes
@tonimunoz: Mainat acusó a su mujernada más despertar del coma. “Ha sidoella, me ha querido matar”, confesó a la ni-ñera de sus hijos desde la ambulancia.
@punsix: Absolta Tamara Carrasco. El jut-jat considera que el seu missatge deWhatsApp era només “informatiu” i queno incitava a cometre desordres públics.
#CarrascoAbsolta
@ArnauTordera: Havíem d’acabar-hi la giraaquest any. Ànims amb la prova, Sala Apolo,desitjo que surti bé i la música en directepugui tornar a aquest històric equipament.
#ProvaPilotAL’Apolo #CasMainat
Les millorsperles
L’alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, passarà uns dies a Montser-rat per decidir si finalment dimiteix o no. En aquest temps dedescans, també aprofitarà per escriure una novel·la, segons ha
dit recentment a RAC1. Garrido havia anunciat la seva dimissió des-prés que es filtrés un vídeo seu en estat d’embriaguesa.
El Regne Unit va deixar de registrar gairebé 16.000 casospositius de coronavirus perquè el seu full d’Excel ja no ad-metia més files. El primer ministre britànic, Boris Johnson,
ha explicat la situació referint-se a un error “tècnic”. Potser cal-dria fer servir una altra base de dades, no?
Festa multitudinària sense mascaretes ni distàncies al Col·legiMajor Galileo Galilei, una residència d’estudiants de la Universi-tat Politècnica de València (UPV). De moment, s’han detectat
120 contagis de coronavirus entre els participants. La UPV ha suspèstotes les classes presencials per als seus 20.000 alumnes.
El zoològic Lincolnshire Wildlife Park, a Anglaterra, ha ha-gut d’aïllar cinc dels seus lloros per una raó sorprenent: in-sultaven constantment els visitants. Aquests ocells van
entrar a viure al zoo a l’agost i, en aquest temps, han aprèsmolts insults i se’ls han anat ensenyant els uns als altres.
Amazon Prime ha anunciat que farà una sèrie sobre la vida d’A-mancio Ortega, el fundador d’Inditex i un dels homes mésrics del món. Des que s’ha sabut la notícia, les xarxes socials
s’han omplert de comentaris irònics i crítics amb l’empresari i la fu-tura sèrie, que alguns consideren que hauria de dir-se “Zara al sol”.
líniaNouBarris.cat Octubre 2020
| 6
Nou Barris
ENTITATS4La pandèmia de co-ronavirus ha deixat cap per avallun any 2020 que aviat entrarà enla seva recta final. Aquest any aNou Barris havia de ser molt es-pecial, i ho segueix sent, tot i qued’una forma una mica diferent,ja que es commemoren els 50anys del naixement del movi-ment veïnal.
Entre diferents efemèrides, elteixit veïnal celebra la creació del’Asociación de Vecions de 9 Ba-rrios que, anys més tard, va do-nar nom al districte de Nou Ba-rris. Tot i que el coronavirus haobligat a suspendre moltes acti-vitats previstes, des de la Coor-dinadora d’Associacions de Veïnsi Entitats de Nou Barris tenenclar que cal reivindicar aquestaniversari. És per això que des del’entitat es va decidir fer un nú-mero de la revista Clatellot es-pecial, amb diferents aporta-cions dels barris i els col·lectiusveïnals. La presentació de la re-
vista es va fer el 26 de setembrea la Marquesina de Via Júlia.
La celebració va continuarel 9 d’octubre amb un acte de re-coneixement a les persones quedurant tots aquests anys hanlluitat per aconseguir uns barrismillors. La trobada va tenir lloca l’Ateneu Popular 9 Barris. I és
que si alguna cosa té Nou Barrisés un teixit veïnal fort i compro-mès que d’ençà de la creació deldistricte no ha deixat de lluitarper aconseguir millores per alsbarris i la seva gent. Tot i aquest2020 que ens toca viure, tambéés moment de celebrar els 50anys de lluits veïnals.
Les reivindicacions veïnals, un tret distintiu de Nou Barris. Foto: Línia Nou Barris
Nou Barris celebra 50 anys de lluites i activisme veïnal
» L’Ateneu Popular 9 Barris va acollir la celebració el 9 d’octubre» La revista Clatellot publica un número especial per l’efemèride
Nou Barris, protagonista delfestival Pantalla Barcelona
CINEMA4El cicle de cinemaPantalla Barcelona celebra unanova edició i Nou Barris és pro-tagonista. El Centre Cívic ZonaNord, el Casal de Barri de TorreBaró i Can Basté són els tres es-pais del districte que acullenprojeccions de la cinquena edi-ció del festival.
L’estrena va tenir lloc al Casalde Barri de Torre Baró el 2 d’oc-tubre amb la projecció d’una deles obres més destacades, ‘7 raonsper fugir’, de Gerard Quinto, Es-teve Soler i David Torras. El cicleva continuar el 10 d’octubre a CanBasté, amb la projecció de ‘Me-morias de un hombre en pijama’,mentre que les pel·lícules al Cen-
tre Cívic Zona Nord es podranveure el 16 d’octubre. Seran ‘Ren-da básica’ i ‘Empleo’. El 24 d’oc-tubre el festival tornarà a CanBasté amb ‘Push’. Al novembre,els dies 7 i 14, el mateix espai seràprotagonista amb ‘A fábrica denada (La fàbrica de no-res)’ i‘Renda bàsica’, mentre que elCentre Cívic Zona Nord projec-tarà el dia 13 de novembre ‘Push’i ‘Madrid ‘2120’.
Per últim, el 20 de novembreel Casal de Barri Torre Baró seràel lloc per veure ‘Traceable’ i‘Mayday’ i l’11 de desembre elCentre Cívic Zona Nord tancaràles projeccions a Nou Barris amb‘Espero tua (Re)volta’ i ‘Selfies’.
HABITATGE4El repunt dels des-nonaments durant les últimessetmanes al conjunt del Districtes’està fent del tot evident. La si-tuació ha provocat que les mobi-litzacions per evitar-los hagin anaten augment.
Un exemple de tot plegat es vaviure el passat 30 de setembre. Elmatí d’aquell dia hi havia tresdesnonaments programats, un aCiutat Meridiana, un a Roquetesi un altre a la Prosperitat. La mo-bilització veïnal va arrencar ben
d’hora per mirar d’aturar-los, cosaque es va aconseguir en dos casos.El de Roquetes, però, es va acabarexecutant. En el cas del de CiutatMeridiana, a l’avinguda Rasos dePeguera, es van viure hores de pro-testes i tensió amb la policia, queva fer un desplegament d’efectiusmolt nombrós. Finalment, i des-prés d’unes quantes hores de ten-sió, el desnonament es va aturar.Des del Sindicat d’Habitatge hovan celebrar però van remarcarque no es podia “obviar la violèn-
cia i la militarització d’un barri sen-cer durant tres hores”.
Uns dies més tard, el 6 d’octu-bre, es va viure un nou matí de mo-bilitzacions, ja que n’hi havia sis deprevistos (tres a Ciutat Meridiana,dos al Turó de la Peira i un al Ver-dum). Finalment es van suspendretots després de les concentracionsveïnals, com per exemple van serels casos del carrer Agudes o, no-vament, l’avinguda Rasos de Pe-guera. Des del Sindicat d’Habitat-ge van celebrar les suspensions.
El Pantalla Barcelona passa per Can Basté. Foto: Ajuntament
Veïns contra els desnonaments
Successos |Troben mort el ‘violador de la Vall d'Hebron’Els Mossos d’Esquadra van trobar a principis de mes el cos de José Rodríguez, el ‘violador de la Vall d’Hebron’, en una zona boscosa del districte. La policia investiga el cas però tot apunta que Rodríguez hauria mort per una caiguda.
Una de les protestes contra un desnonament. Foto: SH Nou Barris
9 |
líniaNouBarris.catOctubre 2020
EQUIPAMENTS4A quartsde sis de la tarda arriben els pri-mers nens i nenes. Alguns ja s’hihan inscrit, d’altres ho fan al mo-ment. Tots venen amb les matei-xes ganes i la il·lusió de practicarl’esport que els agrada i emular elsseus ídols, com la nena que du po-sada la samarreta de Michael Jor-dan. Avui, comencen els entre-naments al Club de Bàsquet SocialCanyelles.
L’entrenador els ha estat espe-rant mentre practicava alguns llan-çaments. Després del protocol sa-nitari (desinfecció de peus i presade temperatura), entren de segui-da en contacte amb la pilota. Pri-mer uns bots individuals, desprésunes passades en què diran el seunom per poder-se conèixer. El pri-mer entrenament de la nova tem-porada ha començat.
Situada en un dels patis del’Escola d’Art i Superior de DissenyDeià (que antigament era unaescola de primària i per això elsconserva), la pista de bàsquet co-berta ja és una realitat. D’aques-ta manera, doncs, el CBS Canyellespodrà complir amb les condi-cions determinades per la Fede-ració Catalana de Basquetbol, que
obliga a jugar a cobert per garantirla pràctica esportiva en cas de plu-ja o fred.
Els treballs van començar a fi-nals de l’any passat però es van ha-ver d’aturar a causa de la crisi sani-tària de la covid-19. Finalment, esvan poder reprendre i ara aquest es-
pai ja està a punt per a la pràcticaesportiva d’un club que fa anys queutilitza aquestes instal·lacions perentrenar i jugar els seus partits.
TRES GRANS CANVISL’obra s’ha dut a terme al pati in-ferior de l’escola, que és el que elclub utilitza habitualment per a lapràctica esportiva. Aquí s’ha ins-tal·lat una nova coberta amb tan-caments tèxtils fixats mecànica-ment a l'estructura.
Aquesta era l’actuació princi-pal, però no ha estat l’única. Els
treballs s’han completat amb unpaviment antilliscant, s’ha renovati ampliat la xarxa de sanejamentde les aigües pluvials, s’ha fet unanova instal·lació elèctrica i s’haninstal·lat nous elements lumínics:s’han substituït els projectors si-tuats a l’edifici de l’escola perllums LED protegits contra im-pactes i caigudes.
El projecte ha inclòs també larenovació de l’equipament de lapista de bàsquet, amb noves cis-telles i un nou marcador.
UN HISTÒRIC DEL BARRIAmb 25 anys d’història a l’esque-na, el Club de Bàsquet Canyelles ésper mèrit propi un club impres-cindible al barri. De fet, va ser el pri-mer d’aquest esport que s’hi vacrear, amb l’objectiu d’evitar queels nens i nenes haguessin demarxar de Canyelles per practicar-lo i, de passada, que no s’esti-guessin al carrer sense fer res.
Del CBS Canyelles han sortit ju-gadors i jugadores que han arribata competir en clubs com el Jo-ventut o el Barça. I tothom coin-cideix a destacar-ne l’ambient fa-miliar. Ara, amb la nova pista, co-mença una nova etapa.
Canyelles estrena pista»Acabades les obres que permetran al Club de Bàsquet Social Canyelles jugar en un espai tancat
» La nova pista incorpora un paviment antilliscant i una il·luminació més funcional
FORMACIÓ4La pista de bàs-quet és a l’Escola d’Art i Superior deDisseny Deià, ubicada a Canyellesdes del 2017. Es tracta d’un centredocent públic, fundat el 1989, es-pecialitzat en disseny d’interiors entotes les seves branques i especia-litats, i en la imatge gràfica aplicadaa l’espai. Imparteix els cicles forma-tius de grau mitjà, superior i, comuna de les seus de l’ESDAP, Escola Su-perior de Disseny i Arts Plàstiques,els Estudis Superiors de Disseny,equivalents a un grau universitari.
El centre docent complemen-ta la formació amb conferències,seminaris, ‘workshops’ i visites cul-turals i formatives. Té contacteamb el món empresarial i laboral,amb una borsa de treball i la rea-lització de pràctiques en centresde treball.
Per últim, també disposa d’unaextensa xarxa de convenis ambescoles foranes, amb les quals es fanintercanvis d’alumnes. De fet, éspossible fer part dels estudis a l’es-tranger amb les beques Erasmus.
Escola Deià, art i disseny
També s’han posatnoves cistelles
i un nou marcador
La nova pista del Club de Bàsquet Social Canyelles s’ha estrenat recentment. Fotos: Districte
CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
Barris al dia
11 |
líniaNouBarris.catOctubre 2020
PATRIMONI4La rehabilitacióde la façana del Castell de Torre Baróés pràcticament una realitat. Lesobres, que acabaran aquesta tardor,es van iniciar el novembre de l’anypassat després que s’hi haguessindetectat petits despreniments. Unaanàlisi dels materials determinavaque hi havia esquerdes i fissures ales pedres que formaven el castell,alteracions que responien a la na-
turalesa dels elements utilitzats alseu dia. A aquest aspecte intrínseccalia afegir-ne uns altres d’externs:la degradació dels elements per l’ai-gua, en forma de pluja o humitat,el vent, la contaminació ambiental,i la presència de sals solubles trans-portades, majoritàriament, per labrisa marina.
Així doncs, es va programaruna actuació amb un doble ob-jectiu: d’una banda, estabilitzar la
façana i evitar la caiguda d'ele-ments i el consegüent risc de pro-vocar danys sobre les persones; i del’altra, perllongar la vida útil de l'e-difici, un element emblemàtic deNou Barris, de Barcelona en el seuconjunt, i dels habitants de l’entornmetropolità.
MEMÒRIA HISTÒRICAL’actuació duta a terme i que entraja a la recta final respecta la me-mòria històrica del Castell de TorreBaró. Els treballs executats no al-teren cap de les referències que lidonen valor. I no era senzill. De fet,tal com explicava recentment el re-gidor de Nou Barris en una visita al’espai, s’ha aconseguit que la visióa “certa distància” sigui “molt co-rrecta”. Així mateix, Xavier Marcéposava en valor la “dificultat” de“trobar una solució de conservacióestricta”, ja que “la pedra estavamolt danyada”. L’actuació, a més, haseguit les indicacions de la Direc-ció de Patrimoni de l’Ajuntament apartir d’un estudi de la Universitatde Barcelona.
QUÈ S’HI HA FET?Al Castell de Torre Baró s’ha dut a ter-me una intervenció d’urgència de
conservació i de restauració. En pri-mer lloc, s’han sanejat diferents ele-ments per eliminar el material in-compatible amb el suport original.Posteriorment, s’han tallat les voresde maons i carreus –pedres tallades,normalment amb forma rectangu-lar- i s’han reomplert de ciment pergarantir que les sals solubles cris-tal·litzin sobre el material afegit i nosobre aquests elements. D’aquesta
manera s’evita que les sals solubleshi penetrin i els facin malbé. A més, s’han substituït les peces ce-ràmiques trencades per altres de no-ves i s’han consolidat les façanes ex-teriors i els contraforts exposats alvent de llevant.
Finalment, s’ha col·locat una ma-lla de fibra de carboni que actuaràtambé com a capa de protecció, i queevitarà l'acceleració de la degradacióde la pedra dels carreus.
Un castell més segur»Les obres de rehabilitació de la façana del Castell de Torre Baró s’enllestiran aquesta tardor
»Els treballs han respectat la memòria històrica d’aquest element emblemàtic de Nou Barris
HISTÒRIA4El Castell de TorreBaró és un dels edificis més emble-màtics del districte, amb una histò-ria ben prolífica. L’actual edifici és eltercer d’aquestes característiquesque coneix el barri de Torre Baró. Dela primera torre del baró no se’n sapla data de construcció exacta, peròsí que va ser durant el segle XVI: vapertànyer a la baronia de Pinós i s’u-bicava a l’actual carretera de Ribes,entre Ciutat Meridiana i Vallbona. Acausa de la simpatia amb l’arxiducCarles d’Àustria, Felip V la va fer en-derrocar el 1714 com a represàlia.
L'any 1797, el baró de Pinós vafer construir a Ramon Francesc de
Copons i Despujol la segona torreconeguda. A causa dels problemeseconòmics de la família, el 1869 latorre es va posar a subhasta, fins queel 1871 va ser adquirida per CarlosEdmundo Sivatte, marquès de Vall-bona. Aquesta segona construccióes va enderrocar el 1967 per poderampliar l’avinguda Meridiana.
El fill de Carlos Edmundo Sivat-te, Manuel María Sivatte Llopart, vaser l’encarregat de la construcció delque avui coneixem com a Castell deTorre Baró, edificació que es componde planta inferior, planta baixa itres plantes pis. El projecte de la to-rre no es va arribar a completar mai.
Un emblema de Nou Barris
L’actuació ha seguitles indicacions de Patrimoni
Les obres han respectat la memòria històrica de l'edifici. Fotos: Districte
CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
Les obres han permès estabilitzar
la façana
Barris al dia
| 12
líniaNouBarris.cat Octubre 2020 #EnsEnSortirem
ESCUT SOCIAL4La RendaGarantida de Ciutadania (RGC) jaha superat les 137.100 personesbeneficiàries quan es compleixentres anys de la seva posada enmarxa. Es tracta d’un augmentdel 119% (més del doble) res-pecte de les persones beneficià-ries de l’antiga Renda Mínimad’Inserció, que van passar a per-cebre l’RGC automàticament elsetembre del 2017. El 61% dels ti-tulars de la prestació són donesi el 56,7% són llars de dues o méspersones, segons les dades pre-sentades a finals de setembreper la Generalitat.
L’import de la nòmina ha aug-mentat un 94% (en 16,8 milionsd’euros) des de l’entrada en vigorde la llei, fins a superar els 34,8 mi-lions d’euros mensuals. Actual-
ment, el nombre d’expedients vi-gents és el més elevat des de l’a-provació de la llei de l’RGC, supe-rant els 86.300. Un total de 1.200famílies beneficiàries de l’RGCtambé perceben l’Ingrés Mínim Vi-tal (a través de la transformació dela prestació per fill a càrrec), cosaque suposa un 1,4% de tots els ex-pedients vigents d’RGC.
L’inici de la pandèmia de la Co-vid-19 es va traduir en un augmentde sol·licituds d’RGC, accelerantl’augment de noves persones be-neficiàries, sobretot entre l’abril iel juliol, quan es va arribar a unamitjana de prop de 3.000 nous per-ceptors mensuals, triplicant els1.200 de mitjana dels mesos an-teriors. Des de l’inici d’aquestacrisi sanitària global s’han sumatmés de 10.000 nous beneficiaris.
»Des de l’inici de la pandèmia la prestació d’Afers Socials ha sumat més
La Renda Garantida de Ciutadani més de 137.100 pe
Foto
s: AC
N i A
rxiu
SALUT4El Departament de Sa-lut va explicar a principis de setem-bre com potenciarà encara més undels àmbits i pilars fonamentals delsistema nacional de salut de Cata-lunya: l’atenció primària. Ho faràamb un Pla d’enfortiment i trans-formació de l’atenció primària, queva més enllà de l’impacte que generala Covid-19 i que compta amb unainversió total de gairebé 300 milionsd’euros fins al 2022. Tot plegat su-posa un dels pressupostos mésgrans mai destinats a l’atenció pri-mària, clau per ser la porta d’entra-da al sistema sanitari del país.
“Assentem les bases d’un plaque ha de revaloritzar l’atenció pri-mària com la punta de llança per fre-nar la pandèmia i preservar la saluti el benestar de tota la ciutadania”.Amb aquestes paraules va definir elpla el vicepresident del Govern iconseller d’Economia i Hisenda, PereAragonès, que actualment ostentafuncions de president després de lainhabilitació de Quim Torra.
El Pla d’enfortiment i transfor-mació de l’atenció primària con-templa, entre d’altres, incorporar3.811 nous professionals de diver-ses especialitats i amb nous perfils.
El pla preveu respondre així al 2d’increment de demanda sanitprevist per al pròxim any en aquàmbit fonamental del sistema de lut del país.
En aquest sentit, la consellera Salut, Alba Vergés, remarca que e té dues velocitats: a curt termamb la gestió de la Covid-19, i a ltermini, “amb la construcció d’un lars sòlids” que permetin adaptaals canvis socials i donar una massistència. “No només tractem la laltia, sinó la paraula salut en tot seva dimensió, amb equitat i sensempre”, diu Vergés.<
300 milions d’euros per als CAPs
13 |
líniaNouBarris.catOctubre 2020#EnsEnSortirem
INSERCIÓ LABORALEl 94% de les persones que rebenla prestació de l’RGC o comple-ments i que són del col·lectiu ac-tivable laboralment reben la pres-tació complementària d’activaciói inserció. Des de l’inici de l’RGC, elsetembre del 2017, un total de7.766 famílies han sortit del pro-grama perquè han aconseguit laseva inserció laboral, l’equivalental 21% dels expedients vigentsactuals de persones activables la-boralment. Així doncs, han acon-seguit un contracte laboral unamitjana de 216 famílies cada mes.Tanmateix, l’impacte que ha tingutla crisi sanitària de la Covid-19 enel mercat laboral ha repercutit enel nombre d’insercions, observant-se una davallada, especialmenten els mesos d’abril i maig.
Pel que fa a les resolucions desol·licituds inicials i de modifica-cions d’expedients de l’RGC i com-plements, entre els mesos de ge-ner i agost es van realitzar més de37.000 resolucions, cosa que su-posa un ritme mitjà de 4.630 re-solucions mensuals. Les sol·lici-tuds d’RGC i complements delcol·lectiu activable laboralment(gestionat pel Servei Públic d’O-cupació de Catalunya, el SOC) escontinuen resolent amb 1,5 mesos.Aquest termini representa una re-ducció de 2,5 mesos respecte delque marca la norma.
Amb tot, l’RGC no només haservit per assegurar un escut sociala milers de persones en situació devulnerabilitat, sinó que ha per-mès que una part significativad’aquestes hagi trobat feina.<
» s de 10.000 nous beneficiaris
ia ja ha ajudat rsones
4
25% ària
uest e sa-
a de el pla
mini, larg
s pi- ar-se illor
ma- ta la nt-hi
<
s
ENSENYAMENT4“Havíem d’obrir els centresper garantir el dret a l’escolarització i a la socialitzaciódels infants i dels joves. Són dos drets fonamentals.Escolaritzar-se i socialitzar-se. I l’escola és el lloc d’e-ducació i socialització d’aquest col·lectiu”. Així es vaexpressar el conseller d’Educació, Josep Bargalló, elprimer dia d’aquest curs excepcional.
El conseller va fer un agraïment públic al profes-sorat i al món municipal en la tornada a l’escola 6 me-sos després del seu tancament. “No haguéssim po-gut obrir cap centre a Catalunya si no fos per l’esforç,el sacrifici, la dedicació i el treball dels equips direc-tius i dels claustres de mestres i professorat”, va afir-mar. “I també hem de fer un segon reconeixement alsajuntaments, que s’han posat a plena disposició delDepartament des del minut zero”, va afegir Bargalló.
48 MILIONS D’EUROS CONTRA EL VIRUSEl Departament d’Educació ja va anunciar abans del’estiu un Pla de Millora d'Oportunitats Educatives do-
tat amb 48 milions d'euros per compensar les des-igualtats agreujades pel coronavirus. La major partde les accions d’aquest pla, segons es va detallar enel seu moment, es focalitzen en els 500 centres edu-catius de més complexitat, un 5% concertats, i queescolaritzen uns 180.000 alumnes. Tot i això, n'hi hade generalitzades.
El pla té quatre grans àmbits d'actuació i 19 me-sures concretes. La reducció de les barres econò-miques, l'acompanyament als alumnes, les accionsadreçades a les famílies, la creació de cinc nous plansd'entorn, actuacions comunitàries contra l'aban-donament escolar i el foment de l'orientació d'àm-bit comunitari són alguns dels pilars d’aquest am-biciós pla presentat a finals de juliol.
"Els alumnes venen amb motxilles diferents.Aquest pla pretén recollir totes les motxilles i treu-re-les de les espatlles dels alumnes perquè siguinlliures a l'aula", resumia el conseller Bargalló el diade la presentació del pla.<
“Havíem d’obrir els centres pergarantir el dret a l'escolarització”
15 |
líniaNouBarris.catOctubre 2020
4El servei T’Ajudemde la Segure-tat Social ja està en funcionament.Es tracta d’un nou model d’atencióal ciutadà que ofereix una alterna-tiva eficaç a l’atenció presencialque es fa a les oficines. És, doncs, unaeina que s’adapta perfectament a lasituació sanitària actual, que haobligat a prioritzar les gestions a dis-tància per evitar qualsevol risc decontagi de coronavirus.
Aquest nou model ha estatconcebut com un punt únic d’ac-cés a tots els canals d’atenció de laTresoreria General de la SeguretatSocial (TGSS), l’Institut Nacionalde la Seguretat Social (INSS) i l’Ins-titut Social de la Marina (ISM). L’ob-jectiu d’aquest plantejament ésfacilitar la recerca d’informació i larealització de tràmits. En aquest sen-tit, T’Ajudem et permet fer els trà-mits en el moment que vulguis,sense esperes.
El nou servei de la Seguretat So-cial té dos principis bàsics: el fomentde l’autogestió, perquè els ciuta-dans coneguin quines eines te-nen a la seva disposició i les facinservir, i la facilitació dels tràmits, demanera que tothom els puguinfer sense complicacions.
ACCÉSS’hi pot accedir a través de la pàgi-na web de la Seguretat Social (seg-social.es) o de la Seu Electrònica dela Seguretat Social (sede.seg-so-cial.gob.es). Un cop a dins, cal dife-renciar si es vol fer una consulta o untràmit.
CONSULTESPer a les consultes, existeixen trescanals a la teva disposició: l’assistentvirtual ISSA, la bústia de consultesi els telèfons d’atenció ciutadanaoperatius de dilluns a divendres. El901 50 20 50 serveix per a consul-tes sobre afiliació, cotització i pa-gament de deutes, i està operatiude 8:30h a 18:30h. En canvi, el 90116 65 65 serveix per a consultes so-bre pensions i prestacions econò-miques, i està disponible de 9:00ha 20:00h.
TRÀMITSPer fer un tràmit, hi ha tres tipus deserveis: afiliació a la Seguretat So-cial, cotització i pagament de deu-tes; pensions i prestacions; i altresgestions per a Treballadors delMar. Els tràmits es poden fer a tra-vés de la Seu Electrònica o amb l’a-
juda de l’assistent ISSA, però cal dis-posar d’un mètode d’identificació(certificat electrònic o registre a laplataforma Cl@ve). Si un ciutadà nodisposa d’un mètode d’identifica-ció, pot aprofitar aquests mateixosespais per sol·licitar-lo.
Ara bé, això no és imprescin-dible per poder fer tràmits: la Se-guretat Social manté operatiusels formularis habilitats durant eltancament de l’atenció presen-cial per la pandèmia de la Covid-
19. Aquests formularis permetenpresentar escrits, sol·licituds i co-municacions.
Si un cop provades totes les op-cions un ciutadà no ha pogut fer eltràmit desitjat, encara hi ha dues op-cions més. Si el tràmit té a veureamb afiliació, cotització i pagamentde deutes, la TGSS ha habilitat unformulari onlineper fer la sol·licitud.El personal de l’entitat es posarà encontacte amb la persona en qües-tió per resoldre la seva petició. En úl-
tima instància, en cas que no s’ha-gi pogut fer el tràmit, es podràconcertar una cita presencial ambtotes les mesures de seguretat.
Pel que fa als tràmits relacio-nats amb pensions o prestacions,es pot sol·licitar cita prèvia a tra-vés de la Seu Electrònica o tru-cant al telèfon 901 10 65 70. Tan-mateix, l’INSS també comptaamb un formulari en línia per tra-mitar la petició sense necessitatd’acudir a una oficina.
La Seguretat Social, a un clic» Ja està en marxa T’Ajudem, un nou model d’atenció al ciutadà en línia fàcil i eficaç
» Es tracta d’un servei guiat que permet fer consultes i tràmits de forma còmoda i senzilla
T’Ajudem és una alternativa eficaç a l’atenció presencial. Foto: Arxiu
Pàgines especials
901 50 20 50 (afiliació, cotització i deutes)
901 16 65 65 (pensions i prestacions)
901 10 65 70 (cita prèvia)
seg-social.es sede.seg-social.gob.es
i
SANTS – MONTJUÏC/ El districte de Sants-Montjuïc és el més extens de Barcelona, ambuna superfície de 2.090 hectàrees, que re-presenta gairebé la cinquena part del termemunicipal. Aquesta heterogeneïtat del terri-tori es tradueix en una gran diversitat sociali humana. Però quan es parla de places enci-sadores, són molt pocs els que pensen enaquest districte. Potser no saben que estanequivocats. A Sants-Montjuïc hi ha placesque has de conèixer. Més enllà de la famosaplaça d’Osca, una de les més tradicionals delbarri de Sants, rodejada d'edificacions típi-ques del segle XIX, n’hi ha d’altres que notenen pèrdua, sobretot al barri del Poble-sec.
Envoltada d’arbres, edificis i petits co-merços s’amaga la plaça del Setge de 1714,on confluïen el barri de l’Eixample de SantaMadrona i el barri de la França Xica. La
plaça és un espai molt freqüentat pel veï-nat del districte, especialment durant laDiada nacional de Catalunya, l’Onze de Se-tembre, quan s’omple d’ofrenes i senyeresque commemoren aquest fet històric. An-tigament, les edificacions tenien altresusos, encara visibles avui dia.
Sense moure’ns del Poble-sec, aquestbarri té una de les places més carismàtiquesde Barcelona. Envoltada de restaurants, edi-ficis i petits comerços, la plaça del Sortidorés punt de trobada de veïns i veïnes que esrefugien en aquest peculiar espai. Hi des-taca la font de la plaça, igual que la de Ca-naletes, i el Centre Cívic El Sortidor, on esprogramen tallers i exposicions que animenla vida de barri. Per la seva forma quadrada,
havia de ser l’eix del creixement urbanísticdel Poble-sec, però no ho va arribar a ser maia causa de la posterior construcció desor-denada dels carrers. Actualment encara ésun lloc de trobada destacat amb un caràcterpropi excepcional.
Com també ho és la plaça de Santa Ma-drona. Entre el carrer de la Font Honrada i elcarrer de Grases, els seus restaurants i petitscomerços la converteixen en un espai que
conserva les tradicions més arrelades delPoble-sec, on tenen lloc activitats progra-mades i festes populars. Des d’aquí s’inicia,per exemple, el conegut aplec de Santa Ma-drona, que porta els visitants fins a l’ermitade Montjuïc.
Amb tot, tres places a les quals se’n po-drien afegir d’altres d’arreu del districte i quefan de Sants-Montjuïc un lloc on poder en-dinsar-se en aquella llunyana vida de poble.
Contingut patrocinat per l’Ajuntament de Barcelona
la Barcelona desconeguda
GRÀCIA/Quatre lleons alats coronen la gran estructura deformigó armat amb ferro que sorprèn qualsevol que pas-sa pel barri de Vallcarca i els Penitents. És el viaducte deVallcarca, un pont que uneix els dos cims d’aquest barri ique ofereix una vista impressionant de la ciutat fins al mar.
Vallcarca era un antic nucli d’estiueig on les famílies cer-caven la pau que la ciutat ja no oferia. Enfilant-se per les fal-des dels turons, es van edificar cases d’estiu que convivienamb les masies dels pagesos als nombrosos camps de con-reus de la zona. Un paisatge que encara sorprèn els visitantsquan miren cap als turons i els veuen esquitxats de petitescases construïdes amb un cert desordre urbanístic.
A una banda, el Coll, a l’altra, el Putxet, i al mig una rie-ra que semblava insalvable, fins a la construcció del pont.El viaducte de Vallcarca és una gran obra d’enginyeria ci-vil de l’arquitecte Miquel Pasqual Tintorer, en la qual per pri-mera vegada es va aplicar el formigó armat amb ferro perpoder cimentar una construcció a les lleres d’una riera.
Passar pel viaducte és tota una experiència perquè hiha una de les millors vistes de Barcelona i el mar.
T’enamoren les places?No et perdis aquestes tres
Una de les millors vistes de la ciutati del mar, al viaducte de Vallcarca
La plaça del Sortidor és punt de trobada
de veïns i veïnes que esrefugien en aquest lloc
amb caràcter propi
| 16
líniaNouBarris.cat Octubre 2020
BARCELONA/Una molt bona opció per redescobrir la ciu-tat és amb el bus Barcelona Panoràmica, una ruta moltespecial, guiada en viu en català i castellà, amb la qual espoden veure els llocs més emblemàtics de Barcelona desd’una altra perspectiva. Un recorregut inoblidable que etpermet retrobar-te amb la Barcelona més autèntica. Gau-deix dels grans carrers, les avingudes, els edificis i els mo-numents més representatius. No et perdis la Sagrada Fa-mília, la Casa Batlló, el Recinte Modernista de Sant Pau il’Anella Olímpica, entre altres. Descobreix les històries i elssecrets més amagats d’aquests punts d’interès de la ciu-tat de la mà dels guies oficials. Tens temps fins a l’1 de no-vembre per pujar a bord i gaudir d’una tarda màgica.
Redescobreix la ciutat: el bus Barcelona Panoràmica
Contingut patrocinat per l’Ajuntament de Barcelona
Sant Martí
@VisitBCN_CAT
@visitbarcelona desconeguda la Barcelona
L’extraordinari parc de Diagonal Mar
Ramificant-se en estanys com si estractés d’uns aiguamolls contem-poranis, el parc de Diagonal Mar ésun espai on el blau de l’aigua com-parteix protagonisme amb el verdde la vegetació exuberant. Dissen-yat pel tàndem d’arquitectes Mira-lles i Tagliabue, és el segon parc mésgran de Barcelona i una de les obrescontemporànies que van marcar larecuperació de la zona del Fòrum.
Situat a la nova Barcelona delFòrum, als terrenys que antiga-ment ocupava una fàbrica, el parcde Diagonal Mar s’estén al llarg de14 hectàrees que es ramifiquen perbandes diferents, barrejant-se ambla ciutat i obrint un espai naturalmolt diàfan. Cadascuna d’aquestesbandes s’uneix com un trencaclos-ques amb l’altra, mitjançant caminsque també es ramifiquen i amb l’a-juda de llarguíssims bancs queevoquen les onades del mar.
A IMATGE D’UNS AIGUAMOLLSSegons expliquen els seus col·la-boradors, el dia que els arquitectesvan visitar els terrenys havia ploguti tot era ple de tolls d’aigua i gavi-nes. I aquella imatge de seguidaels va inspirar la idea de fer unespai que evoqués uns aigua-molls. Un espai on el verd de lagespa i la vegetació es barreja ambel blau de l’aigua del gran llac, delsestanys i de les fonts, que té com aresultat una fusió de colors presenten tota l’extensió del parc.
Una estructura tubular elevada,que recorda una teranyina treba-llada per una aranya, és la guar-diana del parc. Aquesta línia enmoviment abraça, de tant en tant,jardineres en suspensió que recor-den l’arquitectura orgànica de Gaudí.
EIXAMPLE/ El nom de l’edifici ve precisa-ment de l’objectiu amb què va ser construït aprincipis del segle XIX, gràcies al mecenatgesocial de la burgesia: la Casa de la Lactànciaacollia nens desemparats i un hospital ma-ternal on moltíssimes dones van donar a llumles seves criatures. Ara és una residència pera la gent gran.
MODERNISME SOBRIL’arquitecte Pere Falqués va projectar la Casade la Lactància l’any 1907 i Antoni de Fal-guera va enllestir-ne la construcció el 1913.És una preciosa casa modernista de façanade ceràmica blava i finestres neogòtiques,senzilla en les formes però d’estil claramentmodernista. A l’interior s’hi conserven en per-fecte estat els vitralls modernistes, la clara-
boia del sostre, les baranes de ferro forjat i elsarrambadors de mosaic en ceràmica. A la fa-çana, un relleu escultòric que és una al·lego-ria de la infància recorda els orígens del’edifici.
DE LA INFANTESA A LA TERCERA EDATLa Casa de la Lactància, situada a la Gran Viade les Corts Catalanes, 475, es va construir,doncs, com un projecte de mecenatge socialper atendre i alimentar els nens desemparats.Era el lloc on les nodrisses donaven el pit anens aliens a canvi d’uns diners. Fins al 1980va funcionar com a hospital maternal i se’l co-neixia com La Maternitat. Actualment l’edificiés la seu de la Residència Municipal FrancescLayret, de manera que ha passat d’acollir in-fants a atendre persones de la tercera edat.
Quan la Casa de la Lactànciaacollia nens desemparats
L’aqüeducte de Ciutat Meridiana:història viva de l’aigua a la ciutat
NOU BARRIS/ Quan a les acaballes del segle XIXBarcelona va començar a créixer i els abastimentsd’aigua es van fer insuficients, es van construir di-verses infraestructures per proveir la ciutat, entreles quals hi havia l’aqüeducte de Ciutat Meri-diana. Aquesta gran construcció, que avui dia en-cara es pot veure elevant-se en dos trams alstorrents de Tapioles i de la Font Magués, portavaaigua des de les rieres de Ripoll i Caldes.
ELS RECORREGUTS DE LES RIERESSituat al peu de les muntanyes de Collserola,Nou Barris sempre ha tingut infraestructuresvinculades amb l’abastiment d’aigua de Bar-celona que han deixat un llegat arquitectònicsorprenent. Un dels principals exponents és,doncs, l’aqüeducte de Ciutat Meridiana, avuidia en desús, que s’eleva imponent al districte.
Aquest canal de conducció d’aigua for-mava part de l’aqüeducte del Baix Vallès queva projectar Andreu Marí i que va finançar elbanquer Manel Girona. Va ser construït a lesacaballes del segle XIX aprofitant que Barce-lona estava creixent i que el Rec Comtal i elspous començaven a ser insuficients per pro-veir la ciutat. L’aqüeducte feia 18 quilòmetresde llargada i conduïa 1.700 metres cúbics d’ai-gua al dia des de les rieres de Ripoll i Caldes.
REVITALITZAR LA HISTÒRIAEntre els alts edificis d’habitatges que definei-xen actualment aquesta part de Nou Barris, l’a-qüeducte de Ciutat Meridiana destaca com undels monuments històrics que conserva el dis-tricte. Per aquest motiu, l’any 2012 l’Escola Mes-tre Morera va treballar en un projecte conjunt
amb el Museu d’Història de Barcelona anome-nat Patrimonia’mque va servir per fomentar laconservació de l’aqüeducte de Ciutat Meri-diana i fer-ne valer la rellevància històrica.
EL REC COMTALDe fet, també al districte de Nou Barris, enaquest cas al barri de Vallbona, l’aigua del jacitat Rec Comtal baixa descoberta com ho feiasegles enrere i alguns veïns l’utilitzen encaraper regar els horts.
Aquest canal, que va estar actiu fins al segleXIX, va ser el principal subministrador d’aiguaa Barcelona durant gairebé un mil·lenni. Avuidia, el seu tram descobert transcorre en un en-torn verd i tranquil, allunyat del bullici de la ciu-tat. L’aigua és transparent i hi viuen peixos,granotes, ànecs i cignes.
17 |
líniaNouBarris.catOctubre 2020
@visitbarcelona
líniaNouBarris.cat Octubre 2020
Comerç
| 18
Joves dissenyadors ajudaran a reactivar el comerç
INNOVACIÓ4Barcelona buscareactivar el comerç dels barrisamb aportacions de joves talents.En una iniciativa per donar unaempenta als negocis afectats perla pandèmia batejada amb el nomde ‘Dissenyem comerç’, l’Ajunta-ment uneix escoles de disseny i ei-xos comercials per dinamitzar elcomerç de proximitat.
La campanya comptarà amb eltalent d’estudiants de disseny,moda, arts visuals, arquitectura o
audiovisual de les diferents esco-les de disseny i indústries creati-ves de la ciutat per rellançar l’e-conomia local de la mà dels co-merços. L’objectiu és que els es-tudiants elaborin propostes a par-tir d’una mirada “transversal itransformadora” que inclogui te-mes de comunicació, serveis, es-deveniments o senyalització.
El primer eix comercial queja està treballant en el projecte ésel de Sants-Les Corts.
PANDÈMIA4El 5,5% del co-merç de proximitat de la ciutatha abaixat la persiana definiti-vament per culpa de la pandè-mia, segons dades de Barcelo-na Comerç que indiquen que,malgrat el degoteig de tanca-ment, els eixos de proximitataguanten millor que altres sec-tors el sotrac econòmic.
En aquest sentit, l’eix co-mercial Nou Barris és un delsque ha aguantat millor la si-tuació actual i, de fet, és un delsque ha patit menys tancaments
de botigues, segons l’enquestade Barcelona Comerç entre elsseus associats.
Tot i això, la situació és in-certa i cal veure què passaràdurant la campanya de Nadal,
que es considera clau. “Ara totdepèn de les vendes dels prò-xims mesos i la campanya deNadal. Si no van bé i no s’a-proven noves mesures econò-miques i fiscals que afavoreixinal comerç, el 20% del comerç iserveis d’hostaleria i restaura-ció dels eixos de proximitat deBarcelona es podria veure obli-gat a tancar”, diu el president
de Barcelona Comerç, SalvaVendrell.
D’altra banda, des de Bar-celona Comerç també desta-quen que la pandèmia del co-ronavirus ha fet que la gent va-lori més el comerç de proxi-mitat i el servei que ofereix. Defet, s’ha pogut veure com elsveïns concentren les sevescompres al voltant de casa.
El comerç de Nou Barris pateix la pandèmia però resisteix. Foto: Ajuntament
L’eix comercial Nou Barrisaguanta la caiguda de vendes
Parlament | Rebuig al veto dels comuns a les APEUsEl ple del Parlament ha rebutjat l’esmena a la totalitat que CatECP havia presentat al
projecte de llei de les Àrees de Promoció Econòmica i Urbana (APEUs). La nova llei volposar les bases d'un nou model de gestió basat en la col·laboració públicoprivada.
El 5,5% del comerçlocal ha abaixat la persiana per culpade la pandèmia
Atletisme | El CANB, tercer al Campionat de Catalunya sub20L’equip femení sub20 del Club Atletisme Nou Barris va ser tercer en el Campionat de
Catalunya de Clubs d’aquesta categoria que es va disputar el mes passat a l’Estadi Joan Serrahima. L’Agrupació Atlètica de Catalunya va guanyar l’or i la UA Lleida la plata.
La lliga (o millor dit, les lligues)es posaran en marxa el pròximdissabte 17 per als dos sèniors delSESE. Amb la pretemporadaacabada, aquesta és la data fixa-da per a l’inici de la lliga EBA, peral masculí, i de la Primera Cate-goria, per al femení.
El conjunt de Xavi Pardina vatancar la seva participació en laLliga Catalana EBA, l’aperitiuoficial de l’inici del campionat,amb un triomf (71-63 contra laUE Sant Cugat) i una derrota(70-53 en el derbi barceloní con-tra el Martinenc), de maneraque no s’ha classificat per a la Fi-nal a Vuit de la competició.
Així, els cinc sentits estanposats ja en l’estrena en aquestatípic curs 2020-21, que serà eldia 17 a les sis de la tarda a la pis-ta del CB Lliçà d’Amunt. L’e-quip blau és un dels aspirants delgrup C-2 de la categoria, junta-
ment amb el Sant Cugat (contraqui jugaran l’1 de novembre), elCB Bahía San Agustín (primer ri-val a qui rebran al Ramon Al-drufeu), la UE Barberà, el JACSants, el CB Roser del Fort Pienc,el Martinenc, l’Almozara de Sa-ragossa, el CB Vic i el CB Lluc-major balear.
El sènior femení, per la sevabanda, encetarà un nou curs aPrimera Categoria (al grup 2,
en el seu cas) a tres quarts de vuitdel vespre al Ramon Aldrufeucontra el filial del CB Roser. Laresta d’oponents en el grup sónel Nou Bàsquet Olesa, el Club Na-tació Sabadell, la Unió Esporti-va Sant Cugat, el filial del Cadí LaSeu, el filial del CBF Cerdanyo-la, el Sant Fruitós, l’Escola delCarme i el Sant Nicolau de Sa-badell, el Martinenc i el JoventutEsportiva Terrassa.
Un moment del partit de Lliga Catalana al Guinardó. Foto: Martinenc
Els sèniors del SESE, a punt per a l’inici de la temporada 2020-21Pau ArriagaVILAPICINA
El debut de Mérida hauràd’esperar: vetllada suspesa
BOXA4El passat 25 de setembrees va confirmar la notícia que nin-gú volia sentir: la vetllada ques’havia de celebrar el dia 3 d’a-quest mes a Badia del Vallès vahaver de suspendre’s, de mane-ra que el debut professional deKarla Mérida i un nou combat deVíctor Vega hauran d’esperar.
El Team Solé i la PromotoraGran Price havien organitzat lavetllada, en la qual també hi ha-
via prevista la presència de nomscom Francis Morales i el domi-nicà Yomer Medrano. Aquestahauria estat la primera cita bo-xística a Catalunya des de l’esclatde la pandèmia.
Dies després de la cancel·la-ció, Mérida va penjar una foto-grafia al seu perfil d’Instagramamb els seus companys de gim-nàs al restaurant que la família deMarcel Cerdan té a Platja d’Aro.
Comença la lliga: la Montadebutarà contra l’Igualada
El pròxim diumenge 18 laMonta tornarà, per fi, aTercera Divisió. A les 12
del migdia, la Bombonera deNou Barris serà l’escenari del pri-mer partit oficial del curs 2020-21 per als de Dani Andreu, ambun enfrontament contra el ClubFutbol Igualada.
Els groc-i-negres formen partdel grup 5A de la categoria, ihauran de jugar contra l’Europa,el Manresa, el Castelldefels, el Vi-
lafranca, el Santfeliuenc, la Poblade Mafumet, el San Cristóbal, elValls i el Terrassa.
La pretemporada del con-junt de la Prosperitat va acabarel passat dia 11 amb un amistóscontra la Unió Esportiva Vilassarde Mar (conjunt que està al grup5B), mentre que els resultatsmés destacats van ser la victòriacontra el Racing Vallbona (3-1) iels empats contra l’Europa (0-0)i el CE Mataró (2-2).
| 20
Esports
| 22
El protagonista de L’endemà de la teràpiapassa sis dies amb un metge alternatiu enun pis de l’Eixample. Quan torna, passauna cosa inesperada, estranya i terrible queningú acaba d’entendre. El nou llibre deRamon Mas és una sàtira sobre les terà-pies alternatives, els gurús i l’autoajuda,però també una advertència sobre els pe-rills de jugar amb forces que no controlem.
Llibres
L’endemà de la teràpiaRamon Mas
Al Decameronde Boccaccio, deu joves fu-gien de la pesta bubònica que afectavaFlorència a mitjans del segle XIV. A l’obracoordinada per Albert Arribas en plenapandèmia del coronavirus, aquestes deuveus són les de Carnevali, Comadira, Cu-nillé, Dimitriadis, El Hachmi, Luri, Marín-Dòmine, Morales, Novarina i Perejaume.
Al TNC, a Barcelona.
Teatre
Decameró10 autors, coordinació d’Albert Arribas
23 cançons. Pocs àlbums en tenen tan-tes, però és que pocs àlbums són tan am-biciosos com El regreso de Abba de Si-donie. El novè disc del grup català com-parteix títol i univers amb la novel·la queva publicar Marc Ros, el cantant i com-positor de la banda, el passat mes demarç. El disc inclou cinc col·laboracionsi el primer tema del grup en català.
Música
El títol no enganya: a Explota, explotaelsgrans èxits de la cantant italiana Raffae-lla Carrà són el fil musical constant. A lanova pel·lícula de Nacho Álvarez, IngridGarcía-Jonsson es posa a la pell d’una joveballarina amb ganes de llibertat a l’Es-panya de principis dels anys 70, un con-text poc amic de la llibertat. Tot i això, laprotagonista perseguirà el seu somni.
Pelis i sèries
Explota, explotaNacho Álvarez
El regreso de AbbaSidonie
Festival Tangent 2020El Festival Tangent és el festival cultural del districte del’Eixample de Barcelona. Aquest any, la proposta ha ha-
gut de canviar les nits de juliol pels vespres de tardorper culpa de la pandèmia del coronavirus. La quarta
edició del Tangent, que va començar a mitjans de se-tembre, continua activa i s’allargarà fins al 12 de no-
vembre, amb el gruix dels actes programats aquest oc-tubre. Els escenaris d’aquesta iniciativa són els centrescívics del districte: Ateneu Fort Pienc, Casa Golferichs,
Cotxeres Borrell, Casa Elizalde, Sagrada Família i Urgell.
Mig segle de vida dalt dels escenaris, comen-çant com a part del moviment de la Nova Cançófins a integrar el cartell d’un festival tan eclèctic
i modern com el Primavera Sound. És evidentque parlem de Maria del Mar Bonet (Palma,
1947), una de les grans veus de la música en ca-talà. La cantautora mallorquina ha mantingut
viva i present la tradició musical dels Països Ca-talans, fins i tot en els moments més foscos per
a la cultura catalana. La seva versió de La Balan-guera, l’himne oficial de Mallorca, és la més co-neguda i, malgrat no ser himnes d’enlloc, algu-nes de les seves cançons, com Què volen aques-ta gent?, s’hi han acabat convertint. Als seus 73
anys, Maria del Mar Bonet no ha passat demoda. Aquest mes d’octubre, el Consell Nacio-
nal de la Cultura i de les Arts (CoNCA) li ha ator-gat un dels Premis Nacionals de Cultura 2020.
M A R I A D E L M A R B O N E T
ÉS FAMOSA PER...
A LES XARXES...
Ser una de les grans cantants en català Ha mantingut viva la tradició musical dels Països Catalans
Famosos
Rebre el Premi Nacional de Cultura 2020És un reconeixement a més de cinquanta anys de trajectòria
MerescudíssimTothom admet que Bonet havia de rebre aquest guardó
QUÈ HA FET?
No t’ho perdis
| Crash Bandicoot 4Crash Bandicoot 4: It's About Time va arribar el dia 2 al mercat per als
amants dels videojocs de plataformes. Per a PS4 i Xbox One.Viu en línia
QUI ÉS?La fitxa
Viu en línia23 |
EL CONSELL DE LA SETMANA
OLFACTE I GUST
Els pacients positius de coronavirus rarament tenen mocs i mai tenen esternuts
FEBRE
MOCS I ESTERNUTS
PCR
E S T I L S D E V I D A
i SALUT
Tothom ho deia quan començaven a arribar notícies de laXina a principis d’any: “El coronavirus és com una grip”. I, sibé hem descobert que el seu impacte ha estat molt més
greu i cruel que el de la grip estacional, el cert és que els símp-tomes de la Covid-19 s’assemblen molt als de la grip i als d’unrefredat comú. Tot i això, hi ha algunes formes de distingir-los.
Un dels símptomes més comuns en els malalts de coronavi-rus i molt menys habitual en els altres dos casos és la pèrduadel sentit de l’olfacte i/o del gust. En canvi, el coronavirus rara-ment provoca mocs i mai provoca esternuts, segons ha dit l’ex-perta en epidemiologia María Elisa Calle al diari El País. Un altresímptoma molt comú en els pacients que tenen Covid-19 és lafebre; el problema és que també passa en el cas de la grip.Amb tot, Calle alerta que fins i tot per als metges de família ésdifícil distingir entre grip i coronavirus (mentre que diferenciaraquestes dues malalties d’un refredat és relativament més sen-zill). Per això, és imprescindible que, en cas de dubte, una per-sona amb aquests símptomes truqui al seu CAP i demani fer-sela prova PCR. I cal recordar que molta gent és asimptomàtica.
Coronavirus, grip o refredat?
La pèrdua del sentit de l’olfacte i/o del gust és un símptoma molt comú entre els malalts de coronavirus
Les claus
El coronavirus provoca febre en la majoria dels casos, el problema és que la grip estacional també, mentre que el refredat no
Una persona amb símptomes compatibles amb el coronavirus ha de trucar al seu CAP i demanar fer-se la prova PCR per sortir de dubtes
| 24
líniaNouBarris.cat Octubre 2020 Pròxima edició: 12 de novembre
