Click here to load reader

Línia Ciutat Vella

  • View
    219

  • Download
    1

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Línia Ciutat Vella

Text of Línia Ciutat Vella

  • www.liniaciutatvella.cat 16 de novembre de 2010 Nm.2 15.000 exemplars

    Redacci 93 519 44 10 [email protected] administraci 93 519 43 93 publicitat 93 519 43 85 Fax 93 519 43 98

    barcelona

    Mercat immobiliariCiutat Vella s la zonaon costa menys tempsvendre una promoci

    Atltic BarcelonetaEls mariners debuten a lEurolligaamb una victria

    7 13

    lniaciutatvella

    Es rehabilita el primeredifici a la Barceloneta

    Foto: Sara A

    rroyo

    3Una iniciativa popular aconsegueix que lAjuntament homenatgi els antics barris de barraques

    El litoral barcelon recuperala platja del Somorrostro13

    9

    Imatge del taller de capoeira, en el marc del festival Raval(s)

    Prop de cent entitats del Raval,unides per la convivncia

    Prop de cent entitats del Raval,unides per la convivncia

    Llei de Barris

  • Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] Novembre201016 lniaciutatvella

  • En portada 3Novembre201016 lniaciutatvella

    La platja del Somorrostro torna a aflorarUna iniciativa ciutadana signada per ms de 50 entitats i 700 persones aconsegueix queels antics barris de barraques de la ciutat se senyalitzin amb plaques commemoratives

    Fotos: Ajuntament / Arxiu

    Hi va haver un temps en el qualBarcelona no es posava tantguapa; quan el somni dels JocsOlmpics era tant sols aix, unsomni. En aquells moments, laciutat comtal no mirava al mar,sin a les fbriques txtils quepoblaven bona part de la capitalcatalana.

    Lany 1992, per, va arribaramb les Olmpiades sota el bra,i es va iniciar la transformaci to-tal de Barcelona. Van nixer elfront martim, el port olmpic, la-nella olmpica de la muntanya deMontjuc, i un llarg etctera. En-rere quedava el record esmortetdels seus antics barris de barra-ques. Els records del Somorros-tro, les barraques de Montjuc, laPerona o el Carmel senderroca-ven desprs dun segle de vida.

    Els antics barris de xavoles deBarcelona, nascuts amb la revo-luci txtil de finals del segleXIX, van comenar a desapari-xer entre els anys 70 i 80. La ciu-tat shavia de modernitzar, sobre-tot arran de lanunci de la citaolmpica, i era obligat una reno-vaci total. Per el fet s que es vaconvertir en una cirurgia estti-ca radical. Es van enderrocar lesdiverses barriades, ensorrant-hitamb el seu record. De cop i vol-ta, a Barcelona, la ciutat del dis-seny, semblava que no shi havienaixecat mai barraques.

    Per la memria s tossuda iel record daquests barris erams viu que mai, ja que els seusantics vens encara vivien a la ciu-tat i hi passejaven pels seus reno-vats carrers. El seu esperit reivin-dicatiu i la seva uni en la Comis-si Ciutadana per a la memriadels barris de barraques de Bar-celona, ha fet possible que sapro-vi la senyalitzaci per part de lA-

    juntament daquests barris. Ams, la platja de la Barceloneta,entre lHospital del Mar i el portolmpic, recuperar el nom de So-morrostro, lantic barri de barra-ques que hi havia.

    EL SOMORROSTROEl barri del Somorrostro va ni-xer a finals del segle XIX, enuna poca en qu Barcelona estrobava en plena ebullici in-dustrial, per amb una mancaevident dhabitatge. Amb eltemps, el Somorrostro es va con-vertir en un dels barris de barra-ques ms extensos de la ciutat.Dall en va sortir una de lesgrans estrelles del flamenc, Car-men Amaya.

    Des de finals dels anys 60 finsals 90, el barri va anar desaparei-xent, deixant pas a les torresMapfre, el passeig martim, elport olmpic i els seus bars de dis-seny i a la villa olmpica.

    La gent que no el va trepitjar

    mai t el record de la gran pobre-sa que hi regnava. Els seus vens,per, lamenten que shagi esbor -r at quasi completament el seu re-cord i volen que la ciutat en recu-peri la memria i homenatgi atota la gent que hi va viure. En elfinal del documental Barraques.Laltra ciutat (2009), de TV3,

    Lalcalde Jordi Hereu i Julia Aceituno, de la Comissi, celebren laprovaci dassenyalar els barris de barraques. A la dreta, vista aria del Somorrostro.

    una de les seves venes, JuliaAceituno afirma: Quieran o noquieran, all estuvo el Somorros-tro. Yo creo que los que hemos vi-vido all nos merecamos por lomenos que en las placas el Ayun-tamiento hubiera puesto Somo-rrostro. [...] Porque nos lo mere-cemos, creo yo.

    Aquesta sentncia del repor-tatge va servir per unir diferentsentitats i antics vens al voltant dela Comissi Ciutadana, que desde fa uns mesos reclama la recu-peraci de la memria daquestsbarris i perqu lAjuntament elssenyalitzi. Han aconseguit ladhe-si de ms de cinquanta entitatsi 700 persones.

    HOMENATGE ESPERATLa petici de la Comissi ha es-tat escoltada i lAjuntament haaprovat la senyalitzaci dels dife-rents barris de barraques. Barriscom el Somorrostro, Montjuc, elCarmel i la Perona comptaran

    La platja entre lHospital del Mar i el port olmpic recupera el nomde Somorrostro,desaparegut ioblidat amb elsJocs Olmpics

    amb plaques commemoratives,que explicaran la seva histria, elsseus inicis i la seva desaparici.Almenys aquest s el desig de laComissi Ciutadana, que desitja-ria incloure-hi tamb algunesfotografies per tal de contrastarels canvis que han viscut els seuscarrers. Aquesta senyalitzaciotamb es far a altres nuclis debarraques, menys extensos, comsn el Camp de la Bota, Poblenouo Can Tunis.

    En el barri de la Barcelonetashi far una altra actuaci com-plementria. La platja que sestnentre lHospital del Mar i el portolmpic, a lalada del carrer Ma-rina, portar el nom de lanticbar ri del Somorrostro.

    La desaparaci dels barris debarraques a Barcelona va ser unprocs inevitable i imparable a laciutat. Per els seus vens recla-maven i es mereixien un home-natge que, tot i fer-se esperar, perfi sha fet realitat.

    J. SugraesBarceloneta

  • lniaciutatvella

    Ciutadans

    4 Novembre201016 lniaciutatvella

    grup comunicaci21

    Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edici: Jordi Sugraes(Lnia Barcelona), Marc Ustrell (Lnia Badalona), Jos Antonio Pilar(Lnia Valls), Pere Gimnez (webs temtics), Ivana Padierna(webs de proximitat). Caps de redacci: Elisabeth Alfaro i Cris tianG mez. Redacci: Sara Arroyo, Jordi Alcover, Narcs Presas iMari ona Sanz. Fotografia: Eduardo Benito.

    Dipsit legal: B-43220-2010

    Redacci: 93 519 44 [email protected]: 93 519 43 [email protected]: 93 519 43 [email protected]

    Cap de producci i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors grfics: Aida Fonseca, Albert Bald.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia, Esther Rodrguez, lex Subi-rats, Eugnia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magri, David Olivares i Manuel Snchez-Villanueva.Mrqueting: Eva Serra. Distribuci: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, Oriol Freixa, AcantCanet, Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakit.Controller: Manel Riera. Facturaci: Teresa Aguela. Auxiliar: Maria Reyes.

    www.liniaciutatvella.cat

    Lnia Ciutat Vella agraeix les cartes dels lectors per no es responsabilitza dels seus continguts. s imprescindible queels escrits estiguin signats amb nom i cog noms, nmero de DNI i telfon de contacte. Lnia Ciutat Vella es reserva el dretde retallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrnic a l'[email protected]

    Cartes dels lectors

    Safata dentradaEDITORIAL

    questa darrera setmana sha fet pblic lanunci per part de lA-juntament de la senyalitzaci dels antics barris de barraques

    de la ciutat, uns nuclis urbans que durant ms dun segle van coexis-tir amb la Barcelona del Pla Cerd, per que en els darrers anys shandestrut i, encara ms, shan volgut oblidar. La ra daquesta amn-sia institucional s ben bvia; des dels Jocs Olmpics sha volgut ven-dre la imatge duna ciutat cosmopolita moderna i que est semprea lltima. Al final, la ciutat ha millorat molt; sha hagut de fer tam-b un esfor dinversi en habitatge. Per s ben cert la crtica delsvens daquests barris de xavoles: Ells tamb sn part de la Barce-lona actual; ells tamb han fet gran Barcelona. Shan tardat moltsanys en resarcir la mem`ria del Somorrostro, Montjuc, el Carmelo la Perona. Per per fi es far. I amb aquest gest, immens com a sm-bol per als vens, lAjuntament tamb es treu una espina que teniaclavada. Una placa commemorativa explicar el passat daquests bar-ris i, a partir dara, els turistes es banyaran a la platja del Somorros-tro. A ells els importar poc, realment; per per als antics vens delsbarris de les barraques aix s tota una victria.

    El reconeixement a unsvens oblidats fins ara

    A

    a Fundaci Tot Raval ha tingut feina durant aquest cap de set-mana. Per una banda, organitzava el festival Raval(s), una tro-

    bada cultural en la qual hi van participar ms de 100 associacionsdel barri del Raval. Durant els tres dies es van poder veure especta-cles de tot tipus i de totes les cultures que cohabiten a Ciutat Vella.Per altra banda, la Fundaci era copartcep de la firma dijous pas-sat del conveni entre lentitat bancria La Caixa i lAjuntament perengegar tot un programa de cohesi social, amb una srie dactivi-tats que volen fomentar la integraci i la convivncia. Intensa tas-ca la que duu a terme la Fundaci Tot Raval, amb un nic objectiu:tractar de fomentar la convivncia. En els temps que corren, el ba-rri del Raval es podria convertir en un dels punts calents de la ciu-tat. Sens dubte, s un barri amb molta activitat humana i amb com-plexitats. Per la feina dentitats daquest tipus, obertes a tots els vens,minimitza els problemes que podrien sortir. La Fundaci aposta pelconeixement i la interrelaci, enlloc de la por i el prejudici.

    La tasca cultural i social de la Fundaci Tot Raval

    L

    ELS BONS CATALANS

    Desprs danys, la Generalitatha tornat a emetre bons desti-nats als particular. Sha de teniren compte que Catalunya hahagut de recrrer al mercat mi-norista ja que els bancs i inver-sorsno ens volen deixar msdiners ja que no tenen clar comels tornarem. Per en la campa-nya publicitria, d'aix no enparlen, noms de seny. El senyl'haurien de posar el govern i l'o-posici i pensar en com han arri-bat a aquesta situaci financeratan desesperada, tant que no potni esperar a desprs de les elec-cions i que de ben segur encarano tenen ni previst com pagaranels elevats interessos. Per sivolem respostes, les preguntesens les hem de fer a nosaltresmateixos:

    1. Com pagarem aquests inte-ressos? Doncs els catalans enshaurem d'endeutar encara ms ipagar interessos ms alts o co-menar a fer grans retallades.

    2. Com hem arribat a aquestasituaci tan desesperada? Doncspermetent l'espoli fiscal que estxifrat en 22.000 d'euros anuals iaix poder seguir mantenint lagran Espanya.

    Per ara hem arribat a un punten qu per mantenir aix, els ciu-tadans de Catalunya hem de fi-

    nanar tamb a la Generalitat, sa dir, ens hem d'autofinanar.Cada cop est ms clar que lni-ca soluci s ser un Estat propi ipoder gestionar els nostres recur-sos. Ja no val parlar de concertsni d'intentar arribar a acordsd'amagat. Aix no ens portar en-lloc. Jo no vull que els meus fills,

    UN PSOE COVARD

    El PP, partit hereu del franquisme, se sent culpable envers l'abanddel protectorat del Shara i es mostra ms actiu i reivindicatiu pelque fa a l'exigncia del dret al referndum d'autodeterminaci delpoble saharau. Paradoxalment, el partit dels "socialistes" mira capa una altra banda. Ser perqu per tallar els vincles d'Espanyaamb el franquisme, no vol responsa-bilitzar-se del fet que el rgimno va defensar el Sahara de la invasi alauita? Ser que s un par-tit temers de l'enuig de ve del sud per la suposada colaboraci enla hipcrita lluita contra la immigraci? Ser que no volen mod-ificar la situaci actual de la que Repsol es beneficia explotant elssulfats saharaus? Ni tampoc perjudicar els interessos de SolMeli, ni les inversions de Telefonica al Marroc? Toca el voraviuque un alt executiu del partit sigui tan explcit: "Hay que buscar elequilibrio entre los principios y los intereses". Com volen que elscreiem amb entelquies com l'Aliana de Civilitzacions, si la mancade voluntat poltica i els propis fets les buiden de contingut? AlPSOE no estan clars ni sn valents per defensar principis, i llavorsla potncia dels interessos econmics els enfonsa en aiges ne-olibe-rals amb connivncia amb el poder econmic. Ells diran qued'altra manera no podrien governar, per nosaltres els podemreplicar que no sn dignes del nom que porten, tant per socialis-tes, com per obrers. s l'hora d'una poltica de no-aceptaci va-lenta davant de Marroc: allant-lo diplomticament, censurant-loeconmicament i allunyant-lo de la UE.

    Jordi OriolaBarcelona

    quan siguin grans, hagin d'emi-grar a un altre territori ni que en-cara hagin de ser independentis-tes. Aix ens toca arreglar-ho anosaltres i ja. El 28 de novembreel canvi pot comenar i est en lesnostres mans.

    Jordi OlivBarcelona

    Miguel A. Aranda, 34 anysVigilant de seguretat

    Prefereixo que no. LAjuntamentno pot pagar la seguretat i els mit-jans necessaris per evitar elscomportaments incvics fruit delsque surten de festa, que sn lamajoria dels que lusen a la nit.

    Lucia Valero, 22 anys Infermera

    s necessari el Metro les nits delcap de setmana. Crec que s po-sitiu per evitar accidents a les car-reteres, evitaria molts proble-mes. Magradaria que tamb fun-cions els divendres.

    Mari Carmen Snchez, 23anys Professora

    Si el Metro funcions tamb elsdivendres a la nit ens evitariamolts problemes als que sortimles nits del cap de setmana. Se-vitarien molts accidents de trn-sit a la ciutat.

    Shaforatt Dai, 57 anysComerciant

    Magradaria que el servei de Me-tro funcions tamb les nits de di-vendres. Ja va ser un xit que hofes els dissabtes i implantar-hoels divendres ser tamb positiuper loci a Barcelona.

    Leire Barroso, 22 anysEstudiant

    s necessari que funcioni el Me-tro els caps de setmana a lesnits. Donaria un gran servei a lesnits perqu els vespres del cap desetmana, a Barcelona, sn moltinsegurs pel que fa al trnsit.

    El Metro shauria dobrir la nit de divendres?

  • 5lniaciutatvellaOpini Novembre201012

    La lupa

    Jordi SugraesDirector Lnia Ciutat Vella

    Cap al futur amb foraSota el lema Cap al futur amb fora,aquest dilluns, 15 de novembre, sha cele-brat el Primer Dia Nacional de les Perso-nes amb Malalties Neuromusculars, des-prs que la Federaci ASEM hagi rebut elsuport del Ministeri de Sanitat i Poltica So-cial a la petici daquesta declaraci. Laconsecuci dun dia especial que dons vi-sibilitat a les nostres malalties, va ser unainiciativa dASEM Catalunya, que va en-grescar a tot el moviment ASEM i es vanrecollir ms de 15.000 signatures.

    En aquesta data tan especial per atots/es nosaltres volem difondre i conscien-ciar de les dificultats que actualment tenimtots/es els afectats/des.

    Qu sn les malalties neuromusculars?Les malalties neuromusculars (ENM)

    sn un conjunt de ms de 150 patologies,de naturalesa progressiva, normalment he-reditries. La caracterstica ms importants la prdua progressiva de la fora; aques-ta pot ser evident des del naixement o apa-rixer lentament a totes les edats.

    Les ENM estan catalogades com a ma-lalties rares, ja que afecten a un petit per-centatge de la poblaci, s a dir, tenen unaincidncia i prevalena relativament bai-xa.

    Encara que no hi ha tractaments defi-nitius, ni tenen cura, els nous xits en lainvestigaci i el tractament de les ENMomplen d'esperana a les persones ambaquestes malalties.

    Per qu la Declaraci dun Dia Nacio-nal de les Malalties Neuromusculars?

    Perqu necessitem augmentar el conei-xement i conscienciar sobre les patologiesneuromusculars a la societat en general, alsprofessionals de la salut i lesfera poltica.La informaci s clau per millorar lescondicions de vida de ms de 50.000 pa-cients amb malalties neuromusculars a Es-panya; per aquesta ra, desenvolupar ac-tivitats de conscienciaci s un dels nos-tres principals objectius i dunes 6.000 per-sones a Catalunya amb Malalties Neuro-musculars.

    Perqu busquem la integraci delsafectats i de les seves famlies en els dife-rents mbits de la vida: educaci, laboral,social i oci. Per aquest motiu, cal potenciarels canals d'informaci i sistemes d'ajudesexistents, tant pblics com privats, i coope-rar amb totes aquelles entitats que perse-gueixen finalitats similars.

    Perqu la uni fa la fora. Una de lesnostres metes s unir al major nombre de

    persones i famlies afectades en associa-cions de pacients per oferir millors serveis.Si una persona somia, s solament un som-ni, per si moltes persones somien juntes,s l'inici duna nova realitat.

    Perqu la investigaci s esperana.Amb aquest dia tamb pretenem pro-moure la implicaci en la investigacitant d'institucions pbliques com privadesper estimular la investigaci clnica amb lafinalitat d'aconseguir millores teraputi-ques i rehabilitadores.

    Perqu la formaci dels professionals esreflecteix en la qualitat de vida de lespersones afectades. s necessari sensibi-litzar a la comunitat mdica i als profes-sionals que ens atenen de la necessitat deformaci per a oferir la major qualitat as-sistencial possible.

    L'Associaci Catalana de Malalties Neu-romusculars s una entitat sense nim delucre creada el 1983 amb l'objectiu de mi-llorar la qualitat de vida de les personesafectades per aquestes patologies. Desdahir se celebren diverses activitats ambmotiu del Dia de les Malalties Neuro-musculars. L'acte central ser una Jorna-da de Debat dissabte 20, a la seu de len-titat. Ms informaci, asemcatalunya.com.

    Fins a 100 entitats del Raval han partici-pat en el festival Raval(s), organitzat perla Fundaci Tot Raval, mostrant la plura-litat del barri. Tamb est al darrere delprograma de cohesi social firmat amb laCaixa. Una feina feta des de i per al Raval.

    Fundaci Tot RavalTasca per a la convivncia

    Senyalitzaci dels barris de barraquesUn homenatge pendent

    Atltic BarcelonetaUn altre inici fulgurant de temporada

    Linici de la campanya electoral ja es fa notar. Aques-ta setmana, el Partit Socialista ha enviat una nota de premsaals mitjans amb declaracions del seu portaveu, Francesc Narvez, va-lorant lacord firmat amb lentitat bancria La Caixa, per tal denge-gar i afavorir programes de cohesi social a diversos districtes de Bar-celona. El curis s que noms el primer pargraf daquest comuni-cat fa referncia al programa social i a la seva valoraci. En la restadel foli (s una pgina sencera amb declaracions), les afirmacions deNarvez sn un atac a lestratgia electoral del Partit Popular, queha posat el tema de la immigraci a sobre de la taula. Narvez apro-fita tamb per carregar contra un possible pacte entre CiU i PP. snormal que els partits comencin la seva lluita particular de cara a leseleccions, per des del peridic creiem que un programa de cohesisocial daquestes caracterstiques es mereix una major valoraci i msespai. I suposem que als vens de Ciutat Vella, Sant Mart i Nou Bar-ris, tamb.

    Que ens expliquin com. El Partit Popular ha demanat a lA-juntament que reclami els 3,1 milions deuros que, segons elsseus clculs, el consistori ha pagat a la Societat General dAutors iEditors a travs del cnon digital (denegat per la Uni Europea) enels darrers cinc anys. Possiblement, tenen ra en el seu plantejament,per la prpia UE ja va avanar que la sentncia no t sentit retroac-tiu, s a dir, no se li tornar els diners a ning. Per tant, la reclamacidel PP no t gaire sentit. Malgrat tot, si lAjuntament ho vol recla-mar, endavant... I si sen surt, i li tornen els diners... En tot cas, queexpliquin com sho han fet. Perqu darrere hi aniriem la resta de ciu-tadans.

    A finals dels anys 80 van desaparixer elsgrans barris de barraques de Barcelona,i es van llenar tones dasfalt a sobre delseu record. Els seus vens es mereixen serrecordats, i que formin part de la histriade transformaci de la ciutat.

    El club Atltic Barceloneta ha comenat lalliga de waterpolo i lEurolliga amb bonsresultats. La victria aquesta darrera set-mana a lEurolliga contra un dels equipsforts dEuropa el consolida, encara ms,en llit de lesport a nivell internacional.

    Semfors

    El mirador Juan Jos Moro, president dASEM Catalunya

    Lagull La Foto

    ELS CVICS INCVICSLincivisme s un mal que sescampa pertota la ciutat i embruta tot Barcelona.LAjuntament li ha intentat posar fre,amb la famosa Ordenana del Civisme.Per la impressi general s que aques -tes normes han servit de ben poc en ter-mes quotidians. s a dir, possiblementsha limitat la prostituci a la ciutat, perels grafits continuen llunt a les faanes.

    Aquesta columna, per, es vol centraren un altre tipus dincivisme, molt menysevident, per que a mi particularment empreocupa ms. I s que lincivisme es dis-fressa de nombroses maneres. Es tractadel cvic radical, lultraortodox i el funa-mentalista del civisme... Un cvic tan c-vic, que acaba convertint-se en incvic. sa dir, aquella persona que, a les tantes dela matinada, crida des del seu balc algrup de joves que, asseguts en un banc, es-tan parlant a sota de casa seva. El ve quetruca, cada dos per tres, a la urbana per-qu els del costat fan soroll a les nou dela nit ns un altre bon exemple.

    Aquests dies, per, mhe trobat amb uncas agut dincivisme. ltimament faigtrasbord a lestaci de metro de la ValldHebron, de la Lnia 5 a la 3, en plenahora punta. En total sn 5 pisos de puja-da en escales mecniques. Quan arriba unmetro, una multitud saglomera a davantde la porta de lascensor. Lincivismearriba quan dones embarassades, perso-nes amb cotxets amb nadons o avis ambbast, es queden esperant a landana el se-gent ascensor, perqu persones de tot ti-pus i condicions entren a empentes a las-censor. Persones que poden caminar i pu-jar escales mecniques no permeten el pasa persones que, sense lascensor, no po-den pujar. El mateix que sindigna quanun noi pinta un grafit a una paret, no tcap tipus de remordiment a donar espen-tes per entrar primer a lascensor. Elpitjor del cas s que es podrien prohibirtots els aerosols, per no es pot prohibirla mala educaci.

    Carrer del Carme (Raval)

  • Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]

    201016 lniaciutatvella

  • Novembre

    201016

    7

    lniaciutatvella

    Raval El districte perd habitantsEl Districte de Ciutat Vella ha perdut 3.637 habitants durant aquest any. Lamajoria de baixes corresponen a habitants estrangers (3.376) entre perso-nes donades dalta i baixes. Aquest any hi ha 261 vens espanyols menys:

    shan produt 2.828 altes i 3.089 baixes.

    La Boqueria tindr reixa a lesnits abans de que acabi lanyS.A> Ja sha comenat a cons-truir la que ha estat una deman-da histrica dels comerciants: laBoqueria estar tancada a lesnits abans de que acabi lany, silhabilitaci de la reixa segueix elcalendari previst. A les nits, no-ms podran accedir al recinteels vens i el serveis demergn-cia que tinguin la clau. Aix, elmercat insgnia de Barcelona esblinda a les actituds incviquesque el feien matinar ple dorins ideixalles.

    Redacci>Amb lobjectiu dafa-vorir la convivncia al Districteentre les persones de diferentscultures, lObra Social la Caixa haengegat el Projecte dIntervenciComunitria Intercultural, unainiciativa que pretn generar unmodel per tal de gestionar la di-versitat cultural en algunes zonesamb alts ndex de diversitat so-ciocultural. Concretament, aquestany el districte t 11.607 nous ha-bitants dorigen estranger queevidencien que zones com el

    Ciutat Vella s la zona msfactible per vendre pisoss lnic districte de Barcelona on han disminut lesdificultats per esgotar els pisos duna sola promoci

    Sara ArroyoRaval

    Ciutat Vella s el territori de totBarcelona on ms fcil s ven-dre una promoci senceradhabitatges. Al Districte, unapromotora pot trigar poc ms de3 anys en esgotar els pisos envenda dun edifici recent cons -trut. Ciutat Vella esdev aixlnic de la ciutat on han dis-minut les dificultats per trobarpropietaris: si al 2009 es tri-gaven prop de 65,1 mesos,aquest 2010 sestima que hagipassat la meitat, 34,6 mesos encompletar una sola promoci.

    Pel que fa a la mitja total dela ciutat, el sector immobiliariha esdevingut un dels msfuetejats a causa de la crisi. Ara,vendre una promoci dhabitat-ges sencera a Barcelona s eltriple de difcil que fa tres anys,quan es trigava poc ms dunany i mig en trobar propietaris

    Foto: Sara Arroyo

    per als immobles. Aquestesdades sextreuen dun informede mercat residencial deBarcelona i lrea metropoli-tana, fet per la consultoraAguirre Newman. Segons aquest

    informe, Ciutat Vella estaria a lacua en el rnquing de Districteson ms es triga en vendre unapromoci. Horta - Guinard iSarri sn les zones ms difcilsa lhora de vendre pisos.

    Foto: S.A.

    Via Laietana.

    Redacci > Ciutat Vella s elter ritori on es concentren la ma-joria de les infraccions de trnsit,aix va provocar que durant2009 sinterpossesin 34.479 san-cions noms en aquest districte.A Barcelona, durant el mateixany, es van interposar un total de607.502 sancions de les quals, untotal de 259.455 han estat atribui-des per elements tcnics: radars,fotomultes o daltres. Aquestesdades es poden extreure del dar -rer anuari estadstic corresponent

    El Districte concentra la majoriade les infraccions de trnsit

    a lany 2009. En total, 181.049vehicles han estat multats a Bar-celona per infraccions de lorde-nana de circulaci; 122.772 perinfringir els reglaments gene-rals; 27.941 per saltar-se el regla-ment de vehicles i 7.861 el de con-ductors. A banda daix, altresmultes corresponen a infraccionsrelacionades amb lasseguranadels vehicles, 5.259 i altres, 3.165.Desprs de Ciutat Vella, lEixam-ple i Nou Barris sn les zonesamb ms infraccions de trnsit.

    Un nou projecte afavorir la convivncia entre cultures

    Ja funciona el nou Pla dUsosque regula lactivitat comercialRedacci > Des de l1 de no-vembre funciona el nou Pla dU-sos que regula lactivitat dels es-tabliments de concurrncia pbli-ca, hoteleria i altres activitats aldistricte. La seva principal nove-tat s la possibilitat de traslladarles activitats que ja existeixen enzones saturades, a zones ambpotencial per no tan denses,amb vials amples, parcellesgrans i menys densitat de pobla-ci. De fet, el document classifi-ca com a zones protegides i

    dalts ndex dactivitat els barrisdel Gtic i el Raval. Daltra ban-da, la zona de Drassanes, la Ram-bla, Via Laietana i Plaa Reial snespais dalta tolerncia. En to-tal, el Pla dUsos delimita fins a13 zones en funci de la seva den-sitat de poblaci i activitat. Lanova regulaci s ms exigentamb el compliment pel que fa ales condicions dels locals i tam-b restringeix la implantaci denous establiments alimentarishoteles i de restauraci menor.

    Raval o la Barceloneta sn nuclisde convivncia entre personesde diferent orgen. Aquest fetsuposa una oportunitat per pre-venir i promocionar la convi-vncia ciutadana intercultural.

    El projecte saplicar en tresmbits: el socioeducatiu, el de lasalut comunitria i el de les rela-cions socials. Tot plegat estadreat per actuar sobre aquellsmbits amb gran impacte en lacomunitat i en les relacions ciu-tadanes.

  • Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]

    201016 lniaciutatvella

  • 9Raval Novembre201016 lniaciutatvella

    Redacci> La versi digital dela capalera Lnia Ciutat Vella(www.liniaciutatvella.cat) ja haarribat, interconnectada a 14 pu-blicacions ms que edita el GrupComunicaci 21 i que confor-men un hub integral de mitjanstemtics i de proximitat. Aques-ta interrelaci permet un majori millor trnsit dels usuaris afa-vorint el consum dels contin-guts.

    Aix, el lector pot consultar lesnotcies de l'edici, editades o enformat Pdf, i tamb accedir alspaquets de continguts dels por-tals d'altres territoris, com laresta de districtes de Barcelona,el Valls Oriental (Lnia Valls)o Badalona (Lnia Badalona).Els usuaris de liniaciutatvella.cattamb poden conixer les ltimesnotcies del sector de la comuni-caci o de la cultura i accedir gra-tutament a la revista d'excep-cions culturals Benzina. Liniaciu-tatvella.cat, aix com les altres pu-blicacions, estan connectades a lesxarxes socials a travs de Facebo-ok o Twitter, el que permet obriruna finestra de dileg amb elsusuaris. Els diaris digitals estanconcebuts amb un disseny modernque permet una visualitzaci rpi-da i ordenada dels continguts.

    L'editor del Grup Comunica-ci 21, David Centol, afirma que"les capaleres locals a Internetestan obligades a donar un valorafegit i connectar-se en xarxa a al-tres publicacions que comple-mentin els continguts i amplinl'inters per conixer ms i mi-llor". En aquest sentit, les 15 edi-cions digitals que es presenten deforma integrada sn un projectepioner a la xarxa catalana i s'es-pera que el portal dinternetwww.comunicacio21.cat, queconsolida els usuaris de totes lespublicacions, arribi a estar entreles deu pgines web ms visitadesen catal.

    El peridic Lnia Ciutat Vellaarriba a la xarxa

    El Raval(s) fa dels carrers un espai duniProp de 100 entitats sendinsen en dues jornades que esdevenen un lla intercultural

    Sara ArroyoRaval

    Prop de 100 entitats shan coor-dinat aquest cap de setmanaper oferir fins a 55 activitats albarri. En total shan fet dos jor-nades maratorianes i sense in-terrupci que han fet despaiscom la Rambla del Raval o elsJardins de Rubio i Lluch un llaintercultural i de participacientre associacions i vens. Du-rant aquest dies el Raval ha ex-posat als carrers del barri elteixit associatiu que ha eviden-ciat la vitalitat associativa de lazona. Des de divendres al mat i

    Foto: S.A.

    Una de les activitats del Rava(s) denguany.

    fins al vespre de dissabte enti-tats de tot tipus han tingut elseu espai de convivncia al car -rer. Les jornades sobrien ambles activitats de lentitat Itaka alRaval, que va installar carpesper fomentar els hbits saluda-bles entre els joves; altres asso-ciacions com SOS Racisme,Enclownadas, La Trifulca oArts Santa Mnica van encarre-gar-se de traslladar al carrer te-atre, ball, msica i art per a totsels pblics, sense distinci.Mitja dotzena despectacles es-cnics com McBeth con queso oel Prostbul potic, cloen lesjornades aquest dissabte.

  • 10

    Novembre

    201016lniaciutatvellaBarri Gtic

    Cristian GmezBarri Gtic

    Imatge de la finca on shavia dubicar el nou hotel del carrer Riudarenes.

    La plaa dIsidre Nonell tindr zona una de jocsShan iniciat les obres durbanitzaci de la plaa dIsidre Nonell i entorns.

    Un dels principals eixos del projecte s la construcci dun espai cvic ambuna zona de jocs infantils. Tamb es millorar la xarxa de clavegueram, el paviment

    i lenllumenat. La reforma impedir que les motos continun aparcant a la zona.

    Un altre hotel que mai arribar a obrir

    La constructora Greencastle Se-lection finalment no construirun hotel a la finca ubicada al n-mero 5 del carrer Riudarenes. Elmotiu s que la llicncia de cons-trucci ha caducat i lempresaconstructora ja no disposa delsdiners necessaris per dur a termeel projecte.

    TRAVES MUNICIPALSLa histria es remunta al no-vembre de 2004, quan Greencas-tle Selections va sollicitar una lli-cncia per tal de construir una s-ries dhabitatges a la finca deRiudarenes. Segons denuncialempresa, el projecte va anaracumulant retards per culpa delsentrebancs que sorgien del Dis-tricte. En aquell moment aquestassumpte estava en mans delCap dels Serveis Tcnics del Dis-

    La llicncia per construir un hotel al carrer Riudarenes ha caducat > Elspromotors de lobra denuncien les continues traves amb qu shan topat Redacci> Ciutat Vella unifica-

    r tots els serveis i recursos peda-ggics destinats a les escoles,instituts i centres docents delDistricte a ledifici situat al peu dela torre de lesglsia del Pi. Estracta dun edifici construt a fi-nals del segle XIX, que sha reha-bilitat recentment amb 2,75 mi-lions deuros provinents del FonsEstatal dInversi Local.

    Ledifici disposa de quasi 1.100metres quadrats distributs entrequatre pisos i una planta baixa.Les dues primeres plantes acolli-ran dues aules per a la formacipermanent de professors i duessales de reunions. A la terceraplanta subicar el Centre de Re-cursos Pedaggics i lequip dAs-sessorament en Llengua, Inter-culturalitat i Cohesi Social, i ams, shi ha installat una media-teca on es prestaran llibres, ma-terial audiovisual i equps tc-nics per realitzar activitats peda-ggiques. La quarta planta shareservat per a lequip dAssesso-rament Psicopedaggic i sha ha-bilitat una ludoteca infantil.

    Nova seu per alsserveis educatiusde Ciutat Vella

    Fotos: S. Arroyo

    tricte i mxim imputat en la pres-sumpta trama de corrupci deCiutat Vella, Heliodoro Lozano,qui hauria suggerit a Greencastleque aquella finca era idnia perubicar-hi un hotel. Per aquestmotiu, lhotel de Riudarenes apa-

    reix en el sumari del cas de pres-sumpta corrupci, i consta que lagerent del Districte, Merc Mas-sa, va rebre pressions per atorgar-li la llicncia. Quan desprs decinc anys de lluita, la llicncia vaarribar finalment lany 2009, la si-

    tuaci financera de Greencastleera molt diferent i aquest ja nodisposava de diners per afrontarel projecte. Actualment la cons-tructora est arruinada i el solardel carrer Riudarenes s propie-tat duna entitat bancria.

  • 11Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] Novembre201016 lniaciutatvella

  • 12

    Novembre

    201016lniaciutatvellaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera

    Ms de 180.000 personesvisiten el Mercat de Mercats

    Foto: S.A.

    Prop de 4.000 joves suneixenper tal de combatre la SIDARedacci > El proper 27 denovembre el Club Sant Jordiacollir lacte cloenda de les jor-nades per aturar lepidmia de laSIDA en la qual han participatprop de 4.000 catalans. Lacteprevi es va celebrar el 6 de no-vembre al Passeig Lluis Com-panys, on els joves van fer eldancemob Dont stop me nowcoincidint amb la visita del PapaBenet XVI. Els joves han portatel programa Dance 4 life, quesinstalla aix a lEstat espanyol

    amb lobjectiu de traslladar elsmateixos eixos de treball que a laresta dels 30 pasos participants:combatre laven del VIH/SIDA,tal i com es va acordar en els Ob-jectius de Desenvolupament delMillenni.

    TALLERS DE FORMACILa iniciativa Dance4life organit-za tallers de formaci adreats ajoves que difonen la lluita contralexpansi del VIH i amplien elcomproms vers la malaltia.

    Un dels tallers de formaci de Dance4life.

    Sara ArroyoSt. Pere i Sta. Caterina

    Ms de 180.000 persones van vi-sitar el mercat de Santa Caterinadurant el certamen Mercat deMercats, un gran festival de lagastronomia segons lhan defi-nit els paradistes, sumillers, ca-vistes i pagesos que van exposarels seus productes durant el tresdies que va durar la fira.

    El balan que ha deixat la pri-mera edici daquesta fira es fapals en les xifres: ms de 40.000tiquets de degustaci venuts,150.000 compres directes a lesparades i 400 participants entrecuiners, paradistes, pagesos, su-millers i cavistes. El Mercats demercats va nixer amb lobjectiude reivindicar el producte de

    proximitat que t el seu trampo-l als mercats, lespai ms diversi complet quan es tracta de gas-tronomia. Entre la plaa de la Ca-tedral i el mercat de Santa Cate-rina els visitants van ser partcipsdun itinerari a travs dolors igustos al ms pur estil mediterra-ni. De fet, durant la fira shan ex-posat productes catalans ambacreditaci dIGP i DOP a ms dela iniciativa Compra a pags,que permetia als participants ad-quirir sense intermediaris pro-ductes com vi ecolgic, oli, vi omel entre centenars de propostes.

    FIRA INTERNACIONALLedici a Catalunya t tres cer-tmens bessons a Marsella, G-nova i Tor que junt amb Barce-lona lideren el projecte europeu.

    Foto: Dance4life

    Mercat de mercats s un esdeve-niment promogut per lInstitutMunicipal de Mercats i finanatper la Uni Europea a travs delprograma Med Emporion.

    El mercat de Santa Caterina.

    El mercat de Santa Caterina i les rodalies esdevenenlescenari dun gran festival de la gastronomia

    Lorquestra Salvador Ribasarriba a Santa Maria del MarRedacci > En el marc dels ac-tes de celebraci del seu 25 ani-versari, lOrquestra de CambraSalvador Ribas tocar el proper19 de desembre a lesglsia deSanta Maria del Mar. Aquestconcert i el de fi dany, programatal Districte de Les Corts, tanca-ran els actes daniversari. Ara fa25 anys que el mestre SalvadorRibas va crear aquesta orquestraformada per un grup destudiantsi que a dia davui fa un balanmolt positiu: 150 arranjamentsdobres musicals i un repertoriproper a les 200 peces. Orquestra Salvador Ribas.

    Ledici aCatalunya ttres certamensbessons a Marsella,Gnova i Tor,ciutats que lideren la fira

  • 13

    Novembre

    201016lniaciutatvellaLa Barceloneta

    La Llei de barris es fa visible

    Foto: C.G

    El Barceloneta debuta amb unaajustada victria a lEurolligaC.G.> LAtltic Barceloneta vainiciar aquest cap de setmana laseva singladura per lEurolliga dela millor manera possible, ambvictria. En la fase preliminar dela competici, els de Santi Fer-nndez es van imposar per 10gols a 9 a lequip hngar ZFEger, una formaci que comptaentre les seves files amb diferentscampions olmpics com ZsoltVarga, Gbor Kis, Pter Biros oZoltn Szcsi. Cal recordar queHongria s una de les principalspotncies mundial en waterpolo

    i sha endut la medalla dor a lestres darreres olimpades.

    El partit va comenar de caraper als jugadors del Barcelonetaque desprs dels dos primersquarts simposaven per 6 a 3,per desprs del descans els hn-gars van arrencar amb fora i vanremuntar fins a disposar dunajugada final que podria haversignificat lempat si no ho hagusevitat la parada de Daniel Lpez,un dels destacats del partit jun-tament amb Albert Espaol (qua-tre gols) i Xavi Valls (tres gols).

    C. GmezLa Barceloneta

    La Llei de barris comena a do-nar els seus fruits a la Barcelo-neta i ja shan finalitzat les obresdel primer edifici que sha pogutbeneficiar dels ajuts a la rehabi-litaci que aquesta atorga. Estracta de la finca situada al n-mero 1 del carrer Magatzems,que ha estat immersa en un pro-cs de rehabilitaci durant elsdarrers sis mesos. Durant aquesttemps shan millorat les instala-cions delectricitat i aigua de lacomunitat, a ms de les escalesi el terrat. Tamb shan recupe-rat elements de la faana com elsarcs o els estucats originals altractar-se dun edifici dintersarquitectnic, shan rehabilitatdiversos balcons. Tot aquestprojecte ha suposat una despe-sa de 163.161 euros, el 58% delsquals, s a dir, 95.886 euroshan estat sufragats per la Llei debarris.

    DEU PROJECTES MSLa del carrer Magatzems s laprimera de les onze obres cofinan-ades per la Llei de barris que estroben actualment en marxa a laBarceloneta. Les deu restants estroben als carrers Grau i Torres 47,Pontevedra 45, Pontevedra 29,Compte Santa Clara 39, Pizarro 5,Carbonell 6, Balboa 7, Marqus dela Quadra 7, Sant Carles 16 i Mes-trana 36. Les sis primeres finquesja han rebut un finanament an-ticipat de quasi 220.000 euros,mentre que les quatre restants, toti que ja han iniciat les obres, enca-ra han de rebre linjecci econmi-ca municipal

    TRES TIPUS DAJUTSEls dos nics requisits que hande complir les finques que vul-guin aspirar a rebre un ajut sntenir una antiguetat superiorals 30 anys i que un mnim del70% de la superfcie til estiguidestinada a habitatge habitual opermanent. A banda dels onzeedificis que ja tenen el projectede rehabilitaci en marxa, hi ha88 sollicituds ms que els tc-nics municipals estan estudiant.

    El programa de rehabilitacicontempla tres tipus dajuts eco-nmics; el general, que cobreixel 60% del pressupost sempre

    Foto: Atltic Barceloneta

    que no sexedeixin els 10.000 eu-ros per habitatge. Laddicional,destinat a aquells edificis ambun inters arquitectnic, queaugmenta fins a un 70% el pres-supost sufragat pel pla de reha-bilitaci, i lajut social, que es di-rigeix a les persones amb pocsrecursos i dificultats per assumirles despeses comunitries de lesobres de millora. Aquest tercerajut cobreix el 100% de laporta-ci individual , i t per objectiuque les dificultats econmiquesindividuals no impedeixin tirarendavant el projecte de rehabi-litaci collectiu.

    Redacci> Els carters de la Bar-celoneta ja disposen duna novaeina de treball. Es tracta dunconjunt de bicicletes elctriquesque permetran el repartimenturgent de correspondncia i pa-queteria a nuclis histrics prote-gits i centres urbans amb difcilaccs. Aquesta mesura permetrredur el soroll de les motocicle-tes i contribuir a minimitzar lacontaminaci medioambiental.Les bicicletes tenen una autono-mia de 40 km i disposen de duesalforges laterals amb 22,5 litres decapacitat cadescuna.

    Redacci> La temporada des-tiu a les platges de Barcelona sclou amb una major afluncia devisitants, i es calcula que el lito-ral de la ciutat ha rebut 3,5 mi-lions de banyistes. La quarta partdaquest 3,5 milions van escollirla platja de la Barceloneta, que sla que va registrar una majorafluncia de visitants, seguidade la Nova Icria (13%) i el Boga-tell (11%). Durant el perode es-tival tamb van crixer les denn-cies administratives amb qu lapolicia sanciona prctiques comla venda ambulant.

    La Barcelonetafou la platja msvisitada a lestiu

    Els carters delbarri estrenenbicis elctriques

    Imatge de ledifici del carrer Magatzems, 1.

    Finalitza la rehabilitaci del primer edifici que es beneficia daquest ajut > 10 obres ms estan en marxa

    Barcelona Decideix mou fitxa al barriLa parrquia de Sant Miquel va acollir dijous lacte que inicia la precampanyade la plataforma Barcelona Decideix. All es va decidir que la recollida de votanticipat de la Consulta sobre la Independncia comenar el 12 de desembre

    a la Barceloneta, un dia en qu es monilitzaran 200 voluntaris.

  • LAgenda Novembre20101614

    TELFONS DINTERS

    Propera edici

    Dimarts14 de Desembre

    lniaciutatvella

    EMERGNCIES 112BOMBERS 080CAP Barceloneta, Pg. Marttim, 21. 932213783 Casc Antic, Rec Comtal, 24.933101421 Gtic, Ptge de la Pau, 1. 93 3436140 Doctor Llus Say, Torresi Amat, 8. 933012532 Drassanes, av. Drassanes, 17-21. 933294495 Hospi-tal del Mar, Pg. Martim, 25-29. 932483000URGNCIES SANITRIES 061MOSSOS DESQUADRA 088Comissaria de Mossos d'Esquadra, C Nou de la Rambla, 76-78. Oficinade Denncies dels Mossos d'Esquadra la Barceloneta, Almirall Cervera,29.POLICIA NACIONAL 091 GURDIA URBANA 092Unitat Territorial de la Gurdia Urbana, la Rambla, 43.OFICINA DATENCI AL CIUTAD (OAC)Ramelleres, 17.TELFON DE CIVISME 900226226POLICIA NACIONAL 091CENTRES CVICS I CULTURALSCentre Cvic Barceloneta, Conreria, 1-9. 932 563 320 Centre Cvic Con-vent de Sant Agust, C/ Comer, 36 933 103 732 Centre Cvic Drassanes,Nou de la Rambla, 43 934 412 280 Centre Cvic Pati Llimona, Regomir,3. 932 684 700 Centre Cultural Caixa Peneds Espai Subirachs, C/Princesa, 21. Centre Erasme de Janer, Erasme de Janer, 8. 932563200BIBLIOTEQUESBiblioteca Sant Pau i Santa Creu de Barcelona. Carrer del Carme, 47. 933020 797. Biblioteca Gtic Andreu Nin, La Rambla, 30-32. 933 437 369.Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona, Sant Pere ms baix, 7.932 687 360 Biblioteca Infantil del Barrio Gtic, Lledo, 15. 93 310 7714Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat, Comte Santa Clara, 8-10 Sala delectura infantil ngel Baixeras, Salvador Aulet, 1.ALTRES SERVEISOf. dhabitatge i rehabilitaci, Pintor Fortuny, 17-19. 933435640

    Organitza Amics de la Unescode Barcelona. 19.15 h, centre c-vic Pati Llimona.Dileg arran del llibre AduEspanya, adu Catalunya deVicent Sanchs i Miquel Porta.19 h, Ateneu Barcelons.

    17 de novembrePresentaci del llibre Lesbiana-rium de Carme Pollina. 19.30 h,Ateneu Barcelons.Xerrada sobre Noves realitatsproductives i sindicalisme delsegle XXI. 19 h, centre cvic PatiLlimona.

    18 de novembreCinefrum. projecci del filmCaos. 19 h, centre cvic PatiLlimona.Tertlia sobre La Crisi Econ-mica, amb el filsof i periodis-ta Josep Ramoneda. 16 h, Ate-neu Barcelons.

    19 de novembreJornada sobre Els drets se-xuals i reproductius de les do-nes. 17 h, centre cvic Pati Lli-mona.

    Fins al 28 de novembreRepresentaci de Lltima not-te del Capitano. 21 h (diumen-ges a les 19 h), Crcol Mald.

    SANT PERE I SANTA CA-TERINA16 de novembreXerrada sobre el recull de nar -racions africanes Et Ut, amb

    RAVAL19 de novembreConcert dOmar Leon i Gus.01 h, Moog.

    20 de novembreConcert de Dualitick i Olmos.00 h, Moog.

    Fins al 20 de novembre17 Festival de cinema indepen-dent de Barcelona. CCCB i al-tres ecenaris.

    21 de novembreCicle de cinema Xcntric. Pro-jecci del film Utopies privadesque comptar mab la presnciadel seu director Ben Rivers.18.30 h, CCCB.

    24 de novembreAproximaci a la figura de Mi-guel Hernndez. Els viatgesde la parula: poemas entrecostales de arena. 19 h, biblio-teca Sant Pau.

    Fins al 30 de novembreExposici de Pintura i Parau-la, a crrec dels alumnes del Ca-sal de Gent Gran Josep Tarra-dellas i Josep Trueta. Bibliote-ca Sant Pau-Santa Creu.

    Fins al 8 de desembreExposici World Press Photo2010, mostra del millor fotope-riodisme internacional de lany2009. CCCB

    BARRI GTIC16 de novembreCicle de conferncies: Els di-marts del mn and antic.

    lescriptora Agns Agboton. 19h, biblioteca Bonnemaison.

    19, 20 i 21 de novembrePrimer Festival interreligis.Parrquia Sant Pere de Puelles.

    23 de novembreXerrada sobre la novella Rereels murs amb la seva autoraNria Esponell. 19 h, bibliote-ca Bonnemaison.Recital de la darrera poesia deLlus Sol Entre bellesa i dolor.21 h, Brossa Espai Escnic. En-trada gratuta.

    Fins al 28 de novembreTeatre: Federico de paseo, obraa partir dels textos del poeta Fe-derico Garcia Lorca. 19 h, Bros-sa Espai Escnic.

    LA BARCELONETA19 de novembreJam de Contact i improvisaciamb la Semilla. 19 h, centre c-vic Barceloneta.

    Fins al 19 de novembreContemporaneta, un dileg en-tre diferents disciplines artsti-ques com la msica, la pinturao la poesia. Centre cvic Barce-loneta.Exposici collectiva dartistesfrancesos residents a BarcelonaEuropes-Frana. Centre cvicBarceloneta.

    20 de novembreActivitat infantil: 24 hores enuna bassa africana, a crrec deMontserrat Benet. 12 h, biblio-teca La Fraternitat.

  • 15Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] Novembre201016 lniaciutatvella

  • Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]

    201016 lniaciutatvella